Malgrat la forta crisi econòmica que afecta durament el sector cultural, diversos equipaments museístics, de nova creació o remodelats, es van posar en marxa durant el 2011.
A la capital catalana va obrir les portes el Museu Blau, nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que ocupa el gran edifici triangular del Parc del Fòrum, dels arquitectes Herzog i Meuron (2004). Amb una dimensió de 9.000 m2 distribuïts en dues plantes, disposa de modernes instal·lacions i ofereix serveis i programes per a tots els públics, organitzats al voltant d’un immens vestíbul d’accés lliure. Tot i la inauguració d’aquesta nova seu, els edificis dels museus de Zoologia (Castell dels Tres Dragons, al parc de la Ciutadella), Geologia (Museu Martorell) i Botànica (Jardí Botànic) continuen en actiu.
El CCCB va incorporar l’antic teatre de la Casa de la Caritat, incrementant així el seu espai expositiu a 12.000 m2
© CCCB
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) va remodelar la seva exposició permanent i va duplicar-ne la superfície expositiva, amb una nova exposició de prop de 1.500 m2 que inclou més de 500 obres i documents, amb nombroses adquisicions recents. Per la seva banda, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va incrementar el seu espai (12.000 m2) en incorporar l’antic teatre de la Casa de la Caritat (3.000 m2).
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), després de sis mesos de remodelació, va obrir la nova disposició de les sales d’art romànic. Se n’ha simplificat el recorregut i s’han reduït en un 30% les obres exposades, alhora que s’ha optat per una il·luminació més focalitzada i directa, per donar així més visibilitat i més presència a les obres.
El Museu Frederic Marès de Barcelona va reobrir les portes, després de dos anys d’obres. L’espai mostra una nova senyalització, la remodelació de les sales d’escultura, algunes sales noves del gabinet del col·leccionista i una col·lecció de joies de l’escultor Alonso Berruguete.
El Museu Europeu d’Art Modern (MEAM) va obrir les portes amb un recull d’unes 200 pintures i unes 30 escultures d’art figuratiu contemporani
© MEAM
A les estances del Palau Gomis de Barcelona es va inaugurar el Museu Europeu d’Art Modern (MEAM), un museu d’art figuratiu contemporani que presenta una col·lecció d’unes dues-centes pintures i una trentena d’escultures d’artistes de diverses nacionalitats. Es tracta d’una iniciativa impulsada privadament per la Fundació de les Arts i els Artistes amb l’objectiu de mostrar al públic obres d’art actuals que no segueixen les tendències de l’abstracció. Tots els treballs pertanyen a artistes vius que treballen sobre la base de la figuració i el realisme.
També d’iniciativa privada és el nou Museu del rock, inaugurat al centre comercial Les Arenes de Barcelona, sota la cúpula que corona l’antiga plaça de toros de la plaça d’Espanya. Està concebut com un gran espai lúdic on es presenta la col·lecció d’objectes i de documents aplegats per Jordi Tardà, però que també aspira a ser un espai de documentació i de reflexió sobre la cultura musical contemporània. D’altra banda, la Fundació Privada Museu de la Moto “Mario Soler” va inaugurar el Museu de la Moto de Barcelona, als baixos de l’antic convent de Sant Felip Neri. Aquest espai museístic se suma al de Bassella i suposa un pas més per a la Fundació.
El Museu d’Idees i Invents es va inaugurar amb la voluntat de ser un espai on s’exposin les innovacions, útils o no, del moment
© MiBa
Finalment, a l’antiga seu del PSUC del carrer de la Ciutat va obrir el Museu d’Idees i Invents (Miba), amb la voluntat d’ésser un espai expositiu per a totes aquelles innovacions, útils o no, que es realitzen en l’actualitat i d’esdevenir un espai de creativitat i punt de trobada d’emprenedors. Va ser creat a partir de la iniciativa personal de l’inventor Pep Torres, que ha dut el projecte en solitari, sense col·laboracions externes ni subvencions.
Després de 15 anys d’obres, el Museu del Montsià va iniciar una nova etapa, refundat com a Museu de les Terres de l’Ebre. Instal·lat a les antigues escoles Miquel Granell d’Amposta, s’hi mostren elements del patrimoni arqueològic, natural i etnològic del conjunt del territori, amb l’objectiu d’oferir als visitants una aproximació a l’evolució del poblament al tram baix del riu Ebre en dos àmbits expositius: el primer, amb uns 600 objectes, fa un recorregut des de la prehistòria fins a l’època moderna; el segon, amb unes 200 peces, se centra en la vida al riu, des de la flora i la fauna fins a l’activitat humana al voltant de l’Ebre.
Deu anys després del seu tancament, es va reobrir el Museu Etnogràfic de Ripoll, considerat el museu etnogràfic més antic del país, de l’any 1928. El nou equipament, ubicat a can Budallers, té en compte els antecedents i el seu plantejament és continuador del seu passat, tot i que té un nou discurs expositiu, uns espais i uns serveis que el configuren com un museu d’història i d’antropologia dedicat a la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni històric i cultural de Ripoll i de les contrades pirinenques.
Després de cinc anys de tancament per obres estructurals i treballs de restauració del mobiliari i de les col·leccions, el Museu Romàntic Can Papiol de Vilanova i la Geltrú va tornar a obrir les seves estances, tant la planta noble i el jardí com les sales del servei i les dedicades a l’activitat de la pagesia. La intervenció respecta al màxim el caràcter de la casa com a llar benestant del segle XIX.
Al Museu de les Mines de Cercs es va presentar “L’espectacle de la mina”, un nou espai museogràfic basat en recursos audiovisuals i noves tecnologies que mostra als visitants l’última etapa de la mineria del carbó al Berguedà, així com la mineria del segle XXI, basada sobretot en explotacions a cel obert.
A Mataró es va presentar la reforma de l’edifici de Can Serra, seu del Museu de Mataró, consistent en obres de remodelació de l’edifici i en la renovació de les sales d’exposicions dedicades a la història local. D’altra banda, a la Nau Gaudí de Mataró, la Col·lecció Bassat d’Art Contemporani Català va encetar una nova exposició, la primera d’una trilogia, dedicada als anys setanta i que inclou 65 obres de pintura i escultura d’artistes representatius com Clavé, Miró, Ràfols-Casamada, Guinovart, Hernández i Pijuan, Alfaro o Tharrats.
Sant Boi de Llobregat va inaugurar un museu a Can Barraquer, habitatge de Rafael Casanova, per dinamitzar el patrimoni cultural local
© Museu de Sant Boi del Llobregat
Sant Boi de Llobregat va viure la inauguració de Can Barraquer, la casa on va viure i va morir Rafael Casanova, com a seu principal del Museu de Sant Boi i com a nucli de dinamització del patrimoni cultural local, amb espais d’acollida, dues exposicions permanents (“Sant Boi: temps i espai” i “Rafael Casanova i el seu temps”), exposicions temporals i una sala per a activitats didàctiques.
A l’Hospitalet de Llobregat es va presentar l’adequació de la masia de Can Riera com a Espai de Memòria de l’Hospitalet, vinculat a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. Està concebut com un centre d’interpretació, de documentació i de recursos didàctics per a donar a conèixer el període històric que va de la Segona República a la Transició democràtica i, en especial, la participació de l’Hospitalet en la lluita antifranquista. Amb relació a aquesta temàtica, l’Ajuntament de Reus va obrir al públic el refugi antiaeri de la Patacada de la Guerra Civil, que inclou l’espai d’interpretació Reus sota les bombes. També al municipi de Santa Margarida i els Monjos es va inaugurar el Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria (CIARGA), en un hangar reconstruït d’un aeròdrom militar que a partir del 1937 va ser una base d’operacions de l’aviació republicana. Aquest centre aspira a ser una referència a Catalunya per a conèixer el paper de l’aviació durant la Guerra Civil Espanyola.
A la Casa Par es va estrenar el nou Espai d’art i creació contemporanis el Muxart, amb més de 700 pintures de Jaume Muxart
© Muxart Espai d'Art i Creació Contemporanis / Pere Grimau
A la Casa Par de Martorell es va inaugurar el Muxart, Espai d’art i creació contemporanis, que aplega 700 obres del pintor Jaume Muxart. Es tracta d’un espai museístic concebut com una zona de treball, arxiu i magatzem, un museu viu que anirà construint el seu discurs i la seva exposició estable amb la complicitat total dels visitants. A Canet de Mar es va presentar el nou muntatge museogràfic i audiovisual de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner.
Un altre nou centre museístic és el Museu de la Terrissa de Quart, ubicat a l’antiga bòbila de Can Ginesta, que posa en valor, promou i dignifica la tradició de Quart com a indret històric productor de terrissa negra.
A Sarrià de Ter va obrir les portes el Centre de Visitants del Gironès, que en els prop de 900 m2 repartits entre planta baixa i pis de l’edifici compleix les funcions d’oficina comarcal de turisme, de centre d’interpretació del territori, d’espai de gastronomia, de botiga de productes artesanals i alimentaris del territori, d’espai de tallers i activitats didàctiques i de sala d’exposicions temporals.
La reobertura del Museu de l’Aigua de Salt va permetre presentar una nova disposició del discurs expositiu on predominen la imatge i els recursos visuals
© Museu de l'Aigua de Salt
El Museu de l’Aigua de Salt va reobrir, quatre anys més tard, després d’haver-se traslladat del Mas Llorens a una nau de 900 m2 de la factoria cultural Coma Cros. Se n’ha fet un nou plantejament museogràfic on predomina la imatge i els recursos visuals, amb un discurs expositiu que s’inicia amb una reflexió sobre l’aigua i els seus usos en el món. Hi ha també una àrea dedicada a la vida i a l’univers, i una altra al desenvolupament econòmic i social al llarg del riu Ter. També es tracta la pròpia fàbrica Coma Cros i les deveses.
A la Vall de Bianya, en el marc del projecte de la Vall dels Sentits, es va obrir un centre d’interpretació a ca l’Escolà (Sant Salvador de Bianya), amb el nom de la Casa del Paisatge. Centra l’exposició en quatre paradigmes de la idea visual del territori: el transitat (vies), el conreat (molins i cultius), el simbòlic (esglésies i oratoris) i l’idealitzat (visions literària i pictòrica).
El Museu de la Pesca de Palamós va obrir un nou equipament, l’Espai del Peix, ubicat a la llotja de Palamós, que té la missió de promoure el coneixement, la sensibilització i la gastronomia amb relació als productes marins de la Costa Brava, sobretot fent pedagogia d’aquelles espècies poc cotitzades, però amb un alt valor culinari.
Després de tancar la seu de Barcelona, la Fundació Cuixart va obrir a Palafrugell una mostra provisional al taller de l’artista que té pintures i escultures informalistes des dels anys setanta fins als noranta.
La Fundació Stämpfli va presentar un nou espai expositiu a Sitges on es mostren obres d’artistes contemporanis de vint-i-un països diferents
© Fundació Stämpfli
A Sitges va obrir al públic la mostra inicial de part de la col·lecció d’art contemporani de la Fundació Stämpfli, que reuneix més de setanta obres de seixanta reconeguts artistes contemporanis procedents de 21 països diferents. Situada en el nou espai museístic de l’antic Mercat del Peix i a la primera planta de l’edifici adjunt de Can Mec, s’hi mostren 37 obres de 35 artistes que han donat les seves creacions a Pere Stämpfli, un artista suís resident al municipi. L’espai museístic és gestionat pel Consorci del Patrimoni de Sitges.
El Museu Arqueològic Eduard Camps de Guissona va inaugurar el Parc Arqueològic i el centre d’interpretació de la ciutat romana de Iesso. Són dues hectàrees de jaciment amb restes que mostren la importància d’aquest assentament, fundat prop de l’any 100 aC. Les troballes arqueològiques que s’han fet al jaciment des dels anys vuitanta es poden veure al museu, que es troba al costat del parc i que compleix la funció de centre d’interpretació de la Iesso romana i que disposa de recursos expositius de nova generació.
L’històric carrer del Balç de Manresa va ser museïtzat per configurar el Centre d’Interpretació de la Manresa Medieval conjuntament amb un antic palau gòtic
© Ajuntament de Manresa / Genís Saez
A Manresa es va presentar la museïtzació de l’històric carrer del Balç i d’un antic palau gòtic que es configura com a Centre d’Interpretació de la Manresa Medieval i on es mostra la vida de la capital del Bages al segle XIV. En un muntatge farcit de recursos multimèdia, es presenta als visitants una etapa històrica fonamental per a la ciutat, molt vinculada als favors i a les visites del rei Pere III. Tanmateix, s’explica l’activitat quotidiana dels diferents estaments, com transcorria la vida en un carrer medieval i els factors que van fer possible la construcció de la séquia.
Espai Ermengol és el nom del nou espai museístic que va obrir les portes a la Seu d’Urgell, en un edifici del carrer Major. L’Espai Ermengol funciona com a centre d’acollida turística a la planta baixa; a la primera planta hi ha una gran exposició de la ciutat, des dels orígens fins a la ciutat contemporània; en el segon pis s’explica l’economia de la zona i els diferents productes, utilitzant el formatge com a fil conductor, i en la tercera planta hi ha una sala d’exposicions que durant els dos primers anys acollirà una mostra dedicada a la figura del bisbe Ermengol en el mil·lenari de la seva proclamació com a bisbe.
A Llívia es va inaugurar el Museu de la Pagesia, que mostra objectes procedents de cases de pagès de la Cerdanya
© Museu de la Pagesia
A Sant Joan les Fonts (la Garrotxa) es va inaugurar el Museu d’Arts Gràfiques. Es tracta d’un museu d’empresa (Alzamora Group) que reflecteix l’evolució de les arts gràfiques, amb objectes que van des del segle XVII fins a l’actualitat, i que és part d’una de les col·leccions de maquinària i d’objectes d’aquesta temàtica més completes. A Llívia es va obrir al públic la col·lecció privada anomenada Museu de la Pagesia, que disposa de més d’un miler d’objectes, la majoria dels quals són exposats en un espai de 380 m2 i que testimonien la vida rural i els treballs agraris procedents de cases de pagès de la Cerdanya.
Primera visita del recorregut obert al públic del Parc Miner del Maestrat, en què es visiten les antigues mines de ferro
© Parc Miner del Maestrat
Al País Valencià cal destacar que el Museu Nacional de la Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González Martí, a la capital valenciana, va instal·lar, en una nova sala i de forma estable, la col·lecció Laia-Bosch de ceràmica d’Alcora adquirida pel Ministeri de Cultura. A Gandia es va inaugurar el Centre d’Interpretació Ambiental del paratge natural del Parpalló-Borrell.
D’altra banda, el patrimoni industrial va tenir un important protagonisme. A les antigues mines de ferro situades en els municipis de Culla i la Torre d’en Besora, que van funcionar del 1940 al 1965, es va inaugurar la primera fase del Parc Miner del Maestrat, que disposa d’una xarxa subterrània formada per Mina Victòria i Mina Esperança que s’ha rehabilitat i adequat de manera que el visitant pot realitzar el recorregut per les entranyes de les mines introduint-se en les galeries, fent un trajecte en tren miner i observant la simulació d’una explosió a l’interior de la mina o la demostració d’una extracció.
L’Alt Forn de Sagunt es va obrir al públic com un símbol de la industrialitzacó de la zona
© Ajuntament de Sagunt / J. Higueras
També es va obrir al públic l’Alt Forn de Sagunt, tot un símbol de la industrialització que disposa d’un espai audiovisual i interpretatiu que n’explica el funcionament. El forn, amb una alçària de 65 m, té el seu origen l’any 1922, va ser reconstruït el 1963 i va funcionar fins el 1984. A Alcoi, l’antiga fàbrica de tacs es va convertir en la seu del Museu Provincial de Bombers, que, en una superfície de 4.000 m2, mostra una completa col·lecció que inclou els primers vehicles utilitzats en les tasques d’extinció i tota mena d’objectes, d’estris, d’equips i d’indumentària. En definitiva, explica la història d’aquest servei ciutadà a tota la província d’Alacant mitjançant recursos audiovisuals que mostren, entre d’altres, els treballs d’extinció d’incendis.
A les Illes Balears cal mencionar la inauguració del Centre d’Interpretació del Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera, ubicat a Can Marroig, a la Pitiüsa menor, destinat a donar a conèixer els valors naturals de l’espai protegit. A Mallorca es va obrir el Centre d’Interpretació del Monument Natural de ses Fonts Ufanes, a la finca pública Gabellí Petit, en el municipi de Campanet.
A la Franja de Ponent es va inaugurar el Museu d’Història i de la Tradició “Casa Paco”, a Graus (la Ribagorça), que conté un ric patrimoni etnogràfic de la comarca amb importants fons materials, fotogràfics, sonors i fílmics.
A la Catalunya del Nord cal destacar que l’antiga fàbrica d’explosius Nobel de Paulilles, a Portvendres (el Rosselló), va entrar a formar part de la xarxa “Grand Site de France” com a indret d’especial interès i rellevància patrimonial.
En l’àmbit internacional cal destacar la inauguració del museu més gran del món, el Museu Nacional de la Xina, amb 191.900 m2, que recull la història, la cultura i l’art xinès a partir de la unificació del Museu de la Revolució i del Museu d’Història de la Xina. Es troba a la plaça Tian’anmen de Pequín, davant del Gran Palau del Poble.
D’altra banda, a Saint Petersburg, a l’estat de Florida (EUA), es va inaugurar el nou The Dali Museum, el segon museu més important del món dedicat a Salvador Dalí, després del Teatre Museu Dalí de Figueres. La inauguració va servir per a establir un acord d’agermanament entre les dues ciutats.