La prohibició de les corrides de toros va comportar el reconeixement dels correbous com a festa que no perjudica l’animal
© Fototeca.cat
La decisió que el 2010 va prendre el Parlament de Catalunya de prohibir les corrides de toros va continuar sacsejant el món de la cultura popular al llarg del 2011, any en què se’n va celebrar la darrera a la plaça de toros de la Monumental, a Barcelona, el 25 de setembre. Una de les conseqüències del debat públic que va generar aquesta prohibició va ser el blindatge de les festes de bous, una tradició especialment arrelada a les terres de l’Ebre, per bé que en altres poblacions, com ara Cardona, també tenen un gran predicament. La regulació de les festes tradicionals amb bous, en les quals no es mata l’animal, es va produir a l’octubre del 2010 i el 2011 va entrar en vigor la seva aplicació sense modificacions substancials respecte al costum establert. Així, doncs, la prohibició dels toros va comportar, de retruc, el reconeixement dels bous, per bé que l’ofensiva de les associacions en defensa dels animals no es va aturar. L’essència dels correbous no és altra que la gent del poble jugant amb un animal, i en destaca un culte extraordinari al bou. Hi ha diverses variants i per això a més de correbous es parla de bou embolat, bou cap-llaçat, bou a la plaça i bou al carrer. Pel que fa als toros, tot i que no es considera una tradició del país, es fan corrides des del final del segle XVIII, segons una referència del 1777 del baró de Maldà. Olot va ser la primera població amb una plaça de toros estable.
El 2011 també es van regular a Catalunya els certàmens i altres concentracions d’animals vius, les més significatives de les quals són les festes dels Tres Tombs i els concursos de gossos d’atura. Cal dir que hi ha una Federació de Gossos d’Atura de l’àmbit dels Països Catalans i que agrupa cinc concursos en l’àrea pirinenca: els de Castellar de n’Hug, Prades, Llavorsí, Ribes de Freser i Osseja (Catalunya del Nord). A la pràctica és una mostra de l’ofici d’aquests gossos que tenen l’habilitat de traslladar el ramat de bens d’un lloc a un altre sense la intervenció del pastor. Pel que fa als Tres Tombs, que també tenen federació, és una tradició molt viva amb més d’un centenar de trobades. Les més antigues daten del 1830 i estan vinculades a la festa que tradicionalment organitzava el gremi dels traginers cada 17 de gener, per Sant Antoni Abad, i solen aplegar cavalls i carruatges procedents de diverses poblacions. Cal destacar els Tres Tombs de Taradell, que tenen un model singular perquè hi treballen tot l’any, han recuperat molt de material i han creat un museu. També és molt genuïna la trobada de Falset. Aquest 2011 la Trobada dels Tres Tombs de Catalunya, que cada any canvia de població, es va fer a Valls.
El foc continua cremant
Els integrants de les colles de diables van haver d’assistir a cursos sobre l’ús de la pirotècnia segons la directiva europea sobre el foc
© Generalitat de Catalunya
Al novembre del 2011 es va acabar la moratòria de la directiva europea sobre el foc, però abans es va complir el requisit de formar les persones de l’àmbit de la cultura popular que tenen contacte amb el foc. Totes les colles de diables i bèsties de foc van participar en el gran nombre de cursos sobre l’ús de la pirotècnia organitzats arreu del país. Almenys un membre de cada colla va fer el curs amb el compromís de traspassar-ho després a la resta de components. Si bé ja havia començat el 2010, el gruix d’aquesta formació es va fer al llarg del 2011, en una acció conjunta entre el Departament d’Interior de la Generalitat, el Ministeri d’Indústria i el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Un dels documents que es va editar per a l’ocasió va ser el còmic En Pau, l’Arnau i l’Anna a Terra de Foc, emmarcat dins de la campanya de sensibilització “Revetlles amb precaució”, del Departament d’Interior.
D’altra banda, es va produir un incident remarcable quan la Delegació del Govern de l’Estat va prohibir al febrer les salves que havien de disparar els miquelets al santuari de la Gleva (les Masies de Voltregà, Osona) honorant la resistència del 1714. La prohibició va estar basada en la normativa d’utilització d’armes de foc que només preveu poder disparar armes d’avantcàrrega en les festes considerades tradicionals. En el cas de la Gleva, es va entendre que es tractava d’una festa de nova creació i, per tant, no tenia el caràcter de tradicional. Els organitzadors, en canvi, van al·legar sense èxit que estava basada en uns fets històrics. Finalment, els miquelets, un cos de soldats mercenaris que es podria equiparar a una versió modernitzada dels almogàvers, van participar en la festa però sense arribar a disparar.
Pel que fa a la incidència de la crisi econòmica en l’àmbit de la cultura popular, la realitat és que va afectar bastant les festes majors, per bé que la majoria d’actes tradicionals es van mantenir gairebé intactes. Es van emprar menys quilos de pólvora, fruit de les retallades en les subvencions dels ajuntaments i altres administracions. Les entitats vinculades a la cultura popular van buscar mecanismes alternatius i van demostrar una notable capacitat d’adaptar-se a les circumstàncies adverses. També se’n va ressentir la restauració i la millora dels elements que protagonitzen les festes tradicionals. Un altre exemple de la crisi va ser l’aturada de la campanya “La sardana a l’escola”, una iniciativa que feia dotze anys que s’estava impulsant amb èxit a les comarques gironines amb el suport de la Generalitat i la Diputació de Girona. Afortunadament es van mantenir les Trobades Sardanistes Infantils de les comarques de Girona, que van arribar a la seva 34a edició i que gaudeixen d’un gran arrelament.
Els castells, encara més amunt
Els Castellers de Vilafranca van portar els castells fins a l’Índia
© Castellers de Vilafranca
Amb els Castellers de Vilafranca com a punta de llança, el món casteller va celebrar amb magnífiques construccions el reconeixement com a patrimoni immaterial de la humanitat que la UNESCO va atorgar als castellers al final del 2010. La colla vilafranquina, a més de viatjar a l’Índia i aixecar-hi castells importants, prova de l’interès que està despertant a l’estranger aquesta arrelada tradició, va tornar a carregar després de cinc anys el tres de deu amb folre i manilles, un castell que encara no han pogut descarregar mai. Va ser a Vilafranca per Tots Sants, la diada de la colla, en el marc d’una actuació memorable que també va incloure el dos de nou amb folre carregat i el cinc de nou amb folre descarregat. Els vilafranquins, amb un ventall de castells de gamma extra espectacular, van ser la millor colla per Sant Fèlix i van descarregar dues vegades la torre de vuit sense folre, a Vilafranca per Sant Ramon i a Tarragona. Aquesta formació també va completar el tres de nou amb folre i agulla a Barcelona, mentre que a Reus van carregar el quatre de nou sense folre.
Quant a la resta de colles, cal destacar que els Minyons de Terrassa van tenir algunes actuacions brillants, com ara l’intent de tres de deu amb folre i manilles de Girona, que van desmuntar quan la canalla es va fer enrere poc abans de fer l’aleta. Els Minyons també van completar la seva millor actuació a la Festa Major de Terrassa.
Però aquest 2011 va ser l’any de les colles tarragonines, especialment la Jove i els Xiquets. La Jove de Tarragona va entrar al selecte grup de les formacions de gamma extra carregant el seu primer cinc de nou amb folre per Santa Tecla. Aquell mateix dia els Xiquets de Tarragona van descarregar el seu primer quatre de nou amb folre i van completar la primera tripleta màgica del seu historial. Aquestes dues colles ja havien excel·lit, també a Tarragona, per Sant Magí. Pel que fa a les colles de Valls, destaca la fluixa temporada de la Joves, que va assolir molt pocs castells de nou, mentre que la Vella, sense fer una temporada excel·lent, es va imposar per Santa Úrsula a l’altra colla de la ciutat.
D’altra banda, el 30 de gener, en el marc de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, Valls va exercir de capital mundial dels castells i va aplegar 57 colles dels Països Catalans i centenars de castellers. Aquell mateix dia també va tenir lloc una mostra de moixigangues de Catalunya.
Altres fites remarcables de la temporada van ser el primer quatre de vuit de la història particular dels Castellers de Mallorca i dels Margeners de Guissona, la primera torre de vuit dels Castellers de Sabadell i el dos de nou amb folre i manilles que van carregar els Capgrossos de Mataró, el primer a la capital del Maresme. Sense obli-dar que els Castellers de Sants van firmar la millor actuació del seu historial, amb un triplet màgic on només va faltar descarregar el quatre de nou amb folre.
A banda de continuar apostant per un programa setmanal de castells, Quarts de nou, i de retransmetre en diferit les diades més rellevants, TV3 va produir en 3D el documental Enxaneta, un film que també es va projectar en els cinemes i que té vocació d’ajudar a difondre els castells a l’estranger.
D’altra banda, al Palau Robert es va acabar l’any amb l’exposició de fotografies “Castells i castellers. Patrimoni immaterial de la humanitat” i la presentació del llibre Castells i castellers: una voluntat col·lectiva. A més, l’artista Antoni Llena està enllestint el monument dedicat als castellers que s’instal·larà molt a prop de la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
Finalment, la UNESCO va acabar l’any declarant patrimoni cultural immaterial de la humanitat la festa en honor a la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Es tracta d’una celebració institucionalitzada des de 1712 i que inclou el ball de la muixeranga, que acaba amb la construcció de torres humanes, similars als castells catalans, dels quals en són antecedent.
Mediterrània i àmbits diversos
L’espectacle Ballar la veu, amb l’aportació de l’artista Perejaume, va inaugurar la 14a Fira Mediterrània de Manresa
© Fira Mediterrània de Manresa / Genis Sáez
Després d’anar madurant la proposta al llarg de 14 edicions, aquesta factoria d’arrel que és Fira Mediterrània de Manresa va superar el 2011 el greu entrebanc d’una pluja persistent disposada a mesurar la solidesa del projecte. Malgrat que es van haver de suspendre bastants espectacles de carrer, la fira va funcionar en l’àmbit professional com a canal de distribució de la cultura d’arrel tradicional. El vessant artístic també va mantenir i elevar el llistó amb un munt d’estrenes absolutes. Cal destacar les aportacions de Perejaume, l’artista convidat que, a més d’inaugurar la fira amb l’espectacle Ballar la veu, va intervenir en sis propostes més, com també Roger Mas i a Cobla Sant Jordi, que van liderar una reeixida exploració dels nous sons de la cobla, on també van reeixir La Principal de Júpiter i la Cobla Catalana de Sons Essencials. Tere Almar va completar amb èxit el seu cicle de quatre anys com a responsable de la direcció artística d’una fira a la qual no descarta donar continuïtat.
Quant als premis relacionats amb la cultura popular i tradicional, cal destacar la reorientació del premi Joan Amades, que tornarà el 2012 sense dotació econòmica, després d’haver optat per dedicar els recursos a organitzar exposicions i editar publicacions i estudis. En canvi, els Premis Ateneu de la Federació d’Ateneus de Catalunya van arribar a la seva 22a edició i van continuar distingint les iniciatives que, des de l’àmbit de l’associacionisme, promouen la cultura popular i tradicional. Pel que fa al Premi Nacional de Cultura Popular que atorga la Generalitat, el 2011 va ser per a la llibreria barcelonina Quera, dedicada a l’excursionisme. I cal deixar constància de la Creu de Sant Jordi, que van rebre, entre d’altres, l’Agrupació Cultural la Llàntia (Igualada), el Centre Excursionista de Terrassa en el seu centenari, la Confraria de Sant Sebastià (el Pont de Suert), la Societat Coral Aroma Vallenca pels seus 150 anys, el Pessebre Vivent de Castell d’Aro i el centenari Esbart Teatral de Castellar del Vallès.
La Fundació Jaume Casademont va convocar la segona edició de la beca a la innovació en cultura popular, amb l’objectiu d’ajudar-la a modernitzar-se i evolucionar. L’espectacle guanyador de la primera beca, Bestiari, de la companyia Cabo San Roque, es va posar en escena a la Fira Mediterrània del 2011. Pel que fa a la difusió, s’ha d’esmentar l’esforç continuat que fa la dinàmica productora Tornaveu des del País Valencià.
Entre els esdeveniments significatius del 2011 hi va haver la reobertura del Museu Etnogràfic de Ripoll, que data del 1929 i que va estar tancat durant nou anys. Es tracta del primer museu d’aquestes característiques de la península Ibèrica i un dels pioners d’Europa, i ara té l’al·licient de disposar d’una nova seu i mantenir la seva preuada col·lecció, que inclou el taller d’un ferrer, però oferint-ne una lectura moderna.
Al setembre, deu conjunts immobles del massís de les Gavarres (Baix Empordà i Gironès) van ser catalogats per la Generalitat de Catalunya com a béns culturals d’interès nacional, en la categoria de zona d’interès etnològic (el Molí d’en Frigola, al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura; el Molí del Mas Xifra de Vall i el Molí de Canyadell, Palamós; la rajoleria de Can Frigola i el forn de calç gran de Fonteta, Forallac; els pous de glaç de la Font d’en Salomó, la Bisbal d’Empordà; el sistema hidràulic de Can Vilallonga, Cassà de la Selva, i les mines “Niño Jesús” i “Victoria Esperanza”, de Celrà). És la segona zona d’interès etnològic de Catalunya, després que el 2009 s’atorgués a les adoberies de Vic (Osona).
Cal destacar que el Festcat, un dels pilars de la formació en cultura popular, es va concentrar en dues úniques seus: Esterri d’Àneu (dansa i música) i Llívia (jocs).
Pel que fa a materials editats d’una certa significació, cal esmentar el CD i el DVD El Bages: cançons, tonades i balls populars, dins la col·lecció “Fonoteca de Música Tradicional Catalana”, i dos llibres de la col·lecció “Temes d’Etnologia”: Barraquisme: la ciutat (im)possible i Forçats a foc i llum.
D’altra banda, cal deixar constància que Organyà va ser la Ciutat Pubilla de la Sardana i que Santa Margarida i els Monjos va ser la seu de la primera trobada de bestiari tricèfal dels Països Catalans, mentre que Llorenç del Penedès va acollir la Trobada Nacional de Bastoners i Parets del Vallès la de Pessebristes de Catalunya i Balears. L’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics es va fer a Grenoble i la Seu d’Urgell va ser la Ciutat Gegantera.