Complexitat política
El conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, va anunciar al novembre que els pressupostos inclouran més finançament per a l’educació dels 0 als 3 anys, mesures per a l’escola inclusiva i millores per al professorat
© Generalitat de Catalunya / Departament d'Ensenyament
Catalunya va començar el 2018 intervinguda per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. El ministre d’Educació, Cultura i Esport, i portaveu del Govern central, Iñigo Méndez de Vigo, va assumir les funcions de conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Una de les accions més destacades d’aquest executiu en matèria educativa va ser intentar incloure una casella per al castellà en les preinscripcions dels estudis obligatoris a Catalunya, mitjançant la qual es preguntaria als pares en quina llengua volien que fos escolaritzat el seu fill. Finalment aquesta casella no va ser inclosa en les preinscripcions per al curs 2018-19, i les úniques referències lingüístiques van ser les que ja hi havia altres anys en què es preguntava les llengües que entenien els alumnes.
El món educatiu, i molt especialment l’escola catalana, es va haver de defensar del 155 i de les acusacions d’adoctrinament mitjançant accions legals contra la ingerència del Govern de Madrid. Al maig, amb l’elecció de Joaquim Torra com a president de la Generalitat de Catalunya, es va posar fi a un període d’anomalia institucional, en què el Govern va estar intervingut durant més de sis mesos. En aquesta nova etapa, el conseller d’Ensenyament Josep Bargalló va tornar a assumir les competències en matèria educativa. A fi d’adoptar la terminologia que s’utilitza a la Llei d’educació de Catalunya” (LEC ), Bargalló va recuperar el nom de Departament d’Educació, el mateix que tenia a la seva anterior etapa durant el septenni del tripartit (2004-10).
Al juny, la moció de censura al Govern de Mariano Rajoy va provocar un canvi a la Moncloa. Pedro Sánchez, secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), va assumir la presidència del Govern i va nomenar Isabel Celáa com a ministra d’Educació i Formació Professional. Tanmateix, la situació de minoria parlamentària amb què es trobava el Govern de Sánchez va fer que la LOMCE (la “llei Wert” que no s’havia acabat de desplegar) només quedés modificada i no derogada, tal com demanava el Govern de Catalunya.
Defensa del model lingüístic i educatiu català
L’escola catalana, avui plurilingüe, document presentat per la Societat Catalana de Pedagogia
© Institut d’Estudis Catalans
La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va presentar la declaració L’escola catalana, avui plurilingüe, en la qual es posa en valor que pretendre imposar “el dret de les famílies a decidir la llengua d’escolarització dels seus fills era posar fronteres entre dues llengües que s’aprenien de manera natural sense ni adonar-se’n; i calia tenir present que l’escola catalana se centrava en el dret dels infants a aprendre-les totes”. Paral·lelament, el Departament d’Educació també va potenciar el programa per a la promoció de les llengües i cultures d'origen de l'alumnat, amb l'objectiu de reforçar el coneixement i l’estima que cada alumne té de la seva llengua familiar i alhora promoure els valors de tolerància i respecte a la diversitat.
A final d’any, amb motiu de la commemoració del 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, el Col·legi de Pedagogs de Catalunya es va sumar enèrgicament a la defensa de l’escola catalana perquè “el respecte als drets fonamentals de les persones és un valor irrenunciable de les societats justes, respectuoses i equitatives; l'educació és el camí per arribar-hi”.
La Fundació Jaume Bofill, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i la Diputació de Barcelona van convocar ajuntaments, centres educatius i entitats per convidar-los a formar part d’una gran aliança anomenada “Educació 360. Educació a temps complet ” a fi de vincular la comunitat, l’escola i les institucions educatives, i els equipaments i recursos arreu del territori, i així fer créixer l’ecosistema educatiu, en què tots els agents de manera connectada puguin aportar valor als aprenentatges dels alumnes.
La fi d’un curs complex i l’inici d’un de nou
Al setembre es va iniciar el nou curs amb un total de 5.465 centres docents a tot Catalunya (règim general i règim especial) i un augment de 690 docents (71.865 en total). Hi va haver un increment de 1.299 alumnes respecte al curs anterior, i 1.567.316 alumnes es van inscriure a l’ensenyament obligatori (segon cicle d’infantil, primària i secundària). En les etapes d’infantil i primària hi va haver una disminució de 9.915 alumnes, i l’educació secundària va créixer en 9.682 alumnes, la qual cosa va representar una estabilitat del percentatge d’alumnat segons la titularitat del centre. Com l’any anterior, els centres públics van acollir la major part d’alumnes, sobretot a secundària. També hi va haver més estabilitat en les plantilles, perquè el 81% dels docents van poder continuar al mateix centre; a més a més, es va anunciar la convocatòria de 5.000 places anuals entre el 2019 i el 2023 per reduir la interinitat.
D’altra banda, va entrar en vigor la nova ordre d’avaluació per competències, a primària per al curs 2017-18 i a l’ESO per al curs 2018-19. D’acord amb el nou model competencial, es proposa una avaluació global i continuada. S’aposta per un model pedagògic que prioritza la interrelació dels diferents coneixements apresos per l’alumne i la seva posada en pràctica; en aquesta línia, desapareixen les valoracions quantitatives per deixar pas a les qualitatives. Tanmateix encara va quedar obert el camí cap a una avaluació formativa i formadora en què l’autovaloració de l’alumne hauria de ser la protagonista. Com a conseqüència d’aquest nou model d’avaluació, es van avaluar per primera vegada àmbits transversals a l’ESO com les competències dels àmbits digital, personal i social. Dins d’aquest nou context avaluatiu, el Departament d’Educació va eliminar la prova extraordinària de setembre, que es feia a l’ESO des del curs 2012-13. Durant el juliol, es van donar a conèixer els resultats de les proves d'avaluació de competències bàsiques : les puntuacions tant a 6è de primària com a 4t d’ESO van superar els 70 punts sobre els 100 possibles, un nivell plenament satisfactori amb unes dades de resultats equilibrades i amb poques variacions significatives.
Quant als ensenyaments de 16 a 18 anys, la formació professional (FP) va incrementar l’oferta en 53 nous cicles i adaptacions de cicles arreu del territori (18 de grau mitjà i 35 de grau superior). El 2018, a l’FP dual hi va haver la incorporació de 31 centres i es va arribar als 260, que van acollir prop d’11.000 alumnes, un miler més que el curs anterior. Segons dades del Departament, també va augmentar l’oferta de places de batxillerat (el 45,9% d’aquesta oferta va correspondre a cicles formatius i el 54,1% a batxillerat).
En el món universitari català no van faltar moments de reflexió profunda en mans d’experts del món acadèmic, d’institucions i empreses, que van analitzar el paper de les humanitats, les ciències i la tecnologia en el desenvolupament competencial del capital humà de Catalunya.
Cal destacar també l’aposta directa i ferma per la millora i la innovació en la formació del professorat (Programa de millora i innovació de la formació de mestres). Els departaments d’Educació i d’Empresa i Coneixement, juntament amb les nou universitats catalanes que impartien estudis d’educació, es van comprometre a continuar treballant per prestigiar i millorar els estudis que donen accés a una professió clau del sistema educatiu. Un primer pas en aquest sentit va ser la prova d’aptitud personal (PAP) com a requisit previ a accedir al grau en Educació a la universitat. El document final va posar sobre la taula diverses propostes que van evidenciar una vegada més la necessitat d’una profunda renovació de l’estructura de la formació universitària i la necessitat que els futurs mestres puguin arribar a fer unes pràctiques residents, semblant al MIR dels metges.
Durant l’any, a més de l’activitat acadèmica universitària habitual, també hi va haver episodis de reivindicació pacífica de les llibertats i els drets fonamentals davant la situació política a Catalunya per reclamar una solució democràtica i dialogada al conflicte, tot i que es va criticar el silenci dels rectors de les universitats catalanes sobre la judicialització dels professors universitaris que van ser síndics electorals de l’1-O. Aquest silenci va contrastar amb el suport explícit de més de quinze mil acadèmics i intel·lectuals de tot el món, entre els quals cal destacar els noms de Noam Chomsky i Iannis Varufakis.
El nou govern de la Generalitat va designar Àngels Chacón com a consellera d'Empresa i Coneixement, departament sota el qual s’emparen les universitats. Chacón va expressar la voluntat del Govern d’aprofundir en el model de tarifació social, a fi de garantir l’equitat, i va reclamar que l’Estat complís la sentència que reconeixia que la gestió de les beques corresponia a la Generalitat de Catalunya. Amb el propòsit de fer front a una nova legislatura excepcional, Francesc Xavier Grau va ser nomenat nou secretari d’Universitats i Recerca; Joan Gómez, nou director general de Recerca; Lluís Baulenas, nou secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, i Josep Pallarès va continuar sent el director general d’Universitats. També es van produir canvis als rectorats, amb la incorporació de dues noves rectores: Maria José Figueras, a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i Eva Perea, a la Universitat Abat Oliba CEU, i un nou rector a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, Josep Eladi Baños.
Durant tot l’any es va continuar vivint dins una onada d’innovació pedagògica que va fer possible estructures formals per compartir sabers pedagògics, experiències educatives i punts de reflexió des de la pràctica docent que permetessin una millora del sistema. Cal destacar l’acord sobre el procés d’actualització educativa impulsat per Escola Nova 21 com a prioritat política pública, a la qual s’hi van sumar el Departament d’Educació, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, amb l’objectiu de continuar impulsant la innovació i la millora educativa i respondre així a les necessitats de l’alumnat català.
El Departament d’Educació va sumar esforços per millorar el sistema de treball col·laboratiu entre les xarxes educatives(la Xarxa de Qualitat i Millora de la Formació Professional, la Xarxa Vives d’Universitats, la Xarxa de Competències Bàsiques, etc.) amb el suport dels serveis territorials, la Inspecció d’Educació i els serveis educatius. També cal destacar el compromís del Govern tant de concedir 11.119 ajuts a l’estudi durant el curs 2018-19, per un import de 10.167.644,40 €, com de dedicar més finançament a l’educació dels 0 als 3 anys en els pròxims pressupostos i de valorar la necessitat de reformes estructurals en l’acompanyament de menors nouvinguts, tal com alertava el Síndic de Greuges.
L’any va finalitzar amb el ferm compromís d’avançar en el desplegament del Decret de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, perquè cada alumne sigui el motor del seu aprenentatge i l’educació no renunciï a ser aquell bé comú de la societat per permetre-ho.