Internacional
En el context jurídic internacional, l'any 2009 va ser el de l'inici del procés judicial al Tribunal de la Haia contra Radovan Karadžić per jutjar les seves responsabilitats en els actes de genocidi ètnic, en la guerra serbobosniana a Srebrenica el 1995. En un altre context va destacar l'aprovació al Congrés dels Estats Units de la reforma sanitària proposada pel president Obama, fet que significa una fita històrica en aquest país en l'assegurança d'un dels drets socials bàsics de l'ésser humà.
A la Unió Europea, el tractat de Lisboa va entrar en vigor l'1 de desembre de 2009. La seva ratificació pels 27 estats membres es va produir després d'un procés polèmic que es va encetar amb el rebuig del Tractat Constitucional per Europa, en els referèndums del 2005 a França i els Països Baixos. Posteriorment, la Conferència intergovernamental de caps d'estat i de govern va aprovar el text final d'un nou tractat en la cimera de Lisboa del 2007. En el subsegüent procés de ratificació, el referèndum negatiu d'Irlanda el 2008 va provocar la seva interrupció, fins que la UE va concedir les garanties jurídiques reclamades pel Govern d'Irlanda, que finalment va aprovar el tractat en un nou referèndum el 2009. No obstant això, la UE encara va haver de superar les reclamacions de Polònia i la tasca especialment entorpidora de V. Klaus, president de la República Txeca per arribar finalment a un acord de ratificació per part de tothom.
Però més enllà del complex itinerari de reforma del dret originari europeu, l'ordenament jurídic comunitari forma part integrant del dret intern dels estats membres en el 30%. Aquesta presència progressiva es posa de manifest en una nombrosa producció normativa de reglaments, directives de la Comissió, del Consell Europeu o del Parlament, de vegades en règim de codecisió entre aquests dos últims, sobre el temes més diversos. A tall de referència genèrica es poden esmentar: les especificacions del mòdul del 2010 relatiu a la conciliació de la vida laboral amb la vida familiar; l'establiment de mesures per a l'aplicació de les normes bàsiques comunes de seguretat aèria; el certificat complementari de protecció per als medicaments; la itinerància a les xarxes públiques de telefonia mòbil en la Comunitat Europea; l'explotació i comercialització d'aigües minerals naturals; els requisits de disseny ecològic per als motors elèctrics, les televisions i els aparells de refrigeració domèstics; la creació de l'Agència de Cooperació dels Reguladors de l'Energia, i la modificació del règim del carnet de conduir, entre d'altres.
A més, cal destacar les decisions del Consell de crear l'Oficina Europea de Policia (EUROPOL) i de reforçar l'EUROJUST amb relació a la lluita contra les formes greus de delinqüència; també cal remarcar la decisió del Banc Central Europeu relativa a la modificació de les condicions de gestió de les operacions d'emprèstits i préstecs concloses per la Comunitat Europea d'acord amb el mecanisme d'ajut financer a mitjà termini; els serveis en xarxa; les substàncies que esgoten la capa d'ozó; la interoperabilitat del sistema ferroviari dins la Comunitat; les normes comunes relatives a les condicions que han de complir els transportistes per carretera; les agències de qualificació creditícia; els indicadors comuns de seguretat i els mètodes comuns de càlcul dels costos dels accidents, etc.
Per la seva banda, el Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea (TJCE), amb seu a Luxemburg, exerceix de manera constant de garant del Dret Comunitari, àmbit en el qual es veu obligat a emetre condemnes contra els estats membres pel seu incompliment massa sovint. Aquest va ser el cas, per exemple, d'Irlanda i Espanya amb relació a les obligacions en matèria de prevenció del blanqueig de capitals; o la condemna també a Espanya per incompliment de les obligacions d'una directiva d'aigües, per no haver designat autoritats competents per a aplicar-la a les comunitats autònomes de Galícia, el País Basc, Andalusia, les Balears i les Canàries. També va destacar la interpretació que el TJCE va fer en matèria de garantia dels drets laborals, per l'incompliment d'una directiva sobre permís de paternitat.
Espanya
Les Corts Generals espanyoles van aprovar l’ampliació de la durada del permís de paternitat
© James Gathany
A Espanya, les Corts Generals van tenir una activitat legislativa probablement més reduïda, a causa de la situació de minoria parlamentària del Govern de Rodríguez Zapatero. En el marc de les relacions internacionals van destacar: la ratificació de la modificació del tractat de Lisboa; del conveni del Consell d'Europa per a la prevenció del terrorisme; del protocol núm. 4 al conveni per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals; del conveni sobre la lluita contra el tràfic d'éssers humans i el conveni de la OIT, sobre el marc promocional per a la seguretat i salut en el treball.
Entre les lleis aprovades, va destacar la modificació de la llei d'estrangeria que ha ampliat de 40 a 60 dies el temps d'internament de les persones en situació administrativa irregular, en la mateixa lògica restrictiva de la legislació europea sobre la matèria; el dret d'asil i de la protecció subsidiària; la reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina judicial; la regulació del lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici; la regulació de mesures de foment i agilització processal del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis; les societats anònimes cotitzades d'inversió en el mercat immobiliari; l'ampliació de la durada de permís de paternitat en els casos de naixement, adopció o acollida; el decret legislatiu que aprova el text refós de la llei dels residus; el nou finançament de la Corporació de RTVE, que suprimeix la publicitat comercial; les mesures urgents en matèria de telecomunicacions; el control de precursors de drogues o les modificacions estructurals de les societats mercantils.
En el marc de l'activitat reglamentària per a fer front a la crisi econòmica va destacar la creació del Fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat local. I en l'àmbit financer, l'important decret llei sobre reestructuració bancària i enfortiment dels recursos propis de les entitats de crèdit; o el decret llei pel qual s'autoritza la concessió de garanties derivades del finançament que pugui atorgar el Banc d'Espanya a favor de la Caixa d'Estalvis de Castella-la Manxa, com també les mesures extraordinàries i urgents per a facilitar a les entitats locals el sanejament de deu-tes pendents de pagament amb empreses i autònoms, i el decret llei de mesures urgents per al manteniment i el foment de l'ocupació i la protecció de les persones sense ocupació.
Per la seva banda, el Tribunal Constitucional, després de tres anys i mig, encara no va resoldre el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Partido Popular i altres partits contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la qual cosa va crear una notable incertesa política sobre les conseqüències institucionals que es puguin produir segons quina sigui la decisió jurisdiccional. Així mateix, el Tribunal, d'acord amb la seva jurisprudència establerta l'any passat en la sentència 59/2008, que declarà conforme a la Constitució la Llei Orgànica 1/2004, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, va continuar desestimant les nombroses qüestions d'inconstitucionalitat promogudes per diversos jutges penals que dubtaven de la constitucionalitat del tractament diferent que per raó del sexe de l'autor estableix la llei en el casos de l'anomenada violència domèstica.
Països Catalans
El 22 de juliol, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries d’acord amb el que estableix l’article 65 de l’Estatut d’Autonomia
© Aena
A Catalunya, l'activitat legislativa el 2009 va experimentar un notable impuls que es va reflectir en un bon nombre de lleis que desenvolupen l'Estatut del 2006. Així, en l'aspecte institucional cal destacar les lleis referides al Consell de Garanties Estatutàries, així com la seva modificació o la modificació de la llei de creació de l'Oficina Antifrau. En l'àmbit de la concreció de les competències, també cal destacar lleis com les relatives a la prevenció i el control ambiental de les activitats; l'accés a l'entorn de les persones acompanyades de gossos d'assistència; la salut pública; el decret legislatiu que aprova el text refós de la llei de carreteres i també el que aprova el text refós de la llei dels residus; la llei d'educació; l'Agència de l'Habitatge; els aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries; la mediació en l'àmbit del dret privat; els centres de culte; la política industrial; la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes; la regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives; els recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s'hagin d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles; l'avaluació ambiental de plans i programes; de regulació de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària; les condicions d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat; la regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics; l'Autoritat Catalana de la Competència, etc.
En l'exercici de la potestat reglamentària, destaquen els decrets de modificació sobre l'organització i el funcionament de la Comissió Govern de la Generalitat-Conselh Generau dera Val d'Aran; el desenvolupament de la Llei d'educació, com el relatiu a l'ordenació dels ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria per a les persones adultes o la creació de la Delegació del Govern de la Generalitat a Mèxic.
En el marc de les decisions administratives d'especial significat públic, destaca la revocació de la Creu de Sant Jordi concedida a Fèlix Millet.
A les Illes Balears, el Parlament va aprovar, entre d'altres, les lleis destinades a fer front a la crisi econòmica com ara les mesures ambientals per a impulsar les inversions i l'activitat econòmica; la Llei de mesures tributàries per a impulsar l'activitat econòmica a les Illes; els serveis socials; la modificació de la Compilació de Dret Civil, sobre causes d'indignitat successòria o desheretament; la rehabilitació i millora dels barris dels municipis de les Illes, etc.
El Govern va aprovar els decrets llei de mesures ambientals per a impulsar les inversions i l'activitat econòmica, i el de mesures urgents per a l'impuls de la inversió; la unificació dels procediments i la simplificació dels tràmits en matèria turística, com també la declaració responsable d'inici de les activitats turístiques; la creació del Consell de l'Economia Social i del Cooperativisme; l'ordenació i supervisió de l'activitat dels mediadors d'assegurances; el desplegament del règim jurídic de la base de dades de subvencions i d'ajudes públiques; la creació de l'Institut d'Economia i de la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears; la regulació del Fòrum de la Immigració, etc.
La sentència 55/2009 del Tribunal Constitucional va declarar la inconstitucionalitat parcial de la Llei del Parlament 9/1997, de mesures tributàries per vulneració del principi d'igualtat en la llei, per causa de les diferències tributàries procedent de l'Administració de l'Estat.
Al País Valencià, les Corts van aprovar, entre d'altres, les lleis referides a la modificació del règim econòmic matrimonial valencià; la creació del comitè valencià per als Afers Europeus; la protecció a la maternitat; va reformar la llei del Síndic de Greuges; la coordinació del sistema d'investigació científica i desenvolupament tecnològic, i la modificació de la legislació sobre ajuda a les víctimes del terrorisme.
Entre les disposicions de caràcter reglamentari va destacar la regulació dels serveis d'atenció i informació al pacient; el carnet de família educadora; la regulació de les exigències bàsiques de disseny i qualitat en edificis d'habitatge i allotjament; el reglament d'habitatges de protecció pública; la regulació del dret a la segona opinió mèdica en l'àmbit del sistema sanitari públic; l'aprovació del certificat d'obra, etc.
A Andorra, les eleccions legislatives al Consell General, celebrades el 26 d'abril de 2009, van donar la victòria al Partit Socialdemòcrata encapçalat per Jaume Bartumeu, nou cap de govern del Principat. Per aquesta causa, l'activitat legislativa va ser menor que anys enrere. Entre les lleis aprovades van destacar les relatives a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia; la modificació de la llei general de sanitat; la signatura elec-trònica; l'acord amb Espanya per a la cessió de l'edifici i altres béns de Ràdio Andorra, a més de tota una sèrie de lleis de crèdit extraordinari i suplements de crèdit.
El Tribunal Constitucional va resoldre un conflicte de competències promogut pel Comú de la Parròquia d'Encamp contra una resolució del Govern relativa a l'expedient d'expropiació de declaració d'utilitat pública i necessitat d'ocupació, referent a la necessitat d'adquisició dels drets patrimonials del Comú d'Encamp. El TC va considerar que el Govern ha vulnerat la competència del Comú sobre medi ambient.