La crisi econòmica va afectar de ple gairebé tots els àmbits de l’esport a Catalunya. Amb tot, es van poder celebrar diferents èxits, des dels triomfs en les lligues de campions del FC Barcelona, en futbol i handbol, i del CN Sabadell (waterpolo femení), fins a la designació de Tarragona com a seu dels Jocs Mediterranis del 2017. L’èxit de Tarragona, que competia amb la ciutat egípcia d’Alexandria, es va confirmar el 15 d’octubre, dos dies abans que Barcelona celebrés el 25è aniversari de la seva nominació olímpica. El nou alcalde de la capital catalana, Xavier Trias, va mantenir l’aposta del seu predecessor d’aspirar als Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. L’antic capità de la selecció catalana d’hoquei sobre patins, Ivan Tibau, va ser designat, al gener, secretari general de l’Esport. Va ser un nomenament simbòlic, ja que Tibau és un dels pocs esportistes catalans que havia renunciat a jugar amb una selecció espanyola.
Atletisme
Classificació d'atletisme
La 13a edició del Campionat del Món d’atletisme es va fer a la ciutat coreana de Daegu. No va ser un campionat especialment reeixit per a l’atletisme català, però un nom, el de Natàlia Rodríguez (31 anys), va sobresortir de la resta. L’atleta de Tarragona, regidora d’esports a la seva ciutat, va plantar-se en la final dels 1.500 m com una de les grans favorites. En la cursa decisiva va actuar amb ambició en les dues últimes voltes i finalment va pujar al podi a recollir la medalla de bronze, un èxit que li va permetre alleugerir la decepció del Mundial de Berlín del 2009, en què va ser desqualificada també en la gran final. El jamaicà Usain Bolt, que dos anys abans havia emergit al Mundial que s’havia fet a Alemanya com una gran superestrella, estava cridat a ser el gran protagonista a Corea del Sud. Amb tot, el segon dia de competició va succeir un fet del tot inesperat. Bolt, que era el gran favorit per revalidar el títol mundial dels 100 m, va ser desqualificat en la final per haver sortit abans d’hora. Sense ell, un altre jove de Jamaica, Yohan Blake, va tenir el camí franc per endur-se la medalla d’or amb 9,92 s. Bolt es va refer amb una victòria indiscutible en els 200 m, distància en què va fer la segona millor marca de tots els temps (19,40 s). Bolt i Blake, junts en els relleus de 4 100 m, van portar l’equip de Jamaica a batre l’únic rècord del món que es va veure a Corea (37,04 s). No va ser, doncs, un campionat brillant. Kenenisa Bekele, amb cinc títols mundials i tres d’olímpics, va abandonar en els 5.000 m. Tot i això, no va faltar la polèmica. En la final dels 110 m tanques, el cubà Dayron Robles va arribar primer, però va ser desqualificat per interferir en l’avançament del xinès Liu Xiang, i el títol va ser per al nord-americà Jason Richardson. Un altre representant dels Estats Units, Dwight Phillips, es va convertir en el segon atleta després d’Iván Pedroso en guanyar quatre cops el concurs de salt de llargada. El kenyà Abel Kirui, per la seva banda, va convertir-se en el primer vencedor de la marató que repetia un títol mundial. Entre les noies, la triomfadora a Corea va ser Alyson Felix (Estats Units), que va tornar a casa amb dues medalles d’or en els relleus, una de plata (200 m) i una de bronze (400 m).
A banda del Mundial, la gran gesta de l’any en el món de l’atletisme la va fer un jove atleta de Kenya, Patrick Makau, que va rebaixar a Berlín el rècord mundial de la marató fins a 2.03.38 h, un temps que els experts consideren que s’acosta als límits físics de l’home. L’anterior rècord del món (2.03.53 h) l’havia fet, també a Berlín, l’etíop Haile Gebrselassie, que el 2011 va ser guardonat amb el premi Príncipe de Asturias d’esports.
A Catalunya, l’atletisme va tenir poques alegries, a banda de la medalla de Natàlia Rodríguez. L’únic gran rècord el va fer l’atleta de Torredembarra Berta Castells, que va batre la seva pròpia marca de llançament de martell fins als 69,53 metres.
Bàsquet
Classificació de bàsquet
Aquest esport va confirmar l’excel·lent moment que viu l’Estat espanyol en el principal torneig internacional de l’any, l’Eurobàsquet de Lituània. Els jugadors catalans Pau Gasol, Marc Gasol, Joan Carles Navarro, Ricky Rubio, Rudy Fernández i Víctor Sada van formar part de la selecció espanyola i van ser decisius en el seu triomf, el segon consecutiu de l’equip dirigit per l’italià Sergio Scariolo. Navarro, a més, va ser escollit per primer cop millor jugador del torneig per davant de Pau Gasol. El triomf en la final contra França (98-85) va classificar l’equip directament per als Jocs Olímpics de Londres. En el combinat espanyol s’hi estrenà Serge Ibaka, un jugador nascut al Congo, format en els equips de l’Hospitalet i el Manresa i que va fer una temporada brillant a l’NBA en el conjunt dels City Thunder d’Oklahoma.
Joan Carles Navarro, al costat de Víctor Sada i Ricky Rubio, també va ser determinant perquè el FC Barcelona aconseguís el tretzè títol a la Lliga ACB. L’equip, sota les ordres de Xavier Pascual, va guanyar les tres eliminatòries del play-off final per 3-0. Abans de guanyar la Lliga, l’equip també havia sumat el seu 22è títol de Copa. Un cop acabada la temporada, el jove del Masnou Ricky Rubio (20 anys) va anunciar la seva marxa a l’NBA, on va passar a formar part de la plantilla dels Minnesota Timberwolves.
Als Estats Units, Pau Gasol va tornar a ser un jugador determinant en els llegendaris Lakers de Los Angeles. Va jugar 82 partits i va acreditar unes mitjanes de 18,8 punts i 10,2 rebots per partit. Al febrer, a més, va jugar el seu tercer All-Star, partit d’exhibició que reuneix els millors jugadors de la Lliga. Quan van arribar els play-off, l’equip de Los Angeles va caure eliminat pels Mavericks de Dallas, que van acabar essent els campions. La derrota dels Lakers va significar també l’adéu a la banqueta de Phil Jackson, l’únic entrenador que ha guanyat 11 vegades l’NBA. Marc Gasol (Memphis Grizzlies) també va tenir una actuació brillant a la Lliga professional dels Estats Units, a diferència de Rudy Fernandez (Portland Trail Blazers), que a final de temporada va ser traspassat als Mavericks. Aquest darrer, a més, va aprofitar el tancament patronal de la Lliga per marxar a Europa i fitxar pel Real Madrid. Els germans Gasol, per la seva banda, van tornar a Catalunya i van integrar-se en els entrenaments del FC Barcelona mentre va durar l’aturada. Finalment la lliga nord-americana es va reprendre el 25 de desembre.
Al mes d’abril, el Palau Sant Jordi de Barcelona va ser l’escenari de la final a quatre de l’Eurolliga. El títol va ser per al Panathinaikós d’Atenes entrenat per tota una llegenda a les banquetes a Europa, el serbi Zeljko Obradović, que va sumar el seu vuitè triomf en la màxima competició continental.
Pel que fa al bàsquet femení, cal remarcar el protagonisme català en el triomf del Perfumerías Avenida de Salamanca a l’Eurolliga femenina. L’entrenador de l’equip va ser el barceloní Lucas Mondelo. Les catalanes Sílvia Domínguez i Marta Xargay, la mallorquina Alba Torrents i la valenciana Anna Montañana van formar part de la històrica plantilla que va assolir aquest èxit.
Ciclisme
Classificació de ciclisme
La notícia tràgica de l’any per a l’esport català va arribar el 23 de maig. El ciclista de Valls Xavi Tondo va morir en un accident domèstic a Sierra Nevada mentre es preparava per a la seva estrena al Tour de França. Tondo, que tenia 33 anys, s’havia forjat un nom en el ciclisme internacional gràcies al seu coratge, esforç i una progressió constant al llarg de la seva trajectòria. A principi d’any havia fitxat, per primer cop, per un dels grans equips del pilot professional, el Movistar, on estava destinat a exercir de líder. La victòria a la volta Castella-Lleó va ser el seu últim triomf d’un ampli palmarès amb victòries d’etapa a la Volta a Catalunya i la París-Niça, i el triomf absolut en la duríssima volta a Portugal del 2007.
Abans de deixar-nos, Tondo va tenir l’oportunitat de córrer una edició ben especial de la Volta a Catalunya, la del centenari. Efectivament, la primera etapa de l’emblemàtica cursa catalana es va fer el 6 de gener de 1911 amb una etapa de 97 km que va anar de Barcelona a Tarragona, passant per Sitges. Dels 34 ciclistes que van disputar aquella primera Volta a Catalunya, 22 van arribar al velòdrom de Sants i el primer guanyador va ser Sebastià Masdeu. La Volta del Centenari, que va començar a Lloret i va acabar a Barcelona, la va guanyar el millor ciclista dels últims anys, el madrileny Alberto Contador, que va rellevar el català de Parets del Vallès Joaquim Rodríguez, que va ser baixa per lesió. Contador va enllaçar la victòria a la Volta amb la del Giro d’Itàlia però va pagar l’esforç al Tour de França, on va ser clarament superat per l’australià Cadel Evans i els germans de Luxemburg Andy i Frank Schleck. Evans (34 anys) va aconseguir la glòria a París quan pocs experts el situaven entre els favorits. El recorregut, un dels més durs dels últims anys, afavoria clarament els escaladors. La persistència del veterà ciclista i els errors tàctics dels seus rivals li van permetre rematar la feina en la contrarellotge de 41 km de Grenoble, un dia abans de l’arribada a l’Arc de Triomf parisenc.
Al final de l’any, el número 1 del món no va ser Evans, sinó el belga Philipp Gilbert, que va ser capaç d’enllaçar victòries consecutives a tres de les etapes clàssiques més dures del calendari internacional, l’Amstel Gold Race, la Fletxa Valona i la Lieja-Bastogne-Lieja. A les dues primeres va arribar al davant de Joaquim Rodríguez, el número 1 del món el 2010, que va tornar a completar una temporada magnífica amb victòries d’etapa a la volta al País Basc, la Dauphiné Libéré, la Vuelta a Espanya i el triomf en la general de la volta a Burgos.
A banda d’Evans i Gilbert, l’altre home de l’any va ser el ciclista de l’illa de Man Mark Cavendish, que va assolir el títol mundial absolut a Dinamarca. Abans, però, va ser capaç de guanyar cinc etapes al Tour de França. A la tardor va ser fitxat per l’equip britànic de l’Sky.
Futbol
Classificació de futbol
El FC Barcelona va completar un altre cop un any excepcional. Els elogis a Josep Guar-diola es van transformar en un reconeixement oficial del Parlament de Catalunya a la seva figura en lliurar-li la Medalla d’Or, una de les principals distincions honorífiques del país. L’entrenador de Santpedor va conduir l’equip fins al seu tercer títol de Lliga consecutiu i va reblar l’èxit amb una espectacular victòria en la final de la Lliga de Campions contra el Manchester United (3-1) a Wembley, el mateix escenari en què el 1992 el club va aconseguir el primer gran títol europeu amb Guardiola com a jugador. L’any es va completar amb dos títols més, la Supercopa d’Europa i la Supercopa d’Espanya. Amb tot, el 2011 va ser, amb diferència, el més complicat per a Guardiola i els jugadors. La rivalitat amb el Real Madrid va arribar a un dels punts més àlgids de la història quan els dos equips van encadenar quatre partits seguits (Lliga, final de la Copa i semifinals de la Lliga de Campions) en poques setmanes. El protagonisme adquirit en el club de la capital espanyola pel seu entrenador, el portuguès José Mourinho, no va ajudar a rebaixar la tensió, al contrari. Mourinho va acusar el club català de favoritisme arbitral i de tenir els organismes espanyols i internacionals al seu darrere. Finalment, el portuguès va ser sancionat per la UEFA per acusar l’entitat que regeix el futbol europeu de beneficiar amb premeditació el FC Barcelona en les últimes edicions de la Lliga de Campions. El Madrid, no obstant això, va poder vèncer el Barça en la final de la Copa, disputada a València, amb un gol de Cristiano Ronaldo a la pròrroga. La revenja esportiva del Barça va arribar poc després amb l’eliminació de l’equip blanc en les semifinals europees i la confirmació del títol de Lliga. La tensió entre els dos equips va esclatar definitivament al cap d’uns mesos amb motiu de la tornada al Camp Nou de la Supercopa espanyola. Amb el partit i el títol decidit a favor dels catalans (3-2), Mourinho va agredir el segon entrenador del Barça, Tito Vilanova, ficant-li el dit a l’ull, una imatge que va fer la volta al món. L’escena va estar a punt de fracturar definitivament les relacions institucionals entre les dues entitats. Leo Messi, per la seva banda, va guanyar per tercer any seguit la Pilota d’Or, el premi que corona el millor futbolista de l’any. El Barça va completar l’any amb el seu segon títol en el mundial de clubs. En la final celebrada al desembre va golejar el Santos (4-0).
En l’àmbit esportiu, Guardiola va aconseguir portar finalment al Camp Nou un dels seus jugadors favorits, el migcampista d’Arenys Cesc Fàbregas, que havia marxat del Barcelona a l’Arsenal amb 15 anys. Després de moltes setmanes de pressió, l’equip de Londres va deixar marxar el seu capità per uns 40 milions d’euros.
L’Espanyol va començar el 2011 d’una manera traumàtica. La crisi econòmica el va obligar a traspassar els defenses del planter Víctor Ruiz i Dídac Vilà al Nàpols i al Milan, respectivament, per 6 i 4 milions d’euros. Tot i això, l’equip que entrena l’argentí Mauricio Pochettino no va patir per mantenir-se a primera divisió. El 12 de juliol es va produir el fet més rellevant de l’any en l’entitat. La junta extraordinària que es va celebrar aquell dia va proclamar l’empresari Ramon Condal nou president de l’entitat en substitució de Daniel Sánchez Llibre, que va deixar el càrrec després de 14 anys ininterromputs.
En l’àmbit internacional, la selecció de l’Uruguai va aconseguir el seu 15è triomf en la prestigiosa Copa Amèrica, que aquesta vegada es va disputar a l’Argentina. L’equip local, liderat pel millor jugador del món, Leo Messi, va sumar un nou fracàs internacional i el seu seleccionador, Sergio Batista, va ser destituït.
Golf
Classificació de golf
El considerat millor jugador de tots els temps, Tiger Woods, va tenir diversos problemes físics que es van afegir al seu calvari personal del 2010, fet que li va impedir retrobar-se amb el seu joc i que el va fer baixar més enllà dels 50 primers del rànquing mundial. En plena transició per veure quin jugador es definia com a hereu seu, el nord-irlandès Rory McIlroy, amb 23 anys, va convertir-se en el segon jugador més jove de la història a imposar-se en l’Obert dels Estats Units, un dels quatre majors del golf mundial. L’altre golfista de nova generació que es va establir en l’elit va ser el nord-americà Keegan Bradley, que amb 25 anys va convertir-se en el tercer home de la història que guanyava l’Obert de la PGA en el seu debut. Amb tot, a final d’any el número 1 va ser l’anglès Luke Donald, que va mantenir una regularitat impecable amb cinc victòries. El barceloní Pablo Larrazábal (28 anys) va aconseguir guanyar el seu segon torneig en el circuit europeu en imposar-se en el prestigiós Obert d’Alemanya a Munic en un emocionant play-off contra el golfista d’Ontinyent Sergio Garcia. Això li va permetre acabar l’any per primer cop entre els cent millors del món.
Motor
Classificació d'automobilisme
El Campionat del Món de fórmula 1 va introduir substancials canvis en el reglament per tal d’afavorir l’espectacle. Per facilitar els avançaments entre pilots es va aprovar un sistema ajustable de l’aleró del darrere. El sistema va oferir als monoplaces una velocitat addicional de 15 km/h. Això no va evitar que el campió del món del 2010, l’alemany Sebastian Vettel, aclaparés els seus rivals gràcies a la superioritat tècnica del seu Red Bull i es va assegurar el campionat de quatre grans premis del final. Vettel, que va guanyar els dos grans premis disputats als Països Catalans (Montmeló i València), va convertir-se en el pilot més jove de la història que acumula dos títols mundials. El barceloní Jaume Alguersuari (Toro Rosso) va progressar de forma evident respecte del 2010 i va acabar el campionat 13è després de puntuar en sis grans premis. El veterà Pere Martínez de la Rosa (40 anys) va córrer el Gran Premi del Canadà amb un Sauber per la lesió del mexicà Sergio Pérez.
Classificació de motociclisme
En el Campionat del Món de motociclisme, l’australià Casey Stoner, en el seu primer any en l’equip oficial Honda, va obtenir el seu segon títol al davant del mallorquí Jorge Lorenzo (Yamaha) i del pilot de Castellar del Vallès Dani Pedrosa (Honda), que va quedar-se sense possibilitats de lluitar pel títol al començament del campionat per culpa d’una caiguda. El campionat, però, va quedar marcat per la tràgica mort de Marco Simoncelli (24 anys), un dels pilots més agressius del Mundial, per una caiguda al circuit de Sepang, a Malàisia. L’italià va ser atropellat per Colin Edwards i Valentino Rossi, el seu millor amic al Mundial. Simoncelli va ser campió del món dels 250 cc el 2008. Per al motociclisme català, el Mundial va mostrar l’esclat definitiu d’una nova gran figura, el jove pilot de Cervera Marc Márquez (18 anys), que va guanyar set grans premis i va ser segon del Mundial rere l’alemany Stefan Bradl. En la categoria dels 125 cc, un altre adolescent català, Maverick Viñales (16 anys), va ser capaç de guanyar tres grans premis i d’acabar quart en el seu primer any sencer en el campionat.
Com en anys precedents, el motociclisme català va assolir èxits en pràcticament totes les modalitats. El pilot d’Avià Marc Coma va assolir a l’Amèrica del Sud el seu tercer triomf en el ral·li Dakar amb una KTM. Coma també va guanyar la cursa de raids més dura de l’Àfrica, el ral·li dels Faraons. El pilot de Piera Toni Bou, per la seva banda, va arribar als deu títols mundials de trial gràcies als seus èxits en els campionats absolut i indoor amb l’equip Montesa. Bou va passar a ser el segon pilot de la història amb més campionats del món. Adam Raga va ser el subcampió del món. En el Mundial femení, Laia Sanz va assolir el seu onzè campionat del món després d’estrenar-se en el Dakar.
Natació
Classificació de natació
La ciutat de Barcelona va recollir a Xangai el testimoni del Campionat del Món de natació, programat per a la ciutat catalana el 2013. A la Xina, la natació catalana va tornar a brillar en l’especialitat de natació sincronitzada, sobretot gràcies a la tarragonina Andrea Fuentes, que va tornar a casa amb sis medalles (una d’argent i cinc bronzes). Ona Carbonell va ser l’altra gran triomfadora, ja que va participar en les quatre medalles de bronze de les disciplines d’equip. El sabadellenc Aschwin Wildeboer va competir al costat dels millors del món i va acabar quart en la final dels 50 m esquena, la mateixa posició de la badalonina Mireia Belmonte en els 400 m estils. Al desembre, la catalana va aconseguir quatre medalles d’or a l’Europeu de Szczecin (Polònia).
La gran figura del campionat, quan falta un any per als Jocs Olímpics de Londres, va ser el nedador nord-americà Ryan Lochte (27 anys), que va agafar el relleu de Michael Phelps com a gran emblema d’aquest esport al seu país. Lochte va obtenir cinc medalles d’or i va batre un dels dos rècords del món que van ser superats a la Xina, el dels 200 m estils (1.54 min). L’altre el va fer el xinès Su Yang (14.34,14) en els 1.500 m. Phelps, tot i tenir un protagonisme secundari, va ser capaç d’imposar-se en els 100 m i els 200 m papallona. Entre les noies, la italiana Federica Pellegrini, campiona dels 100 m i els 200 m lliure, es va endur la majoria dels elogis.
En la competició de waterpolo cal remarcar la confirmació de l’equip xinès femení, entrenat pel català Joan Jané, com una de les grans referències mundials, ja que va aconseguir el subcampionat. Per al waterpolo català, el 2011 va ser un any històric. El CN Sabadell femení va donar a l’esport català el primer triomf en una Copa d’Europa femenina. Les vallesanes, amb una mitjana d’edat de 20 anys, van derrotar en la final, jugada el 23 d’abril a Sabadell, l’Orizzonte de Catània per 13-8.
Tennis
Classificació de tennis
El serbi Novak Djoković va fer un any absolutament prodigiós amb victòries en tots els torneigs en què va participar a excepció de Roland Garros, on va caure a les semifinals contra Roger Federer, i Cincinnati, on es va lesionar en la final contra Andy Murray. Abans de cedir a Roland Garros, Djoković va encadenar 43 victòries consecutives, la segona millor marca de la història, amb triomfs al primer Grand Slam de l’any, a Austràlia, i als torneigs de Dubai, Indian Wells, Miami, Belgrad, Madrid i Roma. La derrota a París no el va frenar. En la final de Wimbledon va batre Rafael Nadal i va convertir-se en el nou número 1 del món. Després, va confirmar un altre rècord històric en convertir-se en el primer tennista a conquerir cinc torneigs de la categoria Masters 1000 en una mateixa temporada. En la final de l’Obert dels Estats Units va superar Rafael Nadal i va guanyar el tercer Grand Slam de l’any. El serbi va ser, de fet, un malson per al jugador del RCT Barcelona, ja que aquest va perdre les sis finals que va jugar contra el nou número 1 del món. Tot i així, Nadal va poder celebrar a París el seu sisè triomf a Roland Garros igualant la marca del llegendari Bjorn Borg i també es va imposar en el clàssic Trofeu Comte de Godó de Barcelona. A més, va ser absolutament determinant en la victòria d’Espanya en la final de la Copa Davis contra l’Argentina disputada a Sevilla. També va formar part del combinat espanyol el jugador de Barcelona Marcel Granollers, que va ser l’únic català capaç de guanyar un torneig de l’ATP durant tot l’any, el de Gstaad, a Suïssa.
El rànquing del circuit professional femení va continuar dominat per la jove danesa Caroline Wozniacki (20 anys), però com els anys anteriors els grans triomfs es van repartir entre diferents jugadores. Així, la belga Kim Clijsters va guanyar a Austràlia el quart Grand Slam de la seva carrera. Li Na, a Roland Garros, va ser la primera xinesa que va alçar el trofeu d’un dels quatre grans torneigs de l’any. També van estrenar el seu palmarès en el Grand Slam l’australiana Samantha Stosur (Obert dels Estats Units) i la txeca Petra Kvitová (Wimbledon).
Altres
L’equip d’handbol del FCBarcelona es va endur la Copa d’Europa disputada a Colònia
© FC Barcelona
Un dels grans èxits col·lectius per a l’esport català va ser el triomf del FC Barcelona en la final a quatre de la Copa d’Europa d’handbol, també anomenada Lliga de Campions, que es va jugar a Colònia. L’equip, dirigit per Xavier Pascual, va derrotar en la final el Ciudad Real (27-24) i va sumar el seu vuitè títol continental. El conjunt blaugrana, a més, també va conquerir el campionat de Lliga. Els jugadors catalans Cristian Ugalde, Víctor Tomás, Joan Cañellas i Viran Morros van participar, a més, en l’equip espanyol que va guanyar la medalla de bronze en el Campionat d’Europa disputat a Suècia.
En hoquei sobre patins, un dels esports d’equip més practicats a tot el país, deu jugadors catalans, representant la federació espanyola, van quedar campions del món a San Juan (Argentina) sota la direcció d’un entrenador català, Carles Feriche. A la màxima categoria estatal, l’OK Lliga, el FC Barcelona va perdre el títol per primer cop en tretze anys a mans del Reus Deportiu. L’equip blaugrana, això sí, va ser el campió de la Copa.
El rugbi va ser un altre dels esports que va tenir gran transcendència a Catalunya per diferents raons. El llegendari equip de la Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP) va desplaçar-se per primer cop a Barcelona per jugar un partit oficial fora de la Catalunya del Nord. El matx, corresponent als quarts de final de la Copa d’Europa, va aplegar a l’estadi Lluís Companys uns 30.000 seguidors vinguts de Perpinyà i de la resta del Rossellonès. L’equip va obtenir la victòria contra el Toló, però posteriorment va ser eliminat en les semifinals contra el Northampton. El capità de l’equip, el jugador d’Argelers Nicolas Mas, va disputar posteriorment la final de la Copa del Món de rugbi amb la selecció francesa, que va perdre contra Nova Zelanda.
Classificacions altres esports
En l’aspecte individual va destacar, un any més, el polifacètic corredor de Puigcerdà Kilian Jornet, que va culminar amb èxit el seu ambiciós projecte “5 carreres, 5 continents”. El projecte de guanyar les cinc curses de muntanya més importants del planeta va començar a Austràlia amb la victòria a la North Face i va seguir amb les victòries a la Western Union dels Estats Units, l’Ultra-Trail del Mont Blanc, la Table Mountain de Sud-àfrica i la cursa de la muntanya de Kinabalu a Malàisia. Ha estat el primer esportista del món a fer aquesta gesta.