Nova guia alimentària a Catalunya
Nova guia alimentària a Catalunya Petits canvis per menjar millor
© Generalitat de Catalunya
A final d’any l’Agència de Salut Pública de Catalunya va presentar la nova guia alimentària per a la població catalana. Amb el nom de Petits canvis per menjar millor, la nova eina s’emmarca en les accions desenvolupades dins l’estratègia PAAS (Pla Integral per a la Promoció de la Salut mitjançant l’Activitat Física i l’Alimentació Saludable) i és un instrument útil que, amb consells concrets i directes, ajuda a millorar l’alimentació i la salut de la població, tenint cura també de l’entorn.
El procés per a generar aquesta nova guia es va iniciar l’any 2017 amb el treball de 30 professionals de l’alimentació, la nutrició, la comunicació, la pedagogia, la investigació i la salut pública, entre d’altres. Tenint en compte les seves aportacions, les dades de consum alimentari de la població catalana, els indicis científics més actuals i basant-se en la darrera guia alimentària de Suècia, es va plantejar un nou format de document, que substituirà o acompanyarà les guies anteriors, com la piràmide de l’alimentació saludable o el plat saludable.
Els "petits canvis per menjar millor" que proposa la nova guia s’estructuren en tres apartats:
- "Més", per als aliments i les conductes que cal potenciar. Així doncs, es proposa augmentar els aliments el consum dels quals està clarament per sota les recomanacions i que són beneficiosos per a la salut, a més d’un estil de vida concret: fruites i hortalisses, llegums, fruita seca i vida activa i social
- "Canvieu a", per a alertar sobre aquells aliments dels quals convé canviar-ne la qualitat o el tipus per altres versions més saludables i més respectuoses amb l’entorn. Així, es vol transmetre la idea d’escollir, entre dues possibilitats "semblants", la més saludable: aigua (enfront d’altres begudes, com les ensucrades o les alcohòliques), aliments integrals (enfront dels refinats), oli d’oliva verge (enfront d’altres olis i greixos) i aliments de temporada i proximitat
- "Menys", per a reduir aquells aliments clarament vinculats a un risc més alt de patir malalties i que també tenen més impacte mediambiental: sal (i aliments salats), sucre (i aliments i begudes ensucrades), carns vermelles i processades i aliments ultraprocessats
Norma d’etiquetatge Nutri-Score dels aliments
Els productes ultraprocessats tenen poc valor nutricional i desplacen el consum d’aliments saludables
Els aliments ultraprocessats són aquells que s’han elaborat industrialment, sovint amb molt poca matèria primera, que contenen additius i substàncies afegides, a més de sucres, greixos, sal, midons, etc. per a modificar els aspectes sensorials del producte. Aquests aliments tenen molt poc valor nutricional i desplacen el consum d’aliments saludables, per això es recomana que se’n consumeixin, en cas de fer-ho, poc sovint i en quantitats petites.
Entre les mesures que les administracions estan duent a terme per a reduir el seu consum hi ha la regulació de l’etiquetatge.
Actualment, l’etiquetatge d’aquests aliments processats i envasats és divers, complicat i difícil d’interpretar, la qual cosa no facilita bones eleccions alimentàries. En vista de la necessitat que els consumidors disposin d’una informació completa i veraç per a escollir les opcions més saludables, han sorgit, al llarg del temps, diverses propostes infogràfiques que valoren la salubritat dels aliments d’acord amb els nutrients que contenen, com el semàfor o els segells octogonals, entre d’altres.
El passat mes de novembre, el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social va anunciar que s’implantarà l’etiquetatge nutricional frontal denominat Nutri-Score per als productes amb més d’un ingredient (en quedaran exclosos, per tant, aliments com la llet, l’oli, els ous, etc.).
Aquest format és el que recomanen les societats científiques, l’Organització Mundial de la Salut i la Unió Europea, i és originari de França, on també s’ha instaurat, i aviat es farà a Bèlgica i Portugal.
El Nutri-Score destaca, de manera global, la qualitat nutricional del producte, basant-se en els resultats finals de la suma d’aspectes favorables –com la presència de fruita, verdura, fruita seca, fibra i proteïnes– i d’altres que resten –com el contingut de greixos saturats, sucre, sodi o sal i calories–. El logotip té cinc colors, amb una lletra cadascun, del verd més fosc, amb una A, fins al vermell, amb una E, passant per tres nivells més de gradació (verd clar, groc i taronja, i les lletres B, C i D, respectivament). En aquest sentit, els verds s’identifiquen amb aliments més saludables i els vermells amb els que tenen una pitjor qualitat nutricional.
Aquesta proposta del Nutri-Score, a diferència de la que vol implementar la indústria alimentària –que esmenta la informació de cada nutrient i ho fa per ració de consum (racions de consum que estableix la mateixa indústria) i en què l’anàlisi dels productes és més benvolent–, analitza els nutrients i ingredients per cada 100 grams, i partint d’un algoritme aporta una valoració global de la qualitat del producte des del punt de vista de la salut.
D’altra banda, el Nutri-Score està pensat per a valorar productes dins de la mateixa gamma o tipologia (per exemple, per a comparar diferents tipus i marques de galetes o de begudes vegetals), i no per a comparar la qualitat nutricional d’aliments que formen part de grups diferents (per exemple, un iogurt amb una crema de verdures).
Encara que el nou etiquetatge es podrà veure properament en alguns productes als supermercats, no és de compliment obligatori fins que s’aprovi el decret que el regula, a final de l’any 2019.
Llet crua
La consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, durant l’acte de presentació del nou decret que permet la venda directa de llet crua de vaca
© Departament d'Agricultura / Generalitat de Catalunya
El mes de juliol, la Generalitat de Catalunya va autoritzar la venda directa de llet crua de vaca a granel, mitjançant el Decret 163/2018 ➦, de 17 de juliol. Aquesta nova regulació deroga el Decret 297/1990, de 4 de desembre, que regulava la venda de llet certificada crua però prohibia la venda de llet crua a granel que no anava destinada a la industrialització.
L’objectiu de la nova norma és regular l’activitat de venda directament del productor de llet al consumidor final, i determinar els requisits sanitaris de la producció, la manipulació, la venda, l’envasament, el transport, l’etiquetatge i la informació al consumidor. També regula el directori d’explotacions de venda i les modalitats de venda, que poden ser a l’explotació, en una màquina expenedora o en un establiment minorista.
Malgrat que un dels objectius de la regulació és fomentar l’economia circular, la valorització dels productes del territori i la venda de proximitat, el decret va generar molts dubtes en relació amb la seva conveniència, pel fet que implica molts més riscos sanitaris que la llet pasteuritzada o esterilitzada, i cap avantatge (excepte el gust).
Aquests riscos estan vinculats a la possible contaminació de la llet amb microorganismes que poden causar malalties (com, per exemple, Campylobacter, Escherichia coli, Listeria i Salmonella, entre d’altres). Es calcula que el risc que es produeixi un brot d’alguna malaltia transmesa pel consum de llet crua és 150 vegades més gran que en el cas de la llet pasteuritzada.
Per al Govern la seguretat està garantida pel fet que, als requisits d’higiene alimentària que ja estan establerts en la normativa europea, s’hi han sumat d’altres relatius a criteris tecnicosanitaris, prevenció de mamitis, neteja dels equips i formació del personal d’explotació, entre d’altres. Malgrat aquestes mesures, no s’assegura la innocuïtat de la llet, per això el decret obliga a afegir un missatge a l’etiqueta en què s’indica que la llet s’ha de bullir abans de consumir-la.
Per a minimitzar els riscos, el consumidor, a més de bullir-la, l’ha de mantenir en fred (a 4 °C) i l’ha de consumir abans que hagin passat 3 dies d’haver-la comprat. Tot i seguir aquestes indicacions, segueixen havent-hi riscos de contaminació en el transport fins al domicili (que no sol garantir la cadena de fred) o en la utilització d’envasos que no estiguin prou nets. Per això, l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària va elaborar un fullet ➦ amb consells per a tractar la llet crua amb seguretat.
La venda de llet crua a granel serà efectiva després que els productors s’hagin inscrit al nou directori, presentin la documentació requerida, hagin fet una formació de 20 hores i compleixin tots els requisits dels resultats analítics.