Religió 2011

Religió catòlica

L’any 2011 es va celebrar a Madrid, del 16 al 21 d’agost, la 26a Jornada Mundial de la Joventut (JMJ). Aquesta trobada va acollir més d’un milió de joves catòlics de 139 països que es van voler trobar amb el papa Benet XVI. Aquesta va ser la segona vegada que l’Estat espanyol acollia una JMJ, després de la celebrada a Santiago de Compostel·la el 1989 amb el papa Joan Pau II. Al llarg de tota la història de la JMJ, una desena de ciutats de tot el món –Buenos Aires (Argentina), Santiago de Compostel·la (Espanya), Czestochowa (Polònia), Denver (Estats Units), Manila (Filipines), París (França), Roma (Itàlia), Toronto (Canadà), Colònia (Alemanya) i Sydney (Austràlia)– han acollit les 26 jornades celebrades des del 1984, amb gairebé 17 milions de joves visitants en més d’un quart de segle. El missatge del pontífex al llarg de la JMJ va estar marcat per una crida als joves perquè construeixin una fe sòlida davant d’un món individualista i fortament secularitzat. Benet XVI va garantir que un dels reptes més grans per a la joventut és poder viure la fe amb llibertat. Entre els reptes més importats que els joves d’avui dia han de superar, el papa va assenyalar, a banda de la crisi i del buit moral, les dificultats econòmiques i la incertesa, concretament de la secularització que pretén ofegar la presència del fet religiós. L’aeròdrom de Cuatro Vientos va allotjar l’acte central de la JMJ, que es va celebrar el diumenge 21, i centenars de milers de joves hi van passar la vigília resant mentre esperaven la missa que l’endemà el Sant Pare va celebrar acompanyat dels 800 bisbes i 14.000 sacerdots que van concelebrar amb ell. En el seu comiat, Benet XVI va instar els joves a ser testimonis de la fe en el seu entorn. En acabar la Santa Missa, es va anunciar la seu de la propera Jornada Mundial de la Joventut, que serà a Rio de Janeiro (Brasil) el 2013.

Benet XVI també va fer tres grans viatges pastorals: Croàcia, Benín i Alemanya. Aquest darrer viatge es va fer als dies 22 al 25 de setembre i va significar el retorn del Sant Pare al seu país natal. En la seva visita, Benet XVI va proposar, en el primer discurs que feia un líder religiós al Bundestag (el Parlament alemany), una obertura a ­debatre sobre la moral i les lleis naturals perquè, segons el pontífex, en les qüestions fonamentals del dret, en les quals hi ha en joc la dignitat de l’home i de la humanitat, el principi de la majoria no és suficient, i va recordar que l’home té una naturalesa que ell mateix ha de respectar.

El 2011 Benet XVI va celebrar els seus 60 anys de sacerdoci, i es va publicar Llum del món. El papa, l’Església i els signes del temps, el primer llibre en la història fruit d’una conversa amb un papa. L’autor és el periodista alemany Peter Seewald, que fa preguntes al pontífex sobre els grans temes que marquen la teologia del moment, els diferents esdeveniments polítics que sempre han acompanyat les relacions entre els diferents països i, finalment, els interrogants que sovint ocupen gran part del debat públic. En aquest llibre apareix un papa que no es nega a respondre cap pregunta, que s’expressa amb un llenguatge senzill, i no per això menys profund, i que accepta amb benevolència les provocacions d’algunes de les preguntes.

Una iniciativa celebrada als cercles vaticans va ser la publicació d’un document papal que persegueix lluitar contra el blanqueig de diners a les institucions financeres del Vaticà per mitjà d’una severa vigilància de totes les operacions fetes per l’únic banc de la Ciutat del Vaticà, l’Institut per a les Obres de Religió (IOR), i les operacions internacionals de les institucions financeres de la Santa Seu. Amb aquesta iniciativa, la Santa Seu intenta que no es tornin a repetir les investigacions que està duent a terme la policia italiana al voltant de diverses operacions sospitoses de l’IOR, que va fer dues transferències sense revelar el nom dels clients. El Vaticà va assegurar aleshores que es tractava d’un malentès i va lliurar la informació sol·licitada per les autoritats.

L’1 de maig, el papa Benet XVI va beatificar el seu antecessor en el càrrec només set anys després del seu decés. Centenars de milers de fidels van anar al Vaticà per seguir de ben a prop la celebració i venerar les despulles mortals del papa polonès, que van ser exposades a la basílica de Sant Pere aquell mateix dia.

El 2011 l’Església catòlica també va haver de superar dificultats. Una d’especialment important va ser la crisi produïda pels abusos a menors fets per sacerdots a Irlanda. El Govern irlandès va acusar el Vaticà de no cooperar en la darrera investigació sobre la violació de nens a les diòcesis del país, arran del darrer informe del Govern irlandès sobre l’encobriment d’abusos sexuals per part de les autoritats eclesiàstiques de la diòcesi irlandesa de Cloyne. A la resposta del Vaticà a l’Informe Cloyne, la Santa Seu va subratllar que no va obstaculitzar les investigacions sobre els abusos a Irlanda i va insistir, a més, en la repugnància dels crims comesos per alguns sacerdots.

La Santa Seu va haver de mantenir una altra entesa, aquesta vegada amb les auto-ritats xineses, a causa del desafiament que va llançar el Govern asiàtic al Vaticà en ordenar il·legítimament dos bisbes. El Govern comunista va detenir el sacerdot fidel a Roma Joseph Sun Jigen, que s’anava a convertir en bisbe coadjutor de Handan, Hebei, al nord de la Xina. Sun Jigen, de 43 anys, va ser detingut per la policia tres dies abans de la data prevista per a ser consagrat bisbe. Mentrestant, el 29 de juny, el mateix dia que s’havia de celebrar la cerimònia que convertiria el sacerdot en bisbe, es va celebrar a l’església Nostra Senyora del Rosari de la ciutat d’Emeishan, a la província de Sichuan, l’ordenació il·legítima d’un altre sacerdot com a bisbe de Le-shan, que respon al nom de Paul Lei Shiyin. Dues setmanes després d’aquesta ordenació il·legítima, se’n va celebrar una altra a Shantou. Aquesta vegada, Joseph Huang Bingzhang va ser ordenat bisbe d’aquesta diòcesi de la religió de Guandong. Aquests esdeveniments van ser seguits amb preocupació per Benet XVI, perquè, segons va manifestar, són contraris a la unió de l’Església universal. La Santa Seu va recordar mitjançant un comunicat que el prelat ordenat il·legítimament i els bisbes consagrants incorren en l’excomunió latae sententiae per violació de la norma del cànon 1382 del Codi de dret canònic, i que una ordenació episcopal sense mandat pontifici s’oposa directament al paper espiritual del summe pontífex i malmet la unitat de l’Església. Finalment, un dels fenòmens més severs amb els quals es va haver d’enfrontar la comunitat catòlica va ser el de la falta de llibertat religiosa en alguns països del món i la seva corresponent violència anticristiana. L’Índia, el Pakistan, Indonèsia o Egipte van ser alguns dels epicentres de l’integrisme religiós que més víctimes mortals van causar entre els fidels cristians.

Barcelona va celebrar el primer aniversari de la consagració de la Sagrada Família feta pel Sant Pare com a basílica menor. El temple projectat per l’arquitecte català Antoni Gaudí va sentir l’any 2011 els efectes de la visita papal: el nombre de visitants a la Sagrada Família va tornar a batre rècords. Entre els mesos de gener i desembre d’aquest any es va produir un espectacular augment del 42% en la venda d’entrades. Aquest fet permetrà una construcció més ràpida de la basílica de la Sagrada Família, gràcies als ingressos. Antoni Gaudí té una causa de beatificació iniciada a la Santa Seu i la seva figura i obra van ser protagonistes de l’exposició “Gaudí. Art, ciència i espiritualitat”, que va tenir lloc al Vaticà durant els mesos de novembre i desembre.

A l’Estat espanyol hi ha 49.610 religiosos i religioses integrants de 6.138 comunitats

© Fototeca.cat

El 2 de febrer es va celebrar la Jornada Mundial de la Vida Consagrada, instituï-da el 1997 per Joan Pau II. A l’Estat espanyol hi ha 49.610 religiosos i religioses en les 6.138 comunitats existents. Hi ha 104 congregacions masculines i 302 de femenines. A les congregacions masculines d’Espanya hi ha 155 novicis, 443 júniors i 10.874 religiosos devots perpetus, que sumen un total d’11.472. D’altra banda, hi ha 38.138 religioses, de les quals 263 són novícies, 2.501 són júniors i 35.374 són devotes perpètues. A aquestes xifres caldria afegir-hi els religiosos de congregacions missioneres: més de 15.500 missioners espanyols, segons fonts de les Obres missionals pontifícies, dels quals 10.000, aproximadament, són religioses, i més de 5.500, religiosos.

Els bisbes catalans van publicar Al servei del nostre poble, un document commemoratiu dels 25 anys de la publicació Arrels Cristianes de Catalunya.

Finalment, cal destacar l’anunci que va fer el papa Benet XVI durant la missa que concloïa la primera trobada internacional de nous evangelitzadors: el 2012 se celebrarà l’Any de la Fe, coincidint amb la celebració del 50è aniversari de l’obertura del concili II del Vaticà. És per això que l’any s’iniciarà el mateix dia que ho va fer el concili, l’11 d’octubre, i finalitzarà el 24 de novembre de 2013. Aquesta celebració vol emfatitzar un dels eixos que caracteritzen el papat de Benet XVI, que és reevangelitzar els països que tradicionalment han estat cristians, però que han protagonitzat un procés de secularització.

Cristianisme i ecumenisme

La relació entre les esglésies cristianes de tot el món gaudí de bona salut. Aquest any 2011 fou un període que afavorí iniciatives importants entre les principals esglésies. Un exemple el protagonitzà l’avenç de la Comissió Internacional Anglicana Catòlica (ARCIC segons l’acrònim anglès), que va entrar en la seva tercera fase. El diàleg oficial entre l’Església catòlica i la Comunió anglicana, iniciat fa quaranta anys, conclogué les seves dues primeres fases. El diàleg el dugueren a terme el dicasteri vaticà del Consell Pontifici de la Unitat dels cristians i el Departament per a la unitat, la fe i la disciplina de la comunió anglicana, a través de l’ARCIC. Els copresidents i cosecretaris de la nova fase de diàleg van tenir una primera trobada, que es va celebrar al monestir de Bose, a prop de Biella (Itàlia), del 17 al 27 de maig de 2011. Després d’haver rebut el mandat del papa Benet XVI i de l’arquebisbe de Canterbury, Rowan Williams, durant la trobada de tots dos a Roma al mes de novembre del 2009, la Comissió es va centrar en l’Església com a comunió local i universal, i en la manera com, en la comunió, aquesta Església arriba a discernir l’ensenyament ètic just. La Comissió va tornar a examinar la manera com s’ha d’entendre i seguir el compromís a favor de l’objectiu comú de la restauració de la completa comunió en la fe i en la vida sagramental, i com s’ha de presentar la feina de la segona fase de l’ARCIC amb les observacions convenients per afavorir-ne la recepció. A partir d’ara, en aquesta tercera fase, la Comissió provarà de desenvolupar una interpretació teològica de la persona, de la societat humana i de la nova vida de gràcia en Crist. Aquesta iniciativa pretén, entre altres coses, prendre decisions de naturalesa moral i abandonar la manera de resoldre les àrees de tensió entre anglicans i catòlics, per aprendre els uns dels altres.

Un altre apropament entre esglésies cristianes va estar relacionat amb la Comissió mixta internacional per al diàleg teològic entre l’Església catòlica i les Esglésies orientals ortodoxes, que va tenir lloc també al monestir de Bose. Aquesta iniciativa es va instituir l’any 2003 gràcies a l’impuls de les autoritats eclesials de la família de les Esglésies orientals ortodoxes i del Consell Pontifici per a la promoció de la unitat dels cristians. La primera fase del diàleg, del 2003 al 2009, va donar com a resultat el document Naturalesa, constitució i missió de l’Església, que, segons el papa Benet XVI, descriu els aspectes fonamentals dels principis eclesiològics que comparteixen les dues esglésies i assenyala qüestions que demanen una reflexió més profunda en les fases successives del diàleg. El bisbe de Roma es va sentir complagut en veure que, després de quasi 1.500 anys de separació, catòlics i ortodoxos encara estan d’acord quant a la naturalesa sagramental de l’Església, la successió apostòlica en el servei de sacerdoci i la necessitat imperiosa de donar testimoni de l’Evangeli de nostre Senyor i Salvador Jesús en el món. En la seva segona etapa que es va iniciar aquest curs, la Comissió va reflexionar des d’una perspectiva històrica sobre la manera en què les Esglésies han expressat la seva comunió al llarg dels segles. A més, es va dedicar a l’estudi de la comunió i la comunicació que hi havia entre les Esglésies fins a mitjan segle V de la història cristiana, així com també del paper dut a terme pel monacat en la vida de l’Església primitiva. Benet XVI va manifestar la seva confiança que la reflexió teològica “condueixi les nostres Esglésies no només a entendre’s més profundament entre elles, sinó també a seguir amb determinació el nostre camí cap a la plena comunió, a la qual estem cridats per la voluntat de Crist”. En aquest sentit, el sant pare va augurar grans avenços envers el concili panortodox, un concili intern que afecta només les Esglésies ortodoxes i ortodoxes orientals que està pendent des de fa cent anys i que suposaria grans avenços en la comunió interna en l’ortodòxia i la unió de totes les seves branques.

Tot i que encara caldrà esperar per a la volguda trobada entre Benet XVI i Ciril I, patriarca de Moscou, al mes de febrer el papa va rebre en audiència Dmitri Medvédev, la primera d’aquest president de la Federació Russa després de la instauració de les relacions diplomàtiques plenes entre la Santa Seu i Rússia, fet que es va veure com una normalització de les relacions diplomàtiques, però també com la confirmació d’una major sintonia entre l’Església catòlica i l’ortodoxa russa.

Quan sorgeixen objectius ètics comuns, aflora un signe d’inequívoca voluntat d’integració entre les esglésies cristianes. En aquest sentit, Xile va ser testimoni de l’aliança sense precedents que van dur a terme les diferents esglésies presents al país andí per defensar els valors de la vida i la família davant dels avenços legislatius del Govern de l’actual president Sebastián Piñera en favor de la legalització de l’avortament i el matrimoni homosexual. El document, signat per representants de l’Església catòlica, l’Església ortodoxa, la Taula am-pliada d’organitzacions evangèliques, l’Església metodista pentecostal, l’Església pentecostal apostòlica i l’Església anglicana, va suposar l’acció unida dels grups de cristians, que cercava preservar els valors de la vida i la família. A l’Argentina, les esglésies catòliques, ortodoxes i evangèliques també van expressar en un document conjunt el seu “compromís per la vida”, en clara oposició a l’avortament promogut pel Govern de la presidenta Cristina Fernández de Kirchner. Per altra banda, al Regne Unit, 31 bisbes de 15 esglésies diferents i de 18 països van segellar un “Pacte d’amor recíproc” durant la 30a trobada ecumènica de bisbes amics dels Focolars celebrada al mes de setembre a la ciutat de Welwyn Garden City, a uns 40 km de Londres. A l’Estat espanyol, un altre exemple de bona entesa va ser el reconeixement mutu del baptisme entre anglicans i catòlics. Monsenyor Adolfo González Montes, bisbe d’Almeria i president de la Delegació per a les relacions ecumèniques de la Conferència episcopal espanyola, i el bisbe de l’Església espanyola reformada episcopal, Carlos López Lozano, van signar al mes de febrer una declaració conjunta mitjançant la qual totes dues Esglésies reconeixen mútuament la validesa del seu baptisme. Tot i que aquest document només té validesa al país i per a totes dues Esglésies, s’inclou en el llarg camí des que van començar els contactes entre catòlics i anglicans, precedit ja d’altres declaracions semblants signades per nombroses conferències episcopals a tot el món.

Finalment, en l’apartat de l’ecumenisme, cal destacar la Setmana de l’Oració per a la Unitat dels Cristians que es va celebrar a Jerusalem al mes de gener i que, durant set dies, va dur a terme serveis ecumènics acollits per les esglésies armènia ortodoxa, luterana, catòlica llatina, siroor-todoxa, etíop ortodoxa i anglicana.

Islam

L’any 2011 es van celebrar 13 segles del naixement d’Al-Andalus, una etapa fonamental en la història de l’islam, probablement més coneguda i estudiada fora que a dins de l’Estat espanyol, i que va significar una important contribució cultural i científica durant el seu periple a la zona. S’anomena Al-Andalus el territori de la península Ibèrica i de la Septimània que va estar sota poder musulmà durant l’edat mitjana, entre els anys 711 i 1492. Després de la invasió musulmana, Al-Andalus es va integrar inicialment a la província nord-africana del califat omeia, per convertir-se més endavant en un emirat i, posteriorment, en un califat independent del poder abbassí. Amb la dissolució del califat de Còrdova l’any 1031, el territori es va dividir en els primers regnes de taifes, període al qual va seguir la invasió dels almoràvits, els segons regnes taifes, la invasió dels almohades i els tercers regnes taifes. Amb l’avenç de la reconquesta iniciada pels cristians de les muntanyes del nord peninsular, el nom d’Al-Andalus es va anar adequant el territori minvant sota dominació musulmana, les fronteres del qual es van anar empenyent progressivament cap al sud, fins a la presa de Granada pels Reis Catòlics l’any 1492, que va posar fi al poder islàmic a la península Ibèrica, tot i que encara hi havia musulmans que hi vivien.

Amb motiu d’aquesta ocasió, Còrdova va acollir el congrés D’àrabs a moriscs, que va ressaltar el vigor dels estudis sobre Al-Andalus perquè són realitats històriques en un procés permanent d’estudi i debat. En aquest context, es van reunir a la Biblioteca Viva d’Al-Andalus experts de diverses disciplines per fer una revisió completa de la presència musulmana a la Península. Es tracta d’un esdeveniment històric que segueix sotmès a controvèrsies, matisos i interpretacions de diversa índole, que en alguns casos fins i tot estableixen correspondències més o menys oportunes amb el temps actual. Cultura, literatura, jurisprudència, ciència, societat i art van ésser els eixos temàtics d’un simposi que es va desenvolupar amb la intenció de valorar els estudis més recents sobre l’Espanya musulmana i establir la base per a futures investigacions fent un nou plantejament de diverses qüestions.

En un sentit cultural quant als elements que envolten l’islam, el Museu Metropolità de Nova York va presentar una exposició sobre literatura i religió musulmana, en la qual es van poder veure antics exemplars de l’Alcorà manuscrits amb una acurada cal·ligrafia i llibres sufís del segle XV procedents de l’Iran. A les noves galeries dedicades a les “Terres àrabs” que el museu va obrir aquest any al públic, es van exposar uns 1.200 objectes d’art que tracen 13 segles d’història de l’islam.

Budisme

El dalai-lama va declarar que volia deixar de ser el líder polític del Tibet perquè el poble en pugui escollir un lliurement

© TID / Guido Frebel

El dalai-lama, líder espiritual del poble tibetà i de tots els qui segueixen el budisme, va anunciar al mes de març la seva intenció de deixar de ser líder polític del Govern tibetà a l’exili. L’any 1960, el dalai-lama ja havia assenyalat que el Tibet necessita un líder escollit lliurement pel poble, i així ho va declarar en el transcurs d’un discurs amb motiu del 52è aniversari de la insurrecció del Tibet contra la Xina. El dalai-lama, de 76 anys, considera que s’ha de retirar de la direcció política per donar pas a un nou guia que pugui lluitar per l’autonomia, tot i que seguirà essent el líder espiritual del budisme tibetà. El dalai-lama, que va fugir del Tibet l’any 1959 després d’una sublevació fallida contra la Xina, viu exiliat a la ciutat de Dharamsala, situada al nord de l’Índia, i advoca per una autonomia significativa per al Tibet dins de la Xina. Per la seva banda, el Govern xinès de Pequín va considerar el líder espiritual com un separatista perillós, responsable de suscitar el malestar al Tibet, i va advertir que no té cap dret a escollir el seu successor i que ha de seguir la tradició històrica i religiosa de la reencarnació.

Judaisme

El gran rabí de Polònia, Michael Schudrich va convocar 150 rabins en una reunió a Varsòvia

© Slav Slaweck

El gran rabí de Polònia, Michael Schudrich, va convocar al voltant de 150 rabins durant tres dies a Varsòvia, al mes de novembre, per celebrar la reunió més nombrosa de líders religiosos jueus durant la 27a Conferència de rabins europeus. L’esdeveniment, que se celebra cada dos anys, simbolitza la major concentració a Polònia des que la comunitat va ser virtualment eliminada després de la Segona Guerra Mundial. Els darrers 30 anys, la població jueva local ha crescut de pocs milers de persones a més de 20.000. El fet que s’escollís aquesta ciutat polonesa com a seu de la conferència és el reconeixement que Polònia va ser la llar de la comunitat jueva més gran d’Europa abans de la Segona Guerra Mundial, quan la població jueva era de gairebé 3,5 milions de persones. Malgrat això, la major part van ésser assassinats als guetos i als camps de concentració que Alemanya va construir després de la invasió i ocupació del país l’any 1939.

La comunitat jueva europea també es va congratular per la construcció d’un nou centre de la comunitat a Londres projectat per ésser un dels més grans d’Europa. El centre és una creació de Vivien Duffield, que es va inspirar durant la seva visita a centres comunitaris similars dels Estats Units i va decidir donar 25 milions de lliures esterlines per al projecte. La construcció estarà acabada el 2013 i es vol convertir en una destinació de visita obligada en el mapa cultural i religiós de Londres.

Diàleg interreligiós

La Jornada de Reflexió, Diàleg i Oració per a la Pau i la Justícia al Món promoguda a Assis (Itàlia) va reunir al mes d’octubre líders religiosos de diferents confessions, i va ser la trobada més important interreligiosa del 2011. A iniciativa del papa Benet XVI, la trobada va reunir 176 exponents de les diferents tradicions religioses, a banda de les cristianes i jueves. De l’Índia, per exemple, van assistir-hi hinduistes, jainistes, sikhs, magdaistes i, per primera vegada en aquesta trobada anual, bahaistes. D’Àsia també van assistir-hi 67 budistes que representaven les diferents escissions d’aquesta confessió, tres representants del confucianisme i dues delegacions sintoistes del Japó, que van sumar 17 participants. A aquesta diversitat, s’hi van haver de sumar representants musulmans, cristians de les diferents esglésies del món i jueus. La gran novetat de l’edició actual va ser la participació d’algunes persones no creients. L’eix de la trobada va girar al voltant del tema de la peregrinació, una manera d’admetre que encara no s’ha arribat a la meta, que, segons una reflexió del cardenal Tarcisio Bertone, secretari d’estat del Vaticà, "sempre ens transcendeix i constitueix, d’aquesta manera, el sentit del nostre viatge". Durant els moments de pregària es va respectar la identitat de cada representant religiós i es va evitar caure en el sincretisme, fet que va suposar una de les crítiques que va rebre la primera trobada d’Assís promoguda pel papa Joan Pau II, celebrada ja fa 25 anys. Entre altres objectius de la trobada, es va voler mostrar, amb senzillesa, que homes religiosos i de bona voluntat volien oferir la seva contribució especial a la construcció d’un món millor, reconeixent alhora la necessitat d’una acció eficaç i de créixer en el diàleg i en una estima recíproca.

La comunitat de Sant Egidi va convocar la trobada interreligiosa Bound to Live Together. Religions i Cultures en Diàleg a Munic

© Comunitat Sant Egidi

Bound to Live Together. Religions i Cultures en Diàleg va ser l’altra gran trobada interreligiosa d’aquest 2011. Al mes de setembre es van reunir tres-cents líders religiosos a Munic a iniciativa de la comunitat de Sant Egidi i el cardenal Reinhard Marx, arquebisbe de Munic-Frisinga. El missatge principal que van transmetre els líders religiosos després de tres dies de reunions i pregària comuna va ser que “la globalització, que és un gran recurs, ha de trobar una ànima”. “L’egoisme”, afirma el missatge llegit a la cerimònia final de la trobada, “condueix a una civilització de la mort i provoca també la mort de moltes persones”, i és per això que es va fer una crida a globalitzar la justícia i desenvolupar l’“art de conviure” apostant pel diàleg, “l’arma més intel·ligent i pacífica”. En aquest sentit, Benet XVI va recordar que trobades com les celebrades a Assís i a Munic representen ocasions en què les religions es poden interrogar a elles mateixes i es poden qüestionar com convertir-se en una força per a la convivència.

Al mes d’octubre, es va inaugurar a Viena un nou centre internacional per al diàleg interreligiós i intercultural. Aquest organisme va ser fundat pel rei Abdul·là de l’Aràbia Saudita després de subscriure un acord entre Espanya, Àustria i el país àrab. Amb aquesta iniciativa es pretén donar resposta des del món musulmà a una major col·laboració i bona entesa amb Occident, sobretot arran dels atacs continus i brutals que algunes comunitats cristianes pateixen en terres àrabs de part de l’integrisme musulmà. És per això que el president del Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós, el cardenal Jean-Louis Tauran, va demanar que la Santa Seu participi en qualitat d’observador en els futurs treballs d’aquest centre, que estarà obert a totes les religions. A més, va cridar l’atenció sobre el fet que el diàleg interreligiós que s’estableixi no degeneri en diàleg polític. Al directori de nou membres del centre constaran les cinc religions principals del món: el cristianisme (a través de les esglésies catòlica, ortodoxa i anglicana), l’islam (que tindrà un representant sunnita, un de xiïta i un altre de wahhabita, la branca més seguida a l’Aràbia Saudita), el judaisme, l’hinduisme i el budisme.

Durant el 2011, les relacions interreligioses no van estar exemptes de dificultats. En són un exemple les relacions entre la Santa Seu catòlica i Al-Azhar, la major autoritat de l’islam sunnita amb base a Egipte, després que el gran imam Ahmad al-Tayyib congelés, al mes de gener, les relacions amb el Vaticà arran de la crida feta per Benet XVI sobre la necessitat de protegir les minories cristianes a l’Orient després de l’atemptat contra la comunitat copta a Alexandria (Egipte) del 31 de desembre de 2010, en què van morir 21 persones. Les paraules del pontífex van provocar la reacció de l’imam Ahmad Al-Tayyib, que va deplorar que el Sant Pare no fes esment de la protecció dels musulmans i va acusar Benet XVI d’ingerència en els afers interns del país.

En aquest sentit, el cardenal Jean-Louis Tauran i l’arquebisbe Pier Luigi Celata, president i secretari, respectivament, del Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós, van fer un envit al ministre d’Afers Estran-gers de la República Àrab d’Egipte i escollit recentment secretari general de la Lliga d’Estats Àrabs, Nabil Al-Arabi, durant la seva visita a Roma el 18 de maig de 2011. La revolució popular que va posar fi a trenta anys de poder ininterromput del deposat expresident Hosni Mubàrak a Egipte va obrir una porta d’esperança a les comunitats de cristians coptes que pateixen la discriminació i la violència de l’integrisme islàmic no només al país egipci, sinó també a tot l’Orient Mitjà. És per això que l’Església vol que s’estableixi a la zona una voluntat ferma de protegir les minories religioses. Arran d’aquestes tensions que s’han intensificat els darrers anys, el comitè internacional de vinculació judeocatòlica reunit al mes de març a París va acordar rebutjar el terrorisme anticristià.