El mercat
Telefónica i 5GBarcelona van inaugurar un laboratori obert per a provar tecnologies 5G (d'esquerra a dreta: Tony Jin Yong, conseller delegat d’Huawei España; Jorge Barahona, Ericsson; María Jesús Almazor, consellera delegada de Telefónica España; Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya; Ada Colau, alcaldessa de Barcelona; Carlos Grau, CEO de Mobile World Capital Barcelona; Josep Paradells, director de la Fundació i2CAT, i Jorge Navais, director pel compte de Telefónica d'Ericsson España)
© Telefónica
Pel que fa al mercat de les comunicacions electròniques, segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) del mes de setembre, el nombre de línies de telefonia mòbil es va incrementar en un 2,9% respecte a l’any anterior, i es va arribar a un total de 53.389.837 línies. El parc de línies de veu amb banda ampla mòbil va augmentar també en un 4,1% respecte a l’any anterior, fins a un total de 43,8 milions de línies, amb una quota de mercat del 30,25% per a Movistar, del 26,58% per a Orange, del 24,58% per a Vodafone, del 10,81% per al grup MásMóvil i del 7,78% per a la resta d’operadors. Pel que fa al nombre de línies de telefonia fixa, va ser de 19.108.072 línies, xifra que va suposar un increment de l’1,14% respecte a l’any anterior. A les llars, la relació de les línies de banda ampla va ser de 4.060.066 línies amb DSL, 2.382.008 línies amb tecnologia HFC (híbrida de fibra i coure) i 8.042.040 de línies de fibra òptica (FTTH); amb això, la quota de mercat va passar a ser del 41% per a Movistar, del 27% per a Orange, del 21,9% per a Vodafone i del 5,8% per a MásMóvil.
El 20 de setembre el Govern espanyol va concedir 130 milions d’euros en ajudes al desplegament de banda ampla de molt alta velocitat per a frenar l’escletxa digital a les zones rurals, de manera que amb el Pla d’Extensió de Banda Ampla es proporcionarà accés a més de 100 Mbps a un total de 1.248.548 llars i empreses situades en 4.168 entitats singulars de població diferents, on resideixen 1.924.916 ciutadans de tot l’Estat. Aquestes ajudes, sumades a les aportacions dels operadors beneficiaris, suposaran una inversió total de 202.120.000 euros. Per al cas de Catalunya es van presentar 25 sol·licituds per un import de 15,86 milions d’euros i es va atorgar un ajut de 7,77 milions d’euros.
5G
El 9 de gener es va presentar la iniciativa 5GBarcelona, un projecte creat per acord entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Mobile World Capital Barcelona, la Fundació i2CAT, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), Atos i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), per tal d’impulsar el desplegament de la 5G que ha de convertir la ciutat de Barcelona i Catalunya en un dels hubs d’innovació digital europeus en aquest àmbit.
L’objectiu és crear un entorn experimental a la ciutat per a transformar-la en laboratori metropolità de la tecnologia 5G que ha de permetre un canvi tecnològic i la creació d’entorns intel·ligents i indústries avançades al servei de la ciutadania i dels sectors econòmics emergents. A més a més, es pretén facilitar l’accés a l’anomenada internet de les coses (IoT), obrint pas a la generació de nous serveis disruptius com els vehicles autònoms i connectats, els serveis basats en drons, la indústria 4.0 i l’accés a serveis remots d’e-health (salut digital), tot millorant l’experiència d’usuari. El desplegament de 5G portarà una transformació tecnològica de serveis i infraestructures, reduirà la fractura digital i generarà oportunitats per a les noves generacions.
El 20 de novembre, la Secretaria d’Estat per a l’Avenç Digital, Red.es i MWCapital van signar un conveni per a la creació de l’Observatori Nacional de 5G. L’observatori tindrà seu compartida en les instal·lacions de l’MWCapital a Barcelona i Madrid, i disposarà d’un pressupost inicial d’un milió i mig d’euros durant els pròxims tres anys. Les activitats que desenvolupi permetran complementar i assistir a les posades en marxa per l’Oficina Tècnica del Pla Nacional de 5G, en la seva tasca de coordinació de les sinergies publicoprivades en el desplegament de xarxes i serveis 5G. L’Observatori Nacional de 5G contribuirà a l’estandardització i la innovació, l’alineació d’estratègies i la compartició de coneixement al voltant de la tecnologia mòbil 5G en tot el territori nacional. Entre altres activitats, produirà estudis i informes relacionats amb la tecnologia 5G, els seus nous usos i el seu impacte potencial en la societat i l’economia, i incentivarà la col·laboració publicoprivada i del sector de la investigació. Es preveu també que organitzi un esdeveniment amb caràcter anual per a la difusió de la 5G orientat a la seva aplicabilitat en sectors productius. A més, des d’aquest Observatori s’impulsarà la formació i la capacitació en les tecnologies 5G a través de jornades, cursos en línia i tallers.
En la sessió plenària del 3rd Generation Partnership Project (3GPP), que comprèn set organismes d’estandardització de telecomunicacions (ARIB, ATIS, CCSA, ETSI, TSDSI, TTA, TTC), celebrada a Sorrento del 10 al 13 de desembre, es va aprovar la segona fase d’especificacions de la 5G, l’anomenat New Radio (NR), centrades a garantir l’estabilitat i la compatibilitat d’aquestes especificacions que s’utilitzaran per a les primeres implementacions 5G. El nou estàndard 5G-NR proporcionarà banda ampla mòbil millorada amb una velocitat d’accés 10 vegades més ràpida que la de la 4G, que permetrà l’accés a internet sense interrupcions, fins i tot en zones de grans aglomeracions d’usuaris com ara estadis, avions o ferrocarrils.
Regulació i espectre radioelèctric
El 29 de juny, el Ministeri d’Economia i Empresa va publicar el full de ruta del procés de liberalització de la banda de freqüències de 700 MHz, actualment assignada a la televisió digital terrestre, per a destinar-lo a les comunicacions sense fil a través de la 5G. És el que s’anomena el segon dividend digital, i es preveu que aquest procés acabarà abans del 30 de juny de 2020, d’acord amb el calendari establert en la normativa comunitària.
Entre les fites més rellevants es procedirà a l’aprovació d’un nou pla tècnic nacional de la televisió digital terrestre (TDT), amb l’objectiu de mantenir el nombre de múltiplex estatals i autonòmics i, conseqüentment, l’actual oferta de canals de televisió i les capacitats de desconnexió territorial. Igualment, s’inclouran en el pla garanties de disponibilitat, com a mínim fins el 2030, de la banda de freqüències de 470-694 MHz per a la prestació d’aquests serveis. El procés efectiu de migració dels serveis de TDT de les freqüències que utilitzen la banda 700 MHz a les noves freqüències planificades es preveu que comenci entre el gener del 2019 i el març del 2020.
La publicació del full de ruta d’alliberament del segon dividend digital va donar continuïtat a les mesures recollides en el Pla Nacional 5G (2018-20), en el qual es preveu en un futur la licitació de la banda de 700 MHz per a la seva efectiva utilització en serveis 5G, i s’estima que es realitzin les adjudicacions de les llicències abans del 30 de juny de 2020.
El 25 de juliol va finalitzar la fase de licitacions de la subhasta d’espectre radioelèctric organitzada pel Ministeri d’Economia i Empresa segons l’ordre ETU / 531/2018 de 25 de maig, per a l’adjudicació de concessions d’ús privatiu de domini públic radioelèctric en la banda de 3.600 a 3.800 MHz, reservada a la 5G, perquè la banda de 3,4-3,8 GHz és la que ha estat identificada com la banda principal per a la introducció a Europa de serveis basats en 5G. Es van fer un total de trenta-quatre rondes, les quatre primeres amb un nivell d’activitat requerida al 60%, les dinou següents amb un nivell d’activitat requerida al 80% i les onze restants al 100%. L’import total acumulat pel conjunt de les concessions va ser de 437.648.520,64 euros, de manera que el pagament acumulat a vint anys, incloent-hi els interessos, puja a 542.140.006,11 euros, als quals se suma l’import de la taxa per reserva d’espectre radioelèctric que d’acord amb el seu valor actual per al període de vint anys puja a 868.527.063 euros. En conjunt, tenint en compte les xifres anteriors, les aportacions al Tresor Públic derivades de la present licitació ascendiran a un import total de 1.410.667.069,11 euros. Amb això, Movistar va adquirir un total de 50 MHz per un import de 107,4 M€; Vodafone, 90 MHz per un import de 198,1 M€; Orange, 60 MHz per un import de 132 M€, i Yoigo, 40 MHz per un import de 30 M€, amb una vigència els tres primers de vint anys i de deu anys el darrer.
Telefónica
El 12 de juny, Telefónica va presentar l’oferta comercial d’O2, la marca amb la qual començarà a competir en el mercat espanyol amb una doble oferta: mòbil i fibra-mòbil. D’aquesta manera, Telefónica passarà a tenir tres marques al mercat espanyol: Movistar, que es mantindrà com una oferta integrada de comunicacions i televisió per a l’entorn residencial; O2, com una proposta de servei prèmium i oferta senzilla per al segment de només comunicacions; i Tuenti, que es mantindrà en aquest mateix segment amb una proposta de baix cost.
En el marc del projecte 5G Barcelona, el 26 de setembre Telefónica va inaugurar el laboratori The Thinx, adreçat a empreses emergents (start-ups) i a corporacions que permet provar tecnologies 5G i que té com a objectiu convertir la ciutat en un dels principals hubs d’innovació digital europeus en 5G. El laboratori, amb una inversió de dos milions per part de la MWCapital i de Telefónica, facilitarà suport tècnic i transferència de coneixement d’internet de les coses i de LTEM i acollirà totes les companyies que vulguin provar els seus productes de tecnologia 5G.
Cellnex
El 5 de març, Cellnex Telecom, l’operador català d’infraestructures de telecomunicació, i Heliot, l’operador de Sigfox a Suïssa, van signar un acord per a desplegar la primera xarxa global d’internet de les coses (IoT) en aquell país. El desplegament d’aquesta xarxa IoT es farà en els més de 350 emplaçaments de Cellnex a Suïssa, amb una cobertura que en una primera fase es vol que arribi al 50% de la població i que el 2019 s’estengui al 90%. Aquesta xarxa serà la segona que desplega a Europa després de fer-ho el 2015 a l’Estat espanyol, on, amb més de 1.500 emplaçaments, arriba al 93% de la població, amb més d’1 milió de dispositius connectats prestant serveis de telemetria d’aigua, seguretat, gestió de residus o tracking, entre d’altres.
En el marc del saló Bit Audiovisual, que es va celebrar a Madrid del 8 al 10 de maig, es va presentar el sistema Start Over, que permet tornar a iniciar l’emissió d’un programa per streaming mitjançant una aplicació HbbTV, així com aplicacions i serveis de lliure transmissió (over-the-top, OTT), que, d’una part, atorguen a l’espectador un paper actiu davant del contingut audiovisual, i, de l’altra, permeten al radiodifusor un major coneixement del resultat de la seva programació. Entre aquestes aplicacions destaquen els serveis de vídeo a la carta, als quals es pot accedir des d’HbbTV, PC i tauletes.
També es van realitzar emissions de radiodifusió des de Torrespaña (Madrid) en UHD 4K HDR, modulades en DVB-T2 i codificades en HEVC. Aquestes emissions també es van dur a terme en proves des dels centres emissors de San Fernando de Henares, Collserola i Baix Llobregat a Barcelona, Valencina a Sevilla, Mijas a Màlaga, i recentment s’hi va afegir, amb la col·laboració de Televés, Santiago de Compostel·la.
El 4 de juny, Cellnex va anunciar l’acord amb la Fundació del Gran Teatre del Liceu per a dotar-lo d’un nou sistema Smart Wi-Fi format per un conjunt d’una cinquantena d’antenes d’accés Wi-Fi, situades als principals espais del teatre, entre els quals destaquen el Foyer, la platea i el Saló dels Miralls. Cellnex també va equipar el Liceu amb tecnologia DAS (sistema distribuït d’antenes) per a reforçar la cobertura mòbil de veu i dades –i en el futur preveure el desplegament de la 5G–, per als operadors de telefonia mòbil. La tecnologia DAS és una infraestructura neutra d’alta capacitat i multioperador, preparada especialment per a donar cobertura en espais amb una alta concentració d’usuaris. D’aquesta manera, ja sigui via xarxa Wi-Fi o bé via banda ampla mòbil, l’usuari podrà gaudir de total connectivitat a través del seu dispositiu mòbil durant la seva estada al recinte.
A mitjan abril, Atlantia va vendre el 29,9% de Cellnex a la societat Edizione, propietat de la família Benetton, per 1.489 milions d’euros. El 5 de juny, Abertis va vendre el 4,1% del seu capital social de Cellnex per un import de 213.200.000 euros, fruit de l’acord subscrit entre Atlantia i ACS per a tenir el control conjunt de la concessionària d’autopistes, que establia que la companyia italiana tindria dret a adquirir la participació del 34% que tenia Abertis de Cellnex. El 4 d’octubre, Edizione va vendre el 20% de la societat Connect, a través de la qual administra la seva inversió, a Infinity Investments, propietat de l’Autoritat d’Inversions d’Abu Dhabi, que va passar a controlar un 6% de la companyia, mentre que el 9 d’octubre va vendre un altre 20% a un nou soci, una filial de GIC, un fons sobirà de Singapur. En l’actualitat, l’estructura accionarial de Cellnex és: ConnecT S.p.A (29,900%), Threadneedle Asset Management (5,003%), Criteria (5,000%), Blackrock (4,749%), Canada Pension Plan Investment Board (3,157%), Permian Investment Partners (3,150%), 40 North Latitude Master Fund (1,001%) i altres accionistes (48,040%).
També el 8 de juny, Cellnex va anunciar un acord per a equipar 43 aparcaments de Saba i de Saba Barcelona (Bamsa) amb tecnologia DAS, amb una inversió prevista d’1 milió d’euros, que inclou el disseny, desplegament i manteniment de la infraestructura 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. En total desplegarà més de 500 petites antenes en les diferents plantes d’aquests aparcaments, especialment en les zones d’ús principals com caixers, centres de control, punts de recàrrega de vehicles elèctrics, àrees de cotxes multiusuari (carsharing) o carrils de circulació, entre d’altres.
Finalment, el 10 de desembre es va anunciar un nou acord entre Cellnex i Bouygues Telecom per a construir en els propers cinc anys 88 nous centres estratègics de telecomunicacions, anomenats Central Offices i Metropolitan Offices, que podran tenir capacitat per a fer processament de dades (edge computing), necessari per a poder donar les prestacions que la 5G requerirà en termes de gran volum de processament de dades i de latència.
Mobile World Congress
La tretzena edició Mobile World Congress (MWC), celebrada del 26 de febrer a l’1 de març, va rebre un total de 107.000 visitants de 205 països, un nombre inferior als 108.000 de l’any anterior, i un total de 2.400 empreses, amb un augment dels directius, un total de 7.700, i 3.500 periodistes de mitjans internacionals i d’analistes del sector. L’impacte econòmic d’aquesta edició es va valorar en 471 milions d’euros, i va crear 13.000 llocs de treball temporals. La participació en la cinquena edició del 4 Years From Now (4YFN), la plataforma d’innovació de l’MWC per a afavorir la creació d’empreses emergents (start-ups) en posar en contacte inversors, corporacions públiques i privades per a descobrir, crear i posar en marxa nous projectes, va ser de 20.000 persones, amb 600 expositors de més de 45 països. En aquesta edició, la temàtica es va centrar en el desplegament i les futures aplicacions de la cinquena generació de telefonia mòbil (5G), en la qual un nombre important d’operadors i de fabricants estan fent activitat en 49 països, l’aplicació de la intel·ligència artificial, i el cotxe connectat, així com el desenvolupament de la internet de les coses (IoT).
En el congrés, el president de la Comissió Federal de Comunicacions (FCC), Ajit Pai, va anunciar que al novembre farien una subhasta d’espectre radioelèctric en la banda de 28 GHz, seguida d’una altra en la banda de 24 GHz de cara al desplegament de la 5G, sense descartar, però, la utilització de la banda de 3,7 GHz i 4,2 GHz.
Per la seva banda, Huawei va anunciar que havien signat acords d’intencions sobre 5G amb 45 operadors d’Àsia, Europa i l’Amèrica del Nord, i que estaven fent proves precomercials de mòbils amb 30 usuaris experts. També va dir que tenia operatiu el primer dispositiu 5G CPE (Customer Premises Equipment) i que esperaven tenir el primer terminal al llarg del primer trimestre del 2019.
El conseller delegat de GSMA, John Hoffman, va confirmar la continuïtat de la seu de Barcelona per a les futures edicions del congrés. Abans de l’edició d’enguany, l’1 de febrer, l’Ajuntament de Barcelona va organitzar l’acte Barcelona, Always Connected, en el qual es va reconèixer el suport a l’important ecosistema de centres i empreses de la ciutat vinculades a la innovació i a la recerca, què els representa la celebració del MWC i el seu impacte positiu per a la ciutat.
Internet of Things Solutions World Congress
En la quarta edició del congrés Internet of Things Solutions World Congress, celebrada del 16 al 18 d’octubre en el marc de la Barcelona Industry Week, hi van participar 16.250 visitants procedents de 120 països, amb 324 expositors en una superfície de fira de 32.000 m2, fet que va suposar un increment del 25% en nombre de visitants i del 42% en nombre d’expositors respecte a l’anterior edició.
El congrés, que va tenir 316 ponents, va tractar aspectes relacionats amb el transport connectat, la intel·ligència artificial, el blockchain (cadena de blocs), l’assistència sanitària, l’energia, les infraestructures i la construcció, la indústria oberta, les tecnologies facilitadores i els sistemes cognitius. En aquesta edició, el congrés va incorporar en el Blockchain Solutions World un seminari específic sobre criptoeconomia i oportunitats d’inversió empresarial basades en aquesta tecnologia, així com en l’AI & Cognitive Systems Forum, un fòrum sobre Intel·ligència artificial i sistemes cognitius, en el qual es van tractar aspectes relacionats amb l’aplicació de la intel·ligència artificial a l’hora d’analitzar i processar les dades procedents dels sensors IoT, per a facilitar la presa de decisions i poder identificar o predir patrons de comportament.
En l’àrea d’exhibició es van mostrar una dotzena de prototips i projectes basats en IoT desenvolupats conjuntament per empreses del sector. En concret es va presentar una boia intel·ligent per a monitoritzar la qualitat de l’aigua a Alaska i salvar les balenes beluga; una porta intel·ligent que s’obre quan arriba el propietari; una solució per a analitzar i escanejar el peu del client per a dissenyar i fabricar sabates personalitzades en 3D; un parc de bombers amb tots els dispositius connectats i sensoritzats per a identificar en temps real el seu estat; dispositius portables (wearables) intel·ligents per a la prevenció de riscos laborals; solucions per a la interconnexió de processos a la fàbrica del futur i una plataforma per a connectar i utilitzar, en qüestió de segons, qualsevol dispositiu IoT, entre d’altres.
Smart City Expo World Congress
Del 13 al 15 de novembre es va celebrar a Barcelona la vuitena edició de l’Smart City Expo World Congress, amb 21.331 assistents –nombre que va superar el rècord de l’anterior edició– procedents de més de 700 ciutats de 146 països de tot el món, 844 expositors i més de 400 ponents. El congrés es va estructurar al voltant de cinc eixos temàtics: transformació digital, medi ambient urbà, mobilitat, governança i finances, i ciutats inclusives i compartides. Es van tractar, entre d’altres, aspectes relacionats amb la 5G i el futur de la connectivitat, de les ciutats resilients, dels sistemes de transport innovadors i de l’economia circular. Paral·lelament al congrés es van celebrar els Iwater, the Smart Mobility Congress, The Sharing Cities Summit, The C40 Talks i el Digital Future Society Forum. La ciutat de Singapur va ser guardonada amb l’Smart City 2018 pel seu projecte Smart Nation.
Espai
El 25 juliol, l’Agència Espacial Europea va posar en òrbita, mitjançant un Ariane 5, quatre nous satèl·lits del sistema de navegació Galileo, amb la qual cosa la constel·lació quedarà completa amb un total de 26 satèl·lits. Això es produirà després de sis mesos de proves per a verificar la seva disposició operativa abans no s’uneixin a la resta de la constel·lació, que durà a terme SpaceOpal, l’operador de Galileo de l’Agència del GNSS Europeu (GSA). El sistema Galileo, que des del 15 de desembre de 2016 ofereix serveis inicials per a tothom, té ja 100 milions d’usuaris. Amb aquest llançament acaba la seva fase de desplegament, tot i que s’està preparant un conjunt de 12 nous satèl·lits per a actuar com a reserva i recanvi dels posats en òrbita el 2011.
El 29 de novembre es va posar en òrbita el nanosatèl·lit 3Cat-1, desenvolupat al Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits (NanoSat Lab), de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El seu llançament va ser finançat íntegrament per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) utilitzant la llançadora Polar Satellite Launch Vehicle (PSLV-C43), des del Satish Dhawan Space Center de Sriharikota (Índia), que duia a bord el satèl·lit HysIS i una trentena de nanosatèl·lits procedents de vuit països.
El seguiment del 3Cat-1 es portarà a terme des de l’estació de comunicacions situada a l’Observatori Astronòmic del Montsec. El satèl·lit ha d’assajar un transistor de grafè desenvolupat pel Reial Institut de Tecnologia (KTH) d’Estocolm (Suècia), per tal de comprovar el comportament d’aquest material en les agressives condicions de l’espai. A més s’analitzarà l’efecte de partícules energètiques altament carregades mitjançant un comptador Geiger comercial, que també servirà per a mesurar l’impacte de la radiació en els altres experiments que es faran a bord del nanosatèl·lit, com ara la mesura, per primer cop in situ, de com l’oxigen monoatòmic ataca un polímer d’interès en aplicacions electròniques.