El fenomen d'El Niño i la disminució d'huracans al Carib i a l'àrea de l'Atlàntic durant el 2009
Al llarg de l'any es van observar anomalies de temperatura de les aigües del Pacífic est que van indicar el desenvolupament del fenomen El Niño-Oscil·lació del Sud a partir del segon semestre del 2009, que va continuar durant tot l'hivern i es va allargar fins al primer trimestre del 2010. Entre els impactes negatius esperats d'El Niño hi ha un augment de la precipitació al centre de l'oceà Pacífic tropical, inundacions i esllavissades a l'Amèrica Central i l'Amèrica del Sud i la disminució de la pluja, amb la consegüent sequera, a Indonèsia. L'aspecte positiu, però, és que la temporada d'huracans al Carib i a l'Atlàntic, pròpia dels mesos de juny a octubre, va ser de menor incidència, tant en nombre i com en activitat dels huracans.
La virulència dels tifons al Sud-est asiàtic
El cicló Ketsana va arrasar la zona de les Filipines i va deixar-hi més de 400 morts
© Pacific Command / Lance Cpl. Marie Matarlo
Per contra, la temporada de ciclons tropicals, anomenats tifons a l'àrea del Sud-est asiàtic, no va tenir aquesta bonança. El més destacable per la pèrdua de vides humanes i per les conseqüències catastròfiques va ser el tifó Ketsana, que al final del mes de setembre va inundar diverses illes de Filipines i va causar més de 400 morts, i més tard va destruir centenars de milers de cases a les costes vietnamites. A Bangladesh, el cicló Aila va produir al final del mes de maig centenars de víctimes i una gran devastació.
El canvi climàtic
Un grup de 60 científics destacats, inclosos 20 guardonats amb diferents premis Nobel (de la pau, física, química, economia, literatura), van publicar, al final de maig, un memoràndum per fer una crida a l'acció mundial urgent sobre el canvi climàtic, amb vista a la conferència mundial sobre el clima celebrada al desembre a Copenhaguen.
La declaració va demanar un acord climàtic global i just que limiti l'escalfament a 2 ºC per sobre dels nivells preindustrials, cosa que, segons l'esmentat grup, només es podrà aconseguir si els països desenvolupats redueixen les seves emissions, com a mínim, entre un 25% i un 40% per sota dels nivells del 1990 per a l'any 2020 i un 50% per a l'any 2050. Per a aconseguir la correcta trajectòria de les emissions, aquestes haurien de disminuir a partir del 2015, com a molt tard. Tot i que la declaració del grup fou per consens, hi va haver menys acord a l'hora de decidir si els objectius han de ser jurídicament vinculants.
En aquest sentit, segons un estudi del centre britànic Hadley de recerca climàtica, el planeta podria escalfar-se uns 4 °C més el 2060 si les emissions de gasos d'efecte hivernacle no es frenen de manera ràpida i dràstica. La investigació indica que les emissions es troben al límit superior del previst per l'informe del 2007 del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i que exposa que els últims descobriments sobre el cicle del carboni han reforçat l'opinió que l'escalfament debilitarà els embornals naturals (com els oceans o els boscos tropicals) de carboni, motiu pel qual, en el futur, molt menys del 50% de les nostres emissions de CO2 serà absorbit pels embornals naturals. En conseqüència, és cada vegada més plausible que la temperatura augmenti més de 2 ºC i, fins i tot, potser més de 4 ºC.
D'altra banda, un estudi realitzat per l'Institut Internacional d'Investigacions sobre Polítiques Alimentàries de Washington va concloure que els països en desenvolupament podrien patir fortes caigudes en el rendiment dels conreus l'any 2050 si el canvi climàtic es deixa sense control. Això podria fer que hi hagués 25 milions més de nens desnodrits, fet que no es donaria en un món sense escalfament global. L'informe, que pren l'escenari climàtic que l'IPCC preveu per a l'any 2100 --amb un augment de la temperatura entre 2 ºC i 5,4 °C i un nivell del mar entre 26 cm i 59 cm més alt respecte als nivells del 1990--, fa servir dos models climàtics per a predir aquests efectes: el desenvolupat pel Centre Nacional de Recerca Atmosfèrica (NCAR) de Boulder (Colorado) i el del Commonwealth Scientific and Industrial Research Organization (CSIRO). Segons aquests models, alguns dels efectes més importants es faran sentir en el blat de regadiu (amb una reducció dels rendiments entre el 20% i el 35%) i en l'arròs, i els països en desenvolupament seran els més afectats pel canvi climàtic i els que s'enfrontaran a grans reduccions en els rendiments dels conreus, especialment el sud d'Àsia (els models mostren que els agricultors d'aquesta regió podrien patir una caiguda dels rendiments de prop del 50%).
Pel que fa als models, cal destacar que el simulador climàtic C-Roads --que es va implementar en una tesi doctoral duta a terme el 1997 per l'investigador Thomas Fiddaman, als Estats Units-- és adoptat cada vegada més pels negociadors, polítics i representants dels diversos països per avaluar l'efecte hivernacle de les emissions nacionals amb vista a la cimera del clima a Copenhaguen. El simulador usa com a input les dades sobre les emissions de gasos d'efecte hivernacle del país o regió durant un període determinat, i projecta les temperatures, el nivell del mar i les concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni per al període de temps desitjat, fins al 2100, traduint models climàtics complexos a prediccions que s'entenen fàcilment. El seu principal atractiu és la velocitat amb què proporciona les prediccions climàtiques, fet que permet una retroalimentació ràpida sobre les conseqüències dels canvis de la política d'emissions.
Prèviament a la cimera de Copenhaguen, Barcelona va ser la seu, durant la primera setmana de novembre, d'un gran nombre de reunions dels especialistes i representants governamentals dels països que intervenen en la cimera, per tal d'arribar a uns primers acords sobre les mesures que cal prendre per a limitar les emissions i mitigar els efectes del canvi climàtic.
Catalunya: nevades abundants, ventades i onades de calor
A Catalunya, les ventades del gener van ocasionar grans destrosses i van obligar els bombers a actuar, sobretot, en la neteja d’arbres caiguts
© Fototeca.cat
L'hivern 2008-09 passarà als arxius climàtics de Catalunya com un dels hiverns més blancs de les últimes dècades, amb neu a les muntanyes fins ben entrada la primavera.
També va destacar, per la seva virulència, l'excepcional ventada dels dies 24 i 25 de gener. Un episodi de vents molt forts, gairebé huracanats, que van causar diverses víctimes humanes, a més de nombroses destrosses, especialment per la caiguda d'arbres sobre edificacions, línies elèctriques i vies de comunicació.
El marc meteorològic del temporal de vent va ser el pas sobre Catalunya d'una depressió molt profunda amb un gran gradient de pressió. La depressió es va formar el dia 23 de gener a la zona del Cantàbric per ciclogènesi explosiva --un procés produït per la interacció d'una depressió preexistent en superfície amb una depressió a les capes altes de l'atmosfera--, fet que va determinar que en poques hores la depressió s'aprofundís fins a arribar a valors en el seu centre de cap als 970 hPa i gradients horitzontals de pressió al voltant de 5 hPa/100 km. Durant el matí del dissabte 24 la depressió es va desplaçar cap al sud de França i va afectar tot el Principat en el seu radi d'acció. Es van produir vents molt forts de ponent i mestral que van ultrapassar els 100 km/h de mitjana en gran part del territori, amb ratxes en superfície que en alguns punts van superar els 120 km/h.
L'estiu va començar amb temperatures molt superiors a les normals, i al final de juny algunes zones interiors van patir temperatures properes als 40 ºC. Les onades de calor es van repetir durant el mes de juliol i agost, i, de fet, les altes temperatures van continuar fins a mitjan octubre. La pluviometria va ser molt irregular, amb contrastos molt marcats: al setembre, alguns aiguats afectaren el sud de Catalunya, mentre que extenses àrees del centre de Catalunya tingueren precipitacions inferiors a les normals. Les fortes precipitacions de les comarques del sud van ser conseqüència de la persistència de diverses depressions mediterrànies, amb l'important efecte que suposa l'alta temperatura del mar en aquesta època de l'any, les quals van produir aiguats i inundacions catastròfiques, amb víctimes mortals, a l'est i el sud-est de la península Ibèrica. En diversos punts de la Ribera del Xúquer es van ultrapassar els 400 l/m2 i a Burriana (Castelló) van patir inundacions històriques.
Conferència Plinius sobre tempestes mediterrànies
Del 7 a l'11 de setembre es va celebrar a Barcelona l'11a Conferència Internacional Plinius, un congrés, coordinat per la Universitat de Barcelona, dedicat a l'estudi dels temporals a l'àrea mediterrània i emmarcat dins la secció de la Unió Geofísica Europea sobre desastres naturals. Els objectius són proporcionar un fòrum interdisciplinari de presentació i discussió dels coneixements actuals sobre els temporals que afecten la Mediterrània. Entre els científics que hi van participar, hi havia nombrosos experts en meteorologia, climatologia, hidrologia i geomorfologia i socioeconomia.