Art 2009

“La Comunitat Inconfessable” va presentar-se en el marc dels “Eventi Collateralli” de la Biennal de Venècia

Dos esdeveniments importants van sobresortir en l'activitat artística de l'any 2009. D'una banda, la posada en marxa del Consell Nacional dela Cultura i de les Arts (CoNCA) i, de l'altra, la presentació del pavelló català a la Biennal de Venècia.

A banda d'això, la crisi econòmica també va marcar les iniciatives artístiques. Es van veure afectades especialment les iniciatives que depenien directament dels pressupostos de les administracions públiques, les quals havien frenat les seves inversions, provocant així que molts projectes quedessin aturats o sense poder desenvolupar els seus objectius. Cal remarcar, però, que no totes les institucions seguiren aquesta línia. L'Ajuntament de Barcelona, per exemple, no solament va mantenir el pressupost destinat a l'àrea de cultura, sinó que el va augmentar. L'àmbit privat també es va ressentir de la crisi econòmica: el mercat de l'art va disminuir el nombre de transaccions per primer cop en molt de temps i el món de la subhasta també.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts engega enmig de la crisi econòmica

Al mes de gener, després d'uns quants anys de gestació, es va presentar públicament el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), i els seus membres (Xavier Antich, Juli Capella, Jordi Coca, Chantal Grande, Francesc Guardans, Marta Oliveres i Rosa Vergés, com a consellers, Manuel Forcano i Pilar Parcerisas, com a vicepresidents, i consellers amb dedicació exclusiva, i Xavier Bru de Sala com a president) van ser aprovats pel Parlament de Catalunya. Sense seu pròpia, el CoNCA es va haver d'adaptar al que quedava de l'anterior Entitat Autònoma de Difusió Cultural, tant pel que fa a les estructures físiques, encabint-se en les oficines del portal de Santa Madrona, com a les polítiques continuistes que van aplicar per manca de temps, esperant que el 2010 es poguessin implementar els canvis necessaris per adequar ajuts i mecanismes d'acció a la filosofia de treball autònoma que havia empès la creació d'aquest organisme. Però abans de mitjan any, el president va anunciar la seva dimissió fent una denúncia a la manca de capacitat executiva del CoNCA derivada dels insuficients recursos econòmics amb els quals s'havia dotat i que impossibilitava un canvi real en les polítiques culturals. Xavier Bru de Sala va deixar definitivament el Consell a final d'any i el va substituir, després d'una votació entre la resta dels membres del Consell, Francesc Guardans i Cambó. La renúncia de Bru de Sala significaria l'entrada d'un nou conseller, tot i que en acabar l'any no havia estat designat.

Catalunya a la Biennal de Venècia

Al mes de juny es va inaugurar la 53a edició de la Biennal de Venècia, en la qual Catalunya va disposar, per primera vegada, d'un pavelló que la representés. Aquest pavelló, promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya i l'Institut Ramon Llull, es va emmarcar dins la secció "Eventi Collateralli", que formava part del programa oficial de la Biennal. Així, del 7 de juny al 22 de novembre es va poder veure, als Magazzini dei Sale, l'exposició "La comunitat inconfessable", un projecte expositiu del comissari Valentín Roma, que havia estat escollit l'any anterior mitjançant un concurs internacional. El projecte va presentar tres propostes artístiques: "Sitesize", de Joan Vila-Puig i Elvira Pujol, "Tecnologies to the people", de Daniel G. Andújar, i "Archivo F.X.", de Pedro G. Romero, tres projectes transdiciplinaris representatius de diferents models de praxis artístiques que treballen amb la idea de la comunitat i les maneres d'intervenció social des de la creació contemporània. En el marc de la Biennal, la proposta va destacar pel seu abast extraexpositiu, que anava més enllà de la instal·lació convencional d'artista.

En l'edició d'enguany de la Biennal de Venècia hi va haver altres artistes catalans, com ara Miquel Barceló, l'únic protagonista del pavelló espanyol amb una selecció d'obres dels darrers deu anys, formada bàsicament per pintures de gran format, que va comissariar Enrique Juncosa. D'altra banda, els joves artistes David Bestué i Marc Vives van participar en l'exposició col·lectiva "Fare Mondi/Making Worlds", promoguda per la mateixa Biennal i el seu comissari, Daniel Birnbaum. La mostra, que es va presentar a l'Arsenale i els seus jardins, va incloure dos dels seus vídeos en coautoria: Acciones en casa (2005) i Proteo (2009), creat exclusivament per a l'ocasió.

Fundacions privades i canvis de direcció

La performance Pecatamonicatismarmolla tua tua, representada a la Rambla, va reinaugurar l’Arts Santa Mònica

Algunes iniciatives van aconseguir arrencar i aportar una mica de llum a l'agenda artística de l'any, on la crisi ho ennegria gairebé tot. Per començar, a Barcelona, al mes de març, es va reinaugurar l'Arts Santa Mònica, centre multidisciplinari sota la direcció de Vicenç Altaió, i ho va fer amb la performance titulada Pecatamonicatismarmolla tua tua, de Carles Santos, en què van desfilar baixant la Rambla de Barcelona amb un piano de cua. Així es va desfer KRTU --l'organisme creat el 1990 per a promoure la creació, la recerca i la tecnologia universal contemporània-- i s'apostava per un centre d'art en l'encreuament entre diverses disciplines de la creació artística contemporània amb la ciència, el pensament i la comunicació. La gestió del centre està compartida per Manuel Guerrero, en l'apartat d'art, Enric Marín, en el de comunicació, i Josep Perelló, en el de ciència.

A partir d'aquest moment, es van haver de recol·locar les demandes del sector de les arts visuals, encapçalades per la plataforma Cultura de Base, formada per professionals i entitats independents del món de la cultura, i l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya, que veien menystinguda la importància d'una línia de treball en consonància amb la creació visual emergent que, fins al moment, havia omplert les sales del Centre d'Art Santa Mònica dirigit per Ferran Barenblit, des del 2003 fins al 2008.

El Canòdrom Meridiana, premi FAD del 1964, serà reconvertit en el nou Centre d’Art Contemporani de Barcelona

Així va sorgir, en consorci entrel'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, el Centre d'Art Contemporani de Barcelona (CAC), projecte que se situarà a l'antic Canòdrom Meridiana, un edifici catalogat i protegit, i premi FAD del 1964, que un cop rehabilitat es convertirà en la seu d'aquest nou equipament cultural. Al mes de juny es van organitzar al MACBA unes jornades de reflexió a l'entorn del centres d'art contemporani, per tal de debatre obertament i definir les possibles característiques del nou centre. Mentrestant es va preparar i fer públic el concurs internacional per escollir-ne la persona encarregada de la direcció. Al desembre es va fer públic el nom de la persona que en dirigiria el nou equipament cultural: Moritz Küng, crític i comissari independent, nascut l'any 1961 a Lucerna (Suïssa) i format a la Gerrit Rietveld Academie d'Amsterdam i a la Universitat de Brussel·les en Història de l'Art.

Una altra institució que va encetar nova direcció va ser La Virreina Centre de la Imatge, de l'Institut de Cultura de Barcelona. Al mes de juny, també d'un concurs internacional, en va sortir escollit el nou director, Carles Guerra, en substitució d'Iván de la Nuez.

Al mes de febrer, va canviar de seu la centenària institució del Cercle Artístic de Sant Lluc, per iniciar així una nova etapa al Palau Mercader. Aquesta instal·lació disposarà de 1.500 m² on exposar les activitats artístiques dels 900 socis, que el seu president, el dissenyador gràfic Claret Serrahima, va calcular que podrien augmentar fins a 1.200. L'edifici del s. XVI, situat al barri de la Ribera i que l'Ajuntament cedia per 500 euros anuals, va necessitar uns complicats treballs de restauració que han durat tres anys.

La Fundació Antoni Tàpies va continuar en obres i va haver d'endarrerir la reobertura que tenia prevista per al 2009 al primer trimestre de l'any següent, a causa d'un pla urbanístic especial que requeria l'augment d'espai públic que precisava el centre.

La Fundació Vila Casas va obrir un nou espai d’exposició dedicat a la pintura contemporània catalana a l’antiga fàbrica Can Framis

De tota manera, el 2009 va ser un any important per a les fundacions. A l'abril es va inaugurar la fundació privada Vila Casas, a l'antiga fàbrica tèxtil de Can Framis, al barri barceloní del Poblenou. La fundació, dirigida per Glòria Bosch, disposa de 3.400 m² dedicats exclusivament a l'exposició de pintura catalana contemporània. Aquest espai se suma als ja existents a l'Espai Volart 1 i Espai Volart 2 de l'Eixample de Barcelona, a Can Mario de Palafrugell i al Palau Soterra de Torroella de Montgrí, per exhibir-hi tot el fons permanent de la col·lecció Vila Casas, a més de celebrar exposicions temporals dels artistes que l'integren.

Una altra fundació que va presentar el seu projecte de futur va ser la del publicista Lluís Bassat, que s'instal·larà a l'edifici modernista de Mataró Nau Gaudí, mentre no s'enllesteixin les obres a l'edifici definitiu de l'antiga farinera Ylla i Aliberch de la mateixa ciutat. Aquesta fundació mostrarà el llegat del col·leccionista, fins al moment emmagatzemat a Llavaneres, que inclou obres d'artistes reconeguts com ara Barceló, Chillida, Chagal, Clavé, Miró, Picabia, Picasso, Saura, Tàpies, Torres García, Brossa, Cuixart, Guinovart i Viladecans, entre d'altres.

Durant l'any, altres notícies relacionades amb les fundacions d'àmbit artístic també van sobresortir. A Barcelona, la Fundació Francisco Godia va reprendre les seves activitats en la seva nova seu, la Casa Garriga-Nogués, del carrer de la Diputació, inaugurada al final del 2008. A l'abril, la Fundació Lluís Carulla va impulsar la creació de l'Associació Joan Ponç per tal d'esperonar l'estudi i la difusió de l'obra del pintor que cofundà Dau al Set. La Fundació Espais d'Art de Girona va reobrir les seves portes al mes de novembre, sota un nou equip directiu encapçalat pel crític d'art i editor gironí Ricard Planas, director de la revista Bonart. I tot i que al final d'any s'esperava la inauguració del nou Museu del Modernisme Català, impulsat per la Fundació Pinós, un altre cop al barri de l'Eixample barceloní, alguns entrebancs van endarrerir l'obertura del que havia estat magatzem de la galeria Gothsland, propietat de Fernando Pinós, al carrer de Balmes 48, fins al principi de l'any següent.

El MAC i el MNAC

Igualment és l'art de l'època modernista, noucentista i art déco el protagonista del nou Museu d'Art de Cerdanyola (MAC), que es va inaugurar al setembre a Cerdanyola del Vallès, amb la funció de conservar, fer recerca i difondre el patrimoni artístic, i en especial l'art cerdanyolenc. El museu, que forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i de la Ruta Europea del Modernisme, exhibeix bona part del fons d'art de l'Ajuntament del municipi, ampliat significativament els darrers anys gràcies a nombroses donacions, dipòsits i adquisicions. El museu, que recupera l'edifici de Can Domènech, construït el 1894, primer com a Teatre Casino i després rehabilitat com a torre d'estiueig, també destina un espai a la creació contemporània.

Un altre museu que va ser protagonista en diferents moments de l'any va ser el Museu Nacional de Catalunya (MNAC). D'una banda, va incorporar a la seva col·lecció permanent la pintura de Ramon Casas Toros (estesa de cavalls) o A l'estiu, tota cuca viu (1886). L'obra és un oli sobre tela, signat i datat per l'artista, i forma part d'una sèrie d'escenes taurines que Casas va pintar el mateix any.

L’imponent El gran dia de Girona va sortir del MNAC per a ser restaurat

D'aquest museu va sortir l'obra més gran de l'art català, El gran dia de Girona, per començar-ne els treballs de restauració. Aquesta tela, del pintor Martí Alsina té unes dimensions de 54 x 11,9m. Pintada a la segona meitat del s. XIX, mostra un episodi de la guerra de la Independència. En la seva exposició al Palau de les Belles Arts, que va ser bombardejat durant la guerra civil, va quedar malmesa i es va guardar als dipòsits del museu. El Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, a Sant Cugat del Vallès, va ser l'encarregat d'aquests treballs iniciats al setembre amb la previsió que duressin més d'un any, després del qual, la peça, propietat del MNAC, passaria a ser exposada a Girona, concretament a l'auditori de la nova seu de la Generalitat, l'antic hospital de Santa Caterina.

També l'arxiu personal de Juan Eduardo Cirlot (1916 - 1973) va ser dipositat a l'arxiu del Museu Nacional d'Art de Catalunya per les seves filles, Lourdes i Victoria Cirlot, al mes d'octubre. Aquesta documentació del poeta, pensador i un dels crítics d'art més destacats des de la postguerra, inclou material relacionat amb el seu procés de treball, correspondència, originals dels seus poemes, material sobre teoria estètica, poemes visuals i publicacions que van de l'any 1958 al 1972.

El MNAC amb l’exposició “Convidats d’Honor” va celebrar el seu 75è aniversari (El venedor de tapissos, de Marià Fortuny)

I per a acabar l'any, el Museu Nacional d'Art de Barcelona (MNAC) va iniciar les celebracions del seu 75è aniversari, amb dues exposicions: "Convidats d'Honor", amb 75 obres mestres de l'art català pertanyents a col·leccions privades, museus catalans, europeus i americans, i al patrimoni eclesiàstic, en un recorregut per la història de l'art català des de l'edat mitjana fins al s. XX; i "La princesa sàvia. Les pintures de Santa Caterina de la Seu d'Urgell", exposició coorganitzada amb el Museu Episcopal de Vic per reunir, per primera vegada des del seu arrencament, un exemple important de romànic mural català.

En l'àmbit interinstitucional, va néixer la xarxa catalana de museus picassians encapçalada pel Museu Picasso de Barcelona, i que reuneix els centres dedicats al pintor als pobles de Gósol i Horta de Sant Joan, i la Fundació Palau de Caldes d'Estrac, amb la intenció de fomentar la cooperació entre ells i donar rellevància a la relació de Picasso amb Catalunya.

Dalí i Tàpies a l'estranger

A l'estranger, el patrimoni català va mantenir la seva presència especialment amb l'obra de Tàpies, que es va mostrar al museu Dia:Beacon, de Nova York, del maig a l'octubre, i l'obra de Dalí, del qual es va inaugurar un museu monogràfic a Berlín, al febrer. El pintor empordanès també va rebre una retrospectiva a Melbourne, i la seva obra El Crist de Sant Joan de la Creu va ser la protagonista d'una batalla jurídica que els advocats de l'Ajuntament de Glasgow van encetar contra tot aquell qui atemptés contra els drets de reproducció de l'obra, propietat del municipi escocès des que Salvador Dalí els la va vendre el 1951.

Poc públic en temps d'inversions

L'art com a bé mercantil va patir la crisi amb una incidència especial a les galeries, que veien no tan sols caure les vendes, sinó també el nombre de visitants que rebien habitualment, per bé que creativament es va remarcar la vitalitat de la creació i, en conseqüència, la idoneïtat del moment de comprar, per a aquells que ho podien aprofitar, especialment com a inversió.

Segurament per aquesta raó, la fira d'art contemporani de Madrid ARCO, que es va celebrar de l'11 al 16 de febrer, va mantenir el volum de negoci malgrat les males perspectives que s'havien augurat. Amb la presència de quinze galeries catalanes, les vendes es van mantenir, amb un augment de compradors si bé de peces de més baix preu.

La despesa pública en l'adquisició d'art contemporani semblava no ajudar els artistes contemporanis catalans, i amb la voluntat de revitalitzar la situació es van reunir els quatre gremis de galeristes catalans --el Gremi de Galeries d'Art de Catalunya (GGAC), Art Barcelona (Abe) i l'Associació de Galeristes Independents d'Art de Catalunya (GIC)-- i la Generalitat per impulsar un nou esdeveniment, la "Tardor de l'art 2009". Amb aquesta iniciativa, 99 galeries d'art de tot Catalunya van desenvolupar durant els mesos de setembre a desembre un seguit d'exposicions i propostes culturals gratuïtes i obertes a tothom amb la intenció de buscar nous aficionats.

Tanmateix, el MACBA va fer algunes adquisicions, presentades en una exposició al mes de maig, que mostraven la nova línia de treball encetada per Bartomeu Marí l'any anterior. Entre aquestes adquisicions, hi ha l'obra en procés de l'artista Francesc Abad, El Camp de la Bota (2004-08), obra documental dedicada als més de 1.700 afusellats per la dictadura franquista, entre el 1939 i el 1951. També es van sumar al fons altres peces importants de Pablo Palazuelo, Gego, Hans Haacke i Alan Sekula.

Al final d'any es va saber que el Ministeri de Cultura comprava l'arxiu del fotògraf Agustí Centelles. El fet generà un fort debat mediàtic, sobretot en saber-se que la Generalitat de Catalunya no va poder igualar l'oferta econòmica, al voltant dels 700.000 euros, ni de difusió i promoció internacional de l'arxiu que els fills del fotògraf demanaven. La importància de l'arxiu Centelles rau en la documentació que guarda de la guerra civil a Catalunya, principalment, a més de contenir imatges del conflicte de reconegut valor simbòlic. La disposició de guardar aquest llegat al Centro Documental de la Memoria Histórica, amb seu a Salamanca, va subratllar la intensitat del debat i de la polèmica.

Un artista, Premi Internacional Catalunya

Disidances, de Nancy Spero, va rebre el premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals

Al febrer, l'Ajuntament de Barcelona va entregar els premis Ciutat de Barcelona 2008, entre els quals van destacar el premi d'Arts Visuals atorgat a l'artista i activista nord-americana Nancy Spero, per l'exposició al MACBA "Disidances" (2008), i el primer premi de Disseny per a l'Estudi Lagranja. A l'octubre, Nancy Spero va morir a Nova York, a 83 anys.

Al març, l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA) va fer entrega dels seus premis anuals i va distingir l'exposició antològica de Juli González, que va tenir lloc a la tardor del 2008 al MNAC, i la mostra "Goya e Italia", que es va veure al Museu de Saragossa, per les millors exposicions de recerca històrica. El premi a la millor mostra d'art contemporani va recaure en el cicle d'exposicions del Nivell Zero, de la Fundació Suñol, i el premi a la presència de l'art català a l'estranger en l'exposició "Joan Miró: pintura i antipintura 1927-1937", presentada al MoMA de Nova York el 2008.

Al maig, la videoartista suïssa Pipilotti Rist va rebre el premi Joan Miró 2009, premi biannual de caràcter internacional promogut per la Fundació Joan Miró i patrocinat per la Fundació Caixa de Girona.

Imatge de la instal·lació de Bill Viola dins l’exposició “Nit a les fosques” del Centre d’Art Contemporani de Girona Bòlit

Per primera vegada el Premi Internacional Catalunya, promogut per la Generalitat de Catalunya, en la seva XXI edició, va recaure en un artista, Bill Viola, conegut sobretot pel seu treball en el camp del videoart, del qual ha estat un dels pioners. Al juny, aprofitant l'entrega del premi, l'artista va presentar alguna de les seves obres en diferents centres del país, com el Bòlit de Girona i la Casa de la Volta de la Seu Vella de Lleida, de la mà de la Fundació Sorigué, i també va fer diverses conferències.

Al setembre, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya va fer entrega dels Premis Nacionals de Cultura 2009, per primer cop sota la representació del CoNCA. En l'àmbit artístic van destacar el premi d'Arts Visuals, per a Francesc Torres; el premi de Disseny, per a Enric Jardí; el premi de Còmic, per a Guillem Cifré i el premi de Patrimoni Cultural, per a la Fundació Vila Casas. La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya es va atorgar a la Fundació Joan Miró de Barcelona, per la seva tasca en l'estudi i difusió de l'obra de Joan Miró.

Els mateixos dies es va entregar al pintor nord-americà Frank Stella el Premi Internacional Juli González, promogut per la Generalitat Valenciana per mitjà de l'IVAM.

Fora del país, alguns artistes catalans van rebre els premis Velázquezi Pablo Ruiz Picasso 2009. El primer, concedit al mes de juliol, de caràcter internacional i promogut pel Ministeri de Cultura del Govern espanyol, va recaure en Antoni Muntadas, artista multidisciplinar i un dels pioners del net.art. A l'octubre, l'artista plàstic i dibuixant de còmic Nazario va rebre el premi Pablo Ruiz Picasso, promogut per la Junta de Andalucía.

Un altre tipus de premi va ser l'homenatge públic que va rebre l'artista Albert Ràfols i Casamada el 21 d'octubre. Més d'un centenar de personalitats de l'àmbit de la cultura van ser presents a la festa en honor del poeta i pintor que es va fer al MNAC.

Obituari

L'any va començar encara amb el ressò de la mort de Joan Abelló, pintor i col·leccionista d'art de Mollet del Vallès, traspassat el 25 de desembre de 2008, a 86 anys. La Fundació que porta el seu nom va organitzar durant tot l'any exposicions d'homenatge a la seva obra i al seu llegat.

El 10 de febrer va morir Pere Català i Roca, fotògraf i historiador, a 86 anys. Natural de Valls i provinent d'una llarga família de fotògrafs, fill de Pere Català i Pic i germà de Francesc Català i Roca, va compaginar sempre la fotografia amb la historiografia.

El 22 de març va morir a Vespella de Gaià l'artista plàstic Rafael Bartolozzi, a 66 anys. Un dels artistes més destacats del corrent internacional de l'art pop a Catalunya i amb carrera marcada per una activitat fecunda i experimental, tant en la pintura i l'escultura com en la ceràmica, la il·lustració i el dibuix.

El darrer trimestre de l'any ens va deixar sense altres grans fotògrafs. Així, el 19 d'octubre va morir Chema Alvargonzález, artista nascut el 1960 a Jerez de la Frontera i que va desenvolupar la seva carrera entre Barcelona i Berlín. Quedava estroncat de manera prematura el creixement de la seva obra, de caràcter multidisciplinari, dominada per la imatge fotogràfica, videogràfica i instal·lada, i amb un fort reconeixement internacional. El 29 d'octubre, va morir Ricard Terré, fotògraf i documentalista. Nascut a Sant Boi de Llobregat, el 1928, la seva carrera es va desenvolupar sobretot a Vigo,on s'instal·là el 1958, i es va caracteritzar pel seu interès en la imatge documental. I el dia 6 de novembre desapareixia Humberto Rivas, a 72 anys. Nascut a Buenos Aires, es va instal·lar a Barcelona el 1976, des d'on va desenvolupar la seva carrera de caràcter internacional i marcada sobretot per la particular revisió del gènere del retrat i del paisatgisme. El mateix mes va rebre, a titol pòstum, la Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb els fotògrafs Eugeni Forcano i Joan Guerrero. Just abans d'acabar l'any va morir l'artista Albert Ràfols i Casamada a 86 anys. Pintor prolífic, il·lustrador, escenògraf i poeta, va tenir un important paper cívic antifranquista, des de les seves actituds i l'obra, en una línia continuista del Noucentisme dins el moviment modern, fins al punt d'esdevenir referent estètic del país dels anys setanta.

Calendari d'exposicions

Gener

Barcelona: "Rabascall: producció 1964-1982" (MACBA); "Porta/Zush, 1961-1979" (Fundació Suñol). Girona: "Joseph Beuys. Diary of Seychelles" (Centre Cultural Caixa de Girona Fontana d'Or). L'Hospitalet de Llobregat: "Neorealisme. La nova imatge a Itàlia, 1932-1960" (Tecla Sala). Lleida: "Jordi Colomer" (La Panera). València: "Juli González versus Picasso" (IVAM).

Febrer

Barcelona: "Il·luminacions" (CCCB); "Cildo Meireles" (MACBA); "Joaquim Mir" (Caixafòrum); "Josep Mompou" (Fundació Caixa Catalunya); "Ocaña" (Galeria Setba); "Dau al Set" (Fundació Fran Daurel). Florida (EUA): "visualkultur.cat" (Salvador Dalí Museum). Girona: "Recursos propis" (Bòlit). Madrid: "Eulàlia Valldosera. Dependencias" (MNCARS). Palma: "Miralda. Power Food" (Es Baluard). Saragossa: "Leandre Cristòfol" (Ibercaja). València: "Nostàlgia de futur. Homenatge a Renau" (Centre del Carme).

Març

Barcelona: "Javier Codesal. Dins i fora de nosaltres" (La Virreina Centre de la imatge). Karlsruhe (Alemanya): "Banquet, Nodes and Networks" (ZKM). El Prat de Llobregat: "L'ego alterat" (Centre d'Art Torre Muntadas). Sant Cugat del Vallès: "Escola Catalana del Tapís" (Museu Casa Aymat). Tòquio (Japó): "Miró. Desfilada d'obsessions" (Museu Daimaru). Vallauris (França): "Alicia Framis. New buildings for China" (Musée National Pablo Picasso).

Abril

Barcelona: "La bellesa ideal. Antoni Solà, 1780-1861" (Museu Marès). Castelló: "Saâdane Afif. Feedback" (EACC). Girona: "Fascinació per Grècia. L'art a Catalunya als segles XIX i XX" (Museu d'Art de Girona). Lleida: "Construccions líriques. Man Ray / Leandre Cristòfol" (Museu d'Art Jaume Morera). Màlaga: "Susy Gómez. El timón de mis almas" (CAC Màlaga).

Maig

Anvers (Bèlgica): "Antonio Ortega. The Ten Best Tips" (Objectif Exhibitions). Barcelona: "Temps com a matèria. Col·lecció MACBA" (MACBA); "Princeses en terres llunyanes" (Museu d'Història de Catalunya). Burgos: "Silo. Archivo F.X./ Pedro G. Romero" (Abadia de Santo Domingo de Silos / MNCARS). Girona: "Nonell. Figures i espais" (Centre Cultural Caixa de Girona Fontana d'Or). Madrid: "Joaquín Sorolla, 1863-1923" (Museo del Prado). Nova York (EUA): "Antoni Tàpies. The Resources of Rethoric" (Dia:Beacon Dia Art Foundation). París (França): "Ràfols Casamada. Angles de llum" (Galerie Vidal Saint Phalle). Vitòria: "Francesc Torres. Oscura es la habitación donde dormimos" (Artium).

Juny

Barcelona: "Low Coast" (FAD); "Miró Dupin. Poesia" (Fundació Joan Miró); "Els marges de l'art" (Centre de Documentació del MACBA); "Kees Van Dongen" (Museu Picasso). Ceret (França): "Ceret. Un segle de paisatges subliminats, 1909-2009" (Museu d'Art Modern de Ceret). Londres (Anglaterra): "Javier Mariscal: Drawing Life" (Design Museum). Melbourne (Austràlia): "Salvador Dalí. Liquid Desire" (National Gallery of Victoria). Palma: "Barceló abans de Barceló" (Fundació Pilar i Joan Miró). París (França): "Agustí Centelles. Journal d'un exil Espagne-France 1936-1939" (Jeu de Paume). València: "Carme Calvo. Home patata" (Jardí Botànic).

Juliol / agost

Barcelona: "Efecte souvenir" (Disseny Hub Barcelona); "Els rostres de Roma" (Museu d'Arqueologia de Catalunya); "Robert Capa Gerda Taro" (MNAC). Perpinyà (França): "Rigaud íntim" (Museu de Belles Arts Jacint Rigaud). Vic: "Catalitzadors: accions irreversibles" (ACVIC).

Setembre

Barcelona: "Eugènia Balcells. Freqüències / Mireia Sentís. Fotografia. Assaig i comunicació" (Arts Santa Mònica). Bogotà (Colòmbia): "La memoria del otro en la era de lo global" (Museo de Arte UN). Granollers: "Jordi Pericot. 20 anys d'art cinètic" (Museu de Granollers). Palma: "Esther Ferrer. La parte de los ángeles" (Casal Solleric). Tarragona: "Reberveratio. Obres de Tom Carr, 1974-2009" (Fundació Caixa Tarragona).

Octubre

Barcelona: "L'anarquia del silenci. John Cage i l'art experimental" (MACBA); "Maillol" (Fundació Caixa de Catalunya); "Els mons de l'islam a la col·lecció del Museu Aga Khan" (Caixafòrum). Burgos: "Perejaume: Imágenes proyectadas" (CAB Centro de Arte Caja de Burgos). Girona: "Wifredo Lam. L'esperit de la creació. 1936-1976" (Centre Cultural Caixa de Girona Fontana d'Or). Sitges: "Miquel Utrillo i les arts" (Miramar).

Novembre

Barcelona: "World Press Photo 2009" (CCCB); "Imatges secretes. Picasso i l'estampa eròtica japonesa" (Museu Picasso). Girona: "Joan Fontcuberta. Dactilografies" (Fundació Espais). Mataró: "El Geni de les Coses" (Can Palauet). Sàsser: "4^ Parete" (Palazzo della Frumentaria). Terrassa: "Interferències. Una Terrassa Tropical" (Casa Soler i Palet). Valls: "Biennal. Premi Guasch-Coranty 2009" (Museu de Valls).

Desembre

Barcelona: "Cultures del canvi. Canviant Cultures" (Arts Santa Mònica); "Convidats d'honor. Commemoració del 75è aniversari de la inauguració del MNAC" (MNAC). Granada: "Transductores" (Centro José Guerrero). Palma: "Miró-Portabella. Poètica i transformació" (Fundació Pilar i Joan Miró). València: "Tipografia d'avantguarda" (MUVIM).