Nou estudi de prevalença d’obesitat infantil
Els estudis han revelat que existeix un dèficit en la ingesta d’hidrats de carboni i un excés de proteïnes i greixos
© Fototeca.cat
L’estudi ALADINO (ALimentación, Actividad física, Desarrollo INfantil y Obesidad), portat a terme en el marc de l’Estratègia NAOS del Ministeri de Sanitat, va revelar que l’excés de pes en la població infantil espanyola s’ha estabilitzat. Tot i així, el 45,2% dels nens i les nenes d’entre sis i deu anys pateixen sobrepès (26,1%) o obesitat (19,1%).
Les noves dades s’han extret de l’avaluació de 7.923 infants, un nombre considerablement superior als 423 que incloïa l’estudi de referència fins al moment, l’enKid (1998-2000).
Les xifres publicades a partir de l’estudi ALADINO van resultat alarmants per a alguns sectors, ja que l’esmentat 45,2% xoca amb el 26,3% de prevalença d’excés que donava l’estudi enKid. No obstant això, cal aclarir que aquestes diferències són fruit de les diferents metodologies aplicades en l’establiment dels punts de tall per al diagnòstic del sobrepès i l’obesitat. Amb la finalitat de facilitar la comparació entre països, l’estudi ALADINO va tenir en compte els estàndards de creixement i desenvolupament infantil de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), publicats l’any 2006, i no pas les tradicionals taules de la Fundació Faustino Orbegozo (1988).
Es pot afirmar que l’obesitat infantil s’ha estabilitzat els darrers deu anys quan s’ha fet l’exercici d’analitzar les dades publicades aquest any 2011 amb les taules d’Orbegozo. Aleshores, la prevalença d’excés de pes és del 31,4%, molt semblant a la que xifrava l’enKid per a la mateixa franja d’edat.
Primera enquesta d’ingesta dietètica
Es van presentar els resultats de la primera enquesta nacional d’ingesta dietètica espanyola. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) va ser la responsable de liderar-ne l’estudi, que va recollir dades de consum individual de 3.000 persones d’entre divuit i seixanta-quatre anys del conjunt de l’Estat i que són representatives de tota la població de l’Estat espanyol. Fins ara, la informació disponible provenia de models basats en l’avaluació de la cistella de la compra i la comercialització d’aliments, per la qual cosa les dades no eren gaire precises.
L’objectiu de l’estudi va ser determinar quins són els patrons d’ingesta dietètica en la població, segons els diferents grups d’edat i per gèneres. Aquestes dades permeten obtenir informació sobre la ingesta de calories, macronutrients (hidrats de carboni, proteïnes i greixos) i micronutrients (vitamines i minerals), la qual cosa contribuirà a l’avaluació de l’estat nutricional de la població. També és possible estudiar altres factors relacionats amb el consum alimentari, com ara la ingesta de contaminants i additius i el grau d’adherència a la dieta mediterrània.
Les dades més rellevants referents al consum d’aliments que resulten de l’estudi són les següents: menys de la meitat de la població consumeix fruites i hortalisses diàriament; es detecta un consum insuficient d’aliments farinacis (pa, pasta, arròs i altres cereals); els productes carnis es consumeixen en excés (164 g/dia enfront dels 40-70 g/dia recomanats), i s’observa el compliment de les recomanacions pel que fa al peix i els llegums.
Aquest patró de consum alimentari es tradueix, en l’àmbit nutricional, en una ingesta de 2.482 Kcal/persona/dia, procedents d’un excés de proteïnes i greixos i d’un dèficit d’hidrats de carboni. Per això, l’estudi conclou amb unes recomanacions dirigides a augmentar el consum de cereals integrals, fruites, hortalisses, llegums, fruita seca i oli d’oliva i a limitar el consum de carns grasses i embotits, així com de sucres i brioixeria. També es recomana mantenir una adequada hidratació amb aigua i practicar exercici físic moderat diàriament.
Altres dades derivades de l’enquesta i que val la pena remarcar fan referència als costums alimentaris (la meitat dels enquestats menja en establiments de restauració de dues a vuit vegades al mes; el 22,2% de les dones i el 17,5% dels homes diuen que fan o han fet algun tipus de dieta; i el 17,6% consumeix o ha consumit suplements nutricionals) i als hàbits d’activitat física (el 46% no practica cap tipus d’activitat esportiva i camina menys de trenta minuts al dia).
La dieta mediterrània és Patrimoni Immaterial de la Humanitat
La socialització en els àpats de la dieta mediterrània és una de les característiques que han fet que aconsegueixi l’estatus de Patrimoni Immaterial de la Humanitat
© Fototeca.cat
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura va inscriure la Dieta Mediterrània (DM) en la seva llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La candidatura va ser presentada de manera conjunta per Espanya, Grècia, Itàlia i el Marroc i coordinada tècnicament per la Fundació Dieta Mediterrània. Aquest reconeixement pot contribuir a la seva difusió i seguiment, la qual cosa és positiva i necessària, ja que, tal com indiquen els estudis, en les dues últimes dècades ha disminuït l’adherència a la DM. És sabut que aquest patró alimentari es relaciona amb una reducció de la mortalitat, per la protecció que ofereix pel que fa a les malalties cardiovasculars, en la diabetis i en altres malalties cròniques.
Encara que no existeix una única definició consensuada de DM, ni tampoc una quantificació exhaustiva dels seus components, es pot afirmar que la DM es relaciona no només amb el patró alimentari característic dels països de la conca mediterrània, sinó també amb un estil de vida que engloba una sèrie de característiques pròpies de la regió, on s’inclouen els cultius i els paisatges, la socialització durant els àpats, els mercats, les tècniques culinàries, la migdiada, la pràctica regular d’activitat física, etc.
Els aliments més típics de la DM són els productes vegetals, com ara el pa i altres derivats del blat, les fruites, les verdures i les hortalisses, els llegums, la fruita seca i l’oli d’oliva com a font principal de greix. També destaca el consum moderat de peix i productes lactis i ous, i la ingesta de petites quantitats de carn. Aquest perfil alimentari es tradueix, en l’àmbit nutricional, en una relació adequada de micronutrients (vitamines i minerals) i de macronutrients (hidrats de carboni, proteïnes i greixos, en especial els monoinsaturats de l’oli d’oliva i els poliinsaturats de la fruita seca i el peix blau).
La crisi alimentària dels cogombres
Els cogombres espanyols van ser considerats els causants de la propagació d’E. coli a Alemanya
© Fototeca.cat
Durant els mesos de maig, juny i juliol les alertes alimentàries de tot Europa van estar focalitzades en els cogombres, en concret, els espanyols. Les alarmes es van disparar el 22 de maig, quan les autoritats alemanyes van informar la Comissió Europea d’un increment en el nombre de pacients afectats per la síndrome urèmica hemolítica (SUH) i per diarrea amb sang, que causa el bacteri Escherichia coli enterohemorràgica, productora de la toxina Shiga.
Les primeres declaracions, dutes a terme per una senadora d’Hamburg, apuntaven als cogombres espanyols com la font de la infecció. A partir d’aquí, es van iniciar totes les mesures de prevenció pertinents i es van bloquejar totes les partides d’aquestes hortalisses. També s’iniciaren immediatament les anàlisis dels aliments i sòls susceptibles de ser l’origen de la contaminació. No obstant això, els resultats no van confirmar que els cogombres fossin els culpables de la infecció. Precisament, al principi de juny es va descartar que els cogombres d’Andalusia fossin l’origen del brot causat pel bacteri, la qual cosa va ser qualificada per l’Administració espanyola i pels experts en seguretat alimentària com una nefasta comunicació i gestió del risc, amb conseqüències greus per als agricultors espanyols.
Les investigacions van seguir i les mirades es van acabar dirigint cap a altres aliments, en concret a les llavors germinades. Sembla que les llavors de fenigrec procedents d’Egipte serien l’origen més probable de la infecció.
El 26 de juliol es va donar per acabat el brot d’E. Coli a Alemanya, que va causar al voltant de 4.000 afectats i 50 morts.
Les autoritats en matèria de seguretat alimentària van aprofitar la crisi alimentària per recordar als consumidors la importància de mantenir unes pràctiques d’higiene adequades quan es preparen i es consumeixen vegetals frescos. Així, s’emfasitza la importància de rentar-se les mans abans de preparar el menjar, de rentar els vegetals sota aigua corrent i potable i de separar els aliments crus dels que estan cuits o llestos per a consumir.