Al llarg del 2018 es va mantenir a Catalunya l'excepcionalitat del 2017 i, com ja és costum, el món de la cultura popular va respondre de manera solidària i reivindicativa sempre que en va tenir ocasió. El suport dels grups que configuren la riquesa del folklore del país es va fer palès a les presons on estaven empresonats alguns dels líders polítics catalans, especialment a Lledoners, i en tots els actes de protesta que es van organitzar, inclosa la diada de l'Onze de Setembre. Val a dir que els llaços grocs, símbol de la lluita per la llibertat dels presos polítics, van lluir a la solapa de molts gegants del país i que les estelades, emblema d'una Catalunya independent, van coronar moltes construccions castelleres. Cada cap de setmana, a molts pobles i ciutats del país, les agrupacions folklòriques van fer visible mitjançant múltiples detalls, el sentiment de rebuig envers una realitat que indigna bona part de la ciutadania. A Banyoles, per exemple, es va ballar la Sardana per la Llibertat. Fora de Catalunya, i molt especialment a Bèlgica, es van repetir les mostres de solidaritat amb els exiliats polítics, com ara la presència d'una àmplia representació de sardanistes a Brussel·les o el lliurament al president Carles Puigdemont, per part de la Vella de Valls, del guardó assolit al Concurs de Tarragona. Coincidint amb l'estada dels castellers vallencs a Waterloo, Carles Puigdemont també es va vestir amb la camisa rosada i va parar un pilar de quatre fent de segon.
Reconeixement a la pedra seca
© Generalitat de Catalunya
Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, com a representants de l'Estat espanyol i formant part d'una candidatura conjunta que aplegava vuit estats europeus de l'àrea mediterrània, entre els quals hi havia Xipre, Grècia, Croàcia, Eslovènia, Suïssa, Itàlia i França, van celebrar la declaració, per part de la UNESCO, del coneixement i les tècniques de l'art de la pedra seca com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat. L'art en qüestió consisteix a aixecar construccions amb pedres de l’entorn immediat sense cap material de cohesió, com ara la calç o el guix. La major part de les edificacions estan relacionades amb l’economia tradicional agroramadera, l’explotació del bosc i l’abastament d’aigua. Així, els exemples més freqüents d’aquesta tècnica de construcció són cabanes o barraques, masos, marges, aljubs, basses, escales, ponts, estructures de caça, pous de glaç i també forns de calç o d’oli de ginebre. Es tracta d’una arquitectura integrada en l’entorn que ha contribuït decisivament a la configuració del paisatge local.
Segons dades recollides per l’Observatori del Paisatge, a Catalunya hi ha més de 19.000 elements que responen a aquestes característiques, des de l'època dels ibers (segle VI aC) fins als nostres dies, si bé la majoria de les que encara romanen dempeus són del període que va des del final del segle XVIII fins a les acaballes del segle XIX. L’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) vetlla per la conservació d’aquestes construccions, fet que explica que s'organitzin jornades de formació sobre restauració de barraques de pedra seca, com la que va tenir lloc a Llers (Alt Empordà) al principi de desembre.
A banda d'aquest reconeixement de la UNESCO, el 2018 va ser declarat Any Europeu del Patrimoni Cultural. Aquesta distinció va anar acompanyada de recursos econòmics que la Generalitat va destinar, en l'àmbit europeu, a la divulgació d'una riquesa patrimonial que atresora el privilegi d'haver estat declarada patrimoni de la humanitat, com bé ho exemplifiquen els castellers o les festes del foc als Pirineus; tot i que la sardana també està fent esforços per rebre aquest reconeixement al més aviat possible.
D’altra banda, Catalunya va estar present a l'Smithsonian Folk, un festival de cultura de gran prestigi que té lloc anualment a Washington. Van ser deu dies, a cavall dels mesos de juny i juliol, durant els quals la capital dels Estats Units va esdevenir un aparador de la cultura catalana, representada per gegants, colles castelleres i molts altres elements del folklore del país. Si bé els organitzadors del festival havien convidat la Generalitat, el Govern català hi va implicar Adifolk, que va traslladar a Washington l'Aplec Internacional que l'entitat organitza cada any en una ciutat europea diferent.
L'Any Capmany, símbol d'un folklore exuberant
Amb motiu del 150è aniversari del naixement del barceloní Aureli Capmany, Catalunya va voler reconèixer la valuosa aportació d'aquest estudiós en molts àmbits del folklore autòcton, com ara en contes, danses, cançons, imatgeria festiva, llegendes, refranys, música, etc.
L'Any Capmany va permetre reivindicar una figura rellevant en iniciatives de gran abast, com el Cançoner popular, i en d'altres de més modestes, com la revista infantil En Patufet. Es van arribar a organitzar més de vuitanta actes, entre els quals destaquen les exposicions que es van fer a la Casa de l'Ardiaca –sobre educació dels infants–, a la Casa dels Entremesos –la dansa i l'Esbart Català de Dansaires– i al Palau Robert, amb el títol Patufet, on ets? També hi va haver jornades dedicades al folklorista per iniciativa de la Diputació de Barcelona i de la Universitat Rovira i Virgili.
Més enllà d'aquesta efemèride, Manresa va ser la Capital de la Cultura Catalana i, entre altres coses, ho va aprofitar per donar encara més ressò a la seva Fira Mediterrània, aquesta vegada amb el patrimoni de les Illes Balears com a cultura convidada. També va tenir continuïtat el Som Cultura Popular, que va tornar dos anys després de la primera edició al mateix recinte de Fabra i Coats, a Barcelona, i que va incloure el Fòrum Educació i Cultura Popular, amb unes ponències recollides en la revista Canemàs. També a Barcelona, el Tradicionàrius va continuar sent referència de la música popular, àmbit que es va consolidar amb la 2a edició del festival Amb So de Cobla (Palamós), del qual era una segona edició. També Càntut va omplir de tradició oral, per tercera vegada, Cassà de la Selva.
En l'apartat de publicacions, va destacar l'edició de Germans Castells, art i figures per al pessebre, de Ramon Albornà i Ismael Porta, a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat. Una altra obra remarcable va ser Entre el celler i la taverna, inclosa a Temes d'Etnologia de Catalunya, i El llibre d'orgue de Prats de Rei, escrit per Domingo Monfort, o el disc Simfonies i fantasies per a gralla. D'altra banda, els Arxius de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili van publicar Estudis de Literatura Oral Popular, mentre que el 75è aniversari del Museu Etnològic va impulsar l'edició d'Etnològic BCN, coordinat per Antoni Serés.
Pel que fa a exposicions, va sobresortir "Cor de cartró", comissariada per Jan Grau i Carles Morillo, sobre els oficis dels escultors que es dediquen a la imatgeria festiva i la restauració del patrimoni. També es van celebrar, entre d'altres, el primer Congrés de la Jota als territoris de parla catalana, que va acollir Falset (Priorat); el primer Simposi sobre campanes, campaners i campanars, a Os de Balaguer (Noguera), que va coincidir amb la 31a Trobada de Campaners, i les quartes Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic, dedicades a la memòria popular, a la Roca del Vallès (Vallès Oriental).
Museu del Pessebre de Catalunya
Una fita significativa del 2018 va ser la inauguració del Museu del Pessebre de Catalunya, a Montblanc (Conca de Barberà); un equipament reclamat per l'allau de fidels practicants que té la tradició pessebrista al país, i on també s'inclou una exposició de calvaris de Catalunya. Aquesta mateixa població va ser la Capital de la Sardana i va viure el naixement de la Copa Catalunya de sardana esportiva, que va coincidir amb el 60è aniversari de la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya. Les primeres colles guanyadores van ser la Mare Nostrum (Barcelona), en categoria absoluta, i la Toc de Dansa (Tarragona), en la categoria de colles veteranes.
En l'àmbit dels gegants, la Ciutat Gegantera va ser Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat), i pel que fa als diables, cal remarcar la celebració a Picamoixons (Alt Camp) del primer Concurs Nacional d'Enceses de Catalunya, que va guanyar Lo Golafre de Tortosa.
D'altra banda, va tenir continuïtat la Diada d'Adifolk de Perpinyà, amb una segona edició, i també es va celebrar el 3r Simposi Internacional de Focs Festius de la Mediterrània, en aquesta ocasió a Gandia (la Safor). Una altra iniciativa va ser la Trobada de Música Mediterrània amb veu de dona, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà), mentre que Barcelona va acollir el 42è Congrés Internacional de Pueri Cantores.
En un any en el qual es va completar l'inventari del Bestiari Català, els Premis Nacionals de Cultura en l'apartat de cultura popular van recaure en el Centre de Titelles de Lleida i en la Fundació Festa Major de Gràcia. El premi Valeri Serra va ser per a Laura Villalba i el seu estudi sobre Adelaida Ferré. La Generalitat, a través de les Creus de Sant Jordi 2018, va distingir els germans Joan i Martí Castells, escultors de figures de pessebre, el folklorista Joan Soler Amigó i l’Ateneu de Sant Just Desvern, el casal Societat La Principal, de Vilafranca, el casino La Unió, de Vidreres, el Cor Claverià l’Aliança, de Lliçà d’Amunt, La Colmena, de Santa Coloma de Gramenet, l’Orfeó Sarrianenc, la Societat Coral El Vallès, Marduix Teatre, l’Orfeó Reusenc i dues associacions de Llorenç del Penedès, La Cumprativa i El Centre.
Cal deixar constància dels moviments encaminats a la creació del Centre Artur Blasco, a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), i remarcar que el premi Joan Amades 2017, lliurat el 2018, va ser per a Francesc Farràs i les botigues museu de Salàs de Pallars (Pallars Jussà), mentre que l'any 2018 es va distingir Josefina Roma.
Entre les defuncions ocorregudes el 2018, cal esmentar les següents: Manuel Cubeles, en l'àmbit de la dansa; Lluís Virgili, del món del cant coral; Francesc d'Assís Picas, autor de La Flor de Nadal, el text dels Pastorets de l'Ametlla de Merola; Eduard Miralles, arquitecte de la relació entre la gestió cultural i les polítiques públiques; mossèn Dalmau, ideòleg del Santuari Ecològic de Gallifa, i Josep Rafecas, dinamitzador del teatre català amateur. El 2018 es va deixar de celebrar el Festival de Música de Cantonigròs, després de 35 anys de ser un referent en l'àmbit internacional. En canvi, es va evidenciar la bona salut de la Universitat Catalana d'Estiu, que va arribar a la 50a edició, aquesta vegada amb seus a Prada de Conflent i Manresa. Així mateix es van commemorar els 50 anys del Grup de Folk amb un concert al parc de la Ciutadella.
La Vella de Valls tomba l'hegemonia de Vilafranca
Després de 18 anys de domini dels Castellers de Vilafranca, guanyadors en vuit edicions seguides del Concurs de Castells de Tarragona, la Vella dels Xiquets de Valls es va imposar amb autoritat a la cita que té lloc cada dos anys a la Tarraco Arena Plaça, i va coronar una temporada pletòrica. Els vallencs, que van fer la millor actuació de l'any en el moment clau, van descarregar dues construccions sense folre, la torre de vuit i el quatre de nou, i van carregar el tres de deu amb folre i manilles. Per la seva banda, els vilafranquins, que van ser segons, van descarregar el tres de deu –l'única colla que el 2018 va completar un castell de deu pisos– i la torre de nou amb folre i manilles, però només van poder carregar la torre de vuit, i van haver de desistir en el seu intent d'enlairar el quatre de deu després de fer llenya. La tercera posició va ser per a la Jove Xiquets de Tarragona, que va descarregar el cinc de nou amb folre i el nou de vuit, a més de carregar el tres de deu, mentre que el quart lloc van assolir-lo els Capgrossos de Mataró. El canvi en el sistema de puntuació, que prima els castells descarregats, va reforçar les colles més segures. En el concurs de les formacions de segon nivell van guanyar els Xiquets de Reus i els Moixiganguers d'Igualada.
L'altra gran cita de la temporada, la diada de Sant Fèlix de Vilafranca, va tornar a ser una demostració de força de la Vella de Valls, que es va imposar als amfitrions –tot i que els Castellers de Vilafranca van descarregar el tres de deu–, a la Joves –malgrat la seva treballada torre de vuit sense folre– i als Minyons de Terrassa, una colla que va tenir un any bastant fluix. La Vella hi va carregar la torre de vuit sense folre –castell que havien completat per primera vegada a la seva història a Vilallonga del Camp–, i va descarregar-hi el quatre de nou sense folre i el quatre de nou amb folre i agulla. Tot i l'esplèndid exercici firmat per la Vella de Valls, va ensopegar amb dos castells per Santa Úrsula, la torre de nou sense manilles i el tres de nou sense folre, un fet que va permetre a la Joves de Valls superar-los en una diada plena de caigudes.
En el cas dels Castellers de Vilafranca, les lesions d'alguns dels seus millors components van acabar sent un llast que els va obligar a cedir el testimoni a la Vella. Cal destacar que la clàssica obra Món casteller, de Pere Català Roca, ja té relleu gràcies a la iniciativa de Cossetània Edicions, que va començar a publicar els primers volums de l'Enciclopèdia castellera, coordinada per Xavier Brotons.