Mobile World Capital
Barcelona va ser escollida Mobile World Capital, fet que suposarà la celebració del Mobile World Congress juntament amb dos altres esdeveniments
© World Mobile Congres
La notícia més important d’aquest any per a Catalunya va ser, sens dubte, l’elecció de la ciutat de Barcelona com a Mobile World Capital (MWC) per al període 2012-18, notícia que va anunciar el 27 de juliol John Hoffman, president de la GSMA. La candidatura de Barcelona, que havia quedat finalista conjuntament amb Milà, París i Munic, va ser la guanyadora en presentar una proposta amb una àmplia participació de totes les institucions públiques i privades, com també del sector empresarial.
Aquesta capitalitat mundial del mòbil comportarà, a més de continuar celebrant el Mobile World Congress –que Barcelona acull des del 2006 i que en l’edició del 2011, celebrada del 14 al 17 de febrer, va rebre més de 60.000 visitants procedents de 200 països, incloent-hi 3.000 directius d’empreses i delegacions governamentals de 131 estats, i més de 2.900 representants de mitjans informatius–, celebrar dos altres esdeveniments addicionals: el Mobile World Festival i el Mobile World Centre. El primer, de caràcter més lúdic, s’adreça al públic en general i incorporarà activitats esportives, musicals, artístiques, cinematogràfiques i fires tecnològiques i d’aplicacions. El segon, de caràcter més professional, comportarà la celebració d’exposicions temporals i permanents en una seu corporativa que probablement se situarà en un edifici cèntric de Barcelona, i que ha de servir també per a potenciar la cultura tecnològica i la innovació, i aportar eines que permetin la incubació i el desenvolupament de solucions de comunicacions mòbils, que poden afavorir, sense dubte, la creació d’empreses i el desenvolupament d’un gran livinglab a l’entorn de Barcelona i la seva àrea metropolitana per assajar les tecnologies i els sistemes de comunicacions mòbils que sorgeixin al voltant de la Mobile World Capital, i retenir el coneixement generat.
Àmbit institucional
El canvi en el Govern de la Generalitat i les mesures d’austeritat aplicades van suposar, al gener, la reconversió de l’antiga Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació en Direcció General adscrita a la Secretaria General del Departament d’Empresa i Ocupació; el nomenament de Carles Flamerich com a nou director general, i la vinculació a l’esmentada secretaria general del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat.
D’altra banda, el 10 de maig es va fer el relleu, per finalització del mandat, en la presidència de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT). L’enginyer de telecomunicacions Bernardo Lorenzo Almendros, fins llavors secretari d’estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació, va substituir en la presidència Reinaldo Rodríguez Aguilera. Van entrar com a nous consellers Marta Plana i Xabier Ormaetxea, en substitució d’Antoni Elias i Fusté, Albert Martí i Batera, Crisanto Plaza Bayón i Gloria Calvo Díaz, i el nombre de consellers va quedar reduït de nou a set. Com a conseqüència d’aquesta reestructuració, Juan Junquera Temprano va ser nomenat nou secretari d’estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació.
El mercat de les telecomunicacions
Segons les dades publicades al setembre per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), es va continuar mantenint la tendència en la reducció de les línies de telefonia fixes, 326.368 línies menys des del gener, que fan un total de 19.425.716, i en el continu augment de les línies mòbils, 1.139.372 noves línies des del gener, la qual cosa significa un total acumulat de 55.774.509. També es va produir un increment de 355.855 línies de banda ampla, que fan un total de 10.977.709, de les quals Telefónica té una quota de mercat del 50,04%, el conjunt dels operadors de cable del 19,55% i la resta d’operadors del 30,41% del mercat.
El creixement continu de les línies de telefonia mòbil –que va esgotar els 100 milions de línies telefòniques que comencen per 6–, va obligar el ministeri a habilitar, a partir de l’1 d’octubre, 40 milions de nous números que comencen per 7, i que els operadors Orange, Vodafone, Movistar i Yoigo tinguin els blocs de numeració que comencen amb 7477, 7171, 7170 i 7227, respectivament.
Una dada significativa pel que fa a les línies fixes és que el percentatge de la reducció respecte al setembre del 2010 va ser del 4,8% en el sector empresarial, mentre que en el sector residencial només va ser del 0,2%.
El major increment en les línies mòbils va ser per als accessos a internet en mobilitat (datacards) amb un 22%
© Telefónica Movistar
Pel que fa a les línies mòbils, el segment que va experimentat més creixement va ser el de l’accés a internet en mobilitat (datacards), amb un 22% respecte a l’any anterior, mentre que el creixement de les línies de prepagament i de postpagament va ser del 2,1% i del 3,9%, respectivament. La quota de mercat va començar a ser molt equilibrada: Movistar (40,7%), Vodafone (28,07%), Orange (20,29%), Yoigo (5,07%,) i el 6,10 % restant per als operadors mòbils virtuals.
Al març va entrar en vigor el nou Reglament d’Infraestructures Comunes de Telecomunicació (ICT). Aquest va incloure la fibra òptica i el cable coaxial, a més dels cables de parells de coure, com ara xarxes d’accés als edificis, i va actualitzar també la normativa de distribució dels senyals de televisió digital a les llars i va introduir el nou concepte de llar digital associat amb el disseny de la ICT. D’altra banda, estableix que els enginyers i els enginyers tècnics de telecomunicació han de continuar fent els projectes, però l’obligatorietat del visat pel col·legi professional ha estat substituïda per la verificació dels projectes per entitats acreditades per a fer-ho.
Les comunicacions mòbils i els telèfons intel·ligents
La lluita entre els sistemes Android, de Google, i el de l’iPhone, d’Apple, va portar la primera empresa a comprar l’empresa de mòbils Motorola per guanyar més punts
© Motorola Mobile
L’any 2011 es va caracteritzar per l’eclosió dels telèfons intel·ligents i la lluita entre el sistema operatiu que Apple va desenvolupar per a l’iPhone i el sistema operatiu Android que va desenvolupar Google. En aquest sentit, la notícia més important va ser que la companyia d’electrònica Motorola Mobility comprés Google per 12.500 milions de dòlars, amb la qual Google podrà utilitzar les gairebé 20.000 patents de Motorola i fabricar els seus propis telèfons intel·ligents per competir directament amb Apple. Fruit d’aquesta batalla, a l’agost un tribunal alemany va donar la raó a Apple i va prohibir per violació de patents la venda a la Unió Europea de les GalaxyTab de Samsung, que utilitzaven el sistema operatiu Android, tot i que posteriorment en va aixecar la prohibició. Paral·lelament, al final d’octubre Nokia va presentar els seus nous terminals Lumia, equipats amb el nou sistema operatiu Windows Phone de Microsoft, que substitueix el sistema operatiu Symbian amb el qual havia equipat els seus mòbils, per a recuperar la quota de mercat de terminals mòbils que li van fer perdre Samsung i Apple.
Els diferents operadors de telefonia mòbil van concursar per obtenir noves concessions en l’espectre radioelèctric de l’Estat espanyol (estació base i antena LTE, 4G de Movistar)
© Telefónica Movistar
Al principi de setembre, Telefónica i Vodafone van anunciar que començaven a oferir els serveis mòbils de 4a generació (4G), basats en la tecnologia LTE (Long Term Evolution) ambdues a Barcelona i Madrid i Vodafone també a Màlaga, adreçats a grans empreses i institucions públiques, limitant-lo només a la transmissió de dades d’alta velocitat amb velocitats mitjanes de 30 Mbits/s i màximes de 100 Mbits/s utilitzant la banda de 2,6 GHz per a la qual ja disposen de llicències i n’exclouen de moment els serveis de veu a causa de la manca de terminals.
Finalment, la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) va acceptar com a tecnologia de 4a generació pels sistemes IMT-Advanced (International Mobile Telecommunications) el sistema LTE, versió 10, elaborat per l’associació 3GPP. El sistema fa un ús més eficient de l’espectre radioelèctric, ja que utilitza la modulació OFDM que és robusta en la propagació multicamí i alhora permet la utilització d’antenes amb sistemes MIMO (Multiple-input Multiple-output) amb unes amplades de banda variables d’1.4, 3, 5, 10, 15 i 20 MHz, amb modulacions de tipus QPSK, 16-QAM o 64-QAM, fet que permet assolir unes velocitats de transmissió de bits de fins a 300 Mbits/s en l’enllaç de baixada i de 70 Mbits/s en l’enllaç de pujada si s’utilitza l’amplada de banda de 20 MHz.
L’espectre radioelèctric
Arran del procés de refarming en les bandes de freqüència de 900 MHz i 1800 MHz per a facilitar l’accés als operadors de telefonia mòbil que no disposaven de freqüències en aquesta banda, al maig el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme va treure a concurs unes concessions, fins al 31 de desembre de 2030, d’un bloc d’espectre radioelèctric en la banda de 900 MHz i tres en la de 1.800 MHz, de manera que només hi podien concursar els operadors que no disposaven de freqüències, amb el resultat que France Telecom (Orange) va obtenir un bloc de 5 MHz d’àmbit estatal en la banda de 900 MHz, i amb un compromís d’inversió de 433 milions d’euros en infraestructures, dels quals 204 milions s’han de destinar al desplegament en nuclis de població de menys de 5.000 habitants. En la banda de 1.800 MHz, els dos blocs de 5 MHz i un de 4,8 MHz van ser adjudicats a XferaMóviles (Yoigo), amb un compromís d’inversió de 300 milions d’euros. Totes dues companyies podran utilitzar aquestes freqüències tant per als sistemes GSM, UMTS, LTE i Wimax, d’acord amb el principi de neutralitat tecnològica i de serveis.
Posteriorment, el mateix ministeri va convocar el 28 d’abril una subhasta amb múltiples rondes, per a adjudicar, també fins al 31 de desembre de 2030, un total de 270 MHz de domini públic radioelèctric, amb sis blocs d’àmbit estatal en la banda de 800 MHz, fruit d’aplicar-hi el dividend digital en aquesta banda –banda que l’1 de gener de 2015 s’haurà de deixar d’utilitzar per a radiodifusió de TV– més dos blocs d’àmbit estatal en la de 900 MHz i 50 blocs, 12 estatals i 38 autonòmics en la banda de 2,6 GHz. Amb aquesta licitació es va pretendre ampliar la cobertura a les zones rurals dels serveis de banda ampla mòbil, i alhora facilitar el desplegament de la quarta generació de telefonia mòbil, a fi d’oferir cap al 2020 velocitats de 30 Mbits/s almenys al 90% de la població de les ciutats de menys de 5.000 habitants, cosa que equival al 98% del total de la població.
El resultat de la subhasta es va fer públic el 29 de juliol, i l’import final adjudicat va ser de 1.647 milions d’euros, molt per sota dels 2.000 milions d’euros esperats pel Govern, del qual Telefónica, Vodafone i Orange van obtenir la major part de l’espectre d’àmbit estatal, mentre que Ono, Jazztel, Euskaltel, R Cable y Telecomunicaciones Galicia i Telecable de Asturias van pagar uns 25 milions d’euros per obtenir la concessió de freqüències d’àmbit regional. Telefónica va pagar 623 milions d’euros per 30 MHz en tres blocs de les bandes de 800 i 900 MHz, i 45 milions d’euros per 40 MHz en la banda de 2,6 GHz. Per la seva banda, Vodafone es va adjudicar 20 MHz en la banda de 800 MHz per un import de 458,5 milions, 30 MHz en la banda de 2,6 GHz i 20 MHz en tots els blocs regionals, per un import de 58,5 milions d’euros. Finalment Orange es va adjudicar per un import de 437 milions d’euros 20 MHz en la banda de 800 MHz i 40 MHz en la banda de 2,6 GHz. Ono va pagar 13,3 milions d’euros per adjudicar-se 20 MHz a Catalunya, el País Valencià, Cantàbria, Múrcia, la Rioja i Madrid, i per tant poder operar amb xarxa pròpia. Jazztel va obtenir 100 MHz en freqüències per a les Illes Balears, Aragó, Andalusia, les Canàries i Castella i Lleó, per un import de 6 milions d’euros. Finalment, Euskatel, R Cable y Telecomunicaciones Galicia, Telecable de Asturias i Telecom Castilla la Mancha, van adquirir 20 MHz a Euskadi, Galícia, Astúries i a Castella-la Manxa respectivament.
Tot i així, van quedar deserts un total de 50 MHz dels blocs subhastats, fet que va obligar el Govern a convocar el 21 de setembre una segona subhasta per un bloc de 4,8 MHz d’àmbit estatal a la banda de 900 MHz, tres blocs de 10 MHz d’àmbit estatal, un bloc de 10 MHz per a cadascuna de les comunitats autònomes, i un altre de 10 MHz per a Extremadura, tots ells en la banda de 2,6 GHz, i amb un preu de sortida de 189 milions d’euros. El resultat de la subhasta celebrada el 10 de novembre, tot i que els participants no van fer noves licitacions, va representar 185,5 milions d’euros d’ingressos per a l’Estat: Telefónica va pagar 169 milions d’euros per dos blocs aparellats de 5 MHz d’àmbit estatal, Vodafone va adquirir per 10,3 milions d’euros 2 blocs de 10 MHz d’àmbit estatal a 2,6 GHz, i Orange, un de 10 MHz en aquesta mateixa banda per un import de 5,2 milions d’euros. Finalment els blocs d’àmbit autonòmic de 10 MHz en la mateixa banda de 2.6 GHz van ser adjudicats als operadors d’àmbit territorial, Astúries a Telecable, Galícia a R Cable y Telecomunicaciones Galicia, Múrcia a Consorcio de Telecomunicaciones Avanzadas (COTA) i Euskadi a Euskaltel, per uns imports de 115.303,83 €, 297.489,54 €, 157.014,73 € i 231.634,54 € respectivament. Wimax Online no va obtenir cap bloc i van tornar a quedar deserts 16 blocs d’àmbit autonòmic. El resultat final és que els quatre operadors d’àmbit estatal disposaran de més freqüències, i que apareixen set nous operadors de comunicacions mòbils amb xarxa pròpia d’àmbit autonòmic, cap dels quals però, de matriu catalana.
La radiodifusió
Malgrat que les primeres emissions de ràdio digital (DAB) les va iniciar Catalunya Ràdio el 1997, la seva expansió a Catalunya i a la resta de l’Estat ha estat més aviat minsa. De fet, el 2009 Catalunya Ràdio va deixar d’emetre en DAB, en contraposició a la situació del Regne Unit, on es troba en clara expansió. Per aquest motiu, al juny el Consell de Ministres va aprovar el Pla de Digitalització del Servei de Radiodifusió Sonora Terrestre, que entre altres coses va modificar el pla tècnic de la radiodifusió digital per facilitar la neutralitat tecnològica, de manera que els radiodifusors puguin migrar cap al nou estàndard DAB+, tot reduint l’obligació de cobrir el 50% de la població, que ara passa a ser del 20%, i acompanyat d’un conjunt d’accions de promoció relacionades amb l’oferta de continguts i la disponibilitat de receptors. Igual-ment es preveia estudiar la viabilitat d’incorporar els sistemes de ràdio digital DRM/DRM+ (Digital Radio Mondiale) als sistemes de radiodifusió en AM, a fi de poder fixar una data per a l’apagada analògica de la radiodifusió sonora en FM i AM.
Al juny, Telefónica, Mediaset i RTVE van iniciar les emissions del nou sistema de radiodifusió anomenat Televisió connectada, basat en l’estàndard HbbTV (Hybrid Broadcast Broadband TV) desenvolupat per un consorci participat per fabricants de televisors, radiodifusors i operadors d’infraestructures com l’empresa catalana Abertis Telecom.
Aquest estàndard, que va ser aprovat l’any passat per l’ETSI (European Telecommunications Standard Institute) com l’estàndard ETSI TS 102 796, combina l’emissió per ràdio dels programes de televisió amb la transmissió per internet de banda ampla de continguts multimèdia, unificant-t’ho tot en el mateix aparell de televisió. D’aquesta manera, s’afavoreix la interactivitat i l’accés als continguts audiovisuals pels usuaris combinant la recepció per antena amb la d’internet de banda ampla.
El 25 d’octubre, Abertis Telecom va presentar la seva solució TDTcom, que permet utilitzar les funcionalitats de recepció sota demanda, elecció d’horaris i programació o televisió a la carta, sense pertorbar la recepció del senyal de TDT, i al principi de novembre va posar en marxa aquest servei per al canal IB3 de les Illes Balears per, en una primera fase, incloure només les notícies dels seus informatius i posar-les a l’abast dels televisors connectats, o d’altres dispositius com les tauletes tàctils o els telèfons intel·ligents.
Navegació i geoposicionament per satèl·lit
Primer aterratge fet amb el sistema de navegació i geoposicionament EGNOS a l’aeroport francès de Pau Pyrénées
© NASA / Jim Grossman
El 2 de març, el senyal Safety-of-Life del sistema de navegació per satèl·lit EGNOS va ser certificat per a les maniobres d’aterratge i enlairament d’aeronaus per part d’Eurocontrol en quedar garantida la fiabilitat del sistema per a aquestes aplicacions. Aquest sistema, que va entrar en funcionament a l’octubre del 2009, es basa en el sistema GPS de navegació per satèl·lit, està complementat per una xarxa de quaranta estacions terrestres i tres satèl·lits geoestacionaris que augmenten la precisió del sistema GPS, que garanteix la integritat del sistema i manté un nivell mínim de precisió amb un error de només 0,1 parts per milió, i en cas de fallida l’usuari és alertat en un temps màxim de 6 segons. El primer aeroport en utilitzar EGNOS com a sistema de guia en l’aterratge va ser el francès de Pau Pyrénées.
Pel que fa al sistema europeu Galileo de navegació per satèl·lit, el 21 d’octubre es va efectuar el llançament dels dos primers satèl·lits IOV (In-Orbit Validation) de la constel·lació, un dia després del previst. El llançament es va fer per primera vegada mitjançant la plataforma russa Soyuz-STB des de la Guaiana Francesa. Amb dos satèl·lits IOV més que es llançaran al començament del 2012, es disposarà d’una constel·lació de quatre satèl·lits amb la qual es podran iniciar les proves de comprovació del sistema, tant del segment d’espai com del segment terrestre, fase que es denomina Initial Operational Capability (IOC), i que s’allargarà fins el 2015.
La fase anomenada Full Operational Capability (FOC) consistirà en el desplegament de la resta d’infraestructures terrestres com d’espai, incloent una fase intermèdia amb un total de 18 satèl·lits en operació, els quatre IOV més 14 d’addicionals que es llançaran el 2015, de manera que el conjunt dels 30 satèl·lits, els centres de control europeus i la xarxa mundial d’estacions de control que formen el sistema estarà disponible el 2020.