La compra de l’Avui per El Punt va ser ben rebuda pels sectors que defensen un gran grup de comunicació en català
© Núria Farrús
La crisi econòmica va sacsejar a bastament els mitjans de comunicació durant l'any 2009: tant els mitjans públics com els privats; tant els escrits com els audiovisuals. La davallada dels ingressos publicitaris va suposar el tancament d'alguns mitjans, a Catalunya i arreu, i nombrosos expedients de regulació d'ocupació impulsats per algunes de les principals capçaleres de la premsa mundial. Igualment, algunes administracions es van veure obligades a reduir les subvencions als mitjans públics atesa la prioritat d'altres despeses socials.
Això no obstant, algunes empreses van aprofitar aquesta situació de crisi per adquirir-ne altres o bé per plantejar noves estratègies en un mercat cada cop més fragmentat, extremament competitiu i molt condicionat pel creixent protagonisme de la xarxa internet.
Pel que fa a Catalunya, també va destacar un fet extraordinari i poc freqüent entre empreses competidores: al final de novembre, dotze diaris catalans --El Punt, l'Avui, La Vanguardia, el Diari de Girona, el Diari de Tarragona, el Segre, La Mañana, Regió 7, El Nou 9, el Diari de Sabadell i el Diari de Terrassa-- van publicar un editorial conjunt en defensa de l'Estatut. El text, titulat "La dignitat de Catalunya", mostrava la preocupació de la societat catalana per la sentència que ha d'emetre el Tribunal Constitucional espanyol al voltant de l'Estatut aprovat pels parlaments català i espanyol i ratificat en referèndum pels ciutadans de Catalunya. La iniciativa va rebre el suport massiu de la societat catalana: empresaris, sindicats, mitjans de comunicació, organitzacions culturals i cíviques, partits polítics --excepte el Partit Popular i Ciutadans--, col·legis professionals, l'Associació Catalana de la Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals van adherir-se a l'editorial conjunt. A banda d'això, l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal es va lamentar que els principals diaris del país ignoressin la premsa comarcal i local a l'hora de pactar la publicació del text, però, malgrat sentir-se menystinguts, es van sumar a la iniciativa. La resposta dels mitjans de comunicació espanyols a aquest editorial conjunt va ser molt criticada, i van acusar la premsa catalana de pressionar el Tribunal Constitucional.
La crisi i els seus efectes
Al final d'any, el panel d'anunciants coordinat per l'empresa Zenith Media va anunciar que la caiguda del mercat publicitari al conjunt de l'Estat espanyol durant el 2009 arribaria al 16,7%, malgrat una lleugera millora del darrer trimestre de l'any. I les previsions per a l'any 2010 també eren pessimistes, encara que es preveia una baixada més moderada.
La situació del mercat publicitari ha afectat molt directament els mitjans de comunicació, tant públics com privats, que s'han vist en molts casos obligats a prendre mesures dràstiques. La Vanguardia i El Periódico, els dos principals diaris editats a Catalunya, van impulsar expedients de regulació d'ocupació (ERO) acordats amb els professionals que van afectar gairebé un centenar de periodistes. En el cas de La Vanguardia, es van prejubilar alguns referents de la professió com el reporter Bru Rovira o el crític cinematogràfic Lluís Bonet Mojica, entre d'altres. En canvi, el diari Avui, sobre el qual feia molt temps que circulaven rumors sobre una reducció de plantilla i, fins i tot, sobre la viabilitat del rotatiu, va protagonitzar la sorpresa de l'any. Al final del novembre, es va fer públic que el diari gironí El Punt, mitjançant l'empresa editora Hermes Comunicació, adquiria el 100% de l'Avui. Aquest rotatiu era propietat de la Corporació Catalana de Comunicació, formada pels grups Godó (40%), Planeta (40%) i l'Institut Català de Finances (20%). Els nous propietaris van assegurar que les dues publicacions són complementàries i que l'objectiu és potenciar la capçalera del diari català i que no es plantegen cap ERO, com planejava fer l'anterior direcció. El periodista gironí Xevi Xirgo, molt vinculat a l'empresa editora d'El Punt, va ser nomenat nou director de l'Avui en substitució de Carles Flo, nomenat al mes de juliol.
La compra de l'Avui per l'empresa editorial d'El Punt va causar una certa sorpresa en el sector de la comunicació i alhora va ser ben rebuda pels sectors que defensen la creació d'un gran grup de comunicació que aposti sense complexos pel català. De fet, alguns mesos abans, Hermes havia intentat adquirir el grup Regió 7, que finalment va acabar a mans de Prensa Ibérica.
La crisi també va suposar el tancament d'algunes publicacions editades en català. Al mes de juny, després de vint-i-sis anys, va tancar el setmanari vallenc El Pati, i al novembre es va anunciar que la revista Dossier Econòmic deixava de publicar-se. Aquesta publicació econòmica, adreçada a la petita i mitjana empresa, tenia dotze anys de vida, però patia una delicada situació econòmica, especialment des del setembre, quan va deixar d'encartar-se amb El Punt.
A escala internacional, l'impacte de la crisi va afectar capçaleres tan emblemàtiques com The Washington Post, que va tancar tres de les seves delegacions als Estats Units --Nova York, Los Angeles i Chicago-- després d'una notable reducció de personal, o el New York Times, que al mes de març va vendre bona part de la seva seu social a Manhattan per 180 milions d'euros i al mes d'octubre va anunciar una retallada de cent periodistes de la seva redacció, un 8% del total --aquest rotatiu té una plantilla de 1.250 professionals del periodisme, la més nombrosa dels diaris nord-americans--. També als Estats Units, les vendes de revistes al quiosc van caure el 2009 un 12% respecte de l'any anterior. Publicacions tan populars com Cosmopolitan o Playboy van passar per moments molt difícils. Una de les darreres víctimes per tancament va ser The Washington Blade, una publicació pionera orientada al col·lectiu homosexual i que acabava de complir quatre dècades.
Ofensiva de les televisions privades
Pel que fa al món de la televisió a l'Estat espanyol, el 2009 va ser el final d'una etapa tecnològica: a l'abril del 2010 està prevista l'apagada analògica i la implantació definitiva de la televisió digital terrestre (TDT). Aquest procés ha transformat i fragmentat el mercat audiovisual, que ha vist proliferar els canals i l'oferta en una conjuntura de crisi. En aquest context, els diferents agents han cercat fórmules d'adaptació i supervivència. Així, la Unió de Televisions Comercials Associades (UTECA), que agrupa les principals cadenes privades espanyoles, va endegar una dura campanya per aconseguir que el Govern aprovés una disminució progressiva de la publicitat a Televisió Espanyola. Aprofitant els vents que bufaven de França, on el Govern Sarkozy va impulsar una reforma dels mitjans públics per eliminar parcialment la publicitat de les cadenes públiques, la UTECA va aconseguir que el Govern Zapatero impulsés un projecte de llei sobre el finançament de RTVE que suposa que l'ens públic deixi d'emetre publicitat a partir de l'1 de gener de 2010. Com a contraprestació, les televisions privades i els operadors de telecomunicacions hauran de pagar un percentatge dels seus ingressos per publicitat a RTVE. Així, el dia 1 de setembre de 2009 va entrar en vigor la nova llei i RTVE va deixar de contractar espais publicitaris encara que pot captar patrocinis i intercanvis publicitaris d'esdeveniments esportius i culturals que s'ajustin a les missions de servei públic. Precisament, al mes de novembre, Alberto Oliart, de vuitanta-un anys i exministre dels governs d'Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo Sotelo, va ser nomenat president del Consell d'Administració de RTVE en substitució de Luis Fernández, que va presentar la seva dimissió en desacord amb la nova llei de finançament de l'ens públic.
Un cop aconseguida la desaparició de la publicitat a RTVE, la UTECA va reprendre l'ofensiva contra les televisions autonòmiques, inclosa Televisió de Catalunya. Els directius de la UTECA argumenten que a Espanya no hi pot haver dos models de televisió pública, l'estatal i l'autonòmic, i consideren que aquestes últimes han de deixar el mercat publicitari per a les privades. La filosofia de la UTECA, que s'explica pels seus interessos empresarials, és rebutjada radicalment pel conjunt de les televisions autonòmiques, i molt especialment a Catalunya.
Manel Fuentes (dreta), al capdavant del Matí de Catalunya Ràdio, té l’escriptor Màrius Serra entre els col·laboradors del programa. Per Nadal van fer una emissió especial des del Gran Teatre del Liceu
© Catalunya Ràdio
L'any 2009 va ser especialment difícil per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que va preveure tancar l'exercici amb una davallada d'entre un 33 i un 35% dels ingressos publicitaris respecte de la quantitat pressupostada. A més a més, el Govern de la Generalitat va retallar gairebé en 14 milions d'euros les aportacions previstes. I alguns programes, tant de TV3 com de Catalunya Ràdio, no van assolir els nivells d'audiència previstos i tot plegat va provocar un cert nerviosisme. Això no obstant, en el darrer semestre de l'any, TV3 va recuperar la primera posició en les audiències que havia perdut al mes de juny en bona part gràcies als informatius, les retransmissions del Barça i els programes Polònia o Afers Exteriors, a més a més dels culebrots. Pel que fa a Catalunya Ràdio, el fitxatge de Manel Fuentes per dirigir i conduir l'espai matinal va permetre recuperar-ne el lideratge.
També les televisions locals es van veure afectades per aquesta conjuntura. BTV, la cadena pública de Barcelona, va patir una retallada pressupostària malgrat l'impuls que ha representat la direcció del periodista Àngel Casas. Tanmateix, la crisi va portar a iniciatives com la fusió entre la televisió pública del Maresme i el canal privat de Mataró, que van deixar de competir i van crear, per sobreviure, el Consorci Digital Mataró-Maresme.
La xarxa internet i els mitjans digitals són els que millor es van adaptar a la situació de crisi. De fet, durant el 2009, la inversió publicitària en el conjunt d'internet va créixer al voltant d'un 9% i es va convertir en el segon mitjà per volum d'inversió, només superat per la televisió. En alguns països, com la Gran Bretanya, internet ja ha superat la televisió pel que fa als ingressos publicitaris i concentra el 23,5% de la inversió dels anunciants.
Diverses dades indiquen la importància creixent de la xarxa. Per exemple, l'ús d'internet no para de créixer entre els usuaris catalans. A la tardor, la xarxa era utilitzada cada dia per 2,5 milions de catalans (un 39% de la població), amb un increment de 477.000 usuaris respecte de l'any passat, un 21% més. De la mateixa manera, no paren d'augmentar els minuts de dedicació diària --de 45,4 a 47,7 el 2009-- i pel que fa a la llengua, el 47,8% dels usuaris navega en català.
A aquestes xifres, cal afegir-hi alguns estudis que pronostiquen una profunda transformació del mitjà televisiu, provocada per la digitalització i els nous hàbits de consum cultural que possibilita la xarxa. La televisió sobre IP, és a dir, canals per internet, i la possibilitat de veure qualsevol programa, en qualsevol moment per mitjà de l'ordinador, obliguen les grans cadenes a repensar-se el model de negoci.
Noves estratègies
La situació de crisi i la convicció, cada cop més arrelada, que el sector de la comunicació necessita revisar les seves formes de fer per sobreviure, ha suposat l'adopció de noves estratègies empresarials i també públiques, impensables fins fa ben poc. Per exemple, les tres editorials de revistes més importants als Estats Units volen unir-se i crear un iTunes en forma de botiga en línia. Els seus continguts s'oferiran als lectors de llibres electrònics i s'adaptaran per a telèfons intel·ligents. Entre les publicacions, hi figuren Vanity Fair, Vogue, Time, People o The New Yorker, entre moltes altres. Per la seva banda, el diari britànic The Guardian va publicar al final d'any un anunci en el seu web on sol·licitava blocaires per a cobrir la informació local a diverses ciutats britàniques. Oferia un contracte de col·laboració durant un any per treballar des de casa o des de qualsevol lloc amb connexió a internet. La iniciativa de The Guardian és una mostra de les noves estratègies de les empreses editores de continguts. Una iniciativa que té el mateix esperit va ser creada a Catalunya al final de novembre. L'Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals va impulsar una plataforma de cooperació digital destinada a tres tipus de públic: els mitjans de comunicació que vulguin aportar continguts; les entitats i associacions que tinguin interès a informar dels actes que organitzen, i els ciutadans perquè aportin continguts i participin en la xarxa.
Altres mitjans han repensat la seva oferta. Al final d'any, el diari digital Vilaweb va estrenar nou disseny i nova seu. Vilaweb, a partir d'una nova imatge realitzada per América Sánchez i Albert Planas, ha apostat per un periodisme més interpretatiu que no pas immediat, característic de molts mitjans digitals. També The Wall Street Journal Europe, diari dels directius empresarials, ha impulsat un canvi de disseny, amb més color en les seves pàgines, i de continguts.
Pel que fa a altres iniciatives imaginatives, cal destacar la campanya del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya que va oferir una subscripció temporal i gratuïta a una publicació periòdica a tots aquells catalans que feien divuit anys durant el 2009. La iniciativa va començar el 2008 i va obtenir una resposta notable, ja que 13.000 joves, el 20% del total, es van acollir al programa de subscripcions.
Les dificultats de moltes empreses del sector de la comunicació van facilitar algunes operacions de compra-venda. Al mes de novembre, Telefónica, l'operadora de telecomunicacions, va adquirir el 21% de Digital+, la plataforma del Grupo Prisa. L'operació es va tancar en 470 milions d'euros, dels quals Telefónica abonarà 240, ja que el Grupo Prisa li en devia 230. De fet, el Grupo Prisa, editor d'El País,es va veure obligat a reestructurar-se i vendre participacions d'empreses del seu grup per fer front a una difícil situació econòmica. Al final d'any, el Grupo Prisa va negociar la venda de la part que li resta de Digital+ a Silvio Berlusconi. D'altra banda, Luis del Olmo va arribar a un acord amb el grup Vocento per vendre Onda Rambla per dotze milions d'euros. D'aquesta manera, el popular periodista va assegurar la seva presència a Catalunya i va passar a ser accionista de referència de Punto Radio.
Polèmiques de l'any
Al mes d'agost, el Consell de Ministres del Govern Zapatero va donar llum verd a la TDT de pagament per mitjà d'un reial decret llei, una fórmula legal per a casos d'extrema necessitat. L'empresa Mediapro va ser la gran beneficiada ja que, amb vista a la nova temporada futbolística, va iniciar les emissions de GolTV. Tres setmanes després d'iniciar-ne les emissions, el nou canal de pagament ja havia aconseguit 665.000 abonats. La decisió del Govern va ser interpretada per alguns mitjans, especialment el Grupo Prisa, com un tracte de favor a l'empresa que lidera Jaume Roures i que també edita el rotatiu Público.
Pel que fa a Catalunya, els continguts de TV3 van encendre la polèmica. El 10 de setembre, just després del discurs institucional de la Diada, que fa el president de la Generalitat, TV3 va emetre una promoció del programa Nit 10 en la qual apareixia la caracterització del president Montilla que es fa al programa Polònia. TV3 va demanar disculpes per aquest fet. D'altra banda, algunes veus van afirmar que la televisió nacional de Catalunya s'havia "espanyolitzat". Mònica Terribas, la directora de TV3, va respondre amb contundència i va reclamar que no es facin servir els mitjans de comunicació en la batalla política, encara que va reconèixer que la qualitat del català a TV3 havia disminuït.
L'any es va tancar, de nou, sense una solució definitiva a la recepció de TV3 al País Valencià malgrat la iniciativa legislativa popular, impulsada per Acció Cultural del País Valencià, que vol aconseguir que el Govern espanyol garanteixi la recepció de les emissions de televisions en els territoris que comparteixen llengua. El Govern català defensa la reciprocitat, és a dir, que el nou escenari de la TDT garanteixi tant la recepció del Canal 9 a Catalunya com de TV3 al País Valencià.
La Llei general audiovisual, que impulsa el Govern espanyol, va desfermar la polèmica al final d'any. La iniciativa va despertar moltes crítiques a Catalunya perquè topa amb les competències de la Generalitat. Per exemple, proposa una autorització estatal per emetre continguts en una altra comunitat a qualsevol televisió autonòmica, entre moltes altres qüestions. Tant Esquerra Republicana de Catalunya com Iniciativa per Catalunya-Verds van presentar al Congrés dels Diputats una esmena a la totalitat de la llei i van demanar que es retorni al Govern Zapatero.
Finalment, dues iniciatives positives. La primera: al mes d'octubre, el comte de Godó, propietari de La Vanguardia, i l'alcalde d'Igualada, Jordi Aymamí, van signar un conveni per impulsar el Museu de la Premsa de Catalunya. L'antiga fàbrica La Igualadina Cotonera, vinculada a la família Godó, serà la seu del futur museu.
La segona: Narcís-Jordi Aragó, periodista, advocat, escriptor i president del consell editorial d'El Punt, va rebre el premi Ofici de Periodista 2009 que atorga el Col·legi de Periodistes de Catalunya.