Arxivística
Pel que fa a infraestructures, cal destacar la inauguració, al febrer del 2009, de l'Arxiu del Pallars Jussà, a Tremp. El nou equipament, situat a l'antiga Casa Sullà, té una superfície de més de 1.000 m2 i una capacitat de dipòsit de 5.300 metres lineals en total. Al principi d'any van començar a ser utilitzats els nous 118 m2 com a dipòsit de l'Arxiu Comarcal del Solsonès, creats arran de la important remodelació i rehabilitació d'algunes dependències no utilitzades del Palau Llobera de Solsona, seu de l'Arxiu, que es va acabar al mes de novembre del 2008. Després de l'ampliació, aquest arxiu disposa de 2.000 metres lineals de dipòsit documental.
L'Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla Director d'Arxius, que determina les actuacions, tant de millora de les infraestructures com de facilitat d'accés dels fons, per al període de 2008-11. En aquest marc, al maig es va inaugurar la nova seu de l'Arxiu Municipal d'Horta-Guinardó.
Quant a difusió de la documentació que custodien els arxius, al mes de febrer es va posar en marxa el Cercador de fons i documents de la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya, que complementa el que ja existia referit a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Ambdues eines permeten conèixer i localitzar a través d'internet els fons i els documents conservats en aquests arxius. El projecte considera la incorporació progressiva d'imatges dels documents.
Al novembre del 2008 l'Arxiu Nacional de Catalunya va posar a disposició del públic una selecció de més de 5.000 documents digitalitzats del fons de l'Arxiu: ANC@ula. Aquesta documentació ha estat especialment preparada per a ús dels escolars de Catalunya, com un recurs educatiu utilitzable en múltiples contextos formatius. La majoria de documents fan referència a l'època contemporània: la guerra del Francès, la Segona República i la Guerra Civil Espanyola. Es preveu que vagi augmentant a raó d'un miler de documents cada any.
L'Arxiu Municipal de Lloret de Mar va publicar a internet més de 35.000 documents provinents de vuit diaris i revistes locals dels segles XIX i XX, dels padrons de principi del segle XIX i del llibre d'acords de l'antiga Universitat. Igualment, l'Arxiu Municipal de Granollers, en col·laboració amb l'Hemeroteca Municipal Josep Móra, va fer possible l'accés lliure per internet de prop de 70.000 pàgines de premsa (des del final del segle XIX fins al 1990) i més de 20.000 pàgines de documents d'arxiu, des de l'any 1842 fins al 1959: les actes dels plens i plànols de refugis de la guerra civil.
Biblioteconomia
Des del febrer del 2009 està disponible per internet el Catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya (CANTIC): una eina que permetrà la normalització dels noms dels autors, de les entitats i dels títols en els catàlegs de les biblioteques i altres entorns, millorant la recuperació de la informació. El CÀNTIC, que al final del 2009 contenia ja més de 24.000 registres, és un catàleg d'autoritats corporatiu que es realitza al CCUC i està coordinat per la Biblioteca de Catalunya.
També al febrer, es va crear la comissió de treball per a l'elaboració del Catàleg Únic de Catalunya (CUC), que en un futur permetrà un accés conjunt a la informació de les biblioteques públiques, universitàries, escolars i especialitzades.
Pel que fa als llibres electrònics, aquests ja han arribat a les biblioteques, i la Universitat Politècnica de Catalunya va ser una de les primeres a oferir-ne en préstec. D'altra banda, la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya va posar a internet la col·lecció històrica de mapes, amb més de mil peces de gran valor. Igualment, gràcies a un acord del Departament de Cultura de la Generalitat amb l'APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català), totes les biblioteques públiques de Catalunya ofereixen, des del desembre del 2008, les versions digitals d'una quarantena de revistes en català, que són membres d'aquesta associació.
D'altra banda, les biblioteques aprofiten les xarxes socials per donar-se a conèixer, oferir serveis i comunicar-se amb els usuaris, i diverses biblioteques van obrir canals propis a YouTube per donar a conèixer vídeos relacionats amb la seva feina, van crear blocs interactius i comptes a Facebook o Twitter.
El nivell d'inversions de les administracions es manté, en general, en un bon nivell. Per a l'adquisició de fons en biblioteques públiques, la Generalitat va destinar, el 2008, 6,6 milions d'euros (el 2007 havien estat 5,3 milions, i 4,6 el 2006).
El 2009 es va repartir el carnet número 2 milions de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona
© Núria Farrús
Al maig del 2009 es va lliurar el carnet d'usuari número dos milions a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona. Segons estudis fets per la Diputació, la satisfacció dels usuaris de les biblioteques és molt positiva. Per exemple, a la capital, per tercer any consecutiu, el servei de biblioteques públiques és el més ben valorat pels ciutadans, amb dades referides al 2008, i a l'Hospitalet de Llobregat, durant el 2008, es va comptabilitzar un augment del 15,5% d'usuaris.
Pel que fa a inauguracions de biblioteques públiques durant l'any, cal deixar constància dels casos de Barcelona (el Poblenou i la Sagrera), Cabrera de Mar, Cardona, Cornellà de Llobregat, Sabadell, Sant Adrià de Besòs i Teià. També mereixen ser esmentats els trasllats o les ampliacions importants d'edificis, com ara a Barberà del Vallès, Cunit, Montcada i Reixac, Ripoll, Sabadell, Sant Pere de Ribes i Sant Vicenç dels Horts.
Pel que fa a les biblioteques escolars, va culminar l'actuació del programa Punt.edu, del qual ja es va informar el 2006. Durant els tres anys de durada, hi han participat 700 centres, que han rebut una ajuda de la Generalitat de Catalunya consistent en 2.000 euros per a adquirir material. Però les tasques bibliotecàries han estat dutes a terme sense comptar amb un suport bibliotecari professional, cosa que ha incidit en una qualitat menor de l'esperada.
La biblioteca de l'Ateneu Barcelonès va acabar les reformes (començades el 2006) i ara ofereix uns espais remodelats, el fons totalment catalogat i un nivell de serveis molt notable. Disposa d'una col·lecció molt important referida al segle XIX, unes 1.800 revistes antigues, 800 manuscrits i uns 4.000 llibres antics.
Les biblioteques de les presons de Catalunya augmentaran els seus serveis (seran informatitzades i permetran utilitzar el préstec interbibliotecari) gràcies a un conveni signat al juny entre els departaments de Justícia i Cultura de la Generalitat.
Documentació en general
El grau d'Informació i Documentació és l'ensenyament que es va instaurar al setembre del 2009 per a substituir la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació i la llicenciatura de Documentació, i així adaptar els estudis a la reforma europea coneguda com Pla de Bolonya. Als Països Catalans, ofereixen el nou grau la Universitat de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de València.
La Unió Europea va inaugurar Europeana, un servei de biblioteca multimèdia
© The Council of the European Union
Com en anys anteriors, es va mantenir la tendència a facilitar l'accés perinternet de grans quantitats d'informació. Si els anys 2007 i 2008 destacava l'important projecte de Google de digitalització de llibres, al novembre del 2008 es va obrir al públic Europeana, una biblioteca digital multimèdia promoguda per la Unió Europea. En el seu primer any de vida ha posat a disposició dels internautes 4,6 milions de documents (llibres, manuscrits, diaris, pintures, vídeos, arxius de so, etc.) proporcionats per grans biblioteques, arxius i museus de 24 estats europeus. Entre els organismes i institucions dels Països Catalans qui hi col·laboren, hi ha la Biblioteca de Catalunya (amb més de 10.000 documents) i la Biblioteca Valenciana (amb uns 750). Aquesta biblioteca digital es pot consultar també en català, i espera oferir 10 milions d'objectes digitalitzats el 2010.
L'altra biblioteca digital internacional és la World Digital Library o Biblioteca Digital Mundial, promoguda per la Unesco, i la Biblioteca del Congrés de Washington, amb la col·laboració d'una trentena d'altres institucions. Es va obrir al públic a l'abril del 2009, i de moment conté una xifra modesta de documents (no arriben a 1.400). El seu objectiu és oferir lliurement les joies culturals més preuades d'arreu del món, com ara llibres rars, manuscrits, mapes, fotografies, música, etc.
El diari barceloní La Vanguardia, fundat el 1881, va obrir gratuïtament la consulta a tota la seva col·lecció digitalitzada al final d'octubre del 2008. De manera semblant, el diari madrileny ABC, creat el 1903, va obrir els seus fons digitalitzats a la consulta gratuïta al setembre del 2009.