La Universitat de Barcelona va organitzar el VI Congrés Internacional d’Història i Cinema, titulat “Imatges de les revolucions de 1968”
© Universitat de Barcelona
Aquest 2018 cal mencionar algunes obres publicades per historiadors de l’àmbit cultural català: el treball Los celtas. Imaginario, mitos y literatura en España, de Martín Almagro, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid nascut a Barcelona i fill del director de Museu Arqueològic de Barcelona durant l’època de postguerra, obra que analitza l’evolució de la mentalitat i la cultura dels celtes i la seva pervivència posterior; La dama de Elche: dónde, cuándo y por qué, de Carmen Aranegui Gascó, catedràtica de la Universitat de València, que analitza aquesta coneguda peça, així com l’apropiació de la seva imatge; Sant Ramon, fundador del monestir de Santa Maria de Vallbona, de Josep Maria Sans, exdirector de l’Arxiu Nacional de Catalunya; Atles del comtat de Barcelona (801-993), de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado; Escriure a l’edat mitjana: poder, gestió i memòria, del professor Daniel Piñol Alabart, treball que vol testimoniar el valor de l’escriptura a l’edat mitjana; El cronista de China, de Diego Sola, un treball que indaga la vida de l’autor de les cròniques com a enviat de Felip II a aquell país; La Mediterrània a l’època moderna. Societat, poder i cultura, treball coordinat per la professora María Ángeles Pérez Samper, que analitza des de diferents àmbits el món mediterrani a través de vuit estudis; Visiones cruzadas: los virreyes de Nápoles y la imagen de la Monarquía de España en el Barroco, de les professores Ida Mauro i Milena Viceconte i el professor Joan Lluís Palos, que analitza el paper del mecenatge al regne de Nàpols durant el segle XVII; Dins el tinter: correspondència femenina a Catalunya (1750-1900), de Carme Sanmartí, Montserrat Sanmartí i Caterina Riba, una obra que, mitjançant l’anàlisi de la correspondència de dones catalanes entre 1750 i 1900, analitza diverses formes de sociabilitat i la recepció de moltes de les transformacions d’aquells temps des d’una òptica social i cultural; Saberes transatlánticos. Barcelona y Buenos Aires: conexiones, confluencias, comparaciones (1850-1940), el treball dels doctors Álvaro Girón, de la Institució Milà i Fontanals, i Gustavo Vallejo, investigador independent del CONICET, l’equivalent argentí del CSIC, en què s’analitzen els intercanvis entre totes dues ciutats a diferents nivells; Entre el imperio y la globalización. Historia económica de la España contemporánea, d’Albert Carreras, exsecretari d’Economia i Finances de la Generalitat i del professor Xavier Tafunell; La revolución rusa de 1917 y el Estado: del Consejo de Comisarios del Pueblo a la NEP (1917-1921), edició a càrrec de Joan Tafalla; la tesi doctoral Viure l’anticlericalisme. Una història cultural del lliure pensament català (1868-1923), d’Albert Palà, guardonada amb el I Premi Assaig Ateneu Barcelonès; Espiritistes i lliurepensadores: Dones pioneres en la lluita pels drets civils, de Dolors Marín, un conjunt de biografies de dones de l’inici del segle XX a Barcelona, i Gent de vidre. El cooperativisme vidrier a Catalunya (1893-2010), dels doctors Jordi Ibarz i Martín Iturralde.
Aquest 2018 també es van publicar nombroses obres sobre la República, la Guerra Civil, el franquisme i la transició, com ara: La Guerra Civil a Sabadell 1936-1939: repressió, conflicte intern i obra social en la rereguarda, d’Esteve Déu, que parla dels diferents períodes i aspectes que van afectar la població vallesana; Baró de Viver 1939-1944. Els consells de guerra / Los consejos de guerra, de Josep Capsir, que explica els casos sumaríssims de vint-i-sis habitants del barri de les cases barates del Baró de Viver, a Barcelona; Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil, d’Esteve Rimbau, director de la Filmoteca Nacional, i Gràfica cooperativa a Barcelona: iconografia del cooperativisme obrer (1875-1939), de Marc Dalmau.
No van faltar tampoc les memòries i les biografies, com Minas de Fígols: una historia de la revolución social, de Pedro Peralta, i Gaspar Lloret, mestre d’aixa i llibertari, en què Jaume Mata i el mateix Lloret expliquen la vida de Lloret durant els anys del franquisme; El hombre de las checas. La historia de Alfonso Laurencic, el artista de la tortura, de Susana Frouchtmann, periodista i escriptora, filla d'un regidor franquista i neta d'un conseller de Companys, que descriu les peripècies d’Alfonso Laurencic en una dimensió més humana; Andreu Nin, revolucionari i traductor, de la doctora Judit Figuerola, i Maria Aurèlia Capmany, escriptora compromesa (1963-1977), de Francesc Foguet, en el marc de la commemoració de l’Any Capmany.
També cal destacar Sota els peus del Franquisme. Conflictivitat social i oposició política a Tarragona 1956-1977, de Cristian Ferrer; Franquisme i cultura. Destino. Política de Unidad. La lluita per l’hegemonia intel·lectual a la postguerra catalana (1939-1949), de Francesc Vilanova; La Transición. Historia y relatos, de Pere Ysàs i Carme Molinero, i No llores, que vas a ser feliz. El tráfico de bebés en España: de la represión al negocio (1936-1966), de Neus Roig,un llibre a partir de la seva tesi.
En record dels cinquanta anys d’una de les efemèrides més mediàtiques del segle XX, el Maig del 68, Javier Tébar i Andreu Mayayo van publicar En el laberinto. Las izquierdas del sur de Europa (1968-1982), i el sociòleg i urbanista Jordi Borja, Bandera Roja: 1968-1974. Del maig del 68 a l’inici de la transició.
Pel que fa als congressos, l’any 2018 es va celebrar a Barcelona el VIII Congrés d’Història Moderna de Catalunya, amb el títol “Catalunya i el Mediterrani”, i el V Congrés Internacional de l’Associació Espanyola d’Història Militar, dedicat a les dones a la guerra i als exèrcits. A Vic va tenir lloc el XX Congrés d’Història de la Medicina Catalana; a Tortosa, el Congrés Internacional “Batalla de l’Ebre 1938-2018”, i a Tarragona la XV Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica. A l’abril, la Universitat Pompeu Fabra va organitzar un congrés internacional titulat “Les xarxes transnacionals del comerç il·legal d’esclaus al segle XIX” i, al desembre, el simposi internacional “Cultura i ciència nacionals en el primer franquisme (1939-1959)”. Amb motiu del 50è aniversari de l’onada de protestes del 68, entre altres moltes commemoracions, la Universitat de Barcelona va organitzar el VI Congrés Internacional d’Història i Cinema, titulat “Imatges de les revolucions de 1968”, mentre que la Universitat Autònoma de Barcelona va celebrar el Congrés Internacional 68s. Aquest repàs del 68 juntament amb el bicentenari del naixement de Karl Marx, amb actes com el que va organitzar l’Institut d’Estudis Catalans a l’octubre, van ser les dues temàtiques més repetides en moltes de les trobades d’estudi.
Aquest any van traspassar l’escriptor i historiador Víctor Castells, la historiadora i activista política Eva Serra i el mestre Josep Fontana, de qui es va publicar l’obra pòstuma La crisi com a triomf del capitalisme: Anàlisi del passat i perspectives marxistes.