Literatura 2018

2018, l’any sense Nobel

Setanta-cinc anys després, l’Acadèmia sueca va tornar a deixar-nos sense premi Nobel de literatura, i aquest cop no va tenir tota una Segona Guerra Mundial com a excusa. De fet, les raons van ser força més vergonyoses. Arran d’un article al diari Dagens Nyheter, en què es deia que el fotògraf francès Jean-Claude Arnault, marit de l’acadèmica Katarina Frostenson, havia agredit sexualment durant els darrers vint anys almenys divuit dones, incloent-hi dues violacions, el club cultural més famós d’Europa va entrar en fallida. Pel que sembla, Arnault va cometre diverses d’aquestes agressions contra becàries o empleades de l’Acadèmia, de vegades als pisos de luxe que l’Acadèmia té a París i a Estocolm. I, tot estirant del fil, Dagens Nyheter va denunciar també la possibilitat que Frostenson i Arnault haguessin filtrat el nom de fins a set guanyadors del premi per fer apostes milionàries, a més de malversar els fons de la institució. Va ser llavors quan la seva secretària, Sara Danius, va confessar que ella mateixa havia patit els abusos d’Arnault. I, quan l’exsecretari Horace Engdahl va sortir en defensa del seu amic i soci dient que Danius havia estat la pitjor secretària de la història de l’Acadèmia, la guerra va esclatar definitivament. Frostenson va deixar el seu seient buit (tècnicament, els membres no poden renunciar a la seva condició), Danius també, i sis dels seus col·legues les van imitar en solidaritat amb la segona. “Els Divuit” van quedar reduïts a deu persones, tot i que els estatuts obliguen a tenir almenys dotze vots per prendre qualsevol decisió (per exemple, nomenar nous membres). Davant d’aquesta situació, i amb Engdahl com a home fort de la casa, l’Acadèmia va anunciar que no concediria cap premi aquest 2018, però que, en canvi, en lliurarà dos el 2019 (si no desapareix abans, és clar). Mentrestant, amb la intenció d’omplir el buit i de reivindicar la transparència i la democràcia, a Estocolm va néixer una Nova Acadèmia. El seu guardó va seguir el següent procés: els bibliotecaris suecs van escollir els nominats, una votació mundial (en la qual van participar 33.000 persones) va reduir la llista fins a quatre finalistes (que es van convertir en tres quan Haruki Murakami va demanar que no comptessin amb ell), i un jurat va decidir que la guanyadora seria l’escriptora de la Guaiana Francesa, Maryse Condé, que en conseqüència va rebre 320.000 corones sueques (uns 31.200 euros). A continuació, la Nova Acadèmia es va dissoldre al desembre, qui sap si per seguir donant exemple a la seva corrupta germana gran.

Literatura catalana

Exposició itinerant "Pompeu Fabra. Una llengua completa", una de les accions de l'Any Fabra

© Generalitat de Catalunya

Gaudir del favor de les institucions i del públic alhora està a l’abast de pocs. I ni Manuel de Pedrolo ni Maria Aurèlia Capmany van pertànyer a aquesta petita minoria. Les idees polítiques de Pedrolo molestaven el poder i la seva obra més popular, Mecanoscrit del segon origen (1974), no agradava a la crítica. Malgrat tot, és un dels autors més llegits de la literatura catalana del segle XX i, potser, un del més estimats pels joves catalans.

Pedrolo és molt més que el Mecanoscrit. Narrador, dramaturg, assagista, poeta, traductor... i escriptor, en definitiva. I català: volia que el recordessin “no com un simple creador de mons imaginaris, sinó, per damunt de tot, com un català que va restar fidel a la seva terra i a la seva llengua”. I el 2018 va ser l’any de rememorar-lo: la Generalitat va celebrar l’Any Pedrolo per celebrar que fa 100 anys va néixer aquest impulsor de les lletres catalanes. Doble efemèride perquè també es van complir els 100 anys del naixement de Maria Aurèlia Capmany.

Capmany, al contrari de Pedrolo, no va ser marginada de la vida pública, de fet, va ser regidora de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona; però, malauradament, les seves obres no han estat gaire llegides pels catalans. Les diverses activitats que es van impulsar dins de l’Any Capmany, comissariades per la crítica literària Marta Nadal, van intentar revertir aquesta nefasta situació. Compartia, així, el mateix objectiu que l’Any Montserrat Abelló, poetessa i traductora molt compromesa amb el feminisme i el catalanisme. Una situació que també té similituds amb l’Any Llompart, autor mallorquí que ens va deixar fa 25 anys, i amb l’Any Palau i Fabre, l’efemèride del qual va celebrar-se del 21 d’abril de 2017 al 21 d’abril de 2018, recordat per les seves obres poètiques, teatrals i assagístiques.

Pocs dies després de començar l’any, es va presentar una associació dirigida a potenciar la figura i obra de Gabriel Ferrater. Un dia després, el 12 de gener, la Universitat de Girona va rebre el fons documental i els 12.000 volums de la biblioteca de Joan Ferraté. A mitjan mes, es va presentar l’Any Panikkar, comissariat per l’editor Ignasi Moreta. El mateix dia es va anunciar que la tria de les sis novel·les finalistes del premi Crexells la farien els socis de l’Ateneu Barcelonès. El 17, Laura Borràs va deixar el càrrec de directora de la Institució de les Lletres Catalanes per ocupar plaça de diputada al Parlament de Catalunya. En canvi, Montse Ayats va revalidar el càrrec de presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i Joan Sala, editor de Comanegra, va mantenir també el de vicepresident. Una altra notícia positiva: va sortir el número 300 de la Revista de Catalunya, publicació editada des del 1924, i es va presentar, el dia 25, l’Any Fabra, comissariat pel filòleg Jordi Ginebra, coincidint amb els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra i els 100 de la seva Gramàtica catalana (1918).

El mes de febrer, va començar amb una reivindicació: l’editorial Ara Llibres va anunciar que suprimia el 155 de la numeració dels seus llibres. Ho va mantenir fins al principi del mes de juny. El dia 12, Màrius Serra va publicar a La Vanguardia el passatemps de mots encreuats en català número 10.000 i, dos dies després, Maria Carme Ferrer va ser elegida presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya. Cap a final de mes, Òmnium Cultural va anunciar que, un cop expirat el conveni amb l’editorial Proa, del Grup 62, obria un concurs perquè totes les editorials que volguessin poguessin optar a l’edició del premi Sant Jordi de novel·la. Al març, es va presentar l’Any Fages de Climent, comissariat pel filòleg Jordi Canet.

El mes d’abril va acabar amb una dada bastant positiva: el dia de Sant Jordi es van vendre 1,62 milions de llibres. Això va suposar un volum de vendes de 22,3 milions d’euros, el 2% més que el 2017. A més, dels 53.000 títols diferents que es van vendre, el 58,89% van ser en català. Els autors més sol·licitats en llengua catalana van ser Martí Gironell, Antoni Bassas, Joan-Lluís Lluís, Màrius Serra, Gaspar Hernández i Xavier Sala i Martín. També van tenir èxit els títols relacionats amb el procés cap a la independència.

Per contra, el mes de maig no va ser gaire bo, sobretot per al periodisme. El dia 2 va deixar de publicar-se per motius de viabilitat econòmica el diari més antic del país, el Diari de Vilanova; i, després de gairebé 30 anys d’activitat, el dia 20, es va publicar l’últim número del suplement de cultura del diari El Punt Avui. Un altre tancament per problemes econòmics va ser el de la històrica llibreria La Tralla de Vic, oberta els anys setanta. A final de mes, el periodista Agustí Pons va substituir Quim Torra en la direcció de la Revista de Catalunya i Òmnium Cultural va presentar les característiques del nou concurs per a l’edició del premi Sant Jordi de novel·la: tres anys de durada i dotat amb 60.000 euros més els drets d’autor, que el converteixen en el premi millor dotat de la literatura catalana. Un altre premi que ja havia sigut notícia a principi d’any i que al maig tornava a ser-ho va ser el premi Crexells. La junta directiva de l’Ateneu Barcelonès va retirar-ne la convocatòria del 2018 a causa de les irregularitats detectades en l’aplicació de les bases. Finalment i ja gairebé a final d’any, l’Ateneu Barcelonès va anunciar que el premi deixaria de ser participatiu i que tornaria als seus orígens.

Els canvis de direcció i els nous nomenaments van marcar bona part de la segona meitat del 2018. Així doncs, el 2 de juny, Laura Borràs va prendre possessió del càrrec de consellera de Cultura, el 8 Joan Elies Adell es va convertir en nou director de la Institució de les Lletres Catalanes, el dia 11 Teresa Cabré va ser reelegida com a presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, i quatre dies després Àngels Gregori va ser escollida presidenta del PEN Català. I el mes següent l’empresari Xavier Cambra va convertir-se en nou president de la Fundació Enciclopèdia Catalana després del decés d’Antoni Subirà al gener.

Al final de juliol, Judit Carrera va ser nomenada nova directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Però no van ser els únics canvis del mes de juliol: el dia 11, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana va celebrar els 40 anys de la seva fundació i van aprofitar per fer públic el seu nou nom: Editors.cat. El 17 de juliol es van repartir a 31 personalitats i a 24 entitats les Creus de Sant Jordi, i pocs dies després la llibreria Norma Còmics de Barcelona va obtenir el premi Will Eisner Spirit of Comics. Una altra empresa que va estar d’enhorabona va ser el grup editorial Enciclopèdia, ja que es va decidir que coeditaria el premi Sant Jordi d’Òmnium Cultural durant els tres pròxims anys. Entre els dies 16 i 23 d’agost es va celebrar la 50a edició de la Universitat Catalana d’Estiu al Liceu Renouvier, de Prada de Conflent.

Durant el mes de setembre, van continuar els nomenaments: el dia 13, Manuel Forcano va anunciar que deixava la direcció de l’Institut Ramon Llull, el mateix dia que Germà Capdevila, editor de la revista Esguard, va ser reelegit president de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català. Cinc dies després es va avançar el nom de l’escriptora i editora Iolanda Batallé com a nova directora de l’Institut Ramon Llull. L’Associació de Mestres Rosa Sensat va endur-se la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya el dia 10 de setembre i nou dies després es va presentar el balanç de la Setmana del Llibre en Català. La xifra més rellevant que hi va haver va ser l’augment del 25% de vendes amb relació a l’any anterior, fet que significa un volum de vendes total de 501.640 euros.

Els últims mesos del 2018, van estar marcats pels nomenaments: a l’octubre, Ester Pujol va estrenar-se com a nova directora editorial de la Divisió de Llibreries del grup Enciclopèdia en substitució de Iolanda Batallé, i el mes de novembre també va haver-hi un altre relleu, en aquest cas a la direcció de l’Institut Català de les Empreses Culturals, amb Miquel Curanta com a substitut de Xavier Díaz. També al penúltim mes, el filòsof, periodista i guionista Francesc Orteu va ser nomenat nou director del segell Rata. El dia 30 del mateix mes, la llibreria Ona va anunciar l’obertura d’un gran espai de 1.000 m2 al centre de Barcelona dedicat al llibre en català a partir de la tardor del 2019, sota la direcció de l’empresari Tatxo Benet. Finalment, al desembre, l’Institut Ramon Llull va incorporar nou personal: Ariadna Puiggené, com a nova directora de l’Àrea de Llengua i Universitats, i Francesc Serés, com a director de l’Àrea de Creació.

Premis de certàmens literaris

Antoni Bassas va ser el primer guardonat de l’any en l’àmbit de la literatura catalana en rebre el premi Josep Pla per Bon dia, són les vuit!, i Francesc Puigpelat, el segon, amb Maigret i els anarquistes, reconegut amb el premi Memorial Agustí Vehí, Vila de Tiana. Pocs dies després va ser el torn del premi Anagrama de novel·la, atorgat a Les possessions, de Llucia Ramis. Francesc Puigpelat va endur-se el Llorenç Villalonga de novel·la per L’amant de Rebis i Carles M. Sanuy, el Joan Alcover de poesia per L’ordre de les coses als Premis Ciutat de Palma. Pel que fa al premi Ramon Llull, La força del destí, de Martí Gironell, va ser l’obra condecorada.

Muriel Villanueva va ser distingida amb el premi Carlemany al foment de la lectura per Rut, sense hac. Per la seva part, el premi Crims de Tinta, promogut per RBA, va guardonar l’obra Wad-Ras, de Joan Miquel Capell. En poesia, el premi Maria Mercè Marçal va ser per a L’endemà de totes les fosques, de Josep Manel Vidal; el guardó Manuel Rodríguez Martínez d’Alcoi per a Registre fòssil, d’Eduard Batlle; el premi de poesia Martí Dot per a El paller, d’Oriol Sauleda, i el premi Roc Boronat per al debut Els llits dels altres, d’Anna Punsoda.

Els premis Recull de Blanes van premiar, en narració, Òscar Palazón per Alguns ocells muts; en poesia, a Marta Pera per La quinta essència de la pols; en teatre, a Esteban Eche per La veritat; en retrat literari, a Mercè Pérez Torres per Maria Àngels Anglada, autenticitat i compromís, i en periodisme, a Enric García Jardí per Els nostres temps difícils. La categoria de conte infantil va quedar deserta.

El premi Enric Valor de novel·la en valencià va ser per a El paradís a les fosques, escrit per Vicent Usó, mentre que el premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa el va guanyar Jaume Aubanell amb La coquessa. El Jordi Domènech de traducció de poesia va reconèixer Joanna Bielak per la traducció de Chwila, de Wisława Szymborska. El guanyador dels Jocs Florals de Barcelona va ser Hilari de Cara gràcies a Quaderns del port. Així mateix, el premi de poesia Senyoriu d’Ausiàs March va ser per a Pell d’ànima, de Josep Checa. Pel que fa als premis Vila de Santanyí, el de poesia Bernat Vidal i Tomàs va anar a parar a Carn crua, de Joan Josep Barceló, i el premi de narrativa Antoni Vidal Ferrando, a Mai vista, de Josep Hernández. La guanyadora del premi de poesia catalana Cadaqués a Rosa Leveroni va ser Ester Xargay i el del Certamen de Poesia Miquel Bauça, Joan Josep Barceló amb Svalbard.

En el marc dels premis literaris Ciutat de Tarragona, el premi Pin i Soler de narrativa va ser per a Marc Capdevila per L’observador de núvols, M. Victòria Lovaina va guanyar el Tinet de narrativa curta per internet per Cara de peix i, finalment, Lídia Álvarez Grifoll va ser guardonada amb el Vidal Alcover de traducció per Història dels abderitans, de Christof Martin Wieland. En els premis literaris de Cerdanyola del Vallès, es va atorgar el premi de novel·la Valldaura-Memorial Pere Calders a Tot passa i tot torna, de Josep Domingo Ferrer; el premi de poesia Martí i Pol a De l’univers estant i una mica més enllà, de Josep Plana Aspachs, i el premi de narrativa breu Caterina Albert a El tercer desig, de Borja Díaz Barea.

L’obra Lluny del paradís, de Ramon Breu Panyella, va ser reconeguda amb el premi literari Vila d’Ascó en la categoria de narrativa, mentre que el premi de poesia Joan Perucho va ser per a Les despulles d’un somni, d’Antoni Ribas Tur. A Annabel Fontanet Caparrós, el seu Som competents? Reflexions i propostes sobre la formació inicial dels mestres li va valer el premi Joan Profitós d’assaig pedagògic, mentre que el premi d’assaig Irla se’l va endur El quart poder i la independència: La batalla mediàtica per l’1 d’octubre, de Josep Gifreu.

Dins dels premis literaris Vila de Vallirana, el premi de poesia catalana Josep Maria López-Picó va ser per a Canvi de guàrdia, de Pere Antoni Pons. El premi Sant Boi de Lluçanès de novel·la breu va reconèixer Salabror, d’Agustí Clua, i el Ferran Soldevila de biografies, memòries i estudis històrics, La voluntat i la quimera. El noucentisme català entre la Renaixença i el marxisme, de Jordi Casassas. El mateix dia, el premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater va ser per a Miquel Àngel Llauger per l’obra Fourmillante i el Guillem Cifré de Colonya de narrativa infantil i juvenil per a Ruth Tormo per Una història de nassos.

Els premis literaris Ciutat d’Olot no es van convocar l’any 2018 perquè l’Ajuntament va decidir fer un replantejament del certamen. Pla de fuga per castells de ferro, de Gerard Vila, va guanyar el premi Amadeu Oller de poesia; El fil invisible, de Gemma Lienas, el premi Sant Joan; Lamarr: natura morta, de Carles Batlle, el premi Frederic Roda de teatre, i La confessió, de Jordi Portals, el premi de literatura eròtica la Vall d’Albaida. En el marc dels Premis València, les obres afortunades van ser Russafa-Sarajevo, de Joanjo García, en narrativa; Shakespeare i el desig, de Jordi Julià, en poesia, i Violeta i el llop, de Mònica Richart, en narrativa de nous autors.

El premi 7lletres va ser per a Francesc Duch i el seu Altres mares, i el Gaziel de biografies i memòries per a Ernest Lluch. Biografia d’un intel·lectual agitador, de Joan Esculies. El premi de narrativa Ribera d’Ebre, que a partir del 2019 serà el premi de narrativa de les Terres de l’Ebre, va ser per a Jordi Gilabert per A dellà del riu. Dins dels premis literaris Ciutat de Badalona, el Betúlia de poesia va ser per a Zero, de Yolanda Esteve; el de narrativa juvenil, per a Escrivia flor a Júlia, de Lluís Gea; el de teatre breu Inicia’t, per a Cendres al llac, de Rafael J. Fabregat, i el de narrativa, el premi Països Catalans Solstici d’Estiu, per a Tot el que no t’he dit, de Marta Carreras. D’altra banda, Marta Momblant va ser la guanyadora del premi Guillem Nicolau gràcies a Arbàgel. Un revolt de l’amor i Jordi Masó va recollir el Núvol de contes per Nadal de 1944.

Els guanyadors dels premis literaris Ciutat de València van ser Jesús Carles Moncho en la categoria de narrativa amb I en la fatiga, si topa, d’amic, el diable; Iban L. Llob, en la de poesia amb Serps i paisatges; Ferran Archiles, en la d’assaig amb Dues o tres pintes més tard. Notes disperses, i Francisco Ramon Romeu, en la de teatre amb Play. Poc després, als premis literaris de Girona, el Prudenci Bertrana de novel·la va recaure en El far, de Maria Carme Roca; el Miquel de Palol de poesia, en Cap vespre, de Marc Rovira; el Carles Rahola d’assaig, en Massa foc. Diàlegs extremadament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel, de Vicenç Villatoro; el Ramon Muntaner de literatura juvenil, en El noi de paper, de Jordi Folk, i el Cerverí a la millor lletra de cançó va ser per a No volem més cops, de Judit Nedderman. El premi Bernat Capó va ser entregat a Gat vell. Recull de fraseologia marinera tradicional, de Francesc Xavier Llorca. El premi Manuel de Pedrolo Ciutat de Mataró és biennal i la següent convocatòria no serà fins el 2020.

Els premis Cruïlla van reconèixer un any més la narrativa infantil i juvenil amb el premi Vaixell de Vapor de narrativa infantil, entregat a Jo, en Watson i l’armari de la Jacqueline, de Gemma Lienas; i amb el premi Gran Angular de narrativa juvenil a La segona vida del Marc, de David Nel·lo. El premi Joan Maragall d’assaig sobre cristianisme i cultura no va ser entregat aquest any perquè la convocatòria és cada dos anys. El premi Born de teatre es va concedir en aquesta edició a Ruth Gutiérrez, amb Los amantes sobrehumanos. Dos dies després, el premi Nèstor Luján de novel·la històrica va trobar en El pirata de Cala Morisca, de David Martí, el seu guanyador.

Als premis literaris Ciutat de Sagunt, van resultar guardonats Josep Porcar (premi de poesia Jaume Bru i Vidal amb Anys llum), Jordi Ortiz (premi de narrativa Ciutat de Sagunt amb No tractis Déu de vostè) i Ignasi Garcia (premi de teatre Pepe Alba amb Treball de recerca). Xàtiva enguany no va atorgar cap guardó perquè la seva convocatòria de premis literaris és biennal.

Els premis Octubre sí que van convocar-se i Salvador Company va ser premiat per Fons de formes amb l’Andròmina de narrativa, igual que Antoni Martí Monterde per Les ciutats de lluny de Josep Pla amb el Joan Fuster d’assaig; Carles Mulet va veure reconegut Naixement d’Islàndia amb el Vicent Andrés Estellés de poesia; i amb el Pere Capellà de teatre, Queralt Riera per L’amor (no és per mi, va dir Medea) i Neus Nadal per Salvatges.

El premi de novel·la curta Just M. Casero va ser per a Anna Monreal per Periplaneta americana. Gràcies a La mare del temps, Ignasi Serrahima va endur-se el premi de novel·la Fiter i Rossell. I un altre reconeixement va ser el premi Destino Infantil Apel·les Mestres, entregat a Patricia Fitti. Els premis Ciutat d’Alzira van atorgar el Ciutat d’Alzira de novel·la a La mirada de vidre, d’Anna Moner; el Bancaixa de narrativa juvenil a Doc Doggie. Unitat de Medicina Estrambòtica, de Vicent Dasí; el Vicent Silvestre de narrativa infantil a Súperbaguet, de Joan Antoni Martín Piñol; l’Ibn Jafadja de poesia a Galeria d’incerteses, d’Alba Fluixà; l’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta a Amèrica endins, de Lourdes Toledo; el Palanca i Roca de teatre a Okupes particulars, de Toni Cabré, i l’europeu de divulgació científica a Las moléculas de la vida, de David Gonzàlez Jaral, presentat en castellà. Dins dels premis literaris de Lleida, el Josep Vallverdú d’assaig va reconèixer Josep Ballester per Atles d’aigua i pedra, igual que el Màrius Torres de poesia ho va fer amb Emboscada, d’Amadeu Vidal. A Gandia, el premi Joanot Martorell de narrativa va anar a parar a Veus, la mar, de Víctor Labrado; i el premi Ausiàs March de poesia a Vertical, de Teresa Pascual. Xavier Mas Craviotto va rebre el premi Documenta per La mort lenta, i Oriol Canosa, el Cavall Fort d’articles infantils.

Guanyadors dels premis de la Nit de Santa Llúcia 2018

© Òmnium Cultural

En els premis de la Nit de Santa Llúcia, el Sant Jordi de novel·la va ser per a Digues un desig, de Jordi Cabré; el Carles Riba de poesia, per a Sons bruts, de Carles Rebassa; el Mercè Rodoreda de contes, per a El país dels cecs, de Víctor García Tur; el Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies, per a La Liang dins del quadre, de Núria Franquet; el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, per a L’alè del drac, de Maite Carranza; el Muriel Casals de comunicació, per a Jaume Roures i Tatxo Benet, i, finalment, el Joan B. Cendrós per a Pertti Pesonen, periodista de la televisió pública de Finlàndia.

Guardons d’altres àmbits

Els autors catalans no només reben premis en certàmens literaris, sinó també en altres disciplines o temàtiques. Va estrenar la temporada Max Besora amb el reconeixement a la seva obra Aventures i desventures de Joan Orpí als premis Ciutat de Barcelona, on també va ser premiada la tasca de Dolors Udina en la traducció al català d’Els dimonis de Loudun, d’Aldous Huxley. El premi Joaquim Amat-Piniella el va guanyar Ramon Solsona amb Allò que va passar a Cardós i el premi Òmnium a la millor novel·la catalana de l’any, Raül Garrigasait amb Els estranys. La trajectòria de Carme Riera va ser honorada amb la Medalla d’Or de les Illes Balears, i, a títol pòstum, la del poeta Manel Marí.

Quim Monzó va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

© Òmnium Cultural

Quim Monzó va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al Palau de la Música Catalana en una cerimònia marcada per la situació política a Catalunya. Poc després van ser atorgats els Premis Nacionals de Cultura a Valentí Puig, a Jordi Pàmias i al magazín cultural Catorze. El premi Strega va posicionar Hachiko, el gos que esperava, escrit per Lluís Prats, com el millor llibre infantil i juvenil publicat a Itàlia el 2017. En els premis Cavall Verd es va reconèixer Antònia Vicens amb el Josep Maria Llompart de poesia per Tots els cavalls, així com Jordi Mas amb el Rafael Jaume per la seva traducció poètica al català de Tres veus lligades a Minase dels japonesos Sogi, Shohaku i Socho, composta el 1488.

En un altre àmbit, la traductora i filòloga romanesa Janna Balacciu va ser guardonada amb el premi Catalònia de l’Institut d’Estudis Catalans, atorgat cada dos anys. En els premis de la Crítica Catalana van destacar Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch, en narrativa, i Convivència d’aigües, de Zoraida Burgos, en poesia. El premi Cadaqués a Quima Jaume va reconèixer la trajectòria literària de Susanna Rafart i Francesc Parcerisas va ser el guanyador del premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, concedit per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Els premis Crítica Serra d’Or van condecorar diverses obres de la literatura catalana, cadascuna en la seva categoria. En novel·la, Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents, de Josep Lluís Badal; en poesia, Obra poètica (1973-2015), de Teresa d’Arenys; en assaig, L’amic de la finca roja, de Mercè Ibarz; en traducció, la d’Adrià Pujol Cruells de L’eclipsi, de Georges Perec; en literatura infantil, I aquí dins, qui hi ha?, de Mar Benegas i Sandra Navarro; en literatura juvenil, Una bala per al record, de Maite Carranza, i Ports, de Víctor Medina; en text teatral, Un tret al cap, de Pau Miró; en espectacle teatral, Medusa, de La Virgueria, i l’aportació més interessant en teatre, Perra de nadie, de Marta Carrasco. En recerca, la millor d’humanitats va ser Barcelona al servei del ‘Nuevo Estado’. Depuració a l’Ajuntament durant el primer franquisme, de Marc Gil; en altres ciències, Atles dels ocells nidificants de Barcelona, de l’Institut Català d’Ornitologia, i en catalanística, L’ambassadeur de la Republique des Lettres. Vie et oeuvre de Robert Robert i Casacuberta (1827-1873), de Julien Lanes Marsall.

Altres mencions rellevants van ser la del premi de narrativa Maria Àngels Anglada a La memòria de l’arbre, de Tina Vallès; el premi València Negra a Napalm, de Joan Canela i Jordi Colonques, i els premis Samaruc de literatura infantil i juvenil, atorgats respectivament a Versos banyats, de Fina Girbés, i a Per sis granets de magrana, d’Anna Ballester. Els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians van honrar Xavier Aliaga, en narrativa, per Les quatre vides de l’oncle Antoine; en poesia, Mercè Claramunt amb Insomne vida sonora; en assaig, Manel Alonso amb Les petjades de l’home invisible; en teatre, Gemma Miralles amb De Sukel a Naima; en literatura infantil, Maria Dolors Pellicer amb Poemes amb llum de lluna, i en literatura juvenil, Silvestre Vilaplana amb El triangle rosa. També es va reconèixer Vilaweb per la seva tasca en la difusió de la literatura catalana.

Segons el premi Llibreter, en la modalitat de literatura catalana, la millor obra narrativa d’adults del 2018 va ser Permagel, d’Eva Baltasar, i la millor infantil i juvenil, No llegiré aquest llibre, escrit per Jaume Copons i il·lustrat per Òscar Julve. El Memorial Pere Rodeja va premiar Valèria Gaillard, per la seva trajectòria en l’àmbit del periodisme cultural, i Montse Porta, responsable de la llibreria Jaimes de Barcelona. Les Creus de Sant Jordi, per la seva part, van enaltir els escriptors Margarida Aritzeta, Amadeu Cuito, Jordi Sierra i Fabra, Joan Soler i Amigó i Roser Vernet, i la traductora Dolors Udina. També es va reconèixer la tasca de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.

Guillem Terribas va ser honorat el 2018 amb el premi Trajectòria, lliurat durant la Setmana del Llibre en Català. Maria Rius va obtenir el Premio Nacional d’iI·lustració del Ministeri de Cultura i Esports. I un altre reconeixement de renom va ser per al dramaturg Miquel Molins, guardonat amb el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana.

La Lletra d’Or va ser per a Ermita, de Jordi Llavina, i el premi Pen Català de traducció el va aconseguir Xènia Dyakonova per A banda i banda del petó, de Vera Pàvlova. Pel que fa al foment de la cultura, el director teatral Lluís Pasqual va rebre el premi Atlàntida de la Nit de l’Edició. Els Premis Internacionals Ramon Llull els van alçar Artur Guerra (traducció literària), Christer Laurén (catalanística i diversitat lingüística) i Maria Delgado (promoció internacional de la cultura catalana). El premi FAD d’Honor va ser per a Feliu Formosa per la seva trajectòria i el Premio Nacional de poesia, concedit pel Ministeri de Cultura i Esports, va guardonar Antònia Vicens.

Farishta, de Marc Pastor, i Enxarxats, de Carme Torras, van guanyar ex aequo el premi Ictineu, que destaca la literatura de ciència-ficció, a la millor novel·la original en català del 2017. També es va premiar Solenoide, de Mircea Cărtărescu, en l’apartat de millor novel·la traduïda al català i Els hostes, de Jordi de Manuel, publicat dins del llibre de diversos autors Contes de terror, com a millor relat original en català. En un dels últims actes de l’any, Els estranys, de Raül Garrigasait, va aconseguir el premi El Setè Cel de Salt com a millor novel·la publicada el 2017.

Absències de l’any

El 4 de gener de 2018 es va haver de lamentar la mort de Jordi Carrió, poeta i gestor cultural, de 68 anys. El 7 va traspassar, als 77 anys, Antoni Subirà, enginyer, conseller de la Generalitat, diputat i president de la Fundació Enciclopèdia Catalana. Amb només 42 anys ens va deixar el poeta, traductor, guionista i corrector Manel Marí, el 31 de gener. El mes de febrer va concentrar tres defuncions de persones que van compartir la traducció com a ofici: Montserrat Ros, editora i traductora dels clàssics grecs i llatins, el dia 6; Joan Fontcuberta, traductor i filòleg, el 12, i Bernard Lesfargues, poeta i traductor del català al francès, el 23. Tenien 74, 79 i 93 anys, respectivament.

El març va ser un mes especialment delicat ja que van morir cinc personalitats de la literatura catalana: Jorge Wagensberg, científic, divulgador i escriptor, el dia 3, amb 69 anys; el 6, Antoni Arigues Bonet, mestre, filòleg i activista cultural a les Balears, amb 67 anys; el dia 10, Joan Carreras i Martí, editor, director de la Gran Enciclopèdia Catalana des del 1971 i president d’Òmnium Cultural entre el 1984 i el 1986, als 83 anys; Jordi Tiñena, escriptor, professor i doctor en Filologia Catalana, de 62 anys, el 23 de març, i el 27 ho va fer Víctor Castells, de 90 anys, després de tota una vida com a escriptor, historiador i biògraf del president Francesc Macià.

El llibreter especialitzat en novel·la negra i activista cultural Paco Camarasa, de 68 anys, va morir el 2 d’abril, i el 16, Rosa Maria Queralt, als 78, la qual es va destacar com a comissària d’exposicions i crítica d’art. El mateix dia va traspassar als 76 anys Eduard Puig i Vayreda, enòleg, polític i escriptor. Jep Gouzy, també escriptor i a més dramaturg i traductor de la Catalunya del Nord ho va fer el 27 d’abril, als 85 anys. Amb el record de les seves il·lustracions ens va deixar, als 77 anys, Carme Peris, el 25 de maig. L’endemà, va morir el poeta Màrius Sampere, als 89 anys.

La primera persona a deixar-nos el mes de juny va ser l’escriptor i polític Francesc Vicens, el dia 4, als 90 anys, mentre que el 13 del mateix mes, als 79, ho va fer el lingüista i pedagog Lluís López del Castillo. Tres dies després va ser el torn del sacerdot i teòleg Josep Maria Rovira Belloso. El 19 de juny, ens va deixar Manuel Pérez Bonfill, als 91 anys, pedagog, filòleg i escriptor. El 2 de de juliol, va morir l’arxiver, historiador i cronista oficial de Manresa mossèn Josep Maria Gasol i Almendros, als 93 anys, i un dia després va traspassar la també historiadora Eva Serra i Puig, als 75. A quatre per complir els 100 anys, va morir Francesc d’Assís Picas i Pons, dramaturg i autor d’Els Pastorets de l’Ametlla de Merola, el 13 de juliol. El 20 del mateix mes, va traspassar l’historiador, teòleg i arqueòleg Joaquim Garriga i Riera, als 72 anys.

A l’agost, els dies 4, 9 i 28, respectivament, van morir la novel·lista Lluïsa Forrellad, als 91 anys; l’escenògraf i pintor Iago Pericot, als 88, i l’historiador i professor universitari Josep Fontana, als 86. El 5 de setembre, Josep Dalmau Olivé va morir als 91 anys després d’una vida com a sacerdot, escriptor, teòleg i activista. Ja a l’octubre, el 17, va morir Núria Mínguez, farmacèutica i novel·lista, als 82 anys, i pocs dies després, el 22, Robert Saladrigas, escriptor, periodista i crític literari, als 78 anys. El 10 de novembre, ens vam haver d’acomiadar de Lluís Duch, antropòleg, teòleg i monjo benedictí de 82 anys; i gairebé un mes després ho van fer de Martí Soler, poeta, editor i traductor exiliat a Mèxic, als 84 anys. Per posar punt final a aquesta desafortunada llista, el passat 14 de desembre va dir-nos adeu Lluís Alpera, poeta, crític literari i filòleg, als 80 anys.

Literatura espanyola

Dyrant tres mesos i mig el llibre Fariña, de Nacho Carretero, va estar segrestat per ordre judicial

© Libros del K.O.

En un moment de dubte sobre el vertader abast de la llibertat d’expressió a Espanya, el segrest per ordre judicial durant tres mesos i mig del llibre Fariña, de Nacho Carretero, dedicat a la història recent del narcotràfic gallec, va provocar una indignació i una campanya de suport vers l’obra potser més intenses del que hauria estat normal en altres circumstàncies. Tot va començar quan José Alfredo Bea Gondar, exalcalde del municipi d’O Grove, va demandar l’autor i la seva editorial, Libros del K.O., per un delicte contra l’honor en veure’s relacionat amb el món de la droga a les pàgines del llibre. Abans que es complís la preceptiva retirada de les llibreries ordenada per la jutgessa Alejandra Fontana, però, milers de persones van anar a comprar-lo. I, durant la seva prohibició, fins i tot va sorgir una iniciativa cibernètica, en què una còpia digitalitzada del Quijote va permetre de llegir Fariña tot seguint les paraules o les síl·labes destacades en negreta dins el text de Cervantes. Finalment, una altra jutgessa, Mercedes Galindo, va avalar la investigació periodística de Carretero i va permetre que les aigües, almenys en aquest cas particular, tornessin a mare.

A Xile, la iniciativa parlamentària per a rebatejar l’aeroport internacional de Santiago amb el nom de Pablo Neruda va ser objecte d’una agra polèmica lligada al fenomen #MeToo: la violació d’una serventa, que el poeta va confessar en la seva autobiografia, i el tracte que va donar a la seva filla malalta van fer que grups feministes demanessin que el canvi de nom servís per a homenatjar una altra premi Nobel del país, la poeta Gabriela Mistral. Mentre s’arriba a una decisió, l’aeròdrom seguirà sent conegut com Comodoro Arturo Merino Benítez, en record del pare de l’aviació xilena.

I, a Mèxic, l’arribada al poder d’AMLO, Andrés Manuel López Obrador, havia d’anar acompanyada del nomenament de Paco Ignacio Taibo II com a director de l’editorial Fondo de Cultura Económica i, per tant, de la xarxa de llibreries de l’Estat. Taibo II, però, va néixer a Espanya, a Gijón concretament, i una vella llei del país asteca diu que només els mexicans de naixement poden dirigir-hi empreses públiques. En espera que AMLO canviï la llei, tal com va acabar prometent, la cultura mexicana va destacar el compromís que Taibo II ha demostrat des de sempre amb les seves lletres.

Precisament un mexicà, Jorge Volpi, es va endur el premi Alfaguara amb Una novela criminal. L’Anagrama d’assaig va ser per a l’argentí Dardo Scavino i la seva obra El sueño de los mártires. L’Azorín va recaure en Nuria Gago per Quiéreme siempre. Agustín Fernández Mallo va guanyar el Biblioteca Breve amb Trilogía de la guerra. El Cervantes va reconèixer la venerable poeta uruguaiana Ida Vitale, de 95 anys, que, a més, va fer doblet de premis grossos en rebre també el FIL de literatura en llengües romàniques. Javier Marías va veure recompensada la seva novel·la Berta Isla amb el Premio de la Crítica. Sergio del Molino va obtenir l’Espasa amb Lugares fuera de sitio. Cristina Morales va assolir l’Herralde amb la novel·la Lectura fácil. El Nacional de les lletres va celebrar la poeta Francisca Aguirre, mentre que el Nacional de narrativa va fer el mateix amb Los pacientes del doctor García d’Almudena Grandes i el de poesia va assenyalar cap a l’obra Tots els cavalls d’Antònia Vicens. El Nadal va anar a parar a mans d’Alejandro Palomas per Un amor. Santiago Posteguillo va triomfar al Planeta amb Yo, Julia. Javier Moro va aconseguir el Primavera amb Mi pecado. L’argentina Claudia Piñeiro va conquerir el Pepe Carvalho de novel·la negra. El Reina Sofía de poesia va destacar el veneçolà Rafael Cadenas. Clara Usón va merèixer el Sor Juana Inés de la Cruz en la seva vint-i-cinquena edició. I, a més, mentre que Isabel Allende es va convertir en el primer nom de les lletres hispanoamericanes en rebre un National Book Award honorari al conjunt de la seva trajectòria literària, Javier Cercas va rebre l’André Malraux per la versió francesa d’El monarca de las sombras i Dolores Redondo va assolir el Bancarella per la traducció a l’italià del seu premi Planeta del 2016, Todo esto te daré.

Finalment, aquest 2018 ens vam acomiadar del xilè Nicanor Parra, de 103 anys d’edat; de la poeta nicaragüenca Claribel Alegría, de 93; dels mexicans Sergio Pitol i Fernando del Paso, de 85 i 83 anys, respectivament; del peruà Luis Loayza, de 83 també, i, pel que fa a Espanya, del poeta Pablo García Baena (96); de l’humorista gràfic Antonio Fraguas, més conegut pel malnom de Forges (76); de Jesús Torbado i Vicente Verdú (tots dos de 75 anys); de Carlos Ezquerra, llegenda del còmic i cocreador del personatge del Jutge Dredd (70), i de Paco Camarasa, exllibreter, excomissari del festival BCNegra i un dels més grans experts en noir literari del país, que ens va deixar als 67 anys.

Literatura anglosaxona

L’autobiografia de Michelle Obama, Becoming, va ser un èxit de vendes a tot el món, amb traduccions a diversos idiomes

© Bertelsmann

La procel·losa situació política als Estats Units va protagonitzar de cap a cap el seu any editorial, principalment amb títols sobre les interioritats de la Casa Blanca: Fire and Fury, de Michael Wolff; Unhinged. An Insider’s Account of the Trump White House, de l’excol·laboradora de l’actual president Omarosa Manigault Newman; Fear, del llegendari periodista Bob Woodward; etc. Però també es van publicar volums de memòries com A Higher Loyalty, de l’exdirector de l’FBI James Comey, o Full Disclosure, en què l’estrella del porno Stormy Daniels i el seu advocat, Michael Avenatti, van explicar la trobada sexual que la primera suposadament va mantenir amb Donald Trump dos anys enrere. I, sens dubte, van tenir relació amb aquest escenari d’escàndols i tensió constants la publicació de Fascism. A Warning, de Madeleine Albright, secretària d’estat durant la segona administració Clinton, i l’èxit espectacular de l’autobiografia de l’ex-primera dama Michelle Obama, Becoming, de la qual es van vendre nou còpies per segon durant el seu primer dia a les llibreries. En canvi, l’esperada col·laboració entre Bill Clinton i James Patterson, The President is Missing, es va quedar en un simple i més aviat fluixet thriller.

Al Regne Unit del Brexit també hi va haver mala maror. D’una banda, el partit d’ultradreta UKIP va suspendre tres dels seus membres en saber-se que havien participat amb nou persones més en l’atac vandàlic contra la llibreria Bookmarks de Londres, especialitzada en literatura socialista i d’esquerres. I Nick Barley, director de la fira del llibre d’Edimburg, va denunciar l’“humiliant” procés que van haver de patir els escriptors estrangers convidats a l’esdeveniment per sol·licitar l’entrada al país.

El moviment #MeToo, un altre senyal cabdal d’aquests temps tan agitats, va arribar també al món de les lletres. Poques setmanes després de revelar en una peça de The New Yorker que havia estat violat dos cops quan tenia 8 anys, Junot Díaz va haver d’abandonar el càrrec de president de la junta del premi Pulitzer de literatura en ser acusat de “conducta inapropiada” per tres dones (després d’una investigació, però, el Massachusetts Institute of Technology li va permetre de tornar a impartir les seves classes de literatura). A més, el National Book Award Sherman Alexie i l’autor d'èxit de literatura juvenil James Dashner van presentar sengles disculpes públiques en ser assenyalats com a assetjadors sexuals per diverses escriptores i seguidores.

La desaparició de Philip Roth, als 85 anys, i de Tom Wolfe, als 88, va deixar les lletres de les barres i els estels sense dos dels seus més grans referents. El mateix es pot dir del món del còmic, orfe del superheroic equip que van formar a la casa Marvel, Steve Ditko, als 90 anys, i Stan Lee, als 95 (Jack Kirby, la tercera pota del tamboret, havia mort l’any 1994). I encara un altre parell de baixes significatives dins l’àmbit de l’edició: les de John Calder, als 91 anys, i Peter Mayer, als 82. A més, aquest 2018 ens van deixar Sir Wilson Harris, als 96 anys; Clive King, als 94; la irlandesa Val Mulkerns, als 93; Evelyn Anthony, als 92; el dramaturg Neil Simon, als 91; Fred Bass, pare de la mítica llibreria Strand de Nova York, als 89; el poeta Donald Andrew Hall Jr., als 89; l’historiador John Julius Norwich i Ursula K. Le Guin, als 88 anys tots dos; William Goldman, als 87; el premi Nobel V.S. Naipaul, la poeta Jenny Joseph i John Cunliffe, tots als 85 anys; Harlan Ellison, als 84; la poeta Judith Kazantzis i Penny Vincenzi, als 78; Justin Cartwright, als 75; l’australià Peter Temple, als 71; Clive Sinclair, als 70; Matthew Sweeney, als 65; Susan McNally, als 64, i l’escocès Philip Kerr, pare del detectiu Bernie Gunther, als 62.

Pel que fa als guardons, el Costa al llibre de l’any va recaure en Inside the Wave, de la poeta Helen Dunmore, morta el juny del 2017; l’irlandès Mike McCormack va guanyar el DUBLIN (abans conegut com IMPAC) amb Solar Bones; Andrew Sean Greer va obtenir el Pulitzer per Less; el PEN Pinter va reconèixer Chimamanda Ngozi Adichie; Zadie Smith va rebre l’Österreicher Staatspreis für Europäische Literatur; N.K. Jemisin es va endur el seu tercer Hugo a la millor novel·la consecutiu amb The Stone Sky; Anna Burns es va convertir en la primera nord-irlandesa que aconseguia el Man Booker gràcies al seu Milkman; The English Patient, de Michael Ondaatje, va ser escollit per votació pública com el millor premi Man Booker dels darrers cinquanta anys; Walter Mosley va assolir l’RBA de novel·la negra amb Down the River Unto the Sea (que a Espanya es va publicar amb el títol més directe de Traición), i els National Book Awards d’Estats Units van ser per a The Friend, de Sigrid Nunez, i Indecency, de Justin Phillip Reed, com a millors obres de narrativa i poesia, respectivament.

Literatura francesa

Una setmana després d’anunciar la seva intenció de publicar un volum de mil pàgines amb l’obra assagística de Louis-Ferdinand Céline, descatalogada des de l’any 1945, l’editorial Gallimard va haver de fer-se enrere davant les pressions de noms com Serge Klarsfeld, advocat i caçador de nazis, tot i la seva intenció de “contextualitzar [aquestes peces] com a textos d’una gran violència, marcats per l’odi antisemític de l’autor”. En paraules d’Antoine Gallimard: “He decidit suspendre el projecte en jutjar que no es donen les condicions necessàries per assegurar-ne un treball adequat en termes de metodologia i d’història.”

Parlant d’història, millor sort va tenir, en canvi, la carta que Charles Baudelaire va escriure el 30 de juny de 1845 a la seva amant, Jeanne Duval, per anunciar-li que havia decidit de suïcidar-se. I és que la casa de subhastes Osenat, que l’havia taxada entre els 60.000 i els 80.000 euros, la va vendre per 234.000 euros.

Ja en termes més contemporanis, mentre Patrick Grainville era escollit per ocupar la cadira 9 de l’Académie Française, l’elecció de Bande de Français, de Marco Koskas, com una de les novel·les finalistes del premi Renaudot, va provocar una gran polèmica en tractar-se d’un llibre autoeditat dins la plataforma d’Amazon. “Que volen que paguem al nostre més feroç competidor?”, es va queixar la llibretera parisenca Mélanie Le Saux en una carta oberta, en la qual va acusar el jurat del guardó d’“obrir les portes de bat a bat a la Bèstia”. Finalment, el Renaudot va acabar reconeixent Valérie Manteau per Le Sillon.

Pel que fa als Goncourt, el de l’operaprima va ser per a Grand frère, de Mahir Guven; el de la nouvelle va recaure en les mil pàgines de Microfictions 2018, de Régis Jauffret, i la categoria principal va anar a parar a mans de Nicolas Mathieu per Leurs enfants après eux. Philippe Lançon es va endur el Femina amb Le lambeau, Pierre Guyotat va obtenir el Médicis per Idiotie, i Camille Pascal va assolir el Grand prix du roman de l’Académie amb L’Eté des quatre rois. L’escriptora Fred Vargas va guanyar el Princesa de Asturias de les lletres. Finalment, la francoantillana Maryse Condé va guanyar la primera edició del Den Nya Akademiens Litteraturpris, també conegut com Nobel alternatiu.

I aquest 2018 les lletres franceses van dir adeu al gran editor Paul Otchakovsky-Laorens, mort en accident de cotxe als 73 anys; al filòsof Clément Rosset, desaparegut als 78 anys; a l’escriptor Joseph Joffo i al teòric de la literatura Gérard Genette, tots dos als 87 anys, i al poeta i novel·lista Georges-Emmanuel Clancier, als 104 anys d’edat.

Literatura italiana

Itàlia tampoc no es va escapar a les tensions entre populisme i literatura. A la seva columna setmanal al diari britànic The Guardian, Elena Ferrante va denunciar el caràcter “xenòfob i racista” del nou vicepresident i primer ministre, Matteo Salvini, a qui va considerar “alineat amb les pitjors tradicions polítiques” del seu país. I, davant les polèmiques humanitàries provocades per Salvini en no permetre que diferents vaixells de rescat d’immigrants al Mediterrani atraquessin als ports de la península en forma de bota, Roberto Saviano el va qualificar de “ministre dels baixos fons”, subtil acusació de connivència amb la màfia a la qual el polític va respondre amb una demanda per difamació. Mentrestant, l’arribada de Jair Bolsonaro a la presidència del Brasil i la seva entesa amb Salvini van tornar a alterar la situació de l’escriptor i exguerriller comunista Cesare Battisti, el qual té una causa per quatre morts encara pendent amb la justícia del seu país. Concretament, Bolsonaro va dir que l’extradició de Battisti, una figura “adorada per l’esquerra brasilera”, seria el seu “regal per a Roma”.

Dins l’apartat de comiats, cal començar parlant de la mort, als 87 anys, de la gran dama de l’edició europea, Inge Schönthal Feltrinelli, nascuda a Alemanya en una família jueva, exiliada a Holanda durant la Segona Guerra Mundial, celebrada com a fotògrafa als Estats Units al llarg de la dècada de 1950 i, arran del seu matrimoni amb Giangiacomo Feltrinelli (per cert, també activista d’extrema esquerra durant els “Anni di piombo”), presidenta des del 1972 del principal grup editorial italià al costat del seu fill Carlo. A més, aquest 2018 ens van deixar Alessandra Appiano, que es va suïcidar als 59 anys; Clara Sereni, que va morir als 71; el filòsof Mario Perniola, als 76; Arrigo Petacco, als 88; Alberto Ongaro, als 92, i el pintor i filòsof Gillo Dorfles, a la molt venerable edat de 107 anys.

Helena Janeczek es va endur el premi Strega amb la novel·la La ragazza con la Leica

© Fondazione Maria e Goffredo Bellonci

Per últim, el gran premi suís de literatura va recaure en l’escriptora en llengua italiana Anna Felder. Helena Janeczek es va endur l’Strega amb la novel·la La ragazza con la Leica. El Campiello va ser per a Le assaggiatrici, de Rosella Postorino. I el Viareggio va reconèixer ex aequo, en la seva categoria de ficció, les obres Il mare dove non si tocca, de Fabio Genovesi, i Gli anni del nostro incanto, de Giuseppe Lupo, mentre que Roberta Dapunt es va endur l’apartat de poesia amb Sincope.

Literatura alemanya

El juliol havia estat la data escollida perquè l’editorial Suhrkamp publiqués finalment, després de deu anys de treball, l’edició anotada i corregida de la traducció que Hans Wollschläger va presentar el 1975 de l’Ulisses de James Joyce. Pel que sembla, pocs mesos abans de morir, Wollschläger havia donat el seu vistiplau al projecte. La seva vídua, però, finalment no hi va estar d’acord, i el llibre no es va poder comercialitzar (se’n va fer només un tiratge de dos-cents exemplars per a investigadors acadèmics). I encara una altra polèmica entre drets i literatura: el Projecte Gutenberg va bloquejar l’accés al seu catàleg per a tot Alemanya després que un jutjat d’aquest país donés la raó a l’editorial Verlag, que havia demanat la retirada de divuit títols de Heinrich Mann, Thomas Mann i Alfred Döblin per entendre que violaven el seu copyright. Al país de Goethe, els drets segueixen vigents durant setanta anys després de la mort de l’escriptor, mentre que als Estats Units, seu del Projecte Gutenberg, per a les obres aparegudes abans del 1978 el temps comença a comptar des de la seva data de publicació original.

I dues mirades al passat: mentre a Trier es va celebrar el bicentenari del naixement de Karl Marx, a Colònia es va establir que les restes arqueològiques de quasi dos mil anys d’antiguitat aparegudes dessota una església protestant havien servit per a emmagatzemar uns vint-mil pergamins, la qual cosa faria d’aquest indret la biblioteca més antiga del país.

Pel que fa als guardons, el Deutscher-Buchpreis va reconèixer Archipel (‘Arxipèlag’) d’Inger-Maria Mahlke; el Georg Büchner va ser per a Terézia Mora; el Kleist va recaure en Christoph Ransmayr; Esther Kinsky es va endur el premi de la Fira de Leipzig amb Hain (‘Arbreda’); el matrimoni acadèmic format per Aleida i Jan Assmann va ser reconegut amb el premi de la Pau del comerç llibreter alemany; Robert Seethaler va obtenir el Rheingau per Das Feld (‘El camp’); l’Uwe Johnson va anar a parar a Ralf Rothmann per Der Gott jenes Sommers (‘El déu d’aquest estiu’), i Ferdinand von Schirach va guanyar el triennal Ricarda Huch.

A més, les lletres alemanyes es van acomiadar de l’austríaca Christine Nöstlinger, de 81 anys; de Horst Bosetzky, popular escriptor de misteri que signava les seves obres amb el malnom de -ky, de 80 anys; de Wilhelm Genazino, de 75, i del suís Jürg Laederach, mort a l’edat de 72 anys.

Literatura dels països de l’Est

Mircea Cărtărescu i Olga Tokarczuk van afegir sengles doblets a una col·lecció de guardons que creix any rere any, fet que els confirma com dues de les veus més originals i interessants d’aquest segle a l’altra banda de la línia geogràfica que en el seu dia vam conèixer com “teló d’acer”. Així, el romanès es va endur el Thomas Mann alemany i el Formentor de las Letras espanyol, mentre que la polonesa va guanyar el Man Booker International britànic per Biegune (‘Vols’) i el Jan Michalski francès per Księgi Jakubowe (‘Els llibres de Jacob’). Sense deixar Polònia, Marcin Wicha va obtenir el premi Nike amb Rzeczy, których nie wyrzuciłem (‘Les coses que no vaig llençar’). El NIN serbi va reconèixer Luzitanija (‘Lusitània’), de Dejan Atanacković. La ucraïnesa Tània Maliartxuk es va fer amb l’Ingeborg Bachmann alemany. I, a Txèquia, mentre el poeta Jakub Haubert era reconegut amb el Franz Kafka i Erik Tabery rebia el Magnesia Litera per Opuštěná společnost (‘Una comunitat abandonada’), Jiří Hájíček va renunciar al premi nacional de literatura del país en considerar que aquest no havia estat fidel a la seva voluntat apolítica.

Parlant de literatura i política, el primer ministre txec, Andrej Babiš, va viatjar a París per visitar Milan Kundera i oferir-li de recuperar la nacionalitat que les autoritats comunistes li van arrabassar fa quatre dècades. Pel que sembla, el quasi nonagenari autor de La insostenible lleugeresa del ser i la seva dona van contestar que hi estaven d’acord sempre que el procés no impliqués massa paperassa burocràtica. I, a Bulgària, Julia Kristeva va ser acusada d’haver treballat per als serveis secrets del país durant la Guerra Freda sota el malnom de Sabina, circumstància que la lingüista i filòsofa va negar indignada.

Pel que fa als adeus, ens van deixar el txec Ota Filip (exiliat a Alemanya des de la dècada de 1970), als 88 anys; la croata Daša Drndić, als 71; els russos Oleg Pavlov, als 48, Vladímir Xarov, als 66, Andrei Bitov, als 81, i Vladímir Voinóvitx, als 85; l’historiador eslovac Mikuláš Teich, que acabava de fer 100 anys, i el poeta macedoni Mateja Matevski, que en tenia 89.