Art 2018

Introducció

Exposició digital de l'obra de Gustav Klimt a l’Atelier des Lumières de París

El 2018 va ser l’any en què un incendi va destruir el Museu Nacional de Rio de Janeiro, Brasil, i es van perdre totes les seves col·leccions, fet que demostra la fragilitat de la conservació del patrimoni, si aquesta no té el suport suficient de l’Administració. El 2018 també es va fer l’exposició digital dedicada a Gustav Klimt, Egon Schiele i el moviment de la Sezession vienesa a l’Atelier des Lumières de París, que va ser visitada per un públic molt nombrós; una mostra que apunta, ben segur, noves maneres de difusió del patrimoni i de consum cultural. El 2018, un turista va caure dins d’una peça de l’artista Anish Kapoor, una instal·lació que consistia en un forat negre de 2,5 m de profunditat i que s’exposava al Museu d’Art Contemporani de Serralves de Porto. Al llarg del 2018, algunes persones del món de l’art, d’influència internacional, ens van deixar, com ara els artistes Helena Almeida i Eduardo Arroyo o els teòrics i crítics Robert Morris i Gillo Dorfles. El 2018 també es van començar a preparar a Itàlia i arreu d’Europa els esdeveniments culturals que marcaran el 500 aniversari de la mort de l’artista renaixentista Leonardo da Vinci, l’any 2019.

En el context català, les arts i el patrimoni van continuar patint els efectes de la crisi econòmica. A més a més, les programacions i les polítiques culturals van estar del tot marcades per la tensió de l’ambient polític, que va continuar eclipsant la informació sobre l’art en els mitjans de comunicació i condicionant el dia a dia artístic. L’any va estar marcat per una amenaça d’estat d’excepció, presos polítics i part de l’anterior Govern de la Generalitat a l’exili, i en aquest context les administracions públiques catalanes i de l’Estat espanyol van continuar sense invertir gaire en cultura ni en el canvi de les polítiques culturals.

El 2018 no va portar tampoc ni la rebaixa de l’IVA de les activitats culturals, ni la llei de mecenatge, ni l’1% del pressupost del Departament de Cultura de la Generalitat destinat a l’àmbit cultural. En general va ser un any de resistència, en què artistes i programes culturals van continuar treballant sense gaires èxits exteriors, segurament amb pressupostos congelats i amb esforços per a mantenir les accions individuals i col·lectives, des dels tallers, els centres d’art, els museus o les oficines de gestió cultural.

El procés català i l’art

L'obra de Santiago Sierra Presos polítics a l’Espanya contemporània, al Museu de Lleida

El moment de tensió política que va viure el país es va concretar en diferents manifestacions que ocuparen l’espai públic i l’espai mediàtic. D’una banda, el mes de febrer, en el marc de la fira ARCO a Madrid, no es va poder presentar la peça de l’artista visual Santiago Sierra, anomenada Presos polítics a l’Espanya contemporània. Una peça que consistia en 24 fotografies pixelades, entre els quals hi havia les de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i les dels joves d’Altsasu, entre d’altres, i que s’havia de presentar a l’estand de la galeria Helga de Alvear. Tanmateix, l’obra no va arribar a la inauguració, perquè la direcció d’IFEMA, que organitza la fira, ho va desaconsellar. Això va provocar molt de rebombori als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, i també diferents reaccions dels col·lectius professionals, com ara la dels artistes i els crítics, sobretot a Catalunya. La peça va ser comprada, quasi a l’acte, per l’empresari i col·leccionista Tatxo Benet i es va presentar per primer cop, al març, al Museu de Lleida, al mateix lloc que ocupaven les peces de Sixena, que el desembre del 2017 van ser extretes per tornar a l’Aragó. La mateixa obra original de Sierra, com també diferents reproduccions, es van poder veure durant tot l’any en diferents municipis i espais culturals dels territoris de parla catalana.

Els esdeveniments polítics també van tenir moments de visibilització gràcies a iniciatives individuals i col·lectives, d’artistes, gestors i d’administracions que van intentar sumar-se a l’acció reivindicativa, contra la censura i a favor de la democràcia; com per exemple les promogudes arreu pel col·lectiu Artistes de la República. Amb motiu de l’aniversari dels fets del primer d’octubre del 2017, es va inaugurar, a l’Arts Santa Mònica de Barcelona, l’exposició "55 urnes per la llibertat", una mostra col·lectiva feta a partir de la col·laboració de cinquanta-cinc artistes d’arreu dels Països Catalans que havien intervingut damunt d’una urna, com les que es van utilitzar per al referèndum de l’octubre. Una acció en la qual s’estava treballant des de feia mesos i que es va presentar per primer cop a l’església de Sant Joan Baptista, a Béguinage, de Brussel·les, el mes de juny. D’altra banda, també al setembre, a l’antiga Presó Model de Barcelona es va inaugurar el programa d’accions i exposicions al voltant de la repressió política i la llibertat d’expressió, promogut per l’Ajuntament de Barcelona. Entre aquestes hi havia l’exposició "L’1 d’octubre, la força de la gent", del fotoperiodista Jordi Borràs, i la mostra "Resistències i memòria. L’art contra la repressió i la censura", amb diferents intervencions d’artistes i escriptors en els espais i les cel·les de la galeria número 5 de l’antic centre penitenciari.

Poc moviment en el camp de les polítiques culturals

Al juny, després de moltes dificultats, finalment es va formar el nou Govern de la Generalitat de Catalunya. Laura Borràs va assumir la Conselleria de Cultura, mentre que l’anterior conseller, Lluís Puig, va continuar exiliat a Bèlgica com a director del programa de desenvolupament de projectes d’àmbit internacional.

La nova consellera va liderar la gestió enmig de les dificultats generals, encara tocada per l’aplicació de l’article 155 des del Govern central, l’any anterior. Per això el pressupost es va mantenir igual, i el marge de la modificació de rumb en les polítiques del Departament no va tenir gaire temps d’apreciar-se.

En l’àmbit de les arts i del patrimoni es va continuar treballant internament per a la consolidació del nou Pla de Museus i al final d’any també es van presentar, en un consell de govern específic dedicat a la transversalitat de la cultura, un seguit de mesures que volen visualitzar el treball transversal des de totes les àrees del Govern.

El pla posa en relleu les accions que ja s’estan portant a terme des de la Generalitat, per exemple, accions treballades conjuntament des del Departament d’Empresa i Coneixement amb el sector cultural de les arts i el patrimoni, alhora que també posa especial atenció en els àmbits de transversalitat entre l’educació i la cultura, en què el tema de l’educació artística té un nou paper protagonista.

Aquestes mesures van coincidir, d’alguna manera, amb els dos informes que va presentar, un any més, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Van ser un parell d’informes reveladors de l’estat de la cultura al país, i que també afectaven l’àmbit de l’art i del patrimoni. D’una banda, a l’octubre es va presentar L’educació superior en l’àmbit artístic a Catalunya. Estudi i proposta d’organització, que parla de la presència dels llenguatges artístics en els diferents nivells de formació de la població i vol proposar noves línies de treball per a la seva millora. De l’altra, al novembre es va presentar L’estat de la cultura i de les arts – 06/2018. Dimensió social de la cultura, que alerta de l’augment de la pobresa cultural, en el sentit dels hàbits de consum cultural dels catalans, i fa una anàlisi de quina és la inversió en cultura, tant de les diferents administracions públiques com dels agents privats.

Al final d’any, el Consell de Ministres del Govern espanyol va presentar l’aprovació, amb majoria al ple del Congrés, de l’Estatut de l’Artista. Una promesa de canvi de lleis que podria marcar un nou rumb o, com a mínim, tenir impacte en l’acceleració de les lleis a favor dels artistes, també a Catalunya, i afavorir-ne la fiscalitat, la protecció laboral o la garantia dels drets d’autor.

Amb tot, no hi va haver gaires canvis ens les institucions culturals de caràcter públic. Les programacions dels centres culturals es van desplegar sota les direccions canviades el 2017 (la Fundació Joan Miró, amb la direcció de Marko Daniel, el Museu Picasso, amb Emmanuel Guigon, etc.). Només el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va presentar finalment, al juliol, la nova direcció de Judit Carrera, que després d’un concurs públic i també d’anys treballant en la institució com a cap de Debats i Educació va assumir-ne el lideratge. Gemma Carbó va agafar la direcció del Museu de la Vida Rural a l’Espluga de Francolí, mentre que al final d’any es va anunciar que Marta Gili deixava la direcció del Jeu de Paume de París, institució que dirigia des de feia dotze anys.

Patrimonis

En l’àmbit del patrimoni es va viure un any relativament tranquil. L’enrenou mediàtic de l’afer de l’art de Sixena va sobresortir en algun moment, sobretot perquè el judici a l’entorn de la propietat va continuar obert (demandes civils de la diòcesi de Barbastre cap al Museu de Lleida; declaracions al jutjat d’Osca de l’exconseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila; actes de recordatori el dia en què les peces van sortir del museu, etc.).

Al començament d’any, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va presentar al públic la nova distribució de les sales de l’art del Renaixement i del Barroc, fruit de la voluntat de renovació museogràfica i d’ampliació de col·leccions. La nova reordenació parteix de la diversitat de temàtiques i valora la singularitat de les peces d’artistes com Bermejo, Rubens, Fra Angelico, Velázquez i Zurbarán, entre d’altres.

Al novembre va arribar el reconeixement de la tècnica de construcció de la pedra seca com a patrimoni cultural immaterial de la UNESCO. Aquesta tècnica tradicional va ser presentada sota el nom oficial en anglès "Art of dry stone: knowledge and tecniques", en una candidatura conjunta de vuit estats europeus (Croàcia, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Suïssa i Xipre).

La construcció de pedra seca es practica des de la prehistòria, sobretot a partir del neolític. A Catalunya se’n troben nombrosos testimonis (hi ha gairebé 19.000 construccions inventariades), que s’han produït ininterrompudament des dels ibers (segle VI aC) fins a l’actualitat i constitueixen un dels elements cabdals de patrimoni etnològic de la pagesia catalana.

Esdeveniments destacats

Taller de Joan Miró al Mas Miró, a Mont-roig del Camp

El 20 d’abril, coincidint amb el 125è aniversari del naixement de Joan Miró, es va obrir al públic la remodelació del Mas Miró a Mont-roig del Camp (Baix Camp), que s’ha convertit en un nou equipament cultural, promogut per la Fundació Mas Miró amb el suport de les diferents administracions públiques, i que vol donar valor al paper del paisatge del Camp de Tarragona en l’obra de l’artista i explicar quina va ser la relació amb la masia que el va acollir durant moments clau de la seva trajectòria, sobretot en la infantesa i en èpoques d’estiueig, ja en la vida adulta. En aquesta primera fase, l’equipament presenta, gairebé tal com era, el primer estudi que Miró es va fer construir i que va fer servir fins els darrers anys de la seva vida; a part, es poden conèixer diferents àmbits de la casa, com ara la capella, el jardí o els espais íntims. És bo recordar que el mas és el model de l’obra més emblemàtica, potser, de la primera etapa pictòrica de l’artista: La masia, pintada entre el 1921 i el 1922.

Al maig es va presentar l’Espai Brossa, el nou espai de la Fundació Joan Brossa, a la mateixa seu de la Seca on ja hi ha l’Espai Escènic Joan Brossa. Amb una acció artística, una instal·lació d’Alicia Kopf i un programa d’activitats diverses, es va obrir al públic un espai que vol ser central en la difusió de l’obra de l’artista poeta i connectar-lo amb els creadors contemporanis, com també continuar-hi treballant per a la difusió i l’estudi de la seva obra interdisciplinària. A la tardor s’hi va presentar l’exposició "Art i follia. Joan Obiols, psiquiatre humanista".

També el 2018 va ser l’any de la commemoració d’un seguit d’aniversaris que van marcar la història de diferents institucions del país. En primer lloc, al juny, el Museu de Valls (Alt Camp) va celebrar el centenari de la creació de la primera Biblioteca Popular de la Mancomunitat de Catalunya, el 1918; amb motiu de l’esdeveniment va presentar una exposició amb tot el fons noucentista de la seva col·lecció.

El mes de novembre, el Museu Marès de Barcelona va organitzar una sèrie d’actes per a celebrar el 75è aniversari de la creació del museu, el novembre del 1948; actes que van coincidir amb el 125è aniversari del naixement de l’escultor Frederic Marès. Entre les novetats, el museu va presentar un remodelació de la museografia per tal d’oferir més informació sobre la figura de l’artista col·leccionista i donar valor a la funció i el paper de l’estudi biblioteca; també va posar en línia, a la xarxa, part de l’abundant correspondència personal de Marès.

El Museu de Maricel de Sitges va celebrar també el centenari de la seva fundació i el mateix mes de novembre es va inaugurar l’exposició "Centenari Maricel (1918-2018)", que presentava més d’un centenar d’obres i se centrava en el paper dels seus dos màxims fundadors, l’industrial i col·leccionista Charles Deering i l’enginyer i crític d’art Miquel Utrillo.

També durant l’any es van celebrar altres fites commemoratives, com ara el centenari del naixement de l’artista Joan Josep Tharrats, liderat per la Fundació Tharrats de Pineda de Mar i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. I van continuar també els actes dedicats a l’artista Josep Guinovart, que ja s’havien obert l’any anterior, amb motiu dels deu anys de la seva mort.

Premis i mencions

Un any més, les diferents institucions públiques i plataformes professionals van fer públics els seus reconeixements i premis, per tal de valorar diferents trajectòries professionals i projectes al voltant de l’art i del patrimoni.

Al febrer es van entregar els Premis Ciutat de Barcelona referents a l’any 2017 i que promou l’Ajuntament de la ciutat. Enguany el premi d’arts visuals va ser per a Joan Morey i el seu vídeo Cos social [Lliçó d’anatomia], presentat per Loop a l’Arts Santa Mònica, en una coproducció amb la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, i la performanceTour de force, una coproducció del CCCB i la Fundació Han Nefkens, en el marc de l’exposició "1.000 m2 de desig".

El mes d’abril es van entregar els premis ACCA, promoguts per l’Associació Catalana de Crítica d’Art, referents també a les activitats del 2017. En aquesta 34a edició dels premis, es va lliurar el premi al millor comissariat a l’exposició "Lèxic familiar, Paula Rego", del comissari Valentín Roma, a la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona; el premi de recerca va ser per a l’exposició, la recerca prèvia i el catàleg "Ismael Smith, la bellesa i els monstres", produïda pel MNAC; el premi al millor projecte artístic va recaure en l’artista Francesc Torres i la seva exposició "La capsa entròpica [El museu dels objectes perduts]", promogut pel MNAC; el premi als espais i iniciatives va reconèixer la Capella de Sant Roc i la seva programació d’art contemporani, que des de fa més de trenta anys impulsa el Museu de Valls; el premi d’educació va recaure en el projecte expositiu "El relat d’una exposició", produït pel M|A|C Mataró Art Contemporani, i el premi crítica d’art va ser per a la recerca Polititzacions del malestar. Dret a l’angoixa. L’art i els processos creatius com a instrument per canalitzar el malestar,de Nora Ancarola, Daniel Gasol i Laia Manonelles, impulsada per l’Arts Santa Mònica i l’editorial Raig Verd.

Al juny es van entregar els premis GAC 2018, promoguts pel Gremi de Galeries d’Art de Catalunya i l’Associació Art Barcelona. En aquesta 11a edició van sobresortir, entre d’altres, el premi honorífic per a l’artista Frederic Amat i per al galerista Alejandro Sales; el premi de la crítica per a Imma Prieto; el del comissariat per a "La Capsa entròpica" de Francesc Torres; el premi del col·leccionisme per a Joan Jové i Sara Balasch, directors de La vinya dels artistes i la Col·lecció Bodega Mas Blanch i Jové, a la Pobla de Cérvoles (les Garrigues).

També el mes de juny, l’Associació de Museòlegs de Catalunya va lliurar els seus premis de caràcter biennal. En aquesta 7a edició, el premi a la millor exposició temporal va recaure en "Intimitats. La roba interior, dels segles XIX al XXI", del Museu de Badalona i l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona; el premi experiències i activitats va ser per al Museu Virtual de la Moda de Catalunya, que neix de la col·laboració d’una nombrosa xarxa de museus amb peces de vestir dins de les seves col·leccions; el premi de projectes de creació o reforma integral de museus i equipaments va ser per a la restauració i museïtzació de l’Alfolí de la Sal com a Museu de l’Escala (Alt Empordà), i el premi a la trajectòria professional va ser per a Carme Rius, conservadora i restauradora vinculada sobretot a l’Oficina del Patrimoni de la Diputació de Barcelona, i també per a Pere Viladot, vinculat a l’àmbit de l’educació en museus de ciències naturals de l’Ajuntament de Barcelona.

Els Premis Nacionals de Cultura 2018, promoguts pel CoNCA, també es van lliurar el mes de juliol. En aquesta nova edició va destacar el premi per a l’artista visual Fina Miralles, per la seva trajectòria de més de quaranta anys de treball; artista que tingué un paper molt destacat en els corrents conceptuals dels anys setanta i que fins a l’actualitat no ha parat d’experimentar en formats i continguts.

Dels reconeixements anuals cal destacar també les Creus de Sant Jordi que atorga el Govern de la Generalitat de Catalunya. Enguany el lliurament es va fer tres mesos més tard del previst a causa dels problemes polítics. Finalment, al juliol, en un acte solemne per primer cop al Palau de la Música, es van lliurar, entre d’altres, les creus a l’exdirectora de la Fundació Miró, Rosa Maria Malet, al galerista Artur Ramon, al dibuixant i humorista gràfic Josep Antoni Fernández, Fer, i a la il·lustradora Maria Rius.

Precisament Maria Rius també va rebre, el mes de setembre, el Premio Nacional d’il·lustració atorgat pel Ministeri de Cultura, premi que reconeix la llarga trajectòria de l’artista i la seva implicació en el col·lectiu dels il·lustradors.

Finalment, l’artista visual Antoni Miralda va rebre a l’octubre el premi Velázquez d’arts plàstiques 2018, que també promou el Ministeri de Cultura, pel reconeixement a la seva carrera, amb més de cinquanta anys de treball continuat amb una obra interdisciplinària i en diferents formats.

Obituari

El 3 de març va morir, a Barcelona, el físic i divulgador científic Jorge Wagensberg Lubinski, a l’edat de 69 anys. Entre la seva feina de divulgació científica destaca que va ser l’impulsor i director del Museu de la Ciència, avui Cosmocaixa, de Barcelona, entre el 1991 i el 2005, bo i proposant una nova manera de difondre el patrimoni i el coneixement científic. En el moment de la seva mort estava treballant en el projecte museogràfic de la futura seu del Museu de l’Ermitage a Barcelona.

El 16 d’abril va morir, a Barcelona, la crítica d’art Rosa Queralt Domènech, als 78 anys. Va treballar des de ben jove de manera independent en el món de la crítica, la docència i el comissariat d’art. Vinculada a les revistes Lápiz, Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres i Arte y parte, va col·laborar com a comissària d’exposicions amb institucions com ara la Fundació Miró, el MACBA i el Museu Reina Sofia, entre d’altres. Estava molt vinculada a l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), de la qual va ser secretària de la primera junta.

El 22 d’abril va morir, a Canet de Mar, el fotògraf Eugeni Forcano Andreu, als 92 anys. Amb una formació autodidàctica, el seu treball es va concretar en encàrrecs diversos, tant per a la premsa com per a la publicitat, i en exposicions i publicacions; sobresurt el retrat constant de la vida al carrer i la seva gent. El 2004 va ser l’any de la seva gran exposició antològica al Palau de la Virreina de Barcelona. Entre els premis que va rebre destaquen la Medalla d’Or del mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona i el Premi Nacional de fotografia del Ministeri de Cultura (2012).

El 25 de maig va morir, a Barcelona, la il·lustradora Carme Peris Lozano, a l’edat de 76 anys. Especialitzada en il·lustració del llibre infantil, va col·laborar regularment en diverses revistes i periòdics. Va ser presidenta del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i de la Organización Española para el Libro Infantil y Juvenil.

El 3 de juny ens va deixar, a Fontanilles (Baix Empordà), el polític, historiador i gestor cultural Francesc Vicens Giralt, als 90 anys. Vicens va ser el primer director de la Fundació Joan Miró a Barcelona (1974-79) i, per tant, qui va treballar juntament amb l’artista per poder tirar endavant el projecte i fixar-ne les bases. Va publicar diferents llibres sobre art i artesania popular.

El 20 de juliol va morir, a Barcelona, l’historiador de l’art Joaquim Garriga Riera, als 72 anys. Garriga va centrar la seva recerca en l’estudi de l’art del Renaixement europeu, especialment italià i català, amb nombrosos estudis i articles dedicats. Es va doctorar el 1990 a la Universitat de Barcelona, de la qual, des del 1976, era professor. Des de l’any 1996 es va vincular a la Universitat de Girona, on va ser catedràtic d’història de l’art modern i dirigí el grup de recerca Història de l’art del Renaixement i del Barroc.

El 24 d’octubre va morir, a València, la política Carme Alborch Bataller, a l’edat de 70 anys. Tot i la seva tasca professional en el món del dret, sobretot des de la Facultat de Dret de València, cal esmentar que el 1987 va ser nomenada directora general de Cultura de la Generalitat de València, i que el 1988 va ser directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). També va ser ministra de Cultura del Govern espanyol (1993-96).

El 19 de desembre va morir, a Terrassa, la fotògrafa Joana Biarnés Florensa, als 83 anys. La seva carrera va estar marcada pel món del fotoperiodisme i va ser la primera reportera gràfica de Catalunya. Del seu treball destaquen els retrats de persones famoses de diferents àmbits de la vida social i cultural, d’aquí i d’arreu. Els darrers anys de la vida professional va rebre la Creu de Sant Jordi, el 2014, i Terrassa li va dedicar una exposició retrospectiva, "Joana Biarnés: pionera del fotoperiodisme. Fotografies [1960-1970]", que es va poder veure també en diferents municipis.

Calendari d'exposicions

Gener

Alella: "Al cau del conill" (Can Manyé). Barcelona: "Dani Montlleó. El gafe i la revolució" (La Capella). Girona: "Res és meu" (El Bòlit). Lleida: "Oscar Muñoz: des/materialitzacions" (Fundació Sorigué). Martorell: "Neus Sala: el museu íntim" (Muxart Espai d’Art). Tarragona: "El otro Bigas Luna" (MAMT). Vic: "Silenci/s" (ACVic).

Febrer

Abu Dhabi: "De Barcelona a Abu Dhabi: obres de la col·lecció del MACBA en diàleg amb els Emirats" (Manarat al-Saadiyat). Barcelona: "Músiques a l’antiguitat" (CaixaForum); "Beehave" (Fundació Miró). Caldes d’Estrac: "Pregon desig: Miquel Barceló a Josep Palau i Fabre" (Fundació Palau). Cerdanyola del Vallès: "Emili Colom. Un taller escultòric a Bellaterra" (Museu d’Art). L’Espluga de Francolí: "The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la" (Museu de la Vida Rural). Florida: "Dalí/Duchamp" (Dalí Museum). Massachusetts: "Before Projection. Video Sculpture 1974-1995" (MIT List Art Center). Praga: "Patricia Dauder. Surface" (Galeria Nacional). València: "Joan Miró, ordre i desordre" (IVAM). Terrassa: "Look up the sky" (Sala Moncunill).

Març

Barcelona: "Francesc Torres. La campana hermètica" (MACBA). Ceret: "Joan Ponç: Diàbolo"(Museu d’Art Modern). L’Hospitalet de Llobregat: "Pepe Espaliú. Tres temps. Barcelona/l’Hospitalet 1975-1988-1999" (Tecla Sala). Londres: "Picasso 1932" (Tate Modern). Púbol: "Elles fotografien Dalí" (Castell de Púbol). Santander: "Joan Miró. Escultures, 1928-1982" (Centro Botín). València: "El pols del cos" (Bombas Gens).

Abril

Barcelona: "Domènec. Ni aquí ni enlloc" (MACBA); "Kader Attia. Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real" (Fundació Miró); "Patricio Vélez. Las formas del tiempo" (Fundació Suñol). Figueres: "Els Dalí de Figueres" (Museu de l’Empordà). L'Hospitalet de Llobregat: "Marcel Juliana. Surfeit" (Fundació Arranz-Bravo). Lleida: "Inventaris" (Museu d’Art Jaume Morera). Terrassa: "M. A. Raventós" (Centre Cultural).

Maig

Barcelona: "La llum negra. Tradicions secretes en l’art des dels anys cinquanta" (CCCB); "A break can be what we are aiming for" (La Capella); "No es lo que parece" (Sant Andreu Contemporani / Fabra i Coats); "Murals divins" (Monestir de Pedralbes); "La cuina de Picasso" (Museu Picasso). Lleida: "Agramuntophitecus. Guinovart, matèria i litúrgia" (Museu de Lleida). Móstoles: "Pedro G. Romero. Habitación" (CA2M). "Tàrrega: Embarrat 2018" (Museu Trepat).

Juny

Barcelona: "Saul Leiter. In Search of Beauty" (Foto Colectania); "Antoni Tàpies. Biografia política" (Fundació Tàpies); "Mar Arza. En va" (La Virreina. Centre de la Imatge). Cadaqués: "Cadaqués, univers d’artistes. De Meifrèn a Dalí" (Museu de Cadaqués). Sant Feliu de Guíxols: "Natura en evolució" (Espai Carmen Thyssen). Lleó: "Núria Güell: Pàtria i Patriarcat" (MUSAC). Madrid: "Imprimatur" (Sala Alcalá 13). Palermo: "New Palermo Felicissima" (Manifesta). Tarragona: "Tarraco/MNAT" (Tinglado 4). València: "Primers moments" (Centre del Carme).

Juliol/Agost

Agramunt: "Guinovart, animal poètic" (Espai Guinovart). Barcelona: "Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol" (MNAC); "Per què? Carme Solé Vendrell" (Palau Robert). Manresa: "De París a Nova York. Gravats de la col·lecció Gelonch Viladegut" (El Casino). Tarragona: "The Burning Blade. (Centre d’Art Tarragona). València: "Miquel Navarro. Fluids" (Bancaja).

Setembre

Barcelona: "Somiant una possibilitat" / "Julio González. Dibuixos, papers i figures de la col·lecció de l’IVAM" (Espais Volart); "Col·lapse. Joan Morey" (Fabra i Coats); "El nostre camí queda" (Fundació Miró); "Obres obertes. L’art en moviment, 1955-1975" (La Pedrera). Madrid: "Artigues - Barceló: Vivarium" (Real Jardín Botánico). Palma: "Tots els canvis s’han desat" (Casal Solleric); "Ells i nosaltres" (Es Baluard). València: "Habitar el Mediterrani" (IVAM).

Octubre

Badalona: "Herència. Homenatge a Jordi Cuyàs" (El Carme). Barcelona: "Una certa foscor" (CaixaForum); "Sobre la bellesa" (Can Felipa); "Picasso - Picabia. La pintura en qüestió" (Fundació Mapfre); "Lee Miller i el surrealisme" (Fundació Miró); "Vida? O teatre? Charlotte Salomon" (Monestir de Pedralbes); "Un segle breu: col·lecció MACBA" (MACBA). Lleida: "Itziar Okariz. Respiració i altres sons" (La Panera). Osca: "Territorios que importan. Género, arte y ecología" (CDAN). París: "Miró" (Gran Palais). Riudebitlles: X Biennal d’art. Obra sobre paper. Sevilla: "Dalí atòmic" (CaixaForum). Vic: "Oliba Episcopus" (Museu Episcopal). Vilafranca del Penedès: "24.XI.18. Alfons Borrell" (Sala dels Trinitaris).

Novembre

Amposta: "Treballs. Sense compensació" (Lo Pati). Barcelona: "Núria Font. Cosmogonia del moviment" (Arts Santa Mònica); "Lorenza Böttner. Rèquiem per la norma" (La Virreina. Centre de la Imatge); "L’art irreductible. Miratges de l’art brut" (La Model); "Liberxina. Pop i nous comportaments artístics 1966-1971" (MNAC); "Sabartés per Picasso per Sabartés" (Museu Picasso). Girona: "Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya" (Museu d’Art). La Jonquera: "Ésser expropiat" (MUME). Madrid: "Jaume Plensa. Invisibles" (Palacio de Cristal); "Dalí i el surrealisme en la col·lecció d’art Abanca" (Museu Thyssen). Mataró: "Modernitat amagada. Pavelló Sert" (M|A|C / Can Palauet). Montserrat: "L’equilibri possible. Ràfols Casamada i Maria Girona" (Museu de Montserrat)

Desembre

Barcelona: "Jaume Plensa" (MACBA); "El boom de la publicitat. Reclams de llauna, cartró i rajola. 1890-1950" (Museu del Disseny); "Afectes Secundaris" (Sala d'Art Jove); "Umbral. 13 Intervencions al Metro de Barcelona". Sant Cugat del Vallès: "Honors i Distincions. Inventari del retrat polític oficial" (Centre d’Art Maristany). El Vendrell: "15 anys de ceràmica de l’espai de Camil·la Pérez" (Sala Portal del Pardo). Vilanova i la Geltrú: "La presència del Prado" (Museu Víctor Balaguer).