L’any hidrològic 2017-2018
Per primer cop en força temps, podem dir que l’any 2017-18 va ser un any plujós. També podem dir que va estar ple de contrastos, ja que va començar amb una situació de sequera incipient, però en algunes conques es va acabar amb un dels màxims de pluja acumulada des que hi ha registres automàtics. La diversitat geogràfica i la distribució capritxosa del relleu va fer que no totes les conques rebessin la mateixa quantitat d’aigua. Tot i això, es pot considerar que va ser excepcional en molts punts i passarà als arxius com un dels anys més plujosos, amb importants crescudes dels cabals dels rius.
Les conques internes de Catalunya
L’embassament de la Baells, a la conca del Llobregat, al 97% de la seva capacitat gràcies a les abundants pluges del 2018
© Generalitat de Catalunya
L’inici de l’any hidrològic, l’octubre del 2017, es va produir en una situació de sequera que va començar a revertir quan, al final de gener del 2018, es va iniciar un període de pluges abundants i, sobretot, continuades que es van allargar fins al mes de desembre. Aquesta elevada freqüència de pluges va ser l’element excepcional de l’any i va provocar una revifalla dels cabals fluvials com feia anys que no es veia. Les pluges més abundants i freqüents van produir-se durant els mesos d’octubre i novembre, que van ser uns mesos excepcionalment plujosos a la conca del Ter i especialment a la del Llobregat.
A la conca del Llobregat, l’estació de Guardiola de Berguedà va recollir 1.113 mm de pluja durant l’any hidrològic, que representa el segon any més plujós després dels 1.200 mm recollits l’any 1996-97. A la conca del Ter, l’estació de Ripoll va recollir 965 mm de pluja, el cinquè any més plujós des que hi ha dades automàtiques (1996).
A més a més de les dades de pluja total, cal remarcar la importància de la distribució de les pluges al llarg de l’any. La Figura 1, per exemple, mostra la pluja recollida cada mes des de l’octubre del 2017 fins al setembre del 2018 a Guardiola de Berguedà i la comparació amb la mitjana (1996-2017). Cal destacar que, durant els tres primers mesos de l’any hidrològic, la pluja recollida va ser inferior o molt inferior a la mitjana, i, en canvi, a partir del gener del 2018, va ser superior o molt superior a la mitjana, exceptuant el mes de setembre.
Figura 1: Pluja acumulada a Guardiola de Berguedà durant l’any 2017-18 i la comparació amb la mitjana (1996-2018)
© Elaboració pròpia. Font: Agència Catalana de l’Aigua
Els cabals dels rius també van ser força superiors als valors mitjans anuals. En el cas del Llobregat a Guardiola, la mitjana anual és de 4,9 m3/s i el cabal mitjà d’enguany va ser de 7,1 m3/s. Pel que fa al Ter a Ripoll, el cabal mitjà anual és de 10,9 m3/s i enguany la mitjana va ser d’11,7 m3/s.
Figura 2: Cabal a l’estació de Guardiola de Berguedà (2017-18) i la mitjana (1996-2017)
© Elaboració pròpia. Font: Agència Catalana de l’Aigua
La Figura 2 mostra com es va comportar el cabal del riu Llobregat mes a mes a l’estació de Guardiola de Berguedà. El cabal del riu va ser inferior a la mitjana i sense cap crescuda important des de l’octubre fins al gener, i va ser a partir del mes de febrer que va començar a augmentar de manera important. Durant els mesos de primavera i, fins i tot, de l’estiu, amb l’excepció del mes de juliol, el cabal del riu va ser superior o fins i tot molt superior, com va passar a l’abril, a la mitjana, que es basa en la sèrie 1996-2017.
Altres conques no van ser tan afavorides per les pluges, com és el cas de la conca de la Muga i la del Siurana, les quals es van situar en mitjanes properes a la sequera durant tot l’any, i la situació només va canviar al començament de l’any hidrològic 2018-19.
Els embassaments van començar la temporada amb valors acceptables, al voltant del 50% de la seva capacitat, un cop ja havia acabat la temporada de regadiu, però gràcies als nombrosos i abundants episodis de pluja de l’any, els embassaments de la conca del Llobregat i del Ter es van omplir fins a la capacitat màxima i van haver d’obrir les comportes per a deixar pas al volum d’aigua entrant. El pantà de Boadella va passar de poc més del 30% a un 40% al final de l’any hidrològic, i el de Siurana, que només va tenir episodis de pluja moderats, va passar d’un 18% al principi d’any a poc més del 20%.
Les conques catalanes de l’Ebre
Els diferents episodis de pluja van afectar d’una manera més esmorteïda les conques catalanes de l’Ebre. El màxim episodi també va ser el que es va produir el 15 d’octubre, que va generar un pic de fins a 170 m3/s en el cabal del Segre al seu pas per la Seu d’Urgell. La Noguera Ribagorçana, per exemple, només va fer un pic de 86 m3/s que, a més, es va produir durant els mesos de final de primavera. L’Ebre, al pas per Tortosa, va registrar un cabal pic de fins a 1.900 m3/s al final d’abril, però els cabals elevats van durar poc i es van normalitzar durant els mesos posteriors.
Les fortes riuades de l’octubre del 2018
Les riuades més importants que van afectar diverses àrees de la Mediterrània occidental es van produir l’octubre del 2018 i pertanyen a l’any hidrològic següent, el 2018-19, però, atesa la magnitud, la rellevància i la proximitat temporal de l’episodi, hem considerat adient incloure’l en aquest resum.
El fet més greu va tenir lloc a Mallorca, a la localitat de Sant Llorenç des Cardassar, on, el 9 d'octubre, un aiguat de 200 mm va desbordar el torrent que passa pel nucli de la població i va causar 12 víctimes mortals i nombrosos danys materials. El dia 10, a la ciutat de Càller, al sud de l’illa de Sardenya, també es va produir una riuada amb una víctima mortal. I el 15, 14 persones van perdre la vida a la regió francesa de l’Aude, al voltant de la ciutat de Carcassona. També al final d’octubre una família va perdre la vida en una riuada a Sicília.
Aquests episodis van reobrir momentàniament els debats sobre l’ocupació humana de les àrees inundables, i es va denunciar la passivitat administrativa en l’ordenació de l’espai fluvial i la permissivitat de la construcció en zones en les quals ja s’han detectat riscos d’inundació.
La hidrologia en l’àmbit mundial
Al llarg del 2018 també es van produir aiguats i inundacions arreu del món. Al Japó, durant el mes de juliol, a Umaji, es van acumular 1.850 mm de pluja en 10 dies, dels quals 1.000 mm van caure en només 4 dies (Figura 3). Aquests aiguats van provocar una riuada amb 225 víctimes mortals.
Figura 3: Pluja diària i acumulada a Umaji (Japó), l’estiu del 2018
© Elaboració pròpia
Les inundacions també van afectar la costa sud-occidental de l’Índia el mes d’agost. Els monsons van negar durant diversos dies la regió de Kerala i van provocar la mort de 340 persones. Les imatges de satèl·lit proporcionades al portal web List of Floods, i que reproduïm aquí, donen una idea de la magnitud de la crescuda en aquesta regió del món (Figura 4). En aquest portal es pot consultar tota la informació detallada d’aquestes dues crescudes i també d’altres regions del món.
Figura 4: Regió de Kerala, al sud-oest de l’Índia, abans i durant les inundacions de l’agost del 2018
El resum de l’any hidrològic 2017-18 i els greus episodis de crescuda de l’octubre del 2018 ens recorden que el risc d’inundacions continua ben present i ben viu, malgrat els avenços tecnològics, acadèmics i informàtics. La tecnologia actual ens permet veure imatges i obtenir nombroses dades, però no sembla que aquests avenços s’hagin traduït en una millora a l’hora de reduir el risc potencial de les riuades, ans al contrari. Potser caldria dedicar més esforços a transmetre els coneixements a la societat en general, perquè sigui conscient que viu en una zona de risc, i potser també cal implicar les administracions competents per a dur a terme aquesta difusió. El fet que el risc zero no existeixi no impedeix que es destinin recursos a acostar-s’hi i cal la implicació dels investigadors, les administracions i la població en general, perquè això ens afecta a tots.