Acte de cloenda de l'Any Fabra
© Institut Ramon Muntaner
Als diferents territoris de parla catalana, l’any 2018 es va caracteritzar per diversos canvis legislatius i sentències judicials en l’àmbit de les polítiques lingüístiques governamentals.
A Catalunya, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola va marcar els primers mesos de l’any. La voluntat expressada pel ministre espanyol Méndez de Vigo de modificar la preinscripció escolar per permetre la tria del castellà com a llengua vehicular va comportar nombroses manifestacions contràries de la comunitat educativa i del teixit social. Finalment, però, la mesura no va prosperar i el sistema no es va modificar. També en l'àmbit educatiu, el Tribunal Constitucional va denegar les ajudes públiques per a l’escolarització en castellà que preveia la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa perquè es trepitjaven competències de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El Departament d’Educació va presentar un nou document sobre el model lingüístic del sistema educatiu, que va suscitar un intens debat.
En l’àmbit de les commemoracions, es va celebrar l’Any Fabra (150 anys del naixement de Pompeu Fabra i 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana), els 95 anys de la fundació del PEN Català, els 40 de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, els 40 del Cercle d’Agermanament Occitano-Català, els 25 de la Plataforma per la Llengua, els 20 del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona, els 25 de la revista Enderrock i els 10 del cercador de consultes lingüístiques Optimot, entre d’altres.
Pel que fa a l’aranès, el Tribunal Constitucional va anul·lar el caràcter de preferent que li atribuïa la Llei 35/2010, d’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran. Com a resposta, l’Institut d’Estudis Aranesi va aprovar una declaració contrària a aquesta sentència i el col·lectiu aranès Lengua Viua va convocar la manifestació de protesta “Er Aranés, era nòsta identitat”. Durant el 2018 les emissions de Catalunya Ràdio en aranès van fer 30 anys i per primera vegada a la història una alumna va fer les proves d’accés a la universitat en aquesta llengua. També van traspassar els escriptors occitanistes Pèire Pessamessa i Bernat Lesfargas.
Al País Valencià, la novetat més destacada del 2018 va ser la posada en marxa del canal de televisió À Punt en substitució de Canal 9, tancat el 2013. Legislativament, l’any va estar marcat per la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana valencià contrària al decret d’usos lingüístics a l’Administració valenciana, que anul·lava 11 articles sobre l’ús del català a les administracions, i per l’aprovació de la Llei 4/2018, que substitueix el decret de plurilingüisme anul·lat pel Tribunal Superior de Justícia valencià (2017). En l’àmbit de la normativa lingüística, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va incorporar algunes modificacions acordades per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a la nova gramàtica i la nova ortografia. En l’àmbit social, va tenir lloc la celebració dels 25 anys de l’Associació Cívica per la Llengua “El Tempir” d’Elx, la commemoració dels 86 anys de les Normes de Castelló i el 35è aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
A les Illes Balears, l’any va estar marcat per la discussió a l’entorn del Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears (en cas de no tenir el nivell exigit, els professionals disposaven de dos anys per obtenir-lo). Al desembre, el Govern també va aprovar el Decret 49/2018, sobre l’ús de les llengües oficials a l’Administració pública balear.
A la Franja, el portal Lo català a la Franja, que recopila informació sobre la Franja i les seves comarques, va fer 15 anys; i el Seminari Autonòmic per als Professors/es de Llengua Catalana va arribar a la 30a edició.
A Andorra, el Servei de Política Lingüística va impulsar un nou estudi sociolingüístic i també va treballar en una nova norma sobre la llengua oficial als mitjans de comunicació.
A la Catalunya del Nord, la coincidència de la fi del Correllengua i la Diada de la Catalunya del Nord (el 10 de novembre) van propiciar una manifestació històrica a Perpinyà, amb més de 10.000 persones. També s’hi van celebrar diversos actes relacionats amb l’Any Fabra, ja que Pompeu Fabra va exiliar-se a Prada de Conflent, on va ser enterrat. Pel que fa a l’educació, La Bressola va continuar patint la manca d’espais per poder créixer; i en l’àmbit polític, la presidenta d’Occitània (Carole Delga) va demanar a l’Estat francès que financés l’Oficina Pública de la Llengua Catalana, aprovada el 2016 i encara no constituïda.
A l’Alguer, el 2018 va portar diversos canvis en l’àmbit de la política lingüística. En primer lloc, es va crear un nou òrgan per protegir, promoure i augmentar l’ús del català a la ciutat: la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer, integrada per onze associacions. En segon lloc, el Consell Regional de Sardenya va aprovar una nova llei de política lingüística que oficialitzava el sard i reconeixia oficialment el català i altres llengües parlades al territori. Finalment, es va modificar la llei escolar, fet que permetrà que els alumnes algueresos puguin rebre l’escolarització en català. També es van recuperar els vols entre Barcelona i l’Alguer i l’Institut d’Estudis Catalans va obrir-hi una seu.
Pel que fa a la cooperació entre governs, durant el 2018, els directors generals de Política Lingüística de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià es van anar reunint periòdicament per complir la Declaració de Palma (2017), en què tots tres territoris es comprometien a treballar en accions conjuntes de foment de la llengua catalana. Andorra i Catalunya van signar també un acord per al reconeixement mutu de les acreditacions de coneixement de català, i les televisions de Catalunya (CCMA) i Balears (EPRTVIB) van crear una plataforma digital de continguts audiovisuals conjunta: Bon Dia TV.
Termes normalitzats pel Consell Superior del TERMCAT (2018)
acrocefàlids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
agressió profilàctica n f ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Agressió sexual consistent a treure's el preservatiu durant la penetració, o just abans, sense el consentiment de l'altra persona.
alimentació complementària n f ALIMENTACIÓ > ALIMENTACIÓ INFANTIL. Alimentació que es proporciona al lactant addicionalment a la llet materna o la llet adaptada, que se sol iniciar després dels sis primers mesos d'alletament exclusiu.
alimentació complementària a demanda n f | sin. alimentació complementària a requesta n f ALIMENTACIÓ > ALIMENTACIÓ INFANTIL. Mètode d'introducció de l'alimentació complementària consistent a oferir a l'infant aliments sense triturar, adequats a la seva edat i preparats d'acord amb les seves habilitats motores i de deglució, i a deixar que triï els que vol menjar i si se'ls menja amb els dits o amb coberts.
amarant n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud, principalment del Brasil i de la Guaiana, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Peltogyne (família de les fabàcies), sobretot de les espècies Peltogyne paniculata, Peltogyne purpurea i Peltogyne venosa, pesant, dura, de fibra recta, amb el duramen de color violeta més o menys fosc i l'albeca entre rosa pàl·lid i blanc grisós, emprada en fusteria, ebenisteria, fabricació de parquets i obra civil.
anarquia relacional n f [AR] ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Pràctica consistent a establir relacions afectives o sexuals sense categoritzar-les ni sotmetre-les a jerarquies o regles preestablertes, excepte que siguin consentides per tots els membres que en formen part.
antisexe adj ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Que té o que promou una actitud repressora, negativa o intolerant envers el sexe i la sexualitat.
asseguda a la cara n f ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Pràctica sexual en què un dels membres de la parella s'asseu, frega o acosta repetidament la zona genital sobre la cara de l'altre.
assistent personal de compres | assistenta personal de compres n m, f ECONOMIA > COMERÇ. Persona que, com a empleat d'una botiga o com a professional independent, ofereix un servei d'assessorament en la tria d'objectes personals i altres productes, ja sigui roba, regals d'aniversari, regals d'empresa, etc., o s'encarrega de comprar-los directament per a algú altre.
atac BlackNurse n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Atac d'inundació ICMP en què els paquets que s'envien saturen els tallafocs i els encaminadors.
atac d'interferència n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Atac de denegació de servei en què es provoquen interferències en el servidor o la xarxa per a saturar-los.
atac d'inundació n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Atac de denegació de servei que consisteix a enviar una gran quantitat de dades a un servidor o a un sistema informàtic amb l'objectiu de saturar-lo.
atac d'inundació ICMP n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Atac d'inundació que es porta a terme mitjançant un enviament massiu de paquets de dades ICMP.
atac de denegació de servei n m | sin. compl. atac DoS n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Atac consistent a deixar inoperatius un servidor web o una xarxa per als usuaris que hi volen accedir, sovint saturant els canals de comunicació amb l'enviament d'una gran quantitat de peticions falses alhora.
atac de denegació de servei distribuït n m | sin. compl. atac DDoS n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Atac de denegació de servei en què s'envia una gran quantitat de peticions falses alhora a través de grups d'usuaris o de xarxes d'ordinadors zombi distribuïts per diferents zones geogràfiques.
Nota: La forma DDoS de la denominació atac DDoS és una sigla corresponent a l'anglès distributed denial of service (attack).
atac Sybil n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Atac a un sistema distribuït consistent a crear un gran nombre d'identitats diferents a la xarxa amb l'objectiu de tenir més influència i poder de decisió enfront dels competidors.
avet de Douglas n m | sin. compl. douglas n m; oregon n m; pi d'Oregon n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Amèrica del Nord, principalment de la Colúmbia Britànica i de la costa del Pacífic dels Estats Units, que s'obté de l'avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii, família de les pinàcies), semipesant, semidura, de fibra generalment recta o de vegades ondulada o en espiral, amb el duramen d'un color entre groc i vermell ataronjat o vermell i l'albeca d'un color entre blanc o blanc crema i blanc vermellós, rica en resina i emprada en fusteria de qualitat.
bantxa n m | sin. compl. te de tres anys n m ALIMENTACIÓ > BEGUDES. Te verd japonès procedent de fulles madurades i assecades d'una manera natural durant tres anys, que produeix una infusió amb un contingut de teïna molt baix i amb una forta aroma de palla.
banús africà n m | sin. compl. ebren africà n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.
banús de Macassar n m | sin. compl. eben de Macassar n m; macassar n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.
banús negre asiàtic n m | sin. compl. banús ver n m; eben negre asiàtic n m; eben ver n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros. crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.
BDSM n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Conjunt de pràctiques sexuals i de relacions constituït pel bondage, la disciplina, la dominació i submissió i el sadomasoquisme.
beneficent adj CIÈNCIES DE LA SALUT > BIOÈTICA. Dit d'una actuació sanitària, d'un professional sanitari o d'un medicament que aporta benestar a una persona atesa.
bernièrids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
bibliotuber | bibliotubera n m, f TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > XARXES DE DADES. Persona que publica vídeos a internet, especialment a Youtube, amb recomanacions de llibres.
bondage [en] n m | sin. compl. lligament n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Pràctica sexual pròpia del BDSM consistent a immobilitzar totalment o parcialment una persona lligant-la amb cordes, cintes, corretges o similars, que té com a objectiu l'obtenció de plaer a través de l'estètica visual i l'exercici dels rols de submissió i dominació.
bossé clar n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Àfrica tropical, especialment de la Costa d'Ivori i Nigèria, que s'obté dels arbres Guarea cedrata i Guarea laurentii (família de les meliàcies),semipesant, semidura, de fibra recta o lleugerament entrellaçada i d'olor semblant a la del cedre, amb el duramen marró i l'albeca de color marró rosat, emprada principalment en ebenisteria, fusteria interior i exterior, i construcció naval i de vehicles.
bossé fosc n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Àfrica tropical, especialment de la Costa d'Ivori i Nigèria, que s'obté de l'arbre Guarea thompsonii (família de les meliàcies), semipesant o pesant, semidura, de fibra recta o lleugerament entrellaçada, amb el duramen marró i l'albeca de color marró ataronjat, emprada principalment en ebenisteria, fusteria interior i exterior, i construcció naval.
botiga conceptual n f ECONOMIA > COMERÇ. Botiga que ofereix una selecció de productes presentats d'acord amb la concepció i el gust personal del creador.
botiga insígnia n f EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ. Botiga de disseny acurat, generalment de grans dimensions i situada en un edifici significatiu o en un lloc emblemàtic d'una ciutat, que té com a objectiu prioritari transmetre els valors de la marca o l'empresa que representa i promoure'n la imatge.
botiga temporal n f ECONOMIA > COMERÇ. Botiga que obre durant un període de temps volgudament curt, amb una finalitat estratègica determinada.
Nota: La botiga temporal pot tenir com a objectiu vendre un producte de temporada, liquidar estocs, ser una prova per a l'obertura d'una botiga permanent posterior o bé, simplement, atreure l'atenció dels mitjans de comunicació.
brànding n m | sin. construcció de marca n f EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ. Disciplina especialitzada en la creació, el desenvolupament i la gestió estratègica de marques a fi d'aconseguir que tinguin una presència rellevant, diferenciada i duradora en el mercat.
brànding personal n m | sin. construcció de la identitat personal n f EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ. Branca del brànding que s'ocupa de les marques personals.
brànding sonor n m | sin. construcció de la identitat sonora n f EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ. Branca del brànding que s'ocupa de la identitat sonora de les marques.
brànding verbal n m | sin. construcció de la identitat verbal n f EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ. Branca del brànding que s'ocupa de la identitat verbal de les marques.
brocolet n m ALIMENTACIÓ > VERDURES. LLEGUMS. Hortalissa de la família de les crucíferes derivada de l'encreuament natural entre el bròcoli tradicional europeu (Brassica oleracea var. italica) i el xinès (Brassica oleracea var. alboglabra), que presenta uns troncs llargs, prims i tendres rematats per espigalls grocs, molt apreciada en gastronomia pel seu gust dolç i suau amb notes d'espàrrec.
brollada n f | sin. ejaculació femenina a raig n f ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Ejaculació femenina en què s'expulsa de cop una gran quantitat de líquid ejaculatori.
cabreüva n f INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Amèrica subtropical que s'obté de l'arbre myrocarpus frondosus i, menys sovint, de myrocarpus fastigiatus (família de les fabàcies), pesant, dura, molt aromàtica, de fibra irregular, amb el duramen gris rogenc amb taques grogoses i l'albeca de color groc ocre, emprada principalment en la fabricació de bigues, peces tornejades i mobles.
calcàrids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
caliptofílids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
caliptomènids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
caoba de Cuba n f | sin. compl. caoba antillana n f; caoba vera n f INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de les Antilles i de Florida que s'obté de l'arbre Swietenia mahagoni (família de les meliàcies), pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color rosat i l'albeca de color blanquinós o blanc groguenc, que presenta vetes molt marcades quan es talla radialment, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior, i en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.
caoba mallada n f INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar.
catfishing n m | sin. compl. impostura n f TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > XARXES DE DADES. Pràctica consistent a establir relació amb una persona a través d'internet utilitzant una identitat falsa, ja sigui amb finalitats sentimentals, fraudulentes o de venjança.
cerca de tendències n f ECONOMIA > COMERÇ. Tècnica d'investigació de mercats consistent a detectar les tendències emergents en els hàbits de consum, especialment entre els joves, a fi d'anticipar-se i adaptar el disseny, els productes i la comunicació de màrqueting a les noves preferències o necessitats.
cercatendències n m, f ECONOMIA > COMERÇ. Persona que, generalment amb finalitat empresarial, s'ocupa d'observar, analitzar i investigar les tendències futures en els hàbits de consum, especialment dels joves.
ciberassetjament n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > XARXES DE DADES. Assetjament que es produeix a través d'internet, especialment per mitjà de les xarxes socials i de les aplicacions mòbils.
ciberassetjament pedòfil n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > XARXES DE DADES. Ciberassetjament en què un adult, valent-se d'una identitat falsa, estableix una relació afectiva amb un menor amb l'objectiu d'obtenir-ne imatges de contingut sexual o d'abusar-ne sexualment.
ciberseguretat n f | sin. compl. seguretat informàtica n f TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Conjunt de mesures físiques, lògiques i administratives destinades a protegir la disponibilitat, la integritat i la confidencialitat de dades connectades en xarxa.
cinclosomàtids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
cnemofílids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
col·laboratiu -iva adj EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES. Que es fa d'una manera col·lectiva i oberta, especialment mitjançant eines informàtiques preparades per a compartir i intercanviar informació.
conservació n m MEDI AMBIENT > GESTIÓ AMBIENTAL. Conjunt de polítiques, estratègies, plans o mesures específiques de gestió ambiental orientats a mantenir o restablir l'estat favorable del patrimoni natural i la biodiversitat.
contracte de llicència n m DRET MERCANTIL. Contracte en virtut del qual el titular d'un dret autoritza algú altre a explotar aquest dret d'acord amb unes condicions determinades, sigui per a la fabricació, l'aprofitament o l'ús d'una cosa.
control de l'orgasme n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Tècnica sexual consistent a mantenir un alt nivell d'excitació sexual durant un període prolongat de temps sense arribar a l'orgasme.
corcoràcids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
creació de noms de marca n f EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ. Activitat creativa i estratègica consistent a denominar empreses, productes, serveis, dominis d'internet o d'altres amb noms apropiats des del punt de vista del màrqueting i des del punt de vista lingüístic, cultural i legal.
criptomoneda n f | sin. compl. moneda criptogràfica n f ECONOMIA > FINANCES. Moneda digital independent de qualsevol autoritat que basa la seva seguretat en mecanismes criptogràfics i de consens entre els usuaris.
curupai n m | sin. compl. angico n m; cebil n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Anadenanthera i Parapiptadenia (família de les fabàcies),principalmentde les espècies Anadenanthera colubrina i Parapiptadenia rigida, pesant, dura, de fibra obliqua o entrellaçada, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca blanquinosa o grogosa, emprada principalment en construcció i en la fabricació de peces tornejades.
dada credencial n f | sin. compl. credencial n f TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Cadascuna de les dades de control que permeten identificar i autenticar un usuari i donar-li accés als sistema d'acord amb els permisos que té assignats.
de dia zero adj TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Relatiu a la vulnerabilitat d'un dispositiu o sistema que encara és desconeguda pel fabricant, o que es coneix des de fa poc temps, i encara no té protecció ni s'ha fet pública als usuaris.
desescalada del conflicte n f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES. Disminució progressiva de la intensitat d'un conflicte com a conseqüència del restabliment de la comunicació entre les parts i la consegüent baixada gradual de la confrontació, després d'un període d'estancament.
desescalar v intr | sin. desescalar-se v intr pron RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES. Disminuir progressivament en intensitat, un conflicte, com a conseqüència del restabliment de la comunicació entre les parts i la consegüent baixada gradual de la confrontació, després d'un període de bloqueig.
desescalar v tr RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES. Fer que un conflicte disminueixi progressivament en intensitat mitjançant el restabliment de la comunicació i la consegüent baixada gradual de la confrontació, després d'un període d'estancament.
desmarcament n m EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ. Acció tàctica de màrqueting d'una empresa consistent a suprimir el logotip d'una marca en els seus productes o en les seves activitats comercials i mantenir només altres elements de la identitat visual que fan recognoscible la marca.
diagnòstic genètic preimplantacional n m [DGP] CIÈNCIES DE LA SALUT > MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ. Conjunt de proves diagnòstiques que es fan en el material genètic dels embrions obtinguts per fecundació in vitro, amb l'objectiu de seleccionar, abans d'implantar-los, els embrions suposadament lliures de malalties genètiques o cromosòmiques, o bé els embrions histocompatibles amb un familiar amb una malaltia greu que requereix un trasplantament de cèl·lules o de teixits.
donacòbids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
doradillo n m | sin. compl. setí del Carib n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de les Antilles i Florida que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Zanthoxylum (família de les rutàcies), principalment de l'espècie Zanthoxylum flavum, pesant, molt dura, de fibra entrellaçada i olor de coco, amb el duramen de color groc crema o daurat i l'albeca blanquinosa o de color groc clar, no gaire diferenciada, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació de raspalls i miralls de mà.
dret dur n m DRET. Conjunt d'instruments normatius de caràcter obligatori.
dret tou n m DRET. Conjunt d'instruments normatius de caràcter no obligatori però amb efectes jurídics, que són susceptibles de contribuir a la creació de noves normes vinculants.
drets dels animals n m pl | sin. compl. drets animals n m pl CIÈNCIES DE LA SALUT > BIOÈTICA. Conjunt de drets essencials reconeguts a animals que els garanteixen una vida digna conforme a la seva naturalesa.
economia col·laborativa n f ECONOMIA > TEORIA ECONÒMICA. Model econòmic basat en l'intercanvi i la posada en comú de béns i serveis entre particulars o comunitats, especialment mitjançant l'ús de plataformes digitals en entorns d'igual a igual.
elacúrids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
elani n m ZOOLOGIA > OCELLS. Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Elanus, Ictinia, Chelictinia i Gampsonyx, de la família dels accipítrids, de l'ordre dels accipitriformes, amb les ales llargues i estretes i la cua sovint bifurcada, que es distribueixen pels cinc continents.
embrió preimplantacional n m | sin. compl. preembrió n m CIÈNCIES DE LA SALUT > MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ. Embrió producte de la fecundació natural o d'un procés de reproducció assistida que encara no s'ha implantat a l'úter.
encebament n m ALIMENTACIÓ > BEGUDES. Operació consistent a afegir sucre o most de malta, i eventualment llevats, a la cervesa artesanal abans d'envasar-la hermèticament a fi de produir-hi una segona fermentació, que provocarà la seva carbonatació natural.
enginyeria social n f | sin. pirateria social n f TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Conjunt de tècniques basades en la manipulació psicològica i emocional que s'utilitzen per a aconseguir que usuaris autoritzats de la xarxa infringeixin els protocols de seguretat habituals i revelin informació confidencial, pròpia o aliena.
enginyeria social n f POLÍTICA; SOCIOLOGIA. Conjunt de mesures planificades destinades a aconseguir un canvi social i a regular el desenvolupament i el comportament futur d'una societat o d'un grup social determinat.
enrocament n m RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES. Bloqueig d'un conflicte com a conseqüència de l'immobilisme obstinat d'una de les parts, o de totes dues, respecte de la seva posició.
enrocament n m RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES. Immobilisme obstinat d'una de les parts d'un conflicte, o de totes dues, respecte de la seva posició.
enrocar-se v intr pron RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES. Mantenir-se obstinadament immòbil, una de les parts d'un conflicte o totes dues, respecte de la seva posició.
enrocar-se v intr pron RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES. Bloquejar-se, un conflicte, com a conseqüència de l'immobilisme obstinat d'una de les parts, o de totes dues, respecte de la seva posició.
escalada del conflicte n f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES. Augment progressiu de la intensitat d'un conflicte com a conseqüència de la confrontació creixent entre les parts, motivada sovint per la dinàmica d'acció i reacció que protagonitzen.
escalar v intr | sin. escalar-se v intr pron RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES. Augmentar progressivament en intensitat, un conflicte, com a conseqüència de l'increment creixent de la confrontació entre les parts.
escalar v tr RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES. Fer que un conflicte augmenti progressivament en intensitat mitjançant l'increment creixent de la confrontació.
escotocèrcids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
espindàlids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
establiment reclam n m ECONOMIA > COMERÇ. Establiment d'un centre comercial o d'un carrer comercial que, per la seva capacitat d'atracció de visitants, garanteix l'afluència de consumidors al lloc on està situat.
estat brètol n m POLÍTICA > IDEOLOGIA. RÈGIMS. Estat que rebutja obertament algunes normes del dret internacional públic i pot representar, des de la perspectiva d'altres estats, una amenaça per a la seguretat internacional, l'ordre internacional i, en general, el sistema internacional establert.
estenostírids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
estudis de pau i conflictes n m pl | sin. compl. irenologia n f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES; POLÍTICA. Disciplina que s'ocupa d'investigar la manera d'apaivagar o resoldre els conflictes existents amb mitjans pacífics i de detectar els conflictes latents o emergents per evitar que es desenvolupin, sota la concepció que la pau és l'absència de tota mena de violència, incloent-hi els desequilibris estructurals i les injustícies socials.
eulacestòmids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
experimentació amb animals n f | sin. compl. experimentació animal n f CIÈNCIES DE LA SALUT > BIOÈTICA. Experimentació que es basa en l'ús d'animals com a recurs per a la recerca científica.
experimentació amb humans n f | sin. compl. experimentació humana n f CIÈNCIES DE LA SALUT > BIOÈTICA. Experimentació que es basa en l'ús d'éssers humans com a recurs per a la recerca científica.
explotador n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Programari que aprofita la vulnerabilitat d'un dispositiu o sistema per a introduir-hi programari maliciós.
explotador de dia zero n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Explotador que aprofita una vulnerabilitat del dispositiu o sistema que encara és desconeguda pel fabricant, o que es coneix des de fa poc temps, i encara no té protecció ni s'ha fet pública als usuaris.
extorsió sexual n f | sin. compl. sextorsió n f TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > XARXES DE DADES. Xantatge que es fa a una persona sota l'amenaça de fer públics a la xarxa imatges o vídeos comprometedors, on apareix despullada o fent alguna activitat sexual.
facebooker | facebookera n m, f TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > XARXES DE DADES. Persona que produeix i difon regularment continguts a la plataforma Facebook.
falcuncúlids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
farmacomodulabiltat n f | sin. modulabilitat farmacològica n f CIÈNCIES DE LA SALUT > FARMACOLOGIA. Capacitat d'una diana terapèutica d'allotjar una molècula més petita que pot de regular-ne o modificar-ne l'activitat o la funció.
farmacopotencialitat n f | sin. potencialitat farmacològica n f CIÈNCIES DE LA SALUT > FARMACOLOGIA. Capacitat d'una molècula de ser utilitzada com a fàrmac.
fenicofílids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
fetitxisme del menjar n m | sin. sitofília n f ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Fetitxisme en què s'utilitzen aliments per a obtenir o augmentar el plaer sexual.
fil·loscòpids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
fonestema n m LINGÜÍSTICA > FONOLOGIA; LINGÜÍSTICA > SEMÀNTICA. Fonema o grup de fonemes que se solen associar a un significat, tot i no constituir un morfema, pel fet que apareixen en un nombre de paraules del mateix camp semàntic
fonosimbolisme n m EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ; LINGÜÍSTICA > SEMÀNTICA. Propietat d'una seqüència de sons sense valor morfològic de suggerir uns trets semàntics determinats.
fotoreclam n m EMPRESA > COMUNICACIÓ EMPRESARIAL. Sessió concertada, en el marc d'un acte publicitari, una presentació cinematogràfica o un altre esdeveniment social, en què els mitjans audiovisuals fotografien o enregistren les persones famoses que hi assisteixen, generalment amb finalitat de promoció.
fotoreclam n m EMPRESA > COMUNICACIÓ EMPRESARIAL. Espai reservat i degudament condicionat, en el marc d'un acte publicitari, una presentació cinematogràfica o un altre esdeveniment social, on els mitjans audiovisuals fotografien o enregistren les persones famoses que hi assisteixen, generalment amb finalitat de promoció.
fútil adj CIÈNCIES DE LA SALUT > BIOÈTICA. Dit de l'actuació sanitària que es preveu que no serà efectiva per a aconseguir l'objectiu que s'ha plantejat en un cas concret, malgrat la seva eficàcia merament fisiològica.
futilitat n f CIÈNCIES DE LA SALUT > BIOÈTICA. Manca d'efectivitat previsible d'una actuació sanitària per a aconseguir l'objectiu que s'ha plantejat en un cas concret, malgrat la seva eficàcia merament fisiològica.
germà seleccionat genèticament | germana seleccionada genèticament n m, f | sin. compl. germà donant | germana donant n m, f CIÈNCIES DE LA SALUT > MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ. Infant concebut a partir d'un embrió obtingut per fecundació in vitro i seleccionat entre diversos embrions mitjançant diagnòstic genètic preimplantacional, amb l'objectiu que sigui histocompatible amb un germà que presenta una malaltia greu i pugui fer-li de donant de cèl·lules o teixits.
gestació per substitució n f | sin. gestació subrogada n f CIÈNCIES DE LA SALUT > MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ; DRET. Procés en què una dona gesta un infant destinat a ser criat com a fill per algú altre.
gestant per substitució n f | sin. gestant subrogada n f CIÈNCIES DE LA SALUT > MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ; DRET. Dona que duu a terme la gestació en un procés de gestació per substitució.
gola vibrant n f ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Pràctica de sexe oral consistent a emetre un so gutural suau i continuat al mateix temps que s'estimulen amb la boca els genitals de la parella, amb l'objectiu d'intensificar l'excitació.
gonçalo-alves n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud, sobretot del Brasil, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Astronium (família de les anacardiàcies), principalment de les espècies Astronium fraxinifolium i Astronium graveolens, pesant, dura, de fibra recta i de vegades entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color beix o marró daurat i l'albeca d'un color blanc grisós o rosat, amb vetes fosques, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i talles, i en ebenisteria, fusteria interior i exterior i fusteria grossa.
gral·làrids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
granadilla africana n f INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Àfrica tropical, fonamentalment de Tanzània i Moçambic, que s'obté de l'arbre Dalbergia melanoxylon (família de les fabàcies), molt pesant, molt dura, de fibra recta, tacte oliós i olor de roses, amb el duramen de color marró porpra fosc i l'albeca blanca o groga, amb vetes negres, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, talles i instruments musicals.
guajaiví blanc n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre Cordia americana (família de les cordiàcies), semipesant, semidura, molt flexible, de fibra recta, amb el duramen de color de cafè i l'albeca diferenciada, amb vetes pronunciades, emprada principalment en la fabricació de mànecs d'eines, bats de beisbol, petges de mobles i instruments musicals de corda.
guarda de marca n m, f EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ. Persona que s'encarrega de vetllar perquè una marca s'expressi, en qualsevol punt de contacte, d'una manera consistent i d'acord amb els principis establerts en la plataforma de marca i en el llibre de marca.
guarda de marca n f EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ. Funció de gestió d'una marca consistent a vetllar perquè s'expressi, en qualsevol punt de contacte, d'una manera consistent i d'acord amb els principis establerts en la plataforma de marca i en el llibre de marca.
guenmaitxa n m | sin. compl. te d'arròs torrat n m ALIMENTACIÓ > BEGUDES. Te fet d'una barreja de sentxa i grans d'arròs integral torrats i inflats, ocasionalment esclatats, que produeix una infusió amb un contingut de teïna baix i amb un gust que recorda la malta o el cafè.
hiliòtids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
hilocitreids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
hojitxa n m | sin. compl. te verd torrat n m ALIMENTACIÓ > BEGUDES. Te verd japonès, generalment bantxa, sotmès a un procés de torrefacció amb carbó, que produeix una infusió amb un contingut de teïna molt baix i amb un gust lleuger de caramel, que se sol prendre com a acompanyament del sushi.
identitat sonora n f EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ. Conjunt d'elements sonors que identifiquen una marca i la diferencien d'altres marques, com ara el logotip sonor, la cançó de marca, les melodies publicitàries o la veu corporativa.
identitat verbal n f EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ. Conjunt d'elements verbals que identifiquen una marca i la diferencien d'altres marques, com ara el nom, els eslògans, la veu de marca, el to de veu, el vocabulari o els missatges.
ifrítids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoide n f [ICSI] CIÈNCIES DE LA SALUT > MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ. Tècnica de fecundació in vitro consistent a injectar un espermatozoide en el citoplasma d'un oòcit madur mitjançant una micropipeta.
innovació frugal n f EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES. Innovació centrada en la descoberta de nous models de negoci, la reconfiguració de les cadenes de valor i el redisseny de productes, amb l'objectiu d'adaptar-se, amb pocs recursos, a les necessitats i al poder adquisitiu d'usuaris amb grans restriccions econòmiques.
instagramer | instagramera n m, f TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > XARXES DE DADES. Persona que és usuària de la plataforma Instagram i hi penja fotografies o vídeos regularment.
intercanvi complet n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Intercanvi de parella en què es permet la penetració.
intercanvi de parella n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Pràctica sexual consistent a intercanviar puntualment la parella pròpia amb la d'una altra persona en una trobada consentida i acordada per tots els implicats.
intercanvi dona-dona n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Pràctica sexual acordada entre dues parelles d'home i dona consistent a tenir sexe les dues dones davant dels homes, els quals hi participen únicament com a espectadors.
intercanvi parcial n m | sin. compl. intercanvi no coital n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Intercanvi de parella en què no es permet la penetració.
intrusió per Bluetooth n f TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Enviament anònim de missatges no sol·licitats a un dispositiu mòbil per mitjà de Bluetooth.
irenisme n m RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES; POLÍTICA. Corrent de pensament que considera la pau com a estat normal de la societat i propugna per damunt de tot conciliar les discrepàncies.
iroc n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté dels arbres milicia excelsa i milicia regia (família de les moràcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró grogós i l'albeca de color groc pàl·lid, emprada principalment en ebenisteria, construcció naval i fusteria grossa.
kokigami n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Joc eròtic d'origen japonès que consisteix a embolicar el penis amb una disfressa de paper.
kombutxa n m ALIMENTACIÓ > BEGUDES. Beguda probiòtica d'origen probablement manxurià, rica en nutrients, lleugerament carbonatada, d'un gust entre dolç i agre i una olor semblant a la del iogurt o el quefir, que resulta de la fermentació que produeix una colònia simbiòtica de bacteris i llevats en una infusió de te verd o negre amb sucre.
kukitxa n m | sin. compl. te de branquillons n m ALIMENTACIÓ > BEGUDES. Barreja de branquillons, tiges, pecíols i, en menys quantitat, fulles de te verd japonès, generalment sentxa, que produeix una infusió amb un contingut en teïna molt baix, cremosa, suau i amb un gust relativament dolç de nous.
leiotríquids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
lenga n f INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de la costa occidental de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre Nothofagus pumilio (família de les notofagàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre gris rosat clar i marró pàl·lid i l'albeca no diferenciada, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i talles, fusteria interior i mobiliari.
llicència n f DRET MERCANTIL. Autorització que el titular d'un dret concedeix a algú altre per a explotar aquest dret d'acord amb unes condicions determinades, sigui per a la fabricació, l'aprofitament o l'ús d'una cosa.
llicenciador | llicenciadora n m, f | sin. llicenciant n m, f DRET MERCANTIL. Titular d'un dret que autoritza algú altre a explotar aquest dret d'acord amb un contracte de llicència.
llicenciar v tr DRET MERCANTIL. Autoritzar, d'acord amb un contracte de llicència, l'explotació d'un dret del qual es té la titularitat, sigui per a la fabricació, l'aprofitament o l'ús d'una cosa.
llicenciatari | llicenciatària n m, f DRET MERCANTIL. Persona autoritzada pel titular d'un dret a explotar aquest dret d'acord amb un contracte de llicència.
llimoner de Ceilan n m | sin. compl. setí de Ceilan n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de Sri Lanka i de l'Índia que s'obté de l'arbre Chloroxylon swietenia (família de les rutàcies), pesant, molt dura, de fibra entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color grogós o ataronjat i l'albeca generalment més pàl·lida però no sempre ben delimitada, amb vetes regulars i vistoses, clares i obscures, emprada principalment en ebenisteria i marqueteria, i en la fabricació de peces tornejades i instruments musicals.
locustèl·lids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
longui n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Chrysophyllum (família de les sapotàcies), principalment de les espècies Chrysophyllum lacourtianum, Chrysophyllum subnudum i Chrysophyllum africanum, pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró rosat clar i marró groc i l'albeca poc diferenciada, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, talles i paviments, i en ebenisteria.
macoré n m | sin. compl. douca n f INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment de Ghana i de la Costa d'Ivori, que s'obté dels arbres Tieghemella africana i Tieghemella heckelii (família de les sapotàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca entre blanquinosa i rosada, emprada principalment en la fabricació de talles i peces tornejades, ebenisteria, fusteria exterior i interior, construcció civil i construcció naval.
macrosfènids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
mahagua blava n f | sin. compl. hibisc de Cuba n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de les Antilles que s'obté de l'arbre Hibiscus elatus (família de les malvàcies), semipesant, molt dura, de fibra llarga i olor característica, amb el duramen de color molt variable, en general grisós o marró olivaci, i l'albeca de color groc pàl·lid, de vegades amb vetes verdes, blaves o liles, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, mobles, talles, marqueteria i instruments musicals.
maleficent adj CIÈNCIES DE LA SALUT > BIOÈTICA. Dit d'una actuació sanitària, d'un medicament o d'un professional de la salut que causa un efecte negatiu involuntari en una persona atesa.
mansònia n f | sin. compl. beté n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Àfrica occidental, especialment de la Costa d'Ivori, Ghana i Nigèria, que s'obté dels arbres del gènere mansonia (família de les malvàcies), sobretot de l'espècie mansonia altissima, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró grogós i marró gris violaci i l'albeca d'un color blanc o blanc rosat, emprada principalment en ebenisteria, fusteria exterior i interior, fabricació de parquets i construcció naval.
maquerirrínquids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
marca de ficció n f EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ. Marca imaginària que apareix en llibres, pel·licules, sèries de televisió o altres obres de ficció.
marca personal n f EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ. Imatge pública d'una persona en l'àmbit individual i professional, com a resultat de l'aplicació d'estratègies i accions de brànding personal.
marmeler n m sin. viraró blanc n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent del centre de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre Ruprechtia laxiflora (família de les poligonàcies), moderadament pesant, semidura o dura, de fibra recta, amb el duramen de color marró o ocre i l'albeca grogosa, emprada principalment en fusteria i construcció i en la fabricació de mobles.
material massiu n m FÍSICA > MECÀNICA > CIÈNCIA DELS MATERIALS. Material, generalment sòlid, considerat en tal quantitat que les condicions de la superfície exerceixen un efecte negligible sobre les seves propietats, ja que presenta una relació baixa entre l'àrea superficial i el volum.
matxa n m | sin. compl. te japonès en pols n m ALIMENTACIÓ > BEGUDES. Te verd japonès en pols que s'obté de les fulles, netes del pecíol i la nervadura, de plantes cultivades temporalment a l'ombra, que produeix una infusió molt refrescant, amb un contingut de teïna elevat i amb un gust intens, lleugerament amargant però amb un punt de dolçor, que se sol prendre en la cerimònia del te.
melampítids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
melanopareids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
merbau n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent del sud-est asiàtic i d'Oceania, principalment de Papua Nova Guinea, que s'obté dels arbres Intsia bijuga i Intsia palembanica (família de les fabàcies),pesant, dura, de fibra recta o entrellaçada, de tacte oliós i olor característica, amb el duramen d'un color entre marró fosc i marró gris i l'albeca de color groc pàl·lid, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i talles, ebenisteria, fusteria grossa i construcció naval i de ponts.
mitrospíngids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
modulatrícids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
mohoids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
mohòvids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
moneda digital n f | sin. compl. moneda virtual n f ECONOMIA > FINANCES. Unitat monetària que només pot ser objecte de transaccions per internet.
nesospíngids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
niangó n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central que s'obté dels arbres Heritiera utilis i Heritiera densiflora (família de les malvàcies), semipesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, de tacte greixós i olor rància, amb el duramen d'un color entre marró rosat i marró vermellós i l'albeca blanca grisosa, emprada principalment en ebenisteria, fusteria interior i exterior i construcció naval.
nicatòrids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
nimbisme n m SOCIOLOGIA. Tendència social consistent a oposar-se a la ubicació de determinades instal·lacions o infraestructures en un lloc específic al qual s'està vinculat, sovint a la vora del domicili propi, amb l'argument que són perilloses, insegures o, en general, que tenen un impacte indesitjable en l'entorn, malgrat que se'n pugui reconèixer la necessitat o el benefici públic.
nimby n m, f SOCIOLOGIA. Persona que s'oposa a la ubicació de determinades instal·lacions o infraestructures en un lloc específic al qual se sent vinculada, sovint a prop del seu domicili, amb l'argument que són perilloses, insegures o, en general, que tenen un impacte indesitjable en l'entorn, malgrat que en pugui reconèixer la necessitat o el benefici públic.
nimby n m SOCIOLOGIA. Oposició d'un grup de persones a la ubicació de determinades instal·lacions o infraestructures en un lloc específic al qual se senten vinculades, sovint a la vora del domicili propi, amb l'argument que són perilloses, insegures o, en general, que tenen un impacte indesitjable en l'entorn, malgrat que se'n pugui reconèixer la necessitat o el benefici públic.
nimby adj SOCIOLOGIA. Relatiu al nimby o als nimbys.
nínox n m ZOOLOGIA > OCELLS. Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Ninox, Uroglaux i Sceloglaux, de la família dels estrígids, de l'ordre dels estrigiformes, de cap arrodonit, peus forts i ales llargues, pròpies de l'Àsia i Oceania.
nom de marca estranger n m EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ. Nom de marca pres directament d'una llengua que no és pròpia del territori d'origen de la marca o la sonoritat i la grafia del qual evoquen un origen geogràfic estranger, amb la finalitat d'augmentar-ne el valor percebut.
oreoícids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
orgasme cerebral n m | sin. compl. resposta sensorial meridiana autònoma n f [RSMA] ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Conjunt de sensacions plaents que s'experimenten com a conseqüència d'una estimulació suau.
orgasme esportiu n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Orgasme femení que es produeix mentre es fa exercici físic.
ovengkol n m | sin. compl. mongoi n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté de l'arbre Guibourtia ehie (família de les fabàcies), pesant, dura, amb el duramen de color marró grogós i l'albeca de color grisós, amb vetes pronunciades de color negre o gris, emprada principalment en fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació de peces tornejades i instruments musicals.
palissandre de Bahia n m | sin. compl. palissandre rosa del Brasil n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'est del Brasil, concretament de Bahia i del nord de Minas Gerais, que s'obté de l'arbre Dalbergia decipularis (família de les fabàcies), pesant, dura, de fibra generalment recta i olor suau i fragant, amb el duramen de color blanc o gris i l'albeca diferenciada, amb vetes pronunciades de color groc, taronja, rosa i vermell, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació de peces tornejades, instruments de percussió i parquets.
palissandre de l'Índia n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent del sud d'Àsia que s'obté de l'arbre Dalbergia latifolia (família de les fabàcies), pesant, molt dura, de fibra ondulada, amb el duramen d'un color entre rosa fosc violaci i porpra marró, i l'albeca de color blanc grogós clar, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, talles i instruments musicals.
palissandre de Madagascar n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de Madagascar que s'obté de diverses espècies del gènere Dalbergia (família de les fabàcies), semipesant o pesant, dura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre groc marronós clar i taronja més fosc o marronós i l'albeca d'un groc pàl·lid, amb vetes fosques, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, instruments musicals i talles, i en ebenisteria.
palissandre sissu n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Índia, l'Iran i el Pakistan que s'obté de l'arbre Dalbergia sissoo (família de les fabàcies), pesant, dura, de fibra recta però de vegades força entrellaçada, amb el duramen d'un color entre daurat i marró fosc i l'albeca d'un marró molt més clar o blanquinosa, emprada principalment en ebenisteria, en la fabricació d'eines agrícoles, talles i instruments musicals de percussió, i en la construcció d'interiors i d'embarcacions.
palma de caoba n f INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc de l'arbre, que presenta unes vetes i un dibuix característics, amb aigües que mostren la figura d'una palma o d'un brollador en clarobscur.
panel de gens n m CIÈNCIES DE LA VIDA > GENÈTICA. Prova genètica basada en la seqüenciació massiva, que permet analitzar simultàniament i amb rapidesa un gran nombre de gens, generalment associats a una determinada malaltia.
panga-panga n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Àfrica oriental, molt semblant al wengé, que s'obté de l'arbre millettia stuhlmanii (família de les fabàcies), pesant, molt dura, de fibra recta, amb el duramen de color marró fosc i l'albeca de clor groc pàl·lid, amb vetes negres, emprada principalment en fusteria i en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.
panúrids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
pare d'intenció | mare d'intenció n m, f DRET. Persona que en un procés de gestació per substitució està previst que sigui el pare o la mare legal.
parlar brut n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Tècnica eròtica consistent a parlar conscientment d'una manera obscena durant l'intercanvi sexual, amb l'objectiu d'intensificar l'excitació.
passerèl·lids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
pau-amarelo n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent del Brasil que s'obté de l'arbre Euxylophora paraensis (família de les rutàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color groc i l'albeca no diferenciada, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i talles, ebenisteria, fusteria interior i exterior, fusteria grossa, construcció de ponts i obres hidràuliques.
pel·lorneids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
perilocutiu -iva adj CIÈNCIES DE LA SALUT > OTORRINOLARINGOLOGIA; NEUROLINGÜÍSTICA. Que correspon al període d'adquisició del llenguatge oral.
perilocutiu -iva adj CIÈNCIES DE LA SALUT > OTORRINOLARINGOLOGIA; NEUROLINGÜÍSTICA. Que pateix una sordesa perilocutiva.
permanència n f | sin. compl. romanència n f CIÈNCIES DE LA SALUT > FARMACOLOGIA; IMATGE PERSONAL > TRACTAMENTS COSMÈTICS. Capacitat d'un medicament o d'un cosmètic d'aplicació tòpica de mantenir-se adherit a la superfície de determinats teixits, generalment la pell, els cabells o les mucoses, per a garantir una activitat prolongada.
pesca de credencials n f TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Pràctica consistent a enviar correus electrònics, generalment de manera indiscriminada, suplantant la identitat d'una entitat financera o d'una altra organització amb l'objectiu d'obtenir informació personal dels destinataris que pugui ser utilitzada posteriorment amb finalitats fraudulentes.
pesca dirigida n f TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Pesca de credencials que es porta a terme mitjançant l'enviament de correus electrònics personalitzats, adreçats a un individu, una organització o un grup específic.
pesca per SMS n f TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Pesca de credencials que es porta a terme mitjançant l'enviament de missatges SMS.
petereví n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de l'arbre Cordia trichotoma (família de les cordiàcies), lleugera, semidura, de fibra recta i de vegades lleugerament revirada, amb el duramen d'un color entre beix grisós i groc marró i l'albeca no clarament diferenciada, sovint amb vetes fosques, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, barrils i raquetes, i en la construcció naval.
pèting n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Conjunt de pràctiques sexuals sense penetració, que poden incloure des de petons, carícies i abraçades fins a la masturbació o el sexe oral.
piulada n f | sin. tuit n m | sin. compl. piulet n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > XARXES DE DADES. Missatge curt, amb un nombre de caràcters limitat, que es publica a través de la plataforma Twitter.
piulador | piuladora n m, f | sin. tuiter | tuitera n m, f TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > XARXES DE DADES. Persona que és usuària de la plataforma Twitter i hi publica missatges regularment.
piular v tr | sin. tuitar v tr TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > XARXES DE DADES. Publicar un missatge o una informació determinada a la plataforma Twitter.
plataforma de marca n f EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ. Document estratègic de creació i gestió d'una marca que sintetitza els elements principals de la seva identitat, utilitzat com a marc per a guiar les decisions i accions que puguin influir en la marca i assegurar-ne la coherència i la consistència.
platilòfids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
pnoepígids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
poder dur n m POLÍTICA. Poder d'un actor internacional basat en la coerció.
poder suau n m POLÍTICA. Poder d'un actor internacional basat en la convicció, la seducció i la persuasió.
poliamor n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Pràctica consistent a mantenir relacions afectives i sexuals amb més d'una persona, amb el coneixement i l'acord de totes les persones implicades, les quals poden tenir relacions afectivosexuals entre elles o no tenir-ne.
porno n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME; AUDIOVISUALS > IMATGE. SO; ARTS > CINEMA. Gènere audiovisual, especialment cinematogràfic, basat en la pornografia.
porno alternatiu n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME; AUDIOVISUALS > IMATGE. SO; ARTS > CINEMA. Porno allunyat dels corrents pornogràfics majoritaris i de les grans productores que mostra en els films protagonistes d'edats i tipologies corporals diferents, i de diferents subcultures.
porno feminista n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME; AUDIOVISUALS > IMATGE. SO; ARTS > CINEMA. Corrent cinematogràfic vinculat al postporno en què es qüestiona la visió predominantment masculina i heteronormativa de la indústria pornogràfica tradicional i es presenta un relat d'una sexualitat diversa, basada en la inclusió i en la igualtat entre home i dona.
pornografia n f | sin. compl. porno n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Representació explícita de caràcter sexual, en format escrit, visual o sonor, que té com a finalitat excitar sexualment.
pornogràfic -a adj | sin. compl. porno adj ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Relatiu a la pornografia.
postlocutiu -iva adj CIÈNCIES DE LA SALUT > OTORRINOLARINGOLOGIA; NEUROLINGÜÍSTICA. Que correspon al període posterior a l'adquisició del llenguatge oral.
postlocutiu -iva adj CIÈNCIES DE LA SALUT > OTORRINOLARINGOLOGIA; NEUROLINGÜÍSTICA. Que pateix una sordesa postlocutiva.
postporno n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME; AUDIOVISUALS > IMATGE. SO; ARTS > CINEMA. Porno reivindicatiu d'influència postmoderna, sorgit als Estats Units a mitjan anys vuitanta, en què es qüestiona la visió del sexe de la indústria pornogràfica tradicional des d'un punt de vista feminista, inclusiu i prosexe, i en què es busca el protagonisme de les dones, els dissidents sexuals, les persones discapacitades o, en general, de minories fins aleshores ignorades.
prelocutiu -iva adj CIÈNCIES DE LA SALUT > OTORRINOLARINGOLOGIA; NEUROLINGÜÍSTICA. Que correspon al període anterior a l'adquisició del llenguatge oral.
prelocutiu -va adj CIÈNCIES DE LA SALUT > OTORRINOLARINGOLOGIA; NEUROLINGÜÍSTICA. Que pateix una sordesa prelocutiva.
preservació n f MEDI AMBIENT > GESTIÓ AMBIENTAL. Estratègia de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat consistent a protegir-ne les condicions d'una manera integral, evitant qualsevol activitat que les afecti directament, amb la finalitat que les dinàmiques naturals que hi tenen lloc segueixin el seu curs.
pretèxting n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > XARXES DE DADES. Tècnica d'enginyeria social consistent a crear una situació fictícia o a inventar-se una excusa per a enganyar algú i obtenir-ne dades confidencials.
principisme n m CIÈNCIES DE LA SALUT > BIOÈTICA. Corrent de pensament que s'estructura al voltant dels principis de la bioètica, presos com a referència per a la resolució de problemes.
programari de segrest n m | sin. compl. segrestador n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Programari maliciós que restringeix totalment o parcialment l'accés als fitxers d'un dispositiu fins que no es paga una determinada quantitat de diners.
programari maliciós n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Programari concebut específicament per a prendre el control d'un sistema informàtic, interferir en el seu funcionament normal, desestabilitzar-lo o danyar-lo.
promesa de marca n f EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ. Benefici rellevant, distintiu i durador al qual es pretén que els consumidors associïn una marca.
promoció de malalties n f CIÈNCIES DE LA SALUT > BIOÈTICA. Estratègia consistent a canviar la percepció pública de la salut i la malaltia i a ampliar les fronteres de la malaltia tractable o prevenible, amb l'objectiu d'expandir el mercat de nous productes farmacèutics i serveis sanitaris.
prosexe adj ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Que té o que promou una actitud oberta, positiva i tolerant envers el sexe i la sexualitat.
protocol d'internet de missatges de control n m | sin. compl. protocol ICMP n m [ICMP] TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > XARXES DE DADES. Protocol que permet diagnosticar l'estat de la xarxa i retornar paquets detallats d'error al node que ha iniciat una comunicació IP que no ha finalitzat amb èxit.
prova genètica de portadors n f CIÈNCIES DE LA VIDA > GENÈTICA. Prova genètica que es duu a terme amb l'objectiu de determinar si una persona, generalment asimptomàtica, és portadora d'alguna mutació patològica causant d'una malaltia monogènica que pugui transmetre a la descendència.
prova genètica directa al consumidor n f | sin. compl. prova genètica DAC n f CIÈNCIES DE LA VIDA > GENÈTICA. Prova genètica que un laboratori ofereix als consumidors sense la prescripció, la recomanació ni l'assessorament genètic d'un professional sanitari.
psofòdids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
quetòpids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
ragològids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
ramin n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent del sud-est asiàtic, especialment d'Indonèsia i Malàisia, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Gonystylus (família de les timeleàcies), principalment de l'espècie Gonystylus bancanus, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen i l'albeca grogosos, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, fusteria interior i exterior, i en ebenisteria.
raó per creure n f EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ. Enunciat breu i concís que expressa la raó que dona suport o credibilitat a la promesa de marca o a un benefici d'un producte.
repiulada n f | sin. retuit n m | sin. compl. repiulet n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > XARXES DE DADES. Piulada que un usuari publica procedent d'un altre usuari.
repiular v tr | sin. retuitar v tr TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > XARXES DE DADES. Publicar una piulada que un altre usuari ha publicat prèviament.
reproducció en continu n f | sin. reproducció en línia n f INFORMÀTICA; TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > XARXES DE DADES. Tècnica que permet la reproducció de continguts audiovisuals a mesura que es van transferint, generalment a través d'internet.
ressaca sexual n f ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Conjunt de seqüeles físiques i emocionals, com ara dolor muscular, dolor genital, mal de cap o somnolència, que s'experimenten després de tenir relacions sexuals intenses.
robatori d'identitat n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Ciberdelicte consistent a apropiar-se de les dades personals d'altri, com ara el nom, la data de naixement o el número de targeta de crèdit, per a cometre un frau.
rodinocíclids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
rootkit [en] n m | sin. compl. paquet d'intrusió n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Conjunt d'eines de programari que permeten a un pirata introduir-se en un sistema informàtic i aconseguir privilegis de superusuari sense deixar rastre.
roure blanc americà n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent sobretot de la costa oriental de l'Amèrica del Nord que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Quercus (família de les fagàcies), principalment de l'espècie Quercus alba, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró groc pàl·lid i marró pàl·lid o fosc, i l'albeca entre crema i marró clar, emprada principalment en ebenisteria, fusteria interior i fusteria grossa, i en la fabricació de barrils i mànecs d'eines.
roure del Japó n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent del Japó que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Quercus (família de les fagàcies), principalment de l'espècie Quercus mongolica, semipesant, dura, de fibra recta, amb el duramen de color marró grogós i l'albeca de color blanc grisós, emprada principalment en ebenisteria, fusteria interior, construcció naval i fabricació de barrils.
roure roig americà n m | sin. compl. roure roig n m pl INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de la costa oriental de l'Amèrica del Nord que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Quercus, de la família de les fagàcies, principalment de l'espècie Quercus rubra, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre rosat i vermell pàl·lid o marró clar, i l'albeca entre gris clar i vermell pàl·lid, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior.
ruptura a la francesa n f ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Ruptura d'una relació sexual o afectiva, sovint per internet, en què un dels integrants de la relació interromp la comunicació amb l'altra persona d'una manera inesperada, sense avisar-la ni donar-li cap mena d'explicació.
sapayoids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
sentxa n m ALIMENTACIÓ > BEGUDES. Te verd japonès que es produeix enrotllant i assecant fulles senceres, que produeix una infusió amb un contingut de teïna elevat i amb un gust amargant i aspre, amb notes fresques, perfumades i un punt de dolçor.
sexe casual n m | sin. compl. pim-pam n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Pràctica sexual consistent a mantenir relacions sexuals sense compromís de manera puntual.
sexe conscient n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Tècnica sexual consistent a focalitzar l'atenció i la consciència únicament en les emocions, les sensacions i els pensaments que es produeixen durant l'intercanvi sexual, prescindint de les expectatives i sense deixar-se influir per pressions externes.
sexe químic n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Sexe que es practica en grup durant moltes hores seguides sota la influència de drogues de síntesi.
sexe vainilla n f ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Conjunt de pràctiques sexuals considerades convencionals o dins la normativa, en què no tenen cabuda elements propis del BDSM o del fetitxisme, ni altres comportaments alternatius.
sèxting n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > XARXES DE DADES. Acció de crear, descarregar o enviar missatges de contingut sexual, generalment imatges o vídeos propis, per mitjà d'un dispositiu electrònic, que pot comportar la difusió descontrolada i l'ús malintencionat de continguts íntims.
sistema distribuït n m INFORMÀTICA > ESTRUCTURA DE LES DADES. Sistema informàtic en què alguns components es reparteixen en servidors diferents connectats en xarxa i especialitzats en determinades tasques que són requerides pels clients o per altres servidors.
skimming [en] n m | sin. compl. còpia fraudulenta de targetes n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Frau que consisteix a fer còpies de dades de targetes de crèdit o de dèbit per mitjà d'un dispositiu electrònic instal·lat prèviament en un caixer automàtic.
sordesa perilocutiva n f CIÈNCIES DE LA SALUT > OTORRINOLARINGOLOGIA; NEUROLINGÜÍSTICA. Sordesa que es manifesta durant l'edat en què s'adquireix el llenguatge oral, habitualment entre els tres i els quatre o cinc anys.
sordesa postlocutiva n f CIÈNCIES DE LA SALUT > OTORRINOLARINGOLOGIA; NEUROLINGÜÍSTICA. Sordesa que es manifesta en una edat en què ja s'ha adquirit el llenguatge oral, habitualment després dels cinc o sis anys.
sordesa prelocutiva n f CIÈNCIES DE LA SALUT > OTORRINOLARINGOLOGIA; NEUROLINGÜÍSTICA. Sordesa que es manifesta abans de l'edat en què s'adquireix el llenguatge oral, habitualment abans dels dos o tres anys.
sucupira n f INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent del nord de l'Amèrica del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Bowdichia i Diplotropis (família de les fabàcies), principalment de les espècies Bowdichia nitida i Diplotropis martiusii, pesant, molt dura, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró fosc i marró vermellós i l'albeca de color blanc grisós o grogós, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, ebenisteria, fusteria d'interior i exterior, fusteria grosssa i construcció naval.
swinger [en] n m, f ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Persona que practica l'intercanvi de parella.
tell americà n m | sin. compl. til·ler americà n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Amèrica del Nord que s'obté de l'arbre Tilia americana (família de les malvàcies), lleugera, tova, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre blanc crema i marró rosat clar i l'albeca blanca, crema o marró pàl·lid, emprada principalment en la fabricació de teclats de piano i embalatges d'aliments, ebenisteria i fusteria interior.
tennes n m QUÍMICA > QUÍMICA INORGÀNICA. Element del grup 17, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 117 i massa atòmica 294.
teretístrids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
títirids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
troià n m | sin. compl. cavall de Troia n m TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > CIBERSEGURETAT. Programa maliciós amb una funció aparentment útil però amb funcions addicionals amagades que faciliten l'accés no autoritzat a un sistema i el fan vulnerable.
urocincràmids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
urundai n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Argentina i el Paraguai que s'obté de l'arbre Astronium balansae (família de les anacardiàcies), molt pesant, molt dura, de fibra obliqua, amb el duramen de color marró fosc i l'albeca d'un color groc rosat, amb vetes pronunciades, emprada principalment per a fer fonaments, paviments i, en general, en la construcció.
vegà sexual | vegana sexual n m, f ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Persona vegana que manté relacions sexuals exclusivament amb altres vegans.
veganisme sexual n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Corrent dins el veganisme consistent a mantenir relacions sexuals exclusivament amb altres vegans.
verbalització de marca n f EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ. Acció de transformar un nom de marca en verb per mitjà dels procediments morfològics propis de la llengua.
vern europeu n m | sin. compl. vern comú n m; vern negre n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent d'Europa que s'obté de l'arbre Alnus glutinosa (família de les betulàcies), semipesant, tova, de fibra recta, amb el duramen de color marró vermellós clar i l'albeca indiferenciada, amb vetes fosques, emprada principalment en la realització de peces tornejades, regles i escaires de dibuix, instruments musicals i joguines.
vern roig n m | sin. compl. vern d'Oregon n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de la costa oest de l'Amèrica del Nord que s'obté de l'arbre Alnus rubra (família de les betulàcies), lleugera, tova, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre groc pàl·lid i marró vermellós i l'albeca indiferenciada, emprada principalment en la realització de talles i peces tornejades i en ebenisteria.
vestit d'ales n m ESPORT > ESPORTS D'AVENTURA. Vestit de paracaigudisme d'una sola peça, proveït de seccions de tela entre els camals i entre les mànigues i el cos, que permet planar, gràcies a la força de sustentació afegida que aporta l'augment de superfície.
veu de marca n f EMPRESA > ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES > MÀRQUETING. COMERCIALITZACIÓ. Expressió única, diferenciada i distingible d'una marca com a resultat del llenguatge, l'estil, el to de veu, els missatges i el vocabulari usats en la comunicació oral i escrita.
vol amb vestit d'ales n m ESPORT > ESPORTS D'AVENTURA. Modalitat de paracaigudisme practicada amb un vestit d'ales que consisteix a saltar des d'una aeronau o un indret elevat i baixar planant i, generalment, fent acrobàcies fins a arribar a una distància determinada de terra en què s'atura la caiguda lliure obrint el paracaigudes.
wengué n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Àfrica equatorial, molt semblant al panga-panga, que s'obté de l'arbre millettia laurentii (família de les fabàcies), pesant, dura o molt dura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró fosc i negre violaci i l'albeca blanquinosa o de color groc clar, amb vetes fines marrons, emprada principalment en ebenisteria i fabricació de parquets i instruments musicals.
youtuber | youtubera n m, f | sin. compl. tuber | tubera n m, f TELECOMUNICACIONS > TELEMÀTICA > XARXES DE DADES. Persona que produeix i difon regularment vídeos, en els quals sol aparèixer, a través de la plataforma Youtube.
zeledònids n m pl ZOOLOGIA > OCELLS. Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
zentai n m ANTROPOLOGIA > SEXUALITAT. EROTISME. Mallot molt ajustat de fibra sintètica, sovint d'elastà, que cobreix el cos sencer, generalment incloent-hi el cap, els peus i les mans, que s'utilitza com a fetitxe en determinades pràctiques sexuals.
zingana n f | sin. compl. zebrà n m INDÚSTRIA > INDÚSTRIA DE LA FUSTA > FUSTA. Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment del Camerun i Gabon, que s'obté dels arbres microberlinia bisulcata i microberlinia brazzavillensis (família de les fabàcies), pesant, semidura, de fibra lleument entrellaçada, amb el duramen de color marró grogós clar i l'albeca blanquinosa, amb vetes pronunciades de color marró fosc, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i mànecs d'eines, ebenisteria i fusteria interior.