Avui en dia, quan es parla d’informàtica, en el fons es fa referència a molts aspectes tecnològics i a aplicacions que se’n deriven. A més dels dispositius físics (ordinadors, telèfons intel·ligents...), els sistemes operatius, els navegadors i les aplicacions més o menys tradicionals, hi ha molts més elements a tenir en compte: robòtica assistencial, sistemes anomenats intel·ligents (dotats d’intel·ligència artificial), la internet de les coses, la realitat virtual i augmentada, les simulacions, els sistemes dotats d’ubiqüitat, l’anomenada informàtica en núvol, la supercomputació i moltíssimes opcions més.
L’any 2018 va mostrar avenços en la majoria d’aquests camps de desenvolupament i aplicació de la informàtica i, també, en les conseqüències socials, sempre creixents, que es deriven del seu ús.
Telèfons mòbils: notch o forat a la pantalla?
Presentació dels models de Samsung amb forat a la pantalla
© Samsung
A més de l’evolució natural dels diversos telèfons intel·ligents, l’any 2018 ens va portar algunes tendències de canvi que pretenen fer-se generals.
El notch va començar a fer-se popular a partir de novembre del 2017 amb els iPhone X (tot i que havia aparegut abans en els Essential Phone). Consisteix en una petita pestanya física (generalment a la part superior de la pantalla) que conté l’altaveu i, sobretot, la càmera per a fer selfies o autofotos. Això permet utilitzar tota la superfície completa del dispositiu com a pantalla. En la reproducció de fotos i vídeos, suposa una petita molèstia que, sovint, el programari pot dissimular, però no resoldre.
Una altra solució equivalent, apareguda el desembre del 2018, va ser el “forat a la pantalla”, un cercle molt petit que s’acostuma a posar a la part superior dreta o esquerra de la pantalla i que conté els mateixos elements, però molesta molt menys en la visualització de fotos i vídeos. La solució del “forat a la pantalla” serà possible en el pròxim Samsung Galaxy A8s (anunciat el 10 de desembre de 2018 per al mercat xinès), en el qual la nova tecnologia de l'Infinity-O ofereix una pantalla completa, però amb un “forat” rodó de 6,7 mm a l’extrem superior esquerre que conté el visor de la càmera frontal. La majoria de telèfons intel·ligents amb Android sembla que s’orienten cap a aquesta solució, llevat de Huawei, que va fer servir el notch en el Huawei P20 i anuncia per al 2019 el nou Huawei P Smart de gamma mitjana, també amb notch.
Sistemes operatius
El setembre del 2018 Net Marketshare va publicar dades sobre els sistemes operatius utilitzats en ordinadors personals: Microsoft continua sent el gran dominador, ja que Windows, en alguna de les seves versions, s’utilitza en el 87,56% de les màquines. Mac OS es queda amb el 9,52% i Linux es limita només al 2,21%.
En el món de Microsoft encara domina Windows 7 (40,50%), que s’imposa al creixement de Windows 10 (37,61%), mentre Windows 8.1 i Windows XP comencen a davallar, amb un 4,97% i un 3,24%, respectivament. Pel que fa a Apple, domina el nou Mac OS X 10.13(5,97%), però les altres versions, si es fan servir, és sempre per menys de l’1% dels usuaris.
Cal recordar que el domini del Windows 7 està seriosament amenaçat per la pujada “natural” de Windows 10 i, sobretot, per la voluntat de Microsoft de limitar les proteccions de seguretat de Windows 7, que duraran tan sols fins al 14 de gener de 2020. Malgrat tot, en previsió del que pugui passar, s’ha proposat una extensió del suport de seguretat del Windows 7 fins al 2023, però, contràriament al que s’està fent ara, mitjançant un pagament de l’usuari. Tot plegat és una manera evident d’incentivar el pas al Windows 10.
Navegadors
Les tendències es van confirmant i el predomini del navegador Chrome de Google comença a ser quasi imparable. Segons les dades de Net Applications per a finals del 2018, el repartiment del mercat és avui dia d’un 64,15% per a Chrome, un 9,89% per a Firefox, un 8,62% per a Internet Explorer 11, un 4,30% per a Microsoft Edge i un 3,80% per a Safari d’Apple. La resta de navegadors sumen menys del 2%, una xifra del tot testimonial.
Cal destacar el creixent augment del Microsoft Edge perquè s’utilitza vinculat al nou sistema operatiu Windows 10, en substitució del tradicional Internet Explorer. Per això, sembla clar que el futur dels navegadors de Microsoft serà Edge i desbancarà Internet Explorer.
Edge fa servir un motor de renderització EdgeHTML, que ha demostrat haver millorat dràsticament el rendiment en JavaScript en comparació amb el Trident de l’Internet Explorer 11 (del qual, malgrat tot, deriva). No hi ha acord respecte del rendiment i la velocitat de Microsoft Edge comparat amb Google Chrome, Mozilla Firefox i Opera. Segons SunSpider, Edge és més ràpid que la resta de navegadors, però altres avaluadors no hi coincideixen. El que resulta clar és que Microsoft Edge supera Internet Explorer en velocitat i, pel fet de fer-se servir tant al PC com als dispositius mòbils, sembla ser la millor aposta de Microsoft de cara al futur. Malauradament, Edge no és compatible amb algunes tecnologies, com ActiveX i Browser Helper Object (BHO) i se n’ha de reemplaçar l’ús mitjançant un sistema d'extensions.
Sistemes intel·ligents
Recentment es parla molt de “sistemes intel·ligents” i, per a aconseguir que semblin millors, es fa publicitat de certs sistemes tecnològics perquè utilitzen tècniques d’intel·ligència artificial. En són exemples la domòtica o les anomenades “cases intel·ligents”, però n’hi ha molts més.
Un sistema intel·ligent és una mena de programa informàtic amb característiques i comportaments assimilables als de la intel·ligència humana, que disposa de sensors que actuen com a sentits i permeten al sistema rebre informació de l’entorn. En la mesura de les seves possibilitats i limitacions (i fins i tot dels seus objectius), el sistema pot disposar d’una memòria per a guardar el resultat de les accions. La consulta i anàlisi d’aquesta memòria pot permetre a alguns sistemes aprendre de les experiències passades i millorar el rendiment i l’eficiència.
Es podria dir que els éssers humans i els animals són els sistemes intel·ligents “naturals” i els sistemes artificials informatitzats tracten d’emular algunes de les seves capacitats. L’adaptació a entorns canviants i la dificultat de l’aprenentatge són alguns dels problemes més seriosos. Als sistemes intel·ligents informatitzats els cal encara recórrer un llarg camí per a ser reals de debò.
Facebook: l’inici del final?
Des de febrer del 2004, Facebook viu d’un negoci que abans simplement no existia: vendre les dades que voluntàriament li regalen els seus usuaris. Es tracta d’un nou model de negoci que era insospitat fa tan sols quinze o vint anys. Avui, Facebook compta amb més de 2.200 milions d’usuaris i ha adquirit altres empreses també importants en el món de les xarxes socials com Instagram (des del 2012) o WhatsApp (des del 2014). Les condicions de la llicència ofereixen a Facebook la propietat comercial de tot el que té a veure amb la informació sobre la vida privada de cada membre de la xarxa. En controla els hàbits amb finalitats tant publicitàries com polítiques i electorals, i així és com Facebook ha bastit el gran negoci en què s’ha convertit. Donar de baixa un compte a Facebook és pràcticament impossible: l’empresa el manté actiu per si de cas l’usuari el vol reactivar en qualsevol moment. Fins i tot les dades es guarden quan el titular mor. El negoci està ben muntat.
Malauradament per a Facebook, alguns analistes comencen a pensar que el 2018 pot haver estat l’inici de la fi d’aquesta situació de predomini i benaurança econòmica. Algunes de les situacions que s’han produït aquest any han posat en dubte la bondat d’aquest sistema i han començat a créixer la recança i els dubtes. Un estudi recent de Toluna Analytics (desembre del 2018) va preguntar en quina companyia els usuaris confiaven menys pel que fa a la informació personal. La resposta va ser terrible per a Facebook, amb un 39,6%, mentre que per a Twitter va ser d’un 8,0%, un 7,7% per a Amazon i un 6,1% per a Google. Tanmateix, encara ara el 60% dels usuaris confia en Facebook.
La raó d’aquesta pèrdua de confiança va esclatar al març quan alguns diaris de gran influència (The New York Times, The Times, The Guardian, The Observer) van publicar que, abans de les eleccions que van portar Trump a la presidència, la consultora Cambridge Analytica va tenir accés a dades de Facebook sobre 87 milions de nord-americans. Més tard, al setembre, la Unió Americana de Llibertats Civils va demandar Facebook (i altres empreses) “per discriminar il·legalment per motius de gènere”. A més, tot això va anar acompanyat de diversos escàndols: dimissions d’alts càrrecs de la companyia; robatori de dades de 30 milions d’usuaris per part de hackers; intents d’aturar la investigació sobre la trama russa en les eleccions nord-americanes del 2016; errors de seguretat que van permetre que fins a 1.500 aplicacions accedissin a fotografies dels usuaris de Facebook, etc. Tot això va provocar una enorme pèrdua de credibilitat, que es va traduir en un fort descens del valor de Facebook a la borsa.