L’any 2010 va ser un període de final de legislatures, amb poques novetats polítiques i legislatives pel que fa a la lingüística.
El canvi més important en la legislació de primer nivell en política lingüística va ocórrer a la Franja. Es va estrenar la Llei de llengües, que recentment havien sancionat les Corts d’Aragó. L’aprovació d’aquesta llei s’havia endarrerit més de tretze anys des que la reforma de l’Estatut del 1996 n’exigia la redacció. El Partit Aragonès (PAR), soci regio-nalista del Govern, va concentrar tot l’argumentari anticatalanista, que va convertir aquesta llei en la primera que no assolia el consens en la coalició amb el PSOE, després de deu anys de Govern. La llei va ser definitivament aprovada amb els vots dels socialistes i dels aragonesistes progressistes de la Unió Aragonesista (CHA).
El català, considerat dèbil per l’activisme cultural aragonès i de la Franja, reconeix les dues llengües com a pròpies d’Aragó, tot i que n’evita l’oficialitat. La norma no assegura l’aprenentatge del català de tota la població escolar, però sí que consolida l’assignatura com a optativa. Al final del 2010 es va crear un Consell Superior de les Llengües d’Aragó que ha d’assessorar el Govern en matèria de política lingüística i que té una composició força propera amb l’associacionisme i el món acadèmic. Amb tot, va quedar oberta encara la formació d’una Acadèmia Aragonesa del Català, que la llei reconeix com a única autoritat lingüística del català a Aragó.
El Tribunal Constitucional va suspendre cautelarment part dels reglaments d’ús del català a l’Ajuntament de Barcelona
© Fototeca.cat
També en l’àmbit de les lleis fonamentals en política lingüística, abans de l’estiu el Tribunal Constitucional (TC) va declarar inconstitucionals alguns dels punts més importants per a la llengua catalana de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, quatre anys després que s’aprovés per referèndum. El punt que va sofrir una retallada més important va ser el que consolidava l’ús preferent de la llengua en les administracions i els mitjans de comunicació públics. Això no obstant, se’n van mantenir d’altres, com el deure de conèixer les dues llengües oficials. També es va suspendre cautelarment part dels reglaments d’ús del català de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Lleida. Les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a partir de les denúncies respectives del PP i de Convivència Cívica, van legitimar la decisió avalant-se en part en la jurisprudència referent a l’Estatut d’Autonomia. Pel que fa a les polèmiques sobre la llengua en el model escolar català, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ratificar el dret a rebre els primers ensenyaments en català o en castellà, però va rebutjar la demanda de Convivència Cívica que exigia la incorporació en el full de preinscripció d’una casella de tria lingüística. Tanmateix, el 22 de desembre, el Tribunal Suprem (TS) espanyol va instar la Generalitat, en tres sentències, a adaptar-se a la sentència del TC per fer el castellà “llengua vehicular, junt amb el català”. El TS va estimar, en contra del que va sentenciar el TSJC, les instàncies presentades per tres pares perquè els seus fills rebessin classes en castellà i que les comunicacions tant escrites com orals de les escoles fossin en castellà.
Al País Valencià, l’impuls de l’anglès a les aules es va mantenir a costa del bloqueig de l’oferta d’ensenyament en català, segons va denunciar Escola Valenciana. També es va denunciar que els pressupostos en matèria de política lingüística seguien sofrint retallades, que arribaven a xifres que s’acostaven a la meitat o el terç de les de l’any anterior. La Generalitat Valenciana, després de 35 sentències contràries al seu plantejament, va acceptar la validesa de la titulació de Filologia Catalana per a acreditar el coneixement del valencià en les oposicions docents. Amb tot, el reconeixement es va fer crípticament, perquè es volia evitar la denominació de “català” per a la llengua.
A la resta de territoris, les novetats en el camp sociolingüístic van ser menors als de la Franja, Catalunya o el País Valencià. El Govern Balear va anunciar la necessitat d’acreditar la competència en català per als guies turístics. El Govern d’Andorra va signar un conveni amb els grans magatzems que operen al país per tal que els seus treballadors s’adrecin preferentment en català, a més de l’oferta de cursos específics de llengua per a aquests treballadors. Perpinyà, seguint els passos del Consell General dels Pirineus Orientals, va declarar oficial el català. Aquests fets, tot i que amb minsos efectes directes, van tenir una transcendència simbòlica important. També els alumnes de La Bressola van reclamar millores en el transport proposat pel Consell General.
En el camp mediàtic i cultural, sembla que es van anar resolent gran part dels conflictes oberts, però no els més importants. A les Balears, la resolució del conflicte sobre les emissions de TV3 es va consolidar amb un acord de reciprocitat entre els canals catalans i els balears. Durant l’any 2010, s’hi va sumar l’acord gestionat entre Aragó i Catalunya per l’intercanvi de les seves respectives emissions públiques a les comarques frontereres, entre les quals hi ha la Franja. També el Govern d’Andorra i el de Catalunya van signar un conveni de reciprocitat televisiva entre l’Estat i les comarques de l’Alt Pirineu. La Catalunya del Nord també va veure com s’adequaven les emissions de TV3 en el canvi del senyal analògic al digital. Però el País Valencià va sofrir un important retrocés amb el pas a la televisió digital, i va perdre les emissions de TV3. La Generalitat Valenciana havia clausurat les emissions en analògic i havia aturat els principis d’acord de reciprocitat amb Catalunya. Tanmateix, la societat civil havia aconseguit 650.000 signatures que avalaven una Iniciativa Legislativa Popular per instar el Parlament espanyol a evitar l’obstaculització de la difusió de les emissions en català en tot el seu espai lingüístic. Al final d’any, el Govern espanyol va intentar aturar la discussió en seu parlamentària, però el procediment restava obert.
En el camp de la premsa, els dos principals diaris en català es van aproximar, perquè l’empresa editora d’El Punt va comprar l’Avui i, entre d’altres, es van unificar els seus web. El 28 de novembre va sortir al carrer el primer número del nou diari en català Ara.
La Llei del cinema es va aprovar al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de normalitzar la presència del català a les sales de projecció
© Frankie Roberto
En el camp de la cinematografia es va aprovar al Parlament de Catalunya, amb els vots del tripartit i de CiU, la Llei del cinema, que pretén normalitzar la presència del català en els cinemes, preveient el doblatge o la subtitulació de la meitat de les còpies en llengües estrangeres. L’oposició dels empresaris del sector no només va dificultar l’operació a Catalunya, sinó també l’objectiu del Govern d’Andorra de difondre les còpies en català al país.
En l’àmbit de les personalitats, el catedràtic de llengua i literatura catalanes Joan Solà va morir a 70 anys, havent estat director de la Gramàtica del català contemporani. En l’àmbit internacional, la llengua va tenir una important repercussió fora dels territoris de llengua catalana. En el marc del Saló Expolangue de París, on el català va ser convidat, representants dels governs català, andorrà, balear, de la Catalunya del Nord, l’Alguer i Morella van firmar de manera conjunta el document El català, llengua de deu milions d’europeus, al voltant de la Fundació Llull.
Els governs de les Balears i Catalunya, juntament amb els d’Euskadi i Galícia, van simbolitzar la seva defensa conjunta de les llengües pròpies amb el II Premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe, que en aquesta edició va guanyar l’empresa Eroski.
En el marc europeu, la Comissió Europea havia amenaçat de prescindir dels serveis de l’únic traductor al català que tenia la institució, però la pressió de diferents actors van fer enrere la iniciativa. D’altra banda, la Generalitat de Catalunya va veure fracassades les aspiracions perquè el català esdevingués llengua d’Europa mentre no ho fos del respectiu estat. Pel que fa a la polèmica dels anys anteriors sobre la traducció no oficial al català del web de l’Europarlament, va continuar oberta, mentre el web oficial prescindia encara d’aquesta llengua.
A Internet, el català va aconseguir tres fites importants. La Viquipèdia es va aproximar als 300.000 articles i va pujar dues posicions en el rànquing de viquipèdies. Del número 15 passava al 13; superava així el noruec i el finès, dues llengües també de demografia mitjana, i se situava per sota del xinès. L’enciclopedia.cat, amb 375.000 articles, va incorporar funcions de col·laboració dels usuaris en els continguts, mentre s’estrenava el nou web diccionari.cat, que conté el Gran diccionari de la llengua catalana (88.500 entrades i 170.000 definicions) i també dóna accés a la consulta del Diccionari escolar DIDAC (15.000 entrades i 23.700 definicions), el Diccionari enciclopèdic de medicina (48.000 entrades i 120.000 definicions) i el Diccionari multilingüe (alhora, cal esmentar l’aparició dels diccionaris de l’Enciclopèdia Catalana per al seu ús amb dispositius mòbils). Google va continuar traduint gran part de les seves aplicacions al català, i Apple va variar la seva política d’arraconament de la llengua i el 2010 va obrir al català el sistema operatiu dels mòbils i els tablets de la companyia, però es resistia amb el programari dels seus ordinadors. El domini .cat, per a la comunitat lingüística catalanoparlant, va complir el seu quart any amb prop de 40.000 webs registrats, que al final del 2010 ja superava amb escreix.