Fukushima reobre el debat nuclear
La catàstrofe de Fukushima va reobrir el debat mundial sobre les centrals nuclears
© Fototeca.cat
El debat mundial sobre l’energia nuclear es va reobrir amb força el 2011 després que el terratrèmol i el posterior tsunami de l’11 de març provoquessin un dels accidents més greus en la història d’aquest tipus d’energia. La central nuclear de Fukushima I (en japonès, Fukushima Dai-ichi), uns 238 km al nord-est de Tòquio (Japó), va quedar fora de control durant més de tres mesos i va deixar anar a l’atmosfera i al mar grans quantitats de radioactivitat, fet que va obligar a evacuar la població en un radi de 20 km. Com a conseqüència del sinistre del Japó, les agències de seguretat nuclear de gairebé tot el món van posar en marxa programes de revisió i reforç dels requeriments que han de complir les centrals per prevenir accidents d’aquesta gravetat. L’impacte sobre el medi ambient i la salut de les persones provocat per l’accident de Fukushima trigarà anys a poder ser avaluat amb detall.
El desenvolupament de l’energia nuclear al Japó, a partir del 1960, pretenia fer front a la dependència del petroli com a font principal d’energia d’aquest país fortament industrialitzat, entre d’altres coses, i va tenir els Estats Units com a aliat destacat. Un dels primers reactors comercials del país va ser construït a la prefectura de Fukushima i va entrar en funcionament al març del 1971. El projecte el va portar a terme l’empresa nord-americana General Electric amb la tecnologia BRM (reactor d’aigua en ebullició, com el que anys més tard es construiria a Cofrents). El primer reactor de la central de Fukushima no estava dissenyat per fer front a terratrèmols de magnitud 9, com ha estat el cas d’enguany; a més, a molt pocs metres de la costa, pràcticament a nivell del mar, en una zona exposada directament a la força dels tsunamis. Tot i aquest risc conegut, entre el 1974 i el 1979 van ser construïts en el mateix emplaçament de Fukushima I cinc reactors nuclears més. La concentració del risc es va agreujar entre els anys 1981 i 1986, quan es van posar en marxa quatre reactors més a Fukushima II, uns 11 km al sud de la primera central.
L’11 de març, quan es va produir el primer terratrèmol amb epicentre a Tohoku, els reactors 4, 5 i 6 de la central de Fukushima I estaven fora de servei per treballs de manteniment. Els reactors 1, 2 i 3, en canvi, es van aturar de forma automàtica pel fort moviment de terra. La central no va patir danys estructurals greus en un primer moment i va continuar el procés d’aturada total fent servir els generadors auxiliars d’electricitat. Cinquanta minuts després del terratrèmol va arribar a la costa un tsunami que a la zona de Fukushima tenia una alçada d’entre 13 i 15 m. L’aigua va sobrepassar en gairebé sis metres les barreres de protecció de la central, va inundar la sala de turbines i va deixar fora de servei els generadors auxiliars. Les bateries d’emergència per al manteniment dels elements bàsics de la central, que tenien una durada màxima de vuit hores, van quedar parcialment inutilitzades per l’aigua, i es van tallar de manera simultània els accessos per carreteres per on podrien haver arribat els equips d’auxili i la xarxa de subministrament extern d’electricitat.
El problema principal d’aquesta cadena gairebé imparable d’incidents va ser la impossibilitat de controlar l’escalfor residual provocada pel combustible nuclear. Per fer front a aquest problema els tècnics de la central van iniciar els procediments d’emergència i van alliberar a l’atmosfera gasos amb radioactivitat per reduir la pressió a l’interior de la central. El dia 12 es va produir la primera gran explosió a l’edifici de contenció del reactor 1 i es va confirmar que el reactor 3 també estava afectat pels problemes greus de refrigeració del nucli i del combustible usat que es conserva dins la central. El dia 13, la radioactivitat va superar àmpliament els nivells de seguretat a les zones on havien de treballar els equips d’emergència i la contaminació es va estendre fora de la central. Les autoritats del Japó van ordenar l’evacuació dels habitants en un radi de 20 km, mentre que es confirmava que a causa de les altes temperatures s’havia iniciat la destrucció o fusió dels components del combustible nuclear.
El dia 14 de març, després de la fallada del tots els sistemes convencionals de refrigeració, es van fer servir helicòpters per a abocar aigua de mar als reactors sinistrats. L’edifici principal del reactor 3 va registrar una important explosió el dia 14 i l’endemà va succeir el mateix amb el reactor 2.
Durant més de tres mesos, els tècnics van treballar per estabilitzar la situació de la central, sense poder evitar que s’escampessin per l’aire i el mar grans quantitats de partícules radioactives. Al final de l’agost, un portaveu del Govern japonès va confirmar que una àmplia zona dels terrenys evacuats a causa de l’accident continuaran essent “zona prohibida” durant dècades. La producció ramadera i agrícola, incloent-hi els cultius d’arròs, d’una demarcació important del nord-est del Japó ha quedat seriosament afectada per la contaminació radioactiva. Com a exemple de l’abast, de l’extensió dels núvols radioactius, cal recordar que el Consell de Seguretat Nuclear de l’Estat espanyol va detectar a partir del 23 de març petits rastres de radioactivitat procedent de Fukushima en l’aire recollit en les estacions de mostreig de Barcelona, Bilbao, Càceres, Madrid i Sevilla. En aquests casos, els nivells de radioactivitat van ser molt baixos amb relació als límits legals, però deixen en evidència que, en accidents com aquest, la radioactivitat no coneix fronteres.
El balanç inicial va ser de dues persones mortes i més d’un centenar de ferits (per ferides convencionals o sobredosi radioactiva), a banda d’unes pèrdues econòmiques multimilionàries.
Una desena de reactors del Japó es veuran obligats a tancar definitivament després que el sinistre de Fukushima hagi demostrat que el marge de seguretat que cal exigir a les centrals nuclears, en especial a les situades en zones de risc, és molt més gran del que s’havia previst fins ara. L’efecte Fukushima, a més, va posar en qüestió una vegada més el futur de l’energia nuclear arreu del món.
L’Àrtic pateix el canvi climàtic
Mosaic, elaborat a partir d’imatges de l’oceà Àrtic preses pel radar Envisat ASAR, on es mostra, ressaltada en blau, l’extensió de les àrees amb més d’un 80% de la superfície de la mar coberta de gel
© ESA / DMI / NIC
Les dades facilitades pels satèl·lits Envisat, CryoSat i SMOS confirmen que l’estiu del 2011 ha marcat el segon nivell més baix de gel a l’oceà Àrtic en les últimes quatre dècades, només superat per l’estiu del 2007. Al setembre el gel cobria 4,61 milions de km2 de l’oceà Àrtic, mentre que la superfície gelada al setembre en el període 1979-2000 era d’una mitjana de 7 milions de km2. El desglaç va fer possible que la segona setmana d’agost quedessin obertes simultàniament les dues grans vies de comunicació marítima a l’Àrtic: l’anomenat pas del nord-est (que permet la navegació entre l’Atlàntic i el Pacífic pel nord de Rússia) i el pas del nord-oest (pel nord d’Alaska i Canadà). Aquest nou efecte climàtic ha revifat les disputes internacionals i les expectatives de les grans empreses navilieres que confien a poder fer servir aquests canals per al transport massiu de mercaderies. Les organitzacions ecologistes alerten que el desglaç de l’Àrtic podria facilitar l’explotació de nous recursos de combustibles fòssils i també incrementar encara més l’escalfament del planeta.
Mentre que l’Àrtic dóna senyals de la gravetat del problema, la comunitat internacional continua sense posar-se d’acord pel que fa a les mesures per fer front al canvi del clima. La conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic celebrada al desembre del 2011 a Durban (Sud-àfrica), en aquest sentit, va tornar a ser un important fracàs diplomàtic, i va deixar sobre la taula qüestions com ara el futur del protocol de Kyoto o els fons econòmics que haurien d’aportar els paï-sos industrialitzats per combatre els efectes del canvi climàtic en els països més pobres.
El cotxe elèctric, a marxa lenta
La producció mundial de vehicles híbrids (amb motor elèctric i de combustió) i vehicles totalment elèctrics creix de manera constant, amb l’aparició de nous models amb més autonomia i preus més competitius. No obstant aquesta tendència lenta però sostinguda, una enquesta presentada pel Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) a l’octubre del 2011 mostra que gairebé la meitat dels conductors de l’Estat espanyol tenen poca informació sobre aquesta nova tecnologia i sobre els incentius que el Ministeri d’Indústria ha començat a aplicar per a la compra dels nou vehicles ecològics. Els principals inconvenients en la compra de cotxes elèctrics són l’escassa varietat de models, el preu elevat i les incògnites sobre la recàrrega i l’autonomia, segons l’enquesta del RACC. Durant els nou primers mesos del 2011 es van vendre a tot l’Estat espanyol 197 vehicles elèctrics, mentre que la previsió del ministeri era d’arribar a les 12.000 unitats durant tot l’any. Per contra, les matriculacions de vehicles híbrids van augmentar el 26,9% els primers nou mesos del 2011, amb un total de 6.783 unitats venudes.
Vespa velutina, una nova amenaça d’invasió
La Vespa velutina nigrithorax, una espècie invasora de l’Àsia que s’està estenent per tot l’Estat francès, va ser detectada enguany a Catalunya
© BlueGinkgo
Una dona de 59 anys, veïna de Saint-Laurent-Médoc, a prop de Bordeus (França), es va convertir el 19 de juny de 2011 en la primera víctima confirmada a Europa de les picades de la vespa d’origen asiàtic Vespa velutina nigrithorax, una espècie invasora que s’està estenent per tot l’Estat francès des del 2004 i que entre el 2010 i el 2011 va ser detectada al País Basc, Navarra i la Catalunya del Nord. Aquesta vespa és lleugerament més gran i més fosca que la Vespula vulgaris i la Vespa crabro (espècies habituals a Europa) i, tret de casos puntuals com el de Saint-Laurent-Médoc, no representa un risc per a les persones. La víctima d’aquesta vespa asiàtica, en canvi, serà amb tota probabilitat l’abella de la mel (Apis mellifera ), el seu aliment predilecte. Al novembre del 2010, l’organització científica basca Neiker-Tecnalia va confirmar la presència de la velutina a Irun i al mes següent se’n van detectar nius en sis municipis de Navarra. El sistema francès de vigilància va informar el 2011 de la presència de la vespa invasora a Ceret (Vallespir) i a Milhars, a 35 km de la Vall d’Aran. Els apicultors francesos del País Basc i de Navarra han començat a organitzar-se per combatre de forma efectiva la nova plaga. A Catalunya, on hi ha uns 700 apicultors, s’han iniciat les primeres accions informatives i de vigilància el 2011.
Creix el cistell de productes ecològics
La població catalana va qualificar els aliments ecològics d’aliments sans, naturals i sense additius químics; i per contra, considera que tenen un preu excessiu
© Fototeca.cat
Els resultats de l’enquesta Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics presentats al mes de maig confirmen que el coneixement ciutadà i el consum d’aliments de producció ecològica continua creixent a Catalunya malgrat la crisi econòmica. L’estudi, dirigit pel Centre d’Estudis d’Opinió, indica que el 84,6% dels ciutadans enquestats el 2010 tenien una noció correcta del significat d’aliment de producció ecològica (el 2008 eren el 78,4%). El 51,2% de la població ha consumit algun cop aliments ecològics, i d’aquest grup, el 35% ho fan com a mínim una vegada al mes i gairebé el 20% ho fa diàriament o setmanalment. La gran majoria dels enquestats que coneixen els productes ecològics en destaquen els valors positius (83,6%) amb definicions com ara “aliments sans”, “naturals” o “sense additius químics”. Per contra, el “preu excessiu” és la característica més negativa d’aquests productes, segons el 22,6% dels enquestats.
La qualitat de l’aire encara ha de millorar
La contaminació atmosfèrica s’ha reduït progressivament a l’àrea de Barcelona, però el 2010 encara es van superar puntualment els nivells establerts per la Unió Europea per dos dels elements més perillosos, els òxids de nitrogen i les partícules en suspensió menors de 10 micres (PM-10). Tot i aquesta situació, el Govern de la Generalitat presidit per Artur Mas va decidir al gener del 2011 eliminar la prohibició genèrica de circular a més de 80 km/h en autopistes i vies ràpides (en vigor des del 2008). Només en els períodes de gran acumulació de la contaminació per fenòmens meteorològics com l’anticicló es preveu mantenir la prohibició de superar els 80 km/h en aquells trams viaris que disposen de senyalització lluminosa que permet variar el límit de velocitat. Al setembre, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va presentar el nou pla de qualitat de l’aire 2011-15 a la regió metropolitana, el qual inclou 34 mesures genèriques, que la Generalitat posarà en marxa per fer front a la contaminació, i quatre més de concretes per tractar de superar els episodis d’alta contaminació. Una de les mesures innovadores és la reducció puntual i concertada de l’activitat d’algunes de les indústries amb impacte sobre la contaminació, com les centrals elèctriques del Besòs i el Port o determinades cimenteres. El nou pla de la Generalitat destaca que les competències en aquesta matèria estan molt repartides entre les diferents administracions i tracta d’evitar prohibicions genèriques que afectin els ciutadans o les empreses.