L’any 2010 es va caracteritzar pel fet que la televisió, definitivament, es va cessar d’emetre analògicament el 3 d’abril i va passar a fer-ho de manera digital. També es van iniciar les transmissions de televisió en alta definició i en 3 dimensions.
La reorganització de l’espectre radioelèctric
Arran de la progressiva digitalització dels serveis de televisió en la banda d’UHF, la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) va aprovar en la Conferència Regional de Radiocomunicacions del 2006 de Ginebra l’acord GE06 amb el qual sol·licitava que la transició de la televisió analògica a la digital als països de la Regió 1 (Europa i Àfrica) estigués enllestida abans del 17 de juny de 2015, tot i que en la major part de països europeus ja ho avançaven el 2012. Posteriorment, la Conferència Mundial de Radiocomunicacions del 2007 (CMR-07) va atribuir les freqüències de 790 a 862 MHz, fins aleshores reservades a la televisió (canals del 61 al 69 d’UHF), a destinar-se a partir del 2015 a la Regió 1, al servei de comunicacions mòbils, tot i que es continuava reservant la banda de 470 a 790 MHz al servei de radiodifusió de televisió digital (canals del 21 al 60). Això és el que es coneix com el “dividend digital”.
Per aquest motiu l’Estat espanyol ha hagut de fer una nova planificació de freqüències del servei de televisió digital terrestre, ja que en l’actualitat els canals 61, 64 i del 66 al 69 s’estan utilitzant per als múltiplexs de cobertura estatal i per al de la televisió catalana. Amb el Reial decret legislatiu 365/2010, de 26 de març, es van posar en marxa 2 nous múltiplexs públics per a TVE i 3 nous múltiplexs privats de cobertura estatal per a Antena 3, Tele-5 i Cuatro, respectivament, i a Catalunya es va assignar un nou múltiplex digital a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, de manera que tots utilitzen les mateixes freqüències amb les quals abans emetien en analògic i s’estableix que l’1 de gener de 2015 ja hauran d’haver deixat d’emetre en els canals del 61 al 69, alliberant, per tant, aquesta franja de l’espectre.
En l’actualitat, alguns d’aquests canals han iniciat emissions de televisió en alta definició (HD), després que TV3 les iniciés el 23 d’abril de 2007, les cessés l’11 d’agost de 2008 i les reprengués el 18 de juny de 2009. Aquestes emissions es realitzen utilitzant una resolució vertical de 720 línies o més i amb una relació d’aspecte de 16:9; la codificació es realitza d’acord amb la recomanació H.264 de la UIT que equival a la norma ISO/IEC 14496-10, també coneguda com H.264/ MPEG-4 AVC, i utilitzant com a estàndard de transmissió la norma EN 300 744 establerta per l’European Telecommunication Standard Institute (ETSI).
Pel que fa a les comunicacions mòbils a l’Estat espanyol, dels 4 operadors existents de telefonia mòbil amb xarxa pròpia –Orange, Telefónica, Vodafone i Yoigo–, tots tenen llicències per a operar a les bandes de 900 MHz (GSM: 880-915 MHz / 925-960 MHz), de 1.800 MHz (DCS: 1.710-1.785 MHz / 1.805-1.880 MHz) i de 2.100 MHz (UMTS: 1.920-1.980 MHz / 2.110-2.170 MHz i 1.900-1.920 MHz), excepte Yoigo, que tan sols en disposa a la banda de 2.100 MHz. Des dels seus inicis, la banda de 900 MHz es va destinar exclusivament al sistema GSM de telefonia mòbil, però amb la directiva 2009/114/CE i la decisió 2009/766/CE la Unió Europea va autoritzar que les bandes de 900 MHz i de 1.800 MHz les poguessin utilitzar també els altres estàndards de telefonia mòbil, que és el que es coneix com el refarming o principi de neutralitat tecnològica d’aquestes bandes de freqüències. El fet de poder utilitzar les bandes de 900 MHz i la part resultant del dividend digital és realment avantatjós, ja que les condicions de propagació radioelèctrica en aquestes bandes són millors i fan que no sigui necessari utilitzar tantes estacions base com les que calen per a les bandes de 1.800 MHz o de 2.100 MHz i, per tant, suposa una menor despesa en la inversió. D’altra banda, la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i Societat de la Informació (SETSI) al començament d’any va realitzar una consulta pública per licitar per al 2011 les bandes anteriorment esmentades i també la banda de 2,6 GHz (de 2.500 a 2.690 MHz), que actualment és lliure, per a usos de comunicacions mòbils. El resultat de la consulta fou la bona acceptació que va tenir la proposta d’habilitar la banda de 900 MHz per a prestar els serveis d’UMTS i incrementar la cobertura dels serveis de banda ampla mòbil i mantenir el principi de neutralitat tecnològica per a les bandes de 800 MHz i de 2,6 GHz.
El mercat
El 2010 va ser l’any d’entrada en funcionament en l’àmbit de la Unió Europea de l’organisme regulador que s’havia creat al final del novembre del 2009. El Body of European Regulators for Electronic Communications (BEREC), presidit per John Doherty i amb seu a Brussel·les, és compost pels 27 presidents de les autoritats estatals reguladores de les comunicacions electròniques i per una oficina de suport. Al final d’any, la presidència del BEREC va passar a mans de Chris Fonteijn. El seu programa de treball per al 2010 es va centrar en l’entorn dels aspectes d’harmonització sobre itinerància (roaming) internacional, les xarxes d’accés de nova generació, el futur del servei universal, l’accessibilitat per a persones amb discapacitats, la neutralitat de la xarxa i aspectes de regulació, entre d’altres.
Amb relació a l’Estat espanyol, en l’informe publicat per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) corresponent al mes d’octubre, el nombre de línies telefòniques fixes del sector residencial havia augmentat en 30.624 noves línies, mentre que per al sector de negocis havia disminuït en 25.248 línies; en total, de gener a octubre s’havien donat de baixa 89.033 línies fixes, de manera que respecte a l’octubre de l’any anterior la variació havia estat del −0,3%, amb la qual cosa el nombre total de línies fixes a l’Estat era de 19.769.668. En canvi, pel que fa a les línies de telefonia mòbil al mes d’octubre havien augmentat en 199.843, cosa que suposava amb relació a l’octubre del mateix any un increment del 3,2%, de manera que el total de línies mòbils passava a ser de 55.970.859, triplicant gairebé el nombre de línies fixes, la qual cosa resulta una quota de mercat del 42,49% per a Movistar, el 30,18% per a Vodafone, el 20,03% per a Orange, el 3,80% per a Yoigo i el 3,49% per a la resta d’operadors mòbils virtuals. Finalment, per a les línies de banda ampla (ADSL i cable-mòdem) a l’octubre s’havien incrementat en 98.695, i en el període de gener a octubre havien augmentat en 683.180, de manera que l’increment respecte de l’octubre del 2009 era del 8,6%, fet que donava un total de 10.432.757 línies de banda ampla de les quals a Telefónica li corresponia el 53,25%; als operadors de cable, el 19,41%, i el 27,33% restant quedava repartit entre la resta d’operadors.
A l’octubre es va inaugurar la nova seu de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions a Barcelona
© CMT
El 6 d’octubre, la CMT va inaugurar la seva nova seu a Barcelona ubicada al districte 22@ –12.000 m2 que inclou com a annex l’antiga nau tèxtil de Can Tiana, rehabilitada com a sala d’actes, entre altres usos–, amb la qual cosa culmina el llarg procés de trasllat des de Madrid d’aquest ens regulador, que es va iniciar, no exempt de polèmica, al novembre del 2005.
Dins de l’activitat reguladora de la CMT, cal destacar la circular que va publicar el 15 de juny amb relació a les condicions d’explotació de xarxes i la prestació de serveis de comunicacions electròniques per a les administracions públiques, en què s’estableix, d’acord amb la Unió Europea, que hauran d’inscriure’s en el registre d’operadors, llevat dels supòsits d’autoprestació del servei, com és el cas dels centres educatius (escoles, instituts, universitats, etc.) incloent-hi els seus campus i considerant els docents i l’estudiant com a part del seu personal; i el supòsit de l’accés a internet en biblioteques sempre que els usuaris s’identifiquin i acreditin la seva vinculació amb el servei. En els altres supòsits, caldrà disposar d’un pla de negoci sòlid i coherent, i que es pugui finançar sense recursos públics.
Finalment, en la III Trobada que la CNT va organitzar al novembre a Barcelona, els diferents operadors van posar de manifest el creixement exponencial que havia tingut la demanda de la transmissió de dades i l’accés a internet en mobilitat amb el consegüent risc de congestió de l’espectre radioelèctric, i que calia començar a actuar en la reassignació de freqüències (refarming ) i avançar cap al desplegament dels sistemes de quarta generació (4G); i, d’altra banda, amb relació al desplegament de les xarxes d’accés de nova generació, van exposar les dificultats que es trobaven per al seu desplegament així com els diferents models d’operació, i la necessitat d’establir una regulació, mentre que els operadors de cables reivindicaven la seva xarxa com una veritable xarxa d’accés de nova generació.
Xarxa oberta
El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, va presentar el projecte de Xarxa Oberta de Catalunya
© Generalitat de Catalunya
Al començament d’any, el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, va presentar el projecte Xarxa Oberta de Catalunya, que consisteix en el desplegament i explotació d’una xarxa de fibra òptica que hauria de connectar totes les seus i equipaments de les administracions públiques catalanes, inclosos els centres educatius, hospitals públics i centres de salut, seus de l’Administració de Justícia i altres equipaments, amb una inversió prevista d’un màxim de 662 milions d’euros, per a prestar els serveis de l’Administració Pública catalana que requereixen gran capacitat de banda ampla, com ara el diagnòstic mèdic a distància, la recepta electrònica o les declaracions judicials per videoconferència, i alhora prestar al mercat majorista l’excedent que en pugui resultar a fi de millorar l’accés als serveis de banda ampla a tot el país. Aquest projecte havia de ser dirigit i coordinat amb criteris d’equilibri territorial i social i d’eficiència pel consorci ITCat, format per la Generalitat i Localret.
Les empreses que inicialment aspiraven a presentar-se al concurs mitjançant el procediment del diàleg competitiu eren, Abertis Telecom SA, Telefónica de España SAU, i la UTE formada per Imagina Media Audiovisual SL i Axia Netmedia Corporation. Tot i l’impuls inicial, el 12 de juliol el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació va redactar un manifest de suport al projecte Xarxa Oberta, que va rebre moltes adhesions, i que va provocar que el 3 d’agost el Govern de la Generalitat aprovés el projecte limitant-ne, però, el desplegament inicial a les seus amb infraestructura disponible i a totes les seus i municipis de les Terres de l’Ebre i reduint-ne la inversió a 68 milions d’euros, amb la consideració de primera fase del projecte. De la mateixa manera, el Govern va acordar que pel que feia referència a l’explotació de la xarxa, es prestarien els serveis de connectivitat a les seus actuals i futures, però que la prestació de serveis al mercat majorista, pel que fa a l’excedent de banda ampla, es faria amb els termes que determini la Direcció General de la Competència de la Comissió Europea, i que una vegada finalitzat el període de 20 anys del contracte de concessió, l’empresa explotadora hauria de posar la xarxa a disposició de la Generalitat.
El 12 d’agost, la Comissió Europea va aprovar el projecte Xarxa Oberta, ja que va considerar que el règim de prestació del servei majorista s’adequa a les directives europees sobre xarxes de banda ampla, contribuint a assolir els objectius de l’Agenda Digital i a reforçar les possibilitats de la competència basada en infraestructures sense falsejar indegudament la competència.
Finalment, el 22 de setembre, el Govern va adjudicar a Imagina-Axia el projecte Xarxa Oberta, que es desplegarà inicialment a les seus amb infraestructura disponible i als municipis de les Terres de l’Ebre; això suposarà la connexió de 696 edificis a 95 municipis, essent l’import de l’adjudicació de 253 milions d’euros en 20 anys.
Acord per a l’impuls de les infraestructures i els serveis de comunicacions mòbils
El 21 de setembre, al Palau de la Generalitat es va signar l’acord per a l’impuls de les infraestructures i els serveis de comunicacions mòbils, un full de ruta promogut per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i consensuat amb altres departaments de la Generalitat, nombrosos agents del sector i representants del món local, per al desplegament i l’accés a les xarxes de comunicacions mòbils de qualitat i l’impuls de l’R+D+I en aquest àmbit a Catalunya. El pacte fixa 11 objectius concrets que es desenvolupen en 73 línies d’actuació per a facilitar el desplegament ordenat d’infraestructures i serveis de qualitat a tot el territori, la seva adequació a les necessitats actuals i de futur, i la promoció del sector empresarial de les telecomunicacions a Catalunya, entre altres aspectes.
El pacte va ser subscrit pels departaments de Governació i Administracions Públiques, Política Territorial i Obres Públiques, Innovació, Universitats i Empresa, i Medi Ambient i Habitatge, el consorci Localret, els quatre operadors de telefonia mòbil (Movistar, Orange, Vodafone i Yoigo), l’operador d’infraestructures Abertis, la GSMA (Global System for Mobile Communications Association), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), La Salle-URL, els Col·legis Oficials d’Enginyers i d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETC i COETTC), el Consell de Cambres de Catalunya, les patronals PIMEC i CECOT, l’Associació d’Empreses de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (AETIC), la Federació d’Associacions d’Empreses TIC de Catalunya (FAETICC), la Fundació Observatori de la Societat de la Informació a Catalunya (FOBSIC), la Fundació I2CAT, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya, Barcelona Digital Centre Tecnològic, Microsoft Productivity Center, la Fundació per als Estudis de Prevenció i Seguretat Integral (FEPSI) i la Unió de Polígons Industrials de Catalunya.
La Generalitat invertirà un total de 80 milions d’euros en l’aplicació de les diferents mesures previstes en l’acord, mentre que la inversió privada serà 10 vegades la inversió pública.
Mobile World Congress
Microsoft va presentar un nou sistema operatiu per a mòbils, el Windows Phone 7, amb algunes aplicacions per a la tecnologia 4G
© Microsoft
Al mes de febrer es va tornar a celebrar a Barcelona per cinquena vegada consecutiva una nova edició del Mobile World Congress (MWC), en el qual van participar més de 1.300 expositors i més de 49.000 visitants procedents de 200 països, en el decurs del qual Microsoft va presentar el seu nou sistema operatiu Windows Phone 7 per a mòbils, i on es van començar a veure algunes de les aplicacions que oferirà la quarta generació de telefonia mòbil (4G), que són basats en el estàndards LTE Advanced o Wimax (IEEE 802.16.m) i es preveu que estigui desplegada el 2012, any precisament fins al qual està garantit que Barcelona sigui la seu del MWC.
La quarta generació de comunicacions mòbils
Segons dades de desembre, la UIT estimava que al final del 2010 hi havia a tot el món 5,3 bilions de línies de telèfon mòbil, de les quals 940 milions corresponien als serveis UMTS o de tercera generació (3G). També indicava que les xarxes de comunicacions mòbils ja són accessibles al 90% de la població mundial i al 80% de la població que viu en zones rurals. Amb relació a la banda ampla mòbil o 3G, s’havia passat dels 95 països que l’oferien el 2007, als 143 països que el 2010 ja la tenien, i que altres països com els Estats Units, Suècia, Noruega i Ucraïna ja havien començat a operar amb els serveis de quarta generació (4G).
També, al final d’octubre, l’Assemblea de Radiocomunicacions de la UIT, reunida a Ginebra, va establir el nom d’IMT-Advanced (International Mobile Telecommunications-Advanced) per a definir els sistemes de comunicacions mòbils de 4G que fan ús de la modulació OFDM (Orthogonal Frequency Division Multiplexing), –el mateix sistema de modulació utilitzat en TDT i DAB–. Ho va fer coincidint amb la finalització de l’avaluació de 6 opcions tecnològiques que optaven als requisits per a esdevenir els sistemes de banda ampla mòbil 4G, amb el resultat que tant el sistema LTE-Advanced (Long Term Evolution Advanced) desenvolupat pel consorci 3GPP (3rd Generation Partnership Project) i el Wireless MAN-Advanced desenvolupat per l’Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), conegut com l’estàndard IEEE 802.16.m, complien els requisits sol·licitats i s’han d’incloure oficialment dins les IMT-Avançades.
El 6 de desembre, en el Seminari Internacional de Radiocomunicacions del 2010 celebrat a Ginebra, es van debatre les especificacions detallades d’aquests nous sistemes avançats de comunicacions mòbils, amb la idea de poder disposar d’una recomanació tècnica de la UIT-R que es pugui publicar al començament del 2012. Aquests sistemes han de permetre accedir als serveis de les xarxes fixes i mòbils que utilitzen transmissió per a paquets de dades amb capacitat d’itinerància mundial, i han d’admetre aplicacions d’alta mobilitat amb velocitats màximes de 100 Mbits/s, i de baixa mobilitat amb velocitats d’1 Gbit/s, incloent-hi, per tant, les aplicacions multimèdia d’alta qualitat.
El sistema IMT-Advanced utilitzarà, a més de les bandes resultants del dividend digital abans esmentades, les bandes de: 698-960 MHz; 1.710-2.025 MHz; 2.110-2.200 MHz; 2.300-2.400 MHz; 2.500-2.690 MHz i 3.400-3.600 MHz.
Finalment, i com a exemples de la utilització dels sistemes IMT-Advanced destaquen els següents: Serveis de missatgeria, SMS, MMS, correu electrònic i videomissatgeria; telefonia vocal, incloent-hi la telefonia IP (VoIP); serveis de videotrucades d’alta qualitat; serveis de videoconferència entre diferents usuaris; navegació per internet; jocs interactius; intercanvi i descàrregues de fitxers; serveis multimèdia; serveis de consulta en temps real i mobilitat en aplicacions de salut i telemedicina; teletreball cooperatiu; comerç electrònic en mobilitat mitjançant el terminal mòbil; serveis de radiodifusió de televisió i de continguts multimèdia; sistemes de telemesura automàtica i telemonitoratge de paràmetres físics o biològics; sistemes de transport intel·ligent combinant els sistemes de comunicacions mòbils i els sistemes de geoposicionament per satèl·lit; sistemes d’emergència amb identificació de trucada i de geoposicionament; sistemes d’alerta pública en casos d’emergències, entre d’altres.
La nova televisió
El 3 d’abril de 2010 es va produir a l’Estat espanyol el cessament total de les emissions de televisió analògica amb el sistema de color PAL, avançant-se gairebé dos anys a la data de l’1 de gener de 2012 que havia establert el Reial Decret 2169/1998 amb què es va aprovar, el 1998, el Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre. Així es va acabar un llarg procés tecnològic de gairebé dotze anys de durada.
Quin ha estat el motiu del canvi? La resposta és bastant senzilla, la millora de l’eficiència en l’ús de l’espectre radioelèctric, un bé públic limitat. Fins ara, la transmissió d’un programa de televisió analògica consumia 8 MHz d’amplada de banda, mentre que amb el sistema de televisió digital actual (TDT), en aquests mateixos 8 MHz es poden transmetre fins a 5 programes de televisió i fins a 3 programes de ràdio.
Això, però, ha comportat una ruptura amb el que fins ara s’havia fet amb la introducció d’innovacions tecnològiques en els sistemes de TV analògica (sistema de color PAL, so estereofònic o dual, teletext o sistema NICAM de so digital), en què es preservava la compatibilitat amb els receptors existents. Així doncs, amb el sistema de TV analògica, un receptor de TV en blanc i negre fabricat els anys seixanta podia rebre perfectament les emissions de TV que fins al 2 d‘abril d’enguany s’emetien en analògic.
La TDT està basada en l’estàndard DVB-T (Digital Video Broadcast – Terrestrial). El senyal de vídeo i el corresponent àudio, un cop digitalitzats, es comprimeixen utilitzant el sistema de codificació MPEG-2 amb el qual es genera un flux de dades que correspon a un programa de televisió, i que és a l’entorn d’uns 5 Mbits/s. Aquest flux de dades, juntament amb els procedents d’altres programes de televisió, s’intercalen entre si per formar el que es coneix com a senyal múltiplex. Per poder emetre per antena aquest senyal múltiplex, cal modular-lo amb el sistema COFDM (Coded Orthogonal Frequency Division Multiplex) en la variant 8k. Aquest senyal s’organitza en trames que contenen 68 símbols, cadascun dels quals és constituït per 6.817 portadores separades 1.116 Hz, que ocupen gairebé els 8 MHz assignats al canal de transmissió. Cadascuna d’aquestes 6.817 portadores ha d’estar modulada en QPSK (modulació de fase i quadratura), QAM-16 o QAM-64 (modulació d’amplitud en quadratura amb 16 o 64 nivells, respectivament), amb la qual cosa es poden assolir velocitats de transmissió de 5 Mbits/s, 15 Mbits/s i 26 Mbits/s, respectivament. Si s’utilitza la modulació QAM-64 significa que es pot transmetre per un canal de 8 MHz, entre 4 i 5 programes de televisió.
La modulació COFDM està pensada per capgirar la interferència destructiva que es produeix en els sistemes analògics de televisió i ràdio i quan, a l’antena receptora, se sumen el senyal directe més els senyals reflectits (en el terra, edificis de l’entorn, etc.), que per aquest motiu arriben retardats respecte del directe i que, en funció de quin sigui el retard, pot arribar a cancel·lar el senyal a la sortida de l’antena. Entre l’emissió d’un símbol i del següent s’introdueix el que es coneix com interval de guarda; si la durada d’aquest interval és més gran que el temps màxim de retard que pot tenir el senyal reflectit, llavors el símbol del senyal directe i el del senyal reflectit se sumaran, de manera que la interferència esdevé constructiva.
És per aquest motiu que amb el sistema DVB-T es pot fer un ús més eficient de l’espectre radioelèctric si s’emet per canals contigus d’UHF, fet totalment impensable en televisió analògica, ja que en la xarxa de difusió un reemissor mai no podia emetre el senyal de TV pel mateix canal amb què el rebia sense causar interferències. Aquesta doble eficiència, en l’ús de l’espectre radioelèctric i en la possibilitat de poder emetre 4 o 5 programes per canal, és el tret característic de la TDT, i la raó de l’anomenat “dividend digital” que suposa alliberar els canals 61 al 69 i destinar-los a comunicacions mòbils.
Aquesta apagada analògica ha anat acompanyada, però, de dues novetats tecnològiques: les emissions en alta definició (HDTV) i les emissions en 3D.
Les emissions HDTV utilitzen el sistema de codificació MPEG-4/AVC Part 10 (Advanced Video Coding), –també conegut com l’estàndard UIT-T H.264 desenvolupat per la UIT i el Moving Picture Experts Group (MPEG) de l’ISO/IEC–, amb la qual cosa s’aconsegueix reduir gairebé a la meitat la velocitat de transmissió de 18 Mbits/s que caldria si utilitzéssim l’MPEG-2. La relació d’aspecte és de 16:9, i les resolucions poden ser de 1.920 x 1.080i@25Hz, 1.440 x 1.080i@25Hz o 1.280 x 720p@50Hz, és a dir, en vertical de 720 a 1.080 línies amb entrellaçat (i) o progressiu (p), i en horitzontal de 1.280 a 1.920 píxels, de manera que la velocitat de transmissió pot variar entre 7 i 15 Mbits/s. Això significa que un múltiplex d’UHF de 8 MHz es poden emetre d’1 a 3 programes d’HDTV, en funció de la resolució i velocitat de transmissió adoptada. En l’actualitat, a més de TV3, emeten en HD Antena 3, Telecinco i TVE. Amb la implantació de l’estàndard DVB-T2 s’aconseguirà passar a velocitats de transmissió de 36 Mbits/s per múltiplex, cosa que facilitarà el desplegament dels senyals d’alta definició i de 3D.
Al llarg d’aquest any s’han iniciat de forma experimental les emissions en 3D-TV. Es tracta d’un sistema de TV digital en què la visió estereoscòpica s’aconsegueix transmetent simultàniament dos senyals de vídeo corresponents a l’ull dret i a l’esquerra. El receptor descodifica aquests senyals i els presenta amb dues solucions tecnològiques diferents: utilitzant filtres polaritzadors en la pantalla, de manera que les dues imatges es visualitzen simultàniament i són les ulleres polaritzades de l’espectador les que separen les imatges per a cada ull –de manera semblant al cinema en 3D–; o bé utilitzant unes ulleres actives commutades i sincronitzades amb el receptor de TV, el qual va alternant la presentació en pantalla de la imatge corresponent a cada ull, de manera que s’aconsegueix el màxim realisme. Tots dos sistemes necessiten 2 múltiplexs complerts d’HDTV o bé que es comprimeixin les imatges en un únic múltiplex d’HDTV, amb la consegüent pèrdua de resolució. La Society of Motion Picture and Television Engineers (SMPTE) ha elaborat unes recomanacions per a la 3D-TV segons les quals es requereix una velocitat d’imatge de 60 Hz per a cada ull, és a dir, 120 imatges/s en total, compatibles amb els receptors 2D-TV.