Teatre
En l’àmbit de les arts escèniques, l’any 2018 va estar marcat per la crisi que va tenir lloc al Teatre Lliure i que va conduir a la dimissió del seu director, Lluís Pasqual. El mes de juny, durant la presentació de la temporada 2018-19, Pasqual va anunciar per sorpresa la seva renovació per quatre anys més al capdavant del teatre, però la pròrroga pactada amb el patronat era només de dos anys. Aquest fet va disparar una polèmica, que es va veure incendiada a través de les xarxes socials quan l’actriu Andrea Ros va acusar el director de tracte vexatori. Arran d’aquesta denúncia, el col·lectiu anònim Dones i Cultura va exigir el cessament de Pasqual. D’altra banda, el comitè de treballadors del teatre va decidir tirar endavant un estudi de riscos psicosocials. Després d’un període de silenci de dos mesos, i coincidint amb l’inici de la nova temporada, Pasqual va dimitir a causa de la divisió en l’equip humà del teatre, fet que va obligar el patronat del Lliure a obrir un procés de renovació en la direcció a través d’un concurs públic, que en finalitzar el 2018 encara no s’havia resolt. La direcció del teatre va ser assumida de manera interina per les adjuntes a la direcció de Pasqual, Aurora Rosales i Clara Rodríguez. La temporada 2017-18 va acabar amb un descens global d’un 10% de la recaptació (uns 57 milions d’euros) i d’un 8% del nombre d’espectadors, que va arribar a un total de 2,3 milions.
Daniel Anglès va assumir la direcció del Teatre Condal amb un projecte centrat en el teatre musical; d’altra banda, que Ramon Godino i Jofre Blesa van substituir Ever Blanchet al capdavant del Versus Teatre, rebatejat com a Sala Versus Glòries, i Anna Giribet va ser escollida mitjançant concurs públic nova directora de la Fira de Tàrrega a partir del 2019. Ricard Reguant va ser acomiadat com a director del Teatre Apolo a causa dels continuats fracassos de públic i crítica. El Teatre Arnau, de propietat municipal, però de gestió comunitària, tot i estar pendent de diverses reformes que hauran de permetre que torni a funcionar com a sala, va reprendre les seves activitats a través de la Plataforma Arnau Itinerant, que va començar a programar espectacles i activitats al Raval, el Poble-sec i Sant Antoni. La Sala Muntaner es va veure obligada a abaixar definitivament el teló després de 24 anys de programació continuada, a causa de problemes econòmics.
L’any 2018 també va estar marcat per la desaparició d’alguns noms emblemàtics de l’àmbit escènic català: l’actriu Montse Pérez (61 anys), els actors Carles Canut (74 anys) i Andreu Solsona, l’artista transversal i pedagog Iago Pericot (88 anys), l’empresari Pere Balañà (93 anys), l’actor de doblatge Pepe Mediavilla (77 anys) i el crític Cèsar Lòpez Rosell (77 anys).
Teatre públic
L’espectacle Els Jocs Florals de Canprosa va formar part de l’Epicentre Santiago Rusiñol del Teatre Nacional de Catalunya
© David Ruano / Teatre Nacional de Catalunya
Durant l’any 2018, el Teatre Nacional de Catalunya va presentar l’Epicentre Santiago Rusiñol, que va incloure els espectacles Els Jocs Florals de Canprosa, amb direcció de Jordi Prat i Coll; La niña gorda, amb dramatúrgia de Jordi Oriol i direcció de Xavier Albertí, i el concert Annus irritabilis #SR, amb direcció musical de Francesc Prat i direcció escènica d’Albert Arribas, així com una exposició, diverses conferències, presentacions de llibres i altres activitats organitzades amb diverses entitats de la ciutat. A la Sala Gran també es van poder veure Lo Speziale, de Haydn i Goldoni, amb direcció musical de Jan Willem de Vriend i escènica d’Eva Buchmann; Frankenstein, de Guillem Morales, a partir de la novel·la de Mary Shelley, dirigida per Carme Portaceli; Cuculand Souvenir, de Roberto Olivan; Troia, una veritable odissea!, de Cor de Teatre, dirigida per David Costa i Joan Maria Segura, i Consagració de la primavera, d’Igor Stravinsky, Victoria Szpunberg i Raquel García-Tomás, i Temps Salvatge, de Josep Maria Miró, totes dues, amb direcció escènica de Xavier Albertí.
A la Sala Petita es van programar Blasted (Rebentats), de Sarah Kane, amb direcció d’Alícia Gorina; Sol solet, d’Àngel Guimerà, dirigida per Carlota Subirós; La importància de ser Frank, d’Oscar Wilde, dirigida per David Selvas; La nit de Catalina Homar, de José Carlos Llop, dirigida per Rafel Lladó; Les darreres paraules, de Carme Riera, amb direcció de Rafel Duran; Tebas Land, de Sergio Blanco, dirigida per Natalia Menéndez; Només una vegada, amb direcció i dramatúrgia de Marta Buchaca; Alba (o el jardí de les delícies), de Marc Artigau, dirigida per Raimon Molins, i la reposició de Cartografía de una desaparición, de Sergio Blanco.
A la Sala Tallers es van poder veure Fuck in Progress, de Jordi Cortés; Que rebentin els actors, de Gabriel Calderón; Kassandra, de Sergio Blanco, dirigida per Sergi Belbel; Amour, de Marie de Jongh, amb dramatúrgia i direcció de Jokin Oregi; Viatge al centre de la terra, de Roseland Musical i Franc Aleu, i Screen Man, de Tian Gombau i El Teatre de l’Home Dibuixat, dirigida per Panchi Vivó i Tian Gombau. En altres espais del teatre es van dur a terme Youth#4, de Didier Ruiz, i Ni cap ni peus, de Circ Vermut, dirigida per David Candelich i Jordi Mas.
D’altra banda, a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure es van poder veure Medea, amb una versió d’Alberto Conejero i Lluís Pasqual, amb direcció d’aquest últim; Begin the Beguine, de John Cassavetes, dirigida per Jan Lauwers; Si mireu el vent d’on ve, de Nell Leyshon, amb direcció de Fernando Bernués; El pan y la sal, de Raúl Quirós, dirigida per Andrés Lima; Àngels a Amèrica (S’acosta el mil·leni / Perestroika), de Tony Kushner, amb direcció de David Selvas; La neta del senyor Linh, a partir de la novel·la de Philippe Claudel, amb direcció de Guy Cassiers; Opus, de Quatuor Debussy i Circa; l’espectacle de circ Daral Shaga, de la Compagnie Feria Musica; el tribut Un Santos (sense el Santos), coordinat i dirigit per Montse Colomé i Anna Llopart; l’òpera infantil Brundibár, de Hans Krása i Adolf Hoffmeister, dirigida per David Albet, Francesc Prat i Adrià Aubert; la lectura dramatitzada de Bérénice, de Racine, dirigida per Lluís Pasqual, i la reposició d’In Memoriam. La quinta del biberó, també amb direcció i dramatúrgia del mateix Pasqual.
A la Sala de Gràcia es van dur a terme Trans (més enllà), de Didier Ruiz; Eurohouse i Palmyra, de Bertrand Lesca i Nasi Voutsas; Keep on walking, Federico, de Mark Lockyer, dirigida per Alice Malin; Cronología de las bestias, amb direcció i dramatúrgia de Lautaro Perotti; La visita de la vella dama, de Friedrich Dürrenmatt, amb dramatúrgia i direcció de Jordi Palet; La tristeza de los ogros, de Fabrice Murgia; El sistema solar, de Mariana de Althaus, dirigida per Carol López, i les sessions de lectures dramatitzades En procés, en què onze dramaturgs catalans van donar la seva visió del procés independentista català. També es van poder veure les reposicions de Là, de la companyia Baró d’Evel; Rhumans, de Rhum i cia.; Watching Peeping Tom, d’Alícia Gorina; Històries d’Istanbul, a contrapeu, de Yeşim Özsoy, dirigida per Joan Arqué; Cartes impertinents, de Maria Aurèlia Capmany, dirigida per Pau Carrió, i Be God is, de la companyia Espai Dual.
A l’Espai Lliure es van programar Travy, de Pau Matas i Oriol Pla, amb direcció d’aquest últim; El temps que estiguem junts, de Pablo Messiez, i Sis personatges – Homenatge a Tomás Giner, amb direcció i dramatúrgia de Juan Carlos Martel Bayod. També, les reposicions de Rebota, rebota y en tu cara explota, d’Agnès Mateus i Quim Tarrida; Cabareta, de Bárbara Granados i Maria Molins, dirigida per Joan Maria Segura; Cinema, d’Escenaris Especials, dirigida per Clàudia Cedó; La llavor del foc, de Babou Cham i Carlota Subirós; Libèl·lula, de Toti Toronell; A.K.A. (Also Known As), de Daniel J. Meyer, dirigida per Montse Rodríguez, i també el Simbiòtic Festival.
Teatre privat
L’espectacle antològic Hits, d’El Tricicle, va ser un dels grans èxits de públic de la temporada
© Teatre Victòria / Tricicle
El Grup Focus, que durant l’exercici 2017-18 va obtenir un recaptació de 6.177.000 euros, va prosseguir l’activitat escènica al capdavant dels seus quatre teatres a la ciutat de Barcelona. La Villarroel va continuar oferint teatre contemporani de text, amb espectacles com Bull, de Mike Bartlett, dirigida per Pau Roca; L’habitació del costat (The Vibrator Play), de Sarah Ruhl, dirigida per Julio Manrique, o les reposicions de La calavera de Connemara, de Martin McDonagh, amb direcció d’Iván Morales, i Fairfly, de La Calòrica. Al Teatre Romea es van poder veure, entre altres muntatges, L’omissió de la família Coleman, de Claudio Tolcachir, o la versió que Jeroni Rubió va fer de l’Èdip, de Sòfocles, dirigida per Oriol Broggi, així com les reposicions d’E.V.A., de Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique, amb direcció d’aquest últim, i Adossats, de Ramon Madaula, dirigida per Jordi Casanovas. El Goya, d’altra banda, va presentar, entre d’altres, la versió de Juan Cavestany del clàssic de Herman Melville Moby Dick, dirigida per Andrés Lima; Shirley Valentine, de Willy Russell, dirigida per Miquel Gorriz; Escape Room, amb text i direcció de Joel Joan i Hèctor Claramunt, i la reposició de l’èxit Art, de Yasmina Reza, dirigida per Miquel Gorriz. Un altre teatre del Grup Focus que va apostar per la comercialitat va ser el Condal, on es van poder veure espectacles destinats al gran públic, com El fantasma de Canterville, d’Oscar Wilde, amb versió de Joan Yago i direcció de Josep Maria Mestres, o el musical Fun Home, de Jeanine Tesori i Lisa Kron, dirigit per Daniel Anglès, que, tot i obtenir una magnífica rebuda crítica, va tenir uns discretíssims resultats de taquilla. L’espectacle antològic Hits, d’El Tricicle, va ser el gran èxit del Teatre Victòria; d’altra banda, al Poliorama van destacar el musical de Dagoll Dagom Maremar, a partir de Pèricles, de Shakespeare, i música de Lluís Llach; una nova versió d’El llibertí, d’Eric-Emmanuel Schmitt, dirigida per Joan Lluís Bozzo, i la reposició de La importància de ser Frank, d’Oscar Wilde, dirigida per David Selvas.
El Teatre Borràs va tornar a apostar un cop més per un muntatge de Pel davant... i pel darrere, de Michael Frayn, en la versió de Paco Mir i dirigit per Alexander Herold; i La Família Addams. El musical, de Brickmann i Elice, va arribar al Coliseum després del seu èxit a Madrid.
A la Biblioteca de Catalunya, que va continuar un any més gestionada per la productora La Perla 29, es van poder veure, entre d’altres, Sopa de pollastre amb ordi, d’Arnold Wesker, dirigida per Ferran Utzet, així com el remuntatge de 4D òptic, de Javier Daulte, realitzat 15 anys després de la seva estrena amb el mateix equip; i la reposició de Bodas de sangre, de Lorca, dirigida per Oriol Broggi.
El Tívoli va apostar pels musicals de gran format, i va obtenir un dels grans èxits de públic de la temporada amb La jaula de las locas, de Jerry Herman i Harvey Fierstein, dirigida per Àngel Llàcer i Manu Guix.
Alguns dels espectacles més destacats que es van fer al Club Capitol van ser Immortal, d’Alejo Levis i Marc Angelet, dirigida per aquest últim, i Les coses excepcionals, de Duncan Macmillan, dirigida per Sixto Paz Produccions.
Sales alternatives
La Sala Beckett va consolidar la seva activitat a la seu del Poblenou i va organitzar bona part de la programació a través de diversos cicles temàtics, que, a part de les representacions, van oferir diversos tallers, xerrades, conferències i activitats de tot tipus. Entre els espectacles presentats van destacar Olvidémonos de ser turistas, de Josep Maria Miró, dirigit per Gabriela Izcovich; Una lluita constant, de Carlota Subirós i La Ruta 40; Pool (no Water), d’Íntims Produccions i el col·lectiu VVAA, a partir de l’obra de Mark Ravenhill; El lugar donde rezan las putas o Que lo dicho sea, de José Sanchis Sinisterra; i Una obra sense actors i HERE. A Sci-Fi thriller, sorgides del laboratori Els Malnascuts. També es van poder veure les reposicions de L’empestat, de Jordi Oriol, dirigida per Xavier Albertí; La cremallera, de Martí Sales, dirigida per Jordi Oriol, o el recital Yo inacabo, de Pablo Rosal, així com el cicle D.O. València, amb diverses propostes d’artistes valencians.
A la Sala Hiroshima es va poder veure l'espectacle Orationibus #SR, d’Albert Arribas
© Albert Luaces / La Costa Comunicació
Algunes de les apostes més experimentals i de risc es van poder veure a la Sala Hiroshima, amb espectacles com Orationibus #SR, d’Albert Arribas, o Silence, de la companyia Ça Marche.
L’Antic Teatre també va centrar la seva programació en la performance i el teatre menys convencional, amb espectacles com A Nation is Born in Me, de Søren Evinson,o la recuperació de Rebota i rebota y en tu cara explota, d’Agnès Mateus i Quim Tarrida.
La Gleva va continuar apostant per una programació eclèctica, amb espectacles com Amici Miei, de Mario Gas; El percebeiro, de David Menéndez, o ¿Qué fue de Pavlovsky?, que va significar la reaparició del mític artista argentí cinc anys després de la seva retirada; d’altra banda, la Flyhard va continuar programant exclusivament dramatúrgia catalana contemporània amb propostes com A.K.A., de Daniel J. Meyer, dirigida per Montse Rodríguez, o la reposició d’una de les propostes més destacades de la temporada anterior, #lifespoiler, de Marc Angelet i Alejo Levis. Los bancos regalan sandwicheras y chorizos, del col·lectiu José y sus Hermanas, va ser un dels èxits més destacats del Tantarantana, que també va programar per quart any consecutiu El Cicló (Cicle de Companyies Independents de Barcelona), amb propostes de les companyies Obskené, El Martell, El Eje, La Santa, i la Cia Casa Real.
La Sala Muntaner, abans d’abaixar el teló de manera definitiva, va programar propostes molt diverses, com Mala broma, de Jordi Casanovas, dirigida per Marc Angelet.
A La Seca es van presentar propostes com A mi no me escribió Tennessee Williams, de Marc Rosich, o Requiem for Evita, amb direcció i dramatúrgia de Jordi Prat i Coll.
El Teatre Akadèmia va acollir l’estrena mundial de Link Link Circus, d’Isabella Rossellini, dirigida per ella mateixa i Guido Torlonia, director artístic de la sala, i altres propostes com inFAUST, a partir del clàssic de Goethe, en una versió d’Anna Maria Ricart, de Projecte Ingenu, i Nit de reis (o el que vulgueu), de Shakespeare, d’Els Pirates Teatre.
L’Atrium va presentar, entre d’altres, Hàbitat (doble penetració), amb dramatúrgia i direcció de Roger Torns; La mujer más fea del mundo, d’Ana Rujas i Bàrbara Mestanza, amb direcció d’aquesta última, o My Low Cost Revolution, amb dramatúrgia i direcció de Fran Cuéllar.
A causa d’unes reformes, la Sala Trono de Tarragona va traslladar l’activitat a l’escenari del Teatre Metropol, on va presentar una àmplia programació de teatre de petit format amb companyies com La Calòrica i José y sus Hermanas.
Dansa
El Mercat de les Flors va continuar capitalitzant bona part de la programació de dansa a la ciutat de Barcelona, amb espectacles com Flip Book, de Boris Charmatz; An Evening of Solo Works, de Meg Stuart i Damaged Goods; Danse étoffée sur musique déguisée, de Thomas Hauert; IUanMI, de Lali Ayguadé; Three Times Rebel, de Marina Mascarell; A Love Supreme, d’Anne Teresa de Keersmaeker i Salva Sanchis; Radical Light, de Salva Sanchis; The Mountain, the Truth & the Paradise, de Pep Ramis i Maria Muñoz; Closer, de Thomas Noone; Protagonist, de Jefta van Dinther; Set of Sets, de Guy Nader i Maria Campos; la reposició de Back àbac, de la companyia Mudances, i La partida, de Vero Cendoya. El Mercat també va acollir diversos cicles, com El Més Petit de Tots o Circ d’Ara Mateix.
La dansa va tenir un paper destacat en la programació de la Sala Hiroshima, amb propostes nacionals, com Nixie (Deep Inside), d’Eulàlia Bergadà; Likes, de Núria Guiu; Este lugar entre: Prethink and Free Action, de Bea Fernández, i la presentació d’Hotel Col·lectiu Escènic, amb les peces Habitació 13, de Marie Gyselbrecht, i Habitació 5,89A, de Quim Bigas, i internacionals, com Hope Hunt and the Ascension into Lazarus, d’Oona Doherty; I will wait for you, d’Arno Schuitemaker, o Pour, de Daina Ashbee.
També es va poder veure dansa al Liceu amb Le songe, dels Ballets de Monte-Carlo, i una sessió d’IT Dansa.
L’espectacle Pinocchio, de Jasmin Vardimon Company, es va poder veure a la sala SAT
© Jasmin Vardimon Company
El SAT va ser una altra de les sales de Barcelona que va apostar per la dansa, i d’aquesta manera es van poder veure al teatre de Sant Andreu peces com Sacra, de la companyia OtraDanza; Pinocchio, de Jasmin Vardimon Company; La fuente, de Karime Amaya, i Umbra, de Múcab Dans.
A Terrassa va tenir lloc la 35a Temporada BBVA de Dansa, amb espectacles com Circular, Breaking Point i Revelations, de la companyia americana Ailey II; Carmina Burana, de Maria Rovira; Yo, Carmen, de María Pagés; Blind Affair, Bolero i Suite d’El Corsari, d’Ivan Vasiliev; El Messies, del Ballet de Bordeus; la Gala de ballarins catalans; la Gala Nina Kaptsova & Estrelles del Ballet Rus, que va portar per primera vegada al nostre país la mítica companyia del Teatre Bolxoi, i l’estrena de Triple Bill, del Ballet de Catalunya.
El Teatre-Auditori de Sant Cugat va programar també algunes companyies internacionals, com el Béjart Ballet Lausanne, el Ballet Nacional Rus i l’Scapino Ballet de Rotterdam, i nacionals, com la Compañía Nacional de Danza.
Festivals
El Grec Festival de Barcelona va celebrar la 42a edició, la primera totalment programada per Cesc Casadesús, i va obtenir una ocupació general del 73,3%, amb un total de 114.281 espectadors (107.401 de pagament), lleugerament més alta que la de l’edició del 2017, tot i que els espectadors del Grec Ciutat van disminuir. Entre els espectacles més destacats del festival cal remarcar Ombra (parla Eurídice), de Katie Mitchell; L’assaig, de Milo Rau; Vania (escenas de la vida), d’Àlex Rigola; Belgian Rules, de Jan Fabre; Grito pelao, de Rocío Molina; Xenos, d’Akram Khan Company; Là, de Baró d’Evel; La plaza, d’El Conde de Torrefiel; Kingdom, de l’Agrupación Señor Serrano, i Falsestuff, de Nao Albet i Marcel Borràs.
La 27a edició del Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya va presentar una ambiciosa programació, amb 228 funcions, de 96 propostes diferents, entre les quals un total de 46 estrenes absolutes i 23 coproduccions, i va aconseguir una ocupació del 94,4%, amb 48.825 espectadors. El festival va comptar amb 20 espectacles internacionals de noms tan destacats comThomas Ostermeier, Alain Platel i Les ballets C de la B, Oskaras Koršunovas, Jan Lauwers, Stefan Kaegi i Jan Fabre, així com noms tan destacats del panorama català i espanyol com Angélica Liddell, Àlex Rigola i Carlota Subirós. També es va presentar la 8a edició del Torneig de Dramatúrgia Catalana Contemporània i la 6a edició del Temporada Alta a l’Amèrica Llatina, amb funcions a Buenos Aires, Montevideo i Lima, en què es van poder veure 17 espectacles, així com la 6a edició del Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic.
La 38a edició de Fira Tàrrega, la darrera sota la direcció de Jordi Duran, va presentar 227 representacions, de 50 espectacles de companyies nacionals i internacionals, amb 1.013 professionals acreditats (616 catalans, 173 de la resta de l’Estat i 224 internacionals). Els 134 passis de pagament van aconseguir un 93% d’ocupació, i 107 sessions van exhaurir entrades.
El TNT – Terrassa Noves Tendències va arribar a l’11a edició i va continuar apostant pels creadors emergents, amb un programa de més de 30 espectacles, entre els quals hi va haver 10 coproduccions i 12 estrenes absolutes, que van obtenir un 15% més de públic i gairebé un 100% d’ocupació en els espectacles de sala.
El festival Sâlmon va arribar a la 6a edició, va ampliar la presència en diversos espais de la ciutat de Barcelona i va presentar propostes d’artistes com El Conde de Torrefiel, Big Bouncers i Volmir Cordeiro.
La 10a edició del festival Sismògraf, que va presentar propostes de Roberto Oliván, Guy Nader i Maria Campos, i Joan Català, entre d’altres, es va tancar amb uns 19.000 assistents i una ocupació del 100% en els espectacles de sala.
La Fira de Titelles de Lleida va celebrar la 29a edició amb 26 companyies, més de 300 professionals acreditats i més de 40.000 espectadors. El Trapezi – Fira del Circ de Catalunya va celebrar a Reus la 22a edició, amb més de 100 representacions i 32 companyies programades, i va aconseguir un total de més de 75.000 espectadors. D’altra banda, el Festival Deltebre Dansa va seguir apostant pel seu model de mescla de creació, formació i exhibició, i va arribar a la 14a edició amb gairebé 12.000 visitants i 40 espectacles, així com 22 tallers internacionals, en què van participar 185 professionals de 50 nacionalitats. La Mostra d’Igualada – Fira de Teatre Infantil i Juvenil va tancar la 29a edició amb uns 23.000 espectadors, que van suposar un lleuger descens d’assistència en relació amb edicions anteriors, tot i haver aconseguit un 84% d’ocupació en els espais de pagament. El Festival Internacional de Teatre de Tarragona va arribar a la 5a edició amb un programa de 15 espectacles de noves dramatúrgies, a càrrec de noms com Atresbandes, Bertrand Lesca i Nasi Voutsas, Xavier Bobés, i La Conquesta del Pol Sud.
Premis
Diversos guardonats dels Premis Nacionals de cultura 2018, atorgats pel CoNCA, van estar vinculats a les arts escèniques: el Centre de Titelles de Lleida; el director escènic, gestor teatral i pedagog Josep Anton Codina; el mag Jesús Julve (Hausson) i l’actor Albert Vidal. El premi Ciutat de Barcelona de teatre 2017 va ser atorgat a Imma Colomer, per la seva interpretació en l’espectacle Un tret al cap, escrit i dirigit per Pau Miró; en la categoria de dansa el va rebre la companyia Mal Pelo, “per la generosa i delicada transmissió de la peça Bach”, i en la de circ va ser per a Fidelis Fortibus, de Circus Ronaldo, creat i interpretat per Danny Ronaldo, “per la seva originalitat, fruit d’una eficaç combinació de modernitat i tradició”. Els guanyadors del premi FAD Sebastià Gasch d’arts parateatrals van ser la Societat Doctor Alonso i Teatro de Babel per la seva peça Y los huesos hablaron, i el FAD d’honor va recaure en el traductor, director d’escena, pedagog i poeta Feliu Formosa en reconeixement a la seva trajectòria. L’Aplaudiment Sebastià Gasch va ser per a Agnès Mateus i Quim Tarrida, per Rebota, rebota y en tu cara explota, que també es van endur amb aquest espectacle el Premi de la Crítica en la categoria de noves tendències. Algunes produccions catalanes van ser protagonistes en la XXI edició dels premis Max de les Arts Escèniques: Joan Yago es va endur el premi a l’autor revelació per Fairfly, de La Calòrica, que també va ser guardonat amb el premi al millor espectacle revelació; d’altra banda, Julio Manrique va ser guardonat amb el Max a la millor direcció per L’ànec salvatge, que havia pogut veure’s al Teatre Lliure, i María Araujo, al millor disseny de vestuari pel Ricard III, que havia produït el TNC la temporada anterior.