La Grip A/H1N1 o Grip Nova
A causa de la por generalitzada a una pandèmia de grip A, el Govern va engegar una campanya de vacunació a la tardor per a les persones de risc
© Elliot Hagedorn / Duke University
Durant el mes d'abril van començar a arribar notícies d'un brot de pulmonies greus a Mèxic, que va col·lapsar ràpidament els serveis sanitaris d'aquell país. Com a resposta, s'adoptaren immediatament tota una sèrie de mesures extraordinàries, com el tancament de les es- coles, la supressió de les concentracions de gent i, fins i tot, la reducció de l'activitat laboral. La malaltia es va estendre cap als Estats Units, el Canadà i, posteriorment, per Europa i la resta del món. Es tracta d'una malaltia contagiosa, principalment per via aèria, de les vies respiratòries provocada pel virus A/H1N1. Es diferencia de la grip convencional perquè el nou virus conté elements d'altres virus trobats en els porcs, les aus i els humans. La simptomatologia d'aquesta malaltia, molt semblant a la de la grip humana, produeix febre, tos, malestar general, cefalea, rinitis i altres símptomes respiratoris, i alguns malalts poden presentar diarrea, nàusees i vòmits. En la majoria dels casos, aquesta malaltia es resol favorablement sense atenció mèdica ni fàrmacs antivirals. Només en presència de patologies prèvies la malaltia pot agreujar l'estat del pacient, de la mateixa manera que ho fa la grip estacional o comuna.
La ràpida extensió d'aquesta malaltia i les dades sobre la seva virulència i mortalitat van fer disparar les alarmes de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i que s'iniciés una exhaustiva monitorització d'aquesta infecció a tot el món. Al juny, a causa de la gran dispersió dels casos detectats, l'OMS va declarar l'estat de pandèmia.
Aquest fet, juntament amb la difusió dels plans d'emergència preparats per les autoritats sanitàries, inclosa la utilització de l'exèrcit per a custodiar els fàrmacs antivirals, i el tractament sensacionalista que li donaren els mitjans de comunicació --incloent cada dia el nombre de morts atribuïts a la grip nova--, va provocar un estat d'alarma en la població. Tot i els advertiments dels professionals, que no trobaven justificat aquest estat de neguit des del punt de vista clínic, es va començar a buscar assistència sanitària davant del més petit signe de refredat. Afortunadament, el pas del temps va mostrar que, per a la població sense factors de risc --malalties cròniques, patologia pulmonar preexistent, estats de sobrecàrrega--, la grip nova es comporta gairebé igual que la grip estacional, fet que sembla que ha contribuït a tranquil·litzar la societat. Cal no oblidar que la grip estacional comporta també una certa mortalitat en la població de risc, i no per això hi ha cada hivern un estat d'alarma.
Per fer front a una possible segona onada de la grip nova durant la tardor-hivern, les autoritats sanitàries, reunides en el si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, que reuneix el responsable del Ministeri de Sanitat amb els consellers de Sanitat de les Comunitats Autònomes, van preparar plans moderats basats en vacunació de la població de risc, recomanacions per a evitar el contagi i monitorització efectiva de l'evolució de la situació. Una vegada hagi passat aquesta segona onada i a la vista de l'afectació real de la població, caldrà analitzar per què s'ha provocat aquesta situació i si ha estat espontània o bé motivada per determinats interessos.
Primer trasplantament de cara fet a l'Estat
El 18 d'agost va començar a l'Hospital Universitari de la Fe de València el primer trasplantament de cara fet a Espanya, realitzat per l'equip del cirurgià Pedro Cavadas. Aquesta intervenció ha estat la vuitena que s'ha efectuat amb èxit al món --prèviament s'havia fet a França, el primer l'any 2005, la Xina i els Estats Units.
El procés de trasplantament de cara té dues parts. La primera consisteix a extirpar els teixits que es volen trasplantar, amb els corresponents vasos sanguinis i terminacions nervioses. En la segona es realitza una adaptació al receptor mitjançant un procediment de microcirurgia que inclou la reparació de tots els nervis de la cara, les artèries i les venes, els conductes salivals i, posteriorment, la reconstrucció de totes les comissures facials. La intervenció pretén, a més, aconseguir que la nova cara s'assembli més a la del receptor que a la del donant, cosa que es veu facilitada pel fet que la part trasplantada consisteix en una sèrie de teixits tous que prenen la seva forma a partir de l'estructura òssia on s'insereixen. En el decurs de la intervenció van participar una trentena de professionals.
Aquesta intervenció va ser la primera que incloïa una secció de mandíbula i llengua. L'operació ha de permetre al pacient, un home de 43 anys afectat també per un càncer al coll, recuperar la capacitat de parlar intel·ligiblement, d'engolir i de tornar a tenir sentit del gust en un costat de la llengua.
Barcelona cardiològica
Les noves tecnologies informàtiques desenvolupades suposen un gran avenç en el diagnòstic de les malalties cardiovasculars
© Siemmens
Al final del mes d'agost Barcelona va esdevenir la capital mundial de la cardiologia amb motiu del Congrés de la Societat Europea de Cardiologia, que va reunir 32.000 experts en aquest camp. A banda de la presentació d'avenços en el diagnòstic i el tractament de les malalties cardiovasculars, el congrés va incidir sobretot en la prevenció i la potenciació dels hàbits saludables per a evitar que en el futur les persones pateixin patologies cardiovasculars. Entre les propostes del congrés figuren l'aprovació, l'any 2010, d'una Directiva de la Unió Europea que obligui tots els estats membres a legislar per frenar el tabaquisme i assumir mesures de foment d'hàbits alimentaris saludables ja des de la infància.
Les malalties cardiovasculars (infart, ictus cerebral, aturada cardíaca, etc.) són la primera causa de mort al món, fins al punt que, segons les dades i previsions de la Societat Europea de Cardiologia, la meitat dels europeus moriran a causa d'aquestes patologies. A l'Estat espanyol, l'any 2008 les malalties cardiovasculars van causar la mort a 124.126 persones --el 36% del total de morts--, però tal com es va posar de manifest al llarg del Congrés, cal recordar que, gràcies als hàbits alimentaris i les formes de vida, Catalunya té una de les taxes de mortalitat per malalties coronàries més baixes del món.
Anul·lat el Decret sobre teràpies naturals
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va frenar la llei que regulava la pràctica de diverses teràpies naturals, com ara el quiromassatge
© Sziget Festival
L'any 2007, el Govern de la Generalitat, a proposta del Departament de Salut, va aprovar un decret pioner a Europa que havia de servir per a regular l'exercici de les teràpies naturals. El decret, que va ser aprovat sense el desitjable consens dels professionals afectats, recollia, entre altres as-pectes, els requisits necessaris que han d'acreditar els establiments on s'imparteixen aquestes teràpies i les seves escoles, com també la formació que han de demostrar els professionals sense titulació sanitària reglada. Les teràpies incloses en el decret eren: naturopatia, naturopatia amb aplicació puntual d'homeopatia, acupuntura, teràpia tradicional xinesa, cinesiteràpia (teràpia a base de moviments), osteopatia, shiatsu, reflexologia podal, espinologia, drenatge limfàtic, quiromassatge, diafreoteràpia i alliberació d'estrès amb tècniques de cinesiteràpia. El decret exigia als pràctics o professionals sense titulació sanitària una formació mínima de 300 hores, basada en unes guies formatives dissenyades per l'Institut d'Estudis de la Salut. Aquestes matèries eren les que haurien d'impartir les escoles d'aquestes especialitats.
El Consell General de Col·legis Oficials de Metges va presentar recurs contenciós administratiu contra el Departament de Salut, perquè entenia que el decret era arbitrari, ja que permetia exercir una professió sanitària a aquells que no són professionals de la salut. Al mateix temps, el Ministeri de Sanitat també va presentar recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i va demanar la suspensió de diversos articles fins que la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC resolgués el conflicte plantejat per diversos col·lectius sanitaris, petició que va ser acceptada pel tribunal.
Finalment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en una resolució del 4 de juny de 2009, va anul·lar la totalitat del decret per regular les condicions necessàries per a exercir teràpies naturals.
La Sala Contenciosa Administrativa va assenyalar que el decret equipara l'actuació terapèutica amb l'actuació sanitària, en contra del que diu la llei estatal, i recorda que la llei estableix que les activitats sanitàries només poden ser exercides per professionals titulats i en establiments reconeguts, i també que el decret català permetia als qui no són professionals sanitaris exercir una professió sanitària amb la simple acreditació d'una formació que, de fet, substitueix la formació reglada indicada en la legislació bàsica de l'Estat.
La sentència, a més, va subratllar que el Ministeri de Salut, l'únic amb competències per a regular en aquesta matèria, ja estudia el sector per a fer-ho.
Creació del Consell Català de Formació de les Professions Sanitàries
El dia 1 de juliol es va constituir el Consell Català de Formació de les Professions Sanitàries com a òrgan dependent del Departament de Salut amb la finalitat d'establir instruments que garanteixin la coordinació i l'homogeneïtat de les estructures d'acreditació i la gestió de les institucions de formació continuada, i també dels programes i les activitats de les diferents professions sanitàries.
Les seves funcions són: la resolució dels expedients d'acreditació d'activitats, programes i centres de formació continuada; la relació amb la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries del Sistema Nacional de Salut; la constitució dels consells tècnics de formació continuada de les diferents professions sanitàries; la regulació del procediment d'acreditació d'activitats, programes i centres de formació continuada, i la informació sobre les disposicions reguladores; la proposta de plans d'auditoria i avaluació de les activitats, els programes i els centres de formació continuada acreditats; la coordinació de les tasques dels respectius consells tècnics; i la relació amb les comissions de formació continuada i organismes equivalents de les diverses comunitats autònomes, entre d'altres.
Consta d'un plenari, presidit pel conseller/a de Salut, d'un consell tècnic per cadascuna de les professions sanitàries incloses dins l'àmbit d'aplicació de la Llei d'ordenació de les professions sanitàries i d'una secretaria, a la qual s'adscriu la secretaria tècnica dels consells tècnics.
Premi Nobel de medicina i fisiologia 2009
Cèl·lules canceroses descontrolades en un teixit sa
© CDC / Judy Schmidt
El premi Nobel de medicina i fisiologia del 2009 va ser concedit, de manera compartida, a Elizabeth H. Blackburn, de la Universitat de Califòrnia (San Francisco), a Carol W. Greider, de la Facultat de Medicina de la Universitat Johns Hopkins (Baltimore), i a Jack W. Szostak, de l'Hospital General de Massachusetts (Boston). Els tres científics guardonats han resolt un dels principals problemes dins la biologia actual: de quina manera es realitza la còpia completa dels cromosomes durant la divisió cel·lular i com resten protegits contra la degradació. La solució, d'acord amb les troballes dels guardonats, està en els extrems dels cromosomes --els telòmers-- i en l'enzim que els forma, anomenat telomerasa. Mitjançant la utilització de tècniques d'investigació genètica, els guardonats van demostrar que als extrems dels cromosomes hi ha unes estructures que els cobreixen, a manera de caputxa (telòmers), que eviten que es degradin o quedin enganxats durant la divisió cel·lular. De tota manera, en cada divisió es perd una petita part dels extrems, i això fa que la divisió de la cèl·lula estigui limitada a un nombre de vegades, més enllà de les quals la divisió serà inefectiva per la inestabilitat dels cromosomes. Es pot dir, per tant, que els telòmers actuen com una mena de cronòmetre i regulen el compte enrere de la vida cel·lular. Per tant, hi ha una relació clara entre la funció dels telòmers i l'envelliment.
S'ha pogut comprovar que aquest mecanisme limitador de la divisió cel·lular no es produeix en les cèl·lules canceroses, en les quals hi ha un creixement cel·lular incontrolat. S'ha identificat un complex químic, anomenat telomerasa, que s'uniria als telòmers de les cèl·lules canceroses i aniria augmentant les seqüències de nucleòtids dels telòmers, és a dir, precisament al contrari del que succeeix habitualment en cèl·lules no canceroses. Això evitaria el desgast dels extrems i no es limitaria la divisió cel·lular, la qual cosa donaria lloc al creixement desmesurat i invasiu propi dels tumors malignes. La importància d'aquest descobriment és molt clara i, de fet, ja s'està treballant en aquest sentit: per una part frenant o retardant l'envelliment general del cos, mitjançant la telomerasa, i per l'altra, intentant frenar el creixement de les cèl·lules tumorals, mitjançant inhibidors de la telomerasa, tot afavorint el desgast dels extrems cromosòmics i limitant, d'aquesta manera, la divisió de les cèl·lules tumorals.