Religió catòlica
L’any 2010 es va complir el cinquè aniversari del pontificat de Benet XVI. En aquest lustre, el nombre de fidels de l’Església ha augmentat, i es calcula que hi ha un total de 1.200 milions de catòlics al món (uns 85 milions més que el lustre anterior). A més, també ha crescut el clericat (300 bisbes nous) i s’han creat 167 noves diòcesis o circumscripcions eclesiàstiques, fins a arribar a 3.082. El nombre actual de sacerdots està al voltant dels 411.000, uns 4.500 capellans més que fa 5 anys. Durant aquest temps, el nou papa, sense tenir el carisma personal de Joan Pau II, ha sabut anar molt més enllà de la imatge de “guardià de l’ortodòxia”, com se l’havia definit en un principi.
L’any 2010 va fer cinc viatges pastorals fora d’Itàlia. A l’abril, a Malta, va celebrar els 1.950 anys del naufragi de sant Pau a l’illa i va concloure també l’Any Paulí de l’Església universal. Al maig, va peregrinar fins a Fàtima (Portugal), i al juny, va visitar Xipre. L’ecumenisme i l’eucaristia, com a elements unificadors de l’Església, van ser dos grans eixos vertebradors de la visita a un país on es va crear la primera ciutat cristiana, i on el 81% de la població segueix la confessió ortodoxa i la comunitat catòlica representa una minoria.
Al mes de setembre va fer un viatge d’especial rellevància al Regne Unit, un país anglicà que acull entre els seus ciutadans sis milions de catòlics. El primer ministre britànic, David Cameron, va qualificar la visita de positiva i l’arquebisbe de Canterbury, Rowan Williams, també va exaltar les bones relacions interreligioses. Durant la visita, Benet XVI va beatificar el cardenal John Henry New-man, de qui va exaltar el vast llegat d’escrits acadèmics i espirituals, d’una qualitat i claredat exceqents. Un dels temes que el papa va tractar amb més precisió i contundència durant aquests dies va ser el dels abusos sexuals a menors que havien comès clergues, dels quals va dir que minaven greument la credibilitat dels responsables de l’Església.
Finalment, el 6 i el 7 de novembre Benet XVI va fer una visita pastoral a l’Estat espanyol en dues etapes: Santiago de Composteqa, amb motiu de l’Any Sant Composteqà, i Barcelona, per dedicar la nova basílica de la Sagrada Família. El pontífex va destacar a la plaça de l’Obradoiro el fet que Santiago sigui la tercera destinació de les peregrinacions cristianes després de Jerusalem i Roma. En aquest sentit, es va qualificar com un pelegrí més i va recordar que peregrinar és estar sol en el camí envers la transcendència. També va tenir paraules de denúncia envers el laïcisme agressiu que, segons el pontífex, hi ha actualment a l’Estat espanyol i que va arribar a comparar amb l’anticlericalisme viscut a la dècada de 1930. A Barcelona, el papa va fer una litúrgia plena de simbologia amb la qual va dedicar el temple expiatori de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí, ja oficialment basílica i oberta al culte catòlic. A l’homilia, Benet XVI va defensar la dignitat i el valor primordial del matrimoni i la família, i va demanar que es defensés la vida dels fills com a sagrada i inviolable des del moment de la seva concepció. Al final de la dedicació del temple es va dirigir a la façana del Naixement per resar l’Àngelus davant de desenes de milers de persones que l’esperaven al carrer. Segons l’Ajuntament de Barcelona, un total de 250.000 persones van acompanyar el papa de Roma en la seva visita a l’edifici. Benet XVI va tancar la seva estada visitant l’obra benèfica social del Nen Déu, al barri del Guinardó de Barcelona, un centre religiós dedicat a atendre nens amb síndrome de Down i diferents malalties mentals. Amb aquest gest, va voler retre homenatge a l’acció social de l’Església catòlica i les seves institucions a Barcelona i Catalunya.
Els casos d’abusos sexuals d’alguns sacerdots de l’Església ha estat el tema que els darrers anys ha sacsejat la Santa Seu amb més duresa i que el 2010 va cobrar una especial rellevància. Aquests escàndols han estat utilitzats per nombrosos mitjans de comunicació europeus per a acusar el Vaticà d’ocultar la realitat, ser flexibles amb aquestes pràctiques i, fins i tot, provocar aquest tipus d’esdeveniments per la imposició del celibat. Diferents veus en el si de l’Església, incloent-hi la del mateix papa, s’han mostrat fermes i intolerants amb aquests casos. El mateix Benet XVI va impulsar una profunda reforma que tractava amb rapidesa i contundència aquests casos, i ho va fer legitimat per la seva experiència de més de vint anys com a prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, que s’ocupa d’aquests casos i que actualment té com a promotor de justícia el pare Charles J. Scicluna. La nova normativa de l’ordenament canònic combat amb fermesa els abusos sexuals i la Santa Seu serà, des d’ara, un tribunal competent en delictes contra la fe. D’aquesta manera, el Vaticà endureix notablement la “Delicta graviora” del 2001 per afrontar casos d’aquest tipus. Gràcies a aquesta reforma, l’Església és la institució que té les normes més exigents contra la pederàstia i, alhora, la que presenta menor incidència. En aquest difícil context, els catòlics laics han estat un suport fonamental per al clero i han intentat restaurar el bon paper del sacerdoci al món valorant el servei que fan. Internet ha servit per a recaptar suport en favor dels sacerdots. A Espanya va desta-car, per exemple, la campanya internacional impulsada per l’associació E-Cristians de suport al papa i als sacerdots i que va ser rebuda amb gratitud pel Consell Pontifici per als Laics, màxim organisme que aglutina els laics al Vaticà.
En un altre àmbit, per primera vegada un llibre recull una conversa amb un papa. El periodista i escriptor alemany Peter Seewald va publicar Llum del món, que és el resultat de sis hores de converses amb Benet XVI en què el pontífex repassa els grans temes que han marcat la teologia del moment, els diferents esdeveniments polítics que sempre han acompanyat les relacions entre els diferents països i, en darrer lloc, els interrogants que sovint ocupen gran part del debat públic.
El nou bisbe de Solsona, Xavier Novell, és el prelat més jove de les diòcesis catalanes
© Bisbat de Solsona
D’altra banda, la Santa Seu va posar en marxa el nou Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització. Aquest nou dicasteri, dirigit per monsenyor Rino Fisichella, està pensat per reflexionar sobre els temes de la nova evangelització i promoure les formes i els instruments adequats per dur-la a terme en societats de tradició catòlica que han entrat en un procés de secularització.
En l’apartat de nomenaments, destaca el dels 24 nous cardenals que, amb motiu del tercer Consistori Ordinari Públic, va crear el papa Benet XVI. A l’Estat espanyol, monsenyor Mario Iceta va ser nomenat nou bisbe de Bilbao, i José Ignacio Munilla, bisbe de Sant Sebastià. De la mateixa manera, Xavier Novell, de 41 anys, va ser nomenat bisbe de Solsona en substitució de Jaume Traserra, que havia renunciat el càrrec l’any 2009, a 75 anys, que és l’edat de jubilació dels bisbes. Novell es converteix, així, en el prelat més jove d’Espanya.
Cerimònia de beatificació del pare Tous a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona
© Ordre Caputxines de la Mare del Diví Pastor / Eulàlia Surroca
L’Església espanyola va ser cridada a celebrar la memòria litúrgica dels beats màrtirs de la Guerra Civil, que se celebra el 6 de novembre de cada any. El 2010, el Sant Pare va aprovar la publicació de decrets que reconeixen el martiri de 26 futurs beats, assassinats durant la persecució religiosa a Espanya el 1936. Aquests se sumen als 498 màrtirs espanyols de la Guerra Civil que Benet XVI va beatificar l’any 2009. Un d’aquests beats va ser el sacerdot màrtir Josep Samsó, afusellat pels republicans l’1 de setembre de 1936. Samsó va ser beatificat al gener del 2010, quan es va celebrar la seva memòria litúrgica a la seva ciutat natal, Mataró. Un altre nou beat català és el pare Tous, fundador de les Caputxines de la Mare del Diví Pastor, que va ser beatificat a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Unes 60.000 persones van assistir a l’acte de beatificació del caputxí Fray Leopoldo de Alpandeire, a Granada, la vida del qual va ser un cant a la humilitat i la confiança en Déu, segons va assegurar el Sant Pare. Finalment, cal destacar la beatificació de Manuel Lozano Garrido, Lolo, el primer periodista laic que rep aquests honors sense haver passat pel martiri. Lolo fou un periodista i escriptor discapacitat que va convertir la seva professió i la seva vida en una ofrena a Déu.
Cristianisme i ecumenisme
Els apropaments entre les esglésies cristianes de tot el món van tenir els seus dos principals protagonistes en les esglésies catòlica i ortodoxa. Al setembre, es va celebrar a Viena (Àustria) la reunió plenària de la Comissió Mixta Internacional per al Diàleg Teològic entre l’Església catòlica i l’Església ortodoxa en el seu conjunt. El tema que s’havia de tractar era el paper del bisbe de Roma en la comunió de l’Església universal, fent una referència especial al mil·lenni de la història cristiana. Aquesta reunió va ser la consecució de la celebrada l’any 2009 a Pafos (Xipre) i que, de la mateixa manera, cercava una lectura comuna dels fets històrics i dels testimonis relatius al primat petrí en el primer mil·lenni amb l’objectiu d’aconseguir una interpretació compartida que possibilités una confluència sobre el tema central que els separa: l’exercici del primat del papa, una de les qüestions centrals que van provocar, fa gairebé mil anys, el cisma entre les esglésies ortodoxes i Roma.
La reunió de Viena va mostrar que resoldre la qüestió del primat del bisbe de Roma, la qüestió més decisiva del gran Cisma d’Orient que va dividir el cristianisme l’any 1054, és un camí encara llarg, però totes dues parts tenen la voluntat d’avançar, la qual cosa es va veure com un fet prou important.
Tot això ha estat possible gràcies al clima d’apropament propiciat per totes dues esglésies. Aquesta unitat es va observar, entre altres iniciatives, en el comunicat derivat del segon Fòrum Catòlic-Ortodox celebrat a l’octubre a Rodas (Grècia) i que va advertir del perill que es deriva d’una societat secularitzada sense referències morals. Elfòrum, que va versar sobre el tema “Relacions Església-Estat: perspectives teològiques i històriques”, el presidien el metropolità Gennadios de Sasima, del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, i el cardenal Péter Erdo´´, president del Consell de les Conferències Episcopals d’Europa (CCEE), i va congregar 17 delegats d’aquest Consell, així com un nombre similar de representants de les esglésies ortodoxes a Europa.
D’altra banda, però en el mateix sentit, la Santa Seu va sembrar el germen d’una possible futura “Declaració comuna” sobre la fe que comparteixen els cristians de les diferents confessions. Aquesta va ser la conclusió que es va extreure d’un simposi celebrat al Vaticà, del 8 al 10 de febrer, amb la participació de teòlegs catòlics, luterans, reformats, anglicans i metodistes. En un comunicat, el cardenal Walter Kasper, president del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, que va promoure la trobada, va afirmar que entre les propostes concretes sorgides d’aquella trobada destacava la de redactar una Declaració Comuna sobre les convergències assolides de manera conjunta i ecumènica. Segons va explicar el purpurat, aquesta declaració podria prendre la forma d’una afirmació comuna de la fe baptismal, i un comentari al Credo apostòlic i al Parenostre.
El mateix Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, que va néixer amb el nom d’Institució del Secretariat per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, va celebrar el seu cinquantè aniversari amb un acte ecumènic el 17 de novembre. El president del Consell, monsenyor Kurt Koch, que va rellevar en la presidència el cardenal Walter Kasper al juliol, va encapçalar l’esdeveniment. Kasper també va intervenir en virtut de president emèrit del Consell. L’anglicà arquebisbe de Canterbury, Rowan Williams, i l’ortodox metropolità de Pèrgam, Ioannis Ziziulas, del patriarcat ecumènic de Constantinoble, també hi van assistir.
En el mateix ordre de coses, el Patriarca de Constantinoble, Bartolomé I, va defensar amb fermesa el diàleg ecumènic emprès amb la resta de confessions cristianes, i especialment amb l’Església catòlica, en el seu missatge amb motiu del Diumenge de l’Ortodòxia, celebrat el primer diumenge de Quaresma.
Aquest any el Vaticà també va dur a terme la constitució apostòlica Anglicanorum Coetibus. Aquest text, establert per Benet XVI fa un any, ofereix la possibilitat de crear circumscripcions eclesiàstiques no regionals. D’aquesta manera l’Església catòlica ofereix la possibilitat de crear ordinariats que acullin comunitats anglicanes mantenint elements propis de la seva tradició litúrgica i espiritual.
Acollint-se a aquesta possibilitat, el 8 de novembre, 5 bisbes anglicans de l’Església d’Anglaterra van comunicar la seva renúncia al ministeri a l’Església anglicana i la seva resolució d’unir-se a un ordinariat personal per a anglicans en plena comunió amb l’Església catòlica. Els bisbes van explicar en un comunicat que estaven “consternats” per la deriva que ha pres l’Església anglicana els darrers trenta anys i la separació amb la catòlica en aspectes de “vida diària” i “assumptes de fe i disciplina”, en clara referència a l’ordenació de dones bisbe. L’arquebisbe de Canterbury i primat, Rowan Williams, va valorar positivament la creació d’ordinariats per a l’acollida a l’Església catòlica de comunitats anglicanes, tot i que va mostrar la seva pena per la declaració dels bisbes.
En l’àmbit del desenvolupament i la pobresa, les principals esglésies europees del món van arribar a un pacte ecumènic per a lluitar contra la pobresa al vell continent. Les principals entitats cristianes i caritatives van presentar un pla al Parlament Europeu amb 14 recomanacions polítiques dirigides a la Unió Europea i als seus estats membres, amb l’objectiu de reduir radicalment la pobresa a Europa.
En l’apartat de decessos, Eleuterio Fortino, sotssecretari del Consell del Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, va morir el 22 de setembre a 72 anys, després d’una vida dedicada a la causa ecumènica, en particular a la unitat amb les esglésies ortodoxes.
Islam
La Junta Islàmica Catalana va denunciar que l’islam es veia com una amenaça a causa dels atemptats i deixava de ser una mostra de pluralisme
© Fototeca.cat / Corel
Amb motiu de la presidència espanyola a la Unió Europea, la Junta Islàmica Catalana, en col·laboració amb altres organismes musulmans a Espanya, va fer tota una sèrie de propostes relacionades amb els drets humans dels musulmans europeus (uns 16 milions a la Unió Europea). La iniciativa denunciava que, en el context posterior a l’11-S, la presència de l’islam es representava sovint com una amenaça, i reivindicava considerar-la com una confessió plenament compatible amb els valors bàsics de les societats europees, com són els drets humans, la democràcia, la llibertat de consciència o la justícia social. A més, es demanava desvincular els principis religiosos de les cultures d’origen, fent èmfasi en el fet que moltes pràctiques que es fan entre els musulmans no són pròpiament islàmiques, sinó que són pròpies de les cultures en les quals l’islam s’ha arrelat.
Amb l’objectiu d’aprofundir en la línia d’obrir l’islam a Occident, es va celebrar el IV Congrés de Feminisme Islàmic sota el lema “Eradicar estereotips”. A la trobada, celebrada a Madrid, s’hi van analitzar les perspectives del moviment feminista islàmic i es van intentar esclarir els estereotips que hi ha al voltant de la dona musulmana.
Budisme
El budisme tibetà segueix sent notícia per la repressió que pateix com a conseqüència de l’ocupació de la Xina al Tibet. En el seu afany per controlar la religió al país asiàtic, el Govern xinès va exigir reformes als monestirs tibetans, que tenen com a finalitat restar membres i elements pro Dalai Lama al clero i modificar la idiosincràsia dels monestirs budistes, amb una forta influència espiritual i política.
El líder tibetà actual, l’11è Panchen Lama, Bainqen Erdini Qoigyijabu, exiliat a l’Índia des del 1959 a causa de la invasió xinesa, va enviar un missatge a la comunitat budista i internacional en el 51è aniversari de l’aixecament pacífic del poble tibetà contra la repressió comunista de la Xina al Tibet, alhora que es complia el segon aniversari de les protestes pacífiques que van esclatar a la capital tibetana de Lhasa, al mes de març del 2008, i en les quals nombrosos monjos tibetans van perdre la vida. En aquesta missiva, també va animar les comunitats de la zona a seguir mantenint la seva determinació i el seu valor a fi de preservar la cultura i mantenir la identitat única pròpies.
Judaisme
L’any 2010 el món jueu va celebrar el seu any nou 5771 conegut com a Roix ha-Xanà, una festivitat religiosa que, a més, té un significat familiar especial per la seva importància en el context de la celebració.
Més de 400 líders jueus de tot el món es van reunir a Jerusalem per debatre sobre l’amenaça nuclear iraniana i la inserció de la república islàmica a l’Amèrica Llatina. Aquests van ser alguns dels principals temes que es van analitzar en l’obertura de la reunió anual de la Junta Directiva del Congrés Jueu Mundial. Enrique Chirom, tresorer del Congrés Jueu Llatinoamericà, va destacar el testimoni de la comunitat jueva de Veneçuela per les difícils relacions que manté amb el Govern d’Hugo Chávez.
Diàleg interreligiós
La Comunitat de Sant’Egidio va reunir 500 representants de diferents religions a l’anual Trobada Internacional de la Pau
© Comunitat Sant'Egidio / Riccardo Palco
La Trobada Internacional per la Pau que anualment organitza la Comunitat de Sant’Egidio va reunir aquest 2010 a Barcelona 500 representants de diferents religions i va coqocar en el centre del debat el conflicte palestinoisraelià amb la intenció de convertir-se en germen de la pacificació de la zona. A fi de demostrar la importància que té aquest conflicte per als organitzadors del congrés, aquest any va trencar amb el protocol habitual i va convertir l’acte inaugural en un fòrum de debat, en el qual van participar el ministre dels Awqaf i dels Assumptes Religiosos de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmoud Al-Habash, i el ministre de Relacions Diplomàtiques i de la Diàspora d’Israel, Yuli Yoel Edelstein; tots dos van defensar la necessitat de reprendre el procés de pau.
D’altra banda, catòlics i musulmans es van mostrar ferms contra la manipulació de religions en la reunió anual del Comitè conjunt per al diàleg del Comitè Permanent d’Al-Azhar per al Diàleg entre les Religions Monoteistes i el Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós que es va celebrar al Caire (Egipte). Al final de la trobada, el xeic Muhammad Abd al-Aziz Wasil, wakil (representant en els assumptes jurídics) d’Al-Azhar i president del Comitè Permanent per al Diàleg, i el cardenal Jean-Louis Tauran, president del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós, van signar una declaració comuna. La nota rescatava un fet succeït al Nadal ortodox passat a Nag Hamadi (Egipte) en el qual van morir com a conseqüència d’actes de violència religiosa 6 cristians i 1 policia musulmà. El cardenal Tauran agraïa al gran imam d’Al-Azhar, el professor i xeic Muhammad Sayyed Tantawi, el fet d’haver condemnat els actes de violència, haver expressat solidaritat a les famílies de les víctimes i haver reafirmat la igualtat de drets i deures per a tots els ciutadans, independentment de la seva pertinença religiosa. Durant la reunió, el Comitè va analitzar el tema “El fenomen de la violència confessional: comprendre el fenomen i les seves causes, i proposar solucions, amb referència particular al paper de les religions en aquest sentit”, i es va acordar prestar més atenció al fet que la manipulació de la religió amb finalitats polítiques o d’una altra naturalesa pot ésser font de violència; com també evitar la discriminació basada en la identitat religiosa, i obrir el cor a la reconciliació i al perdó recíprocs, condicions necessàries per a una convivència pacífica i fecunda.
En la mateixa línia de fraternitat i en un clima de cordialitat es va celebrar el setè coqoqui del Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós amb el Centre per al Diàleg Interreligiós de la Islamic Culture and Relations Organisation, que es va desenvolupar sota el tema “Religió i societat: perspectives cristianes i musulmanes”. La trobada es va celebrar a Teheran (Iran) i hi van participar 8 membres. Entre ells, del Consell Pontifici, el president del dicasteri, cardenal Jean-Louis Tauran; el secretari, arquebisbe Pier Luigi Celata, i el cap de l’oficina per a l’Islam, monsenyor Khaled Akasheh. De l’Església local: el president de la Conferència Episcopal d’Iran, arquebisbe de Teheran dels Caldeos Ramzi Garmou, i Francesco Pirisi S.D.B., vicari general de l’arxidiòcesi d’Ispahan dels Latinos.
Una trobada multireligiosa que va destacar per la seva singularitat va ser la celebració a La Paz dels 201 anys de la revolució del 16 de juliol de 1809, la qual va significar la Independència del país andí. Va destacar l’acte de sincretisme religiós en què van participar conjuntament sacerdots aimares i representants de l’Església catòlica i de comunitats eclesials protestants, metodistes i evangèliques. Després de la cerimònia pagana d’interculturalitat religiosa, els uns i els altres es van dirigir cap a la Catedral Metropolitana per celebrar un Te Deum. Les diferents confessions van pregar per la unitat en la diversitat, i els seus representants van ressaltar la maduresa mostrada pel poble peruà i els seus dirigents polítics, que es van unir per celebrar els 201 anys de la revolució juliana.
Una altra trobada d’apropament entre religions va ser la que es va fer a Tailàndia, en el 4t Simposi Cristiano-Budista, gràcies a la iniciativa del moviment dels Focolares, iniciat per Chiara Lubich, sota l’ègida de la Universitat Budista de Chiang Mai i amb l’associació budista japonesa Risso Kosei-kai. A la trobada es va reflexionar sobre la resposta de les religions als reptes del món globalitzat, i es va fer referència als problemes reals, com la manca de valors, el patiment de molts homes i moltes dones, la crisi financera i la pobresa. El simposi ha estat valorat com una etapa important en el camí de l’apropament entre les comunitats religioses budistes i cristianes a Tailàndia i a tot el món.
En l’àmbit cultural, el VII Festival de Música Medieval d’Alarcos va reunir cants jueus, musulmans i cristians. A l’ermita d’Alarcos es van congregar alguns dels grups més destacats en la recuperació de sons i maneres d’interpretar les cançons antigues per reproduir el so de les músiques medievals, tant la d’arrels cristianes com les que animaven els cors de musulmans i sefardites a l’edat mitjana.