Les noves directrius i l’agreujament de la crisi econòmica van condicionar l’ensenyament durant l’any 2011. El creixement del nombre d’alumnes i la congelació de la despesa educativa van continuar, i es van produir retallades en quasi totes les partides del pressupost (obres i manteniment de les instal·lacions escolars, despesa corrent a les universitats, etc.). Els sindicats, els estudiants i el professorat de secundària i universitari es van queixar d’aquesta situació. D’altra banda, unes sentències desafortunades van provocar mobilitzacions generals per la defensa del model lingüístic de l’escola a Catalunya, defensa que també va ser unànime en l’àmbit polític, amb l’excepció del Partit Popular i Ciutadans, els quals s’hi van pronunciar en contra.
Un curs de canvis
La nova consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, mestra i psicòloga, durant una visita a una llar d’infants
© Generalitat de Catalunya
Per afrontar aquesta situació especialment complicada, el nou govern de CiU va designar consellera d’educació Irene Rigau, mestra, psicòloga i gran coneixedora del món educatiu català. També es va recuperar per al Departament el nom d’Ensenyament en detriment del d’Educació, per considerar que aquesta designació en el seu conjunt correspon més a les famílies que no pas als poders públics.
Respecte al calendari i l’horari escolars, el curs 2011-12 va retornar als models anteriors al 2010. La setmana blanca i la sisena hora es van suprimir. En aquest aspecte, al final del febrer i principi de març, segons la comarca, es va fer una setmana de vacances, per primera i única vegada en el calendari escolar.
L’eliminació generalitzada de la sisena hora va estar avalada per un informe tècnic demanat per la conselleria, segons el qual la mesura costava 500 milions d’euros i només s’obtenien petites millores en el rendiment de l’alumnat. Tanmateix es va mantenir en uns 400 centres (que representen el 26%), i es va afegir una hora de reforç personalitzat per als alumnes que ho necessitessin.
El programa 1 × 1, que dotava d’ordinadors portàtils els alumnes, es va aturar en la seva implantació massiva a l’ESO i es continua treballant amb els ordinadors que són propietat dels centres. El nou govern va adduir com a motius primordials d’aquesta aturada la reducció pressupostària amb motiu de la crisi, que l’obligava a prioritzar altres fronts, la precipitació amb què es va iniciar i la infraestructura insuficient en la majoria de centres que en comprometien una aplicació i uns resultats satisfactoris.
En aquest curs també es van reinstaurar els exàmens de recuperació per a l’ESO i el primer curs de batxillerat i per als cicles formatius i segon de batxillerat. Per als primers, aquestes proves tindrien lloc al setembre i per als segons, al juny.
Finalment, el 2011 també van ser tema de debat l’autoritat dels mestres, a partir de tres incidents en escoles de Tarragona, Girona i el Vallès, i la instauració de l’uniforme a l’escola pública arran d’una iniciativa d’aquesta mena adoptada per una escola de l’Hospitalet de Llobregat.
La xifra total d’alumnat continua augmentant i la de professorat es manté
Evolució del nombre total d’alumnat als centres educatius de Catalunya. No s’hi inclouen els ensenyaments a distància. La dada del curs 2011-12 és estimada
© Departament d'Educació. Generalitat de Catalunya
Com en els cursos anteriors, la xifra absoluta d’alumnat va seguir augmentant, i va arribar a ser la més alta d’alumnes matriculats dels darrers vint anys. Des del principi de la dècada de 1980 es va anar reduint el nombre d’alumnes fins el curs 2000-01 en què va començar un creixement continu fins el 2011, amb 1.280.232 estudiants no universitaris de règim general en la modalitat presencial. Aquesta xifra representa 270.000 alumnes més que fa deu cursos i 34.000 més que el curs anterior.
El percentatge d’alumnat estranger es va mantenir al voltant del 13%, seguint la tendència dels últims tres cursos, quan el creixement en el nombre d’aquests alumnes es va aturar a conseqüència, sobretot, de l’alentiment de l’arribada de nouvinguts i, fins i tot, de l’augment dels retorns als països d’origen. Tanmateix, la xifra absoluta i l’impacte van continuar essent importants, sobretot en el sector públic on es concentra la majoria d’aquest alumnat, en proporcions semblants a cursos anteriors.
Malgrat l’augment d’alumnes, la plantilla del professorat es va estabilitzar –al sector públic es va mantenir la mateixa dotació del curs anterior, 67.054 professors, i també als concertats, 21.759– i això va provocar les queixes dels sindicats. Segons els sindicats USTEC, CCOO i UGT, en 3 de cada 10 centres públics es va augmentar la ràtio d’alumnes per professor, i van reivindicar la necessitat d’uns 2.000 professors més.
L’any 2011 a Catalunya no es van convocar oposicions per a mestres de primària, però sí per als cossos docents de secundària, tot i que inicialment el ministeri d’educació n’havia impugnat la convocatòria. El procés de selecció va ser complicat perquè es van presentar 16.000 opositors per a unes 1.200 places.
Segons l’informe anual de l’OCDE, el professorat espanyol és dels més ben pagats i el que té menys alumnes per classe a l’ensenyament públic, encara que treballa més hores i té més hores lectives.
Durant el 2011 es van crear 38 centres públics nous i se’n van ampliar o rehabilitar 23, amb una xifra total de 3.271. D’altra banda, el nombre de centres concertats i privats no ha variat gaire els darrers 10 anys (1.369 centres el 2011).
Defensa del model lingüístic de l’escola
Somescola sorgeix com una entitat en defensa d’una educació en català, arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
© SomEscola
Amb quasi un centenar de llengües potencialment presents a l’escola, la situació ha canviat molt des que fa 30 anys es va iniciar un primer programa d’immersió a Santa Coloma de Gramenet. Gràcies al treball constant dels mestres s’ha aconseguit un bon nivell de coneixement de català i de castellà, sense conflictes que malmetin la cohesió social.
La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, emesa al juny del 2010, que reconeix que el català ha de ser llengua vehicular i d’aprenentatge, però no l’única ja que el castellà també ha de ser-ho, va permetre que al desembre el Tribunal Suprem dictés tres sentències favorables als recursos de tres famílies que demanaven l’ensenyament en castellà dels seus fills, però sense concretar ni el temps ni les matèries que s’haurien d’impartir en aquesta llengua.
Pocs dies abans de començar el curs 2011-12 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar una interlocutòria a favor del recurs interposat per algunes famílies. La sentència imposava un termini de dos mesos perquè el castellà fos també llengua vehicular a l’ensenyament obligatori.
En resposta, nombroses institucions i entitats van fer públics manifestos i declaracions que avalaven i defensaven el model d’immersió lingüística a l’escola, perquè els resultats d’avaluacions i proves empíriques demostraven que per haver estudiat en català els alumnes no tenen menys competència en castellà, i que fins i tot el coneixement de dues llengües en facilita l’aprenentatge d’altres.
Després del recurs interposat per la Generalitat de Catalunya i davant les reac-cions de la societat catalana es va ajornar el termini d’aplicació de la interlocutòria.
Al País Valencià les institucions que defensen la llengua a l’escola es van manifestar en contra del decret que intenta imposar un plurilingüisme de valencià, castellà i anglès, per temor que fes desaparèixer el dret d’estudiar en valencià, l’accés al qual, en la pràctica, es va veure entorpit de tota manera per un gran nombre d’obstacles de tipus administratiu. Després de la remodelació de l’executiu valencià, el nou president de la Generalitat, Albert Fabra, va semblar més predisposat al diàleg que el seu antecessor, Francesc Camps. Per la seva banda, el nou Govern del PP a les Illes Balears presidit per Josep Ramon Bauzá va anunciar la intenció d’implantar un model plurilingüe a les escoles que permetés triar la llengua vehicular.
Lluita contra el fracàs escolar i resultats d’avaluacions
El resultat de les proves de competències bàsiques de primària a Catalunya assenyala un 25% de fracàs, molt lluny del 15% que fixa la UE
© Fototeca.cat
Segons l’informe PISA d’Organització per a la Cooperació Econòmica i el Desenvolupament (OCDE), el 25-30% de l’alumnat català no va obtenir el títol de graduat d’ESO, i el 31% dels joves entre 18 i 24 anys que només havia cursat ESO no seguien altres estudis postobligatoris.
Les proves estatals de secundària indicaven que a Catalunya i les Balears els alumnes immigrants van obtenir puntuacions més baixes que els autòctons amb una diferència superior a la de qualsevol altra comunitat autònoma, segons sembla perquè també el seu nombre i proporció són més elevats.
Igualment, al juny es van conèixer els resultats de les proves estatals de segon d’ESO que l’any 2010 van fer 30.000 estudiants (1.580 dels quals de Catalunya). Els resultats indicaven que el 17% dels alumnes no tenia les competències necessàries per a la vida laboral. Els factors que van influir més en els resultats van ser la manca d’expectatives de continuar estudiant i les repeticions de curs, com també el nivell d’estudis dels pares i el context social, econòmic i cultural. A Catalunya, es van superar les mitjanes estatals en comunicació lingüística i coneixement i interacció amb el món físic, mentre que els resultats van ser una mica inferiors en matemàtiques i competència social i ciutadana.
D’altra banda, les proves de competències bàsiques –els resultats de les quals s’enviaven a la família de cada alumne de forma detallada i amb propostes d’activitats de reforç per als qui no les superen– a les quals al mes de maig es van sotmetre més de 60.000 alumnes de sisè de primària de Catalunya, van assenyalar un 25% de fracàs escolar, molt per sobre del 15% màxim admès per la Unió Europea.
Tot i que aquest fracàs és més alt a l’escola pública i en entorns desafavorits, els resultats del 2011 van ser una mica millors gràcies a l’experiència de les dues edicions anteriors. Les mitjanes obtingudes en cadascuna de les competències van ser: 77,2 (català), 73,6 (castellà), 80,6 (anglès), 76,9 (francès), 69,2 (aranès) i 80,9 (matemàtiques), situant l’aprovat a partir dels 70 punts.
Per a millorar aquests resultats en el futur, el Departament d’Ensenyament va preparar un programa de suport escolar personalitzat al segon cicle d’Educació Infantil i a tota la Primària per compensar la supressió de la sisena hora. Aquest programa se centrava especialment en la comprensió lectora, les matemàtiques i llengües estrangeres, i era previst que s’apliqués al 30% de l’alumnat.
Al desembre del 2010, l’OCDE va fer públics els resultats de l’avaluació PISA 2009. Aquesta vegada les dades van indicar una millora de la comprensió lectora dels alumnes de 15 anys i en les competències matemàtica i científica, respecte a avaluacions anteriors. En totes tres competències, les mitjanes dels alumnes catalans van superar les mitjanes de l’Estat espanyol i dels països de l’OCDE.
El sistema universitari també pateix retallades
Les proves de selectivitat del 2011 van superar tots els rècords. Hi va haver un major nombre d’alumnes presentats (prop de 30.000), més aprovats que mai (94,54%), millor nota mitjana dels últims 12 anys (6,305), millor nota mitjana individual d’accés a la universitat (9,7) i millor nota individual d’expedient de batxillerat (9,91).
Pel que fa a l’accés universitari dels estudiants de Formació Professional, el curs passat es van suprimir les quotes i, davant de les queixes de les autoritats universitàries i dels estudiants de batxillerat, els alumnes de grau superior de FP van haver de dur a terme proves d’accés, tot i que amb uns resultats manifestament inferiors que els alumnes de batxillerat.
El 2011 també es va dur a terme una reducció del pressupost universitari del 16%, uns 143 milions d’euros menys. Aquest fet va dificultar el manteniment de l’esperit del pla de Bolonya. Per ajustar-se a la reducció pressupostària, les universitats van reduir la plantilla de personal docent i investigador en no cobrir jubilacions ni baixes; van racionalitzar el nombre de màsters, suprimint els que no arribessin a una matrícula mínima de 15 alumnes –així es va passar d’uns 500 a uns 450–, i de títols de grau, amb menys de 60 estudiants, i es va demanar d’iniciar col·laboracions interuniversitàries amb fusions estratègiques, compartint titulacions, serveis i professorat.
A l’abril es va fer públic l’informe L’educació superior en el desenvolupament regional i urbà. La regió autònoma de Catalunya, elaborat per l’OCDE i impulsat per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD), en el qual s’insisteix en la relació amb l’empresa i en la formació per competències.
El 22 de juny el Govern va presentar el document Bases d’un nou model universitari català, en el qual es valoren les sinèrgies entre universitats i es proposa aprofundir l’estudi de la governança. Tot i això, la universitat pública catalana es resistia a seguir models empresarials privats.
A l’octubre es va presentar l’estudi elaborat per l’ACUP Impactes de les universitats públiques catalanes a la societat. Aquest document subratllava la contribució de les universitats al progrés econòmic i social per mitjà del seu compromís i de la formació de capital humà, de la recerca i de la rea-lització d’experiències notables que s’hi descrivien.
L’anunci de l’augment del preu de les matrícules va provocar una jornada general de protesta contra les retallades a les universitats el 17 de novembre. Tot i això, en l’anunci també es va manifestar la intenció de compensar la reducció amb més beques. També es va poder constatar al llarg del 2011 una forta pressió sobre el professorat universitari, que veia minvades les possibilitats d’estabilització i de promoció, i alhora se li exigia una productivitat més elevada.