La gladiadora romana, conservada al Museu Arqueològic d'Hamburg (Alemanya)
© Alfonso Mañas
Per altra banda, també hi ha peces antigues que van ser reexaminades, com ara un grup escultòric del Museu del Caire descobert el 1918, que ha estat identificat com un retrat de Cleòpatra Selene i Alexandre Heli, els fills bessons de Cleòpatra VII i Marc Antoni, o una estatueta femenina del fons del Museu Arqueològic d’Hamburg que podria ser una de les poques representacions conservades d’una gladiadora romana. A més, sembla que es confirma la falsedat de la Lloba capitolina, escultura de bronze, símbol de la ciutat de Roma, que, més aviat, seria una rèplica medieval i no una creació etrusca del segle V aC.
Prehistòria
Figureta humana masculina més antiga de la península Ibèrica (Begues, Baix Llobregat)
© Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) / UB
A Begues (Baix Llobregat) es va trobar la primera figureta humana masculina, i la més antiga de la península Ibèrica, que data de fa 6.500 anys; al jaciment neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany), va aparèixer l’exemplar europeu més antic i sencer d’arc de fusta de teix (datat entorn del 5400-5200 aC).
A Sant Miquel d’Olèrdola (Alt Penedès), un equip de la UAB va descobrir els esquelets de dues bessones mortes al voltant de les quaranta setmanes de gestació, que han estat datats entre els segles IV i II aC.
En l’àmbit de l’Estat espanyol, les troballes més transcendents es van fer a la conca del riu Manzanares, on es van trobar indicis de com la dieta dels habitants prehistòrics de la zona, ara fa 84.000 anys, consistia en carn d’elefant i medul·la òssia.
Esquelets de dues bessones mortes cap a les quaranta setmanes de gestació d'entre els segles IV i II aC (Sant Miquel d'Olèrdola)
©Núria Molist / MAC - Olèrdola
Les pintures rupestres de la cova de Nerja són unes de les més antigues d'Europa
© Agapito Sanchidrián
Una altra de les notícies de l’any va ser la troballa d’uns fons de cabanes de caçadors prehistòrics al jaciment de Kharrana (al desert de Jordània) amb una antiguitat suposada entorn dels 20.000 anys, una datació que converteix aquestes estructures en unes de les més antigues de tot el continent asiàtic. El més interessant d’aquesta concentració d’habitatges és el fet que, probablement, és anterior a l’aparició de l’agricultura a la regió.
Pel que fa a les restes neolítiques, cal destacar el descobriment d’un nou jaciment d’entorn del 3000 aC a Kotada Bhadali, a la península del Dècan, que ens informa sobre l’extraordinària extensió, a l’Índia, de la cultura de Harappa, centrada a la vall de l’Indus. Igualment, la troballa, a Praga, d’evidències arqueològiques referides a un camp llaurat amb una antiguitat entorn del 5500 aC permet avançar en 500 anys l’arribada de l’agricultura a l’Europa central. Igualment interessant va ser el descobriment del jaciment neolític més gran de la Xina (4.000 m2), a la regió de Shenmu, en què destaca l’aparició d’unes magnífiques muralles de pedra i un ampli repertori d’objectes de jade.
Arqueologia del Pròxim Orient, bíblica i protohistòrica
Estàtua colossal humana d'uns 4 metres d'alçada trobada a Kunulua, l'antiga capital del reialme de Patina
© Tayinat Archaeological Project (TAP) / Jennifer Jackson
Altres regions amb una gran riquesa arqueològica són la península d’Anatòlia i la regió nord del Llevant mediterrani, on, en el primer mil·lenni aC, es va desenvolupar la cultura neohitita. Va destacar la troballa d’una estàtua humana colossal que devia fer uns 4 m d’alçada i, segurament, decorava la porta d’accés a la ciutadella de Kunulua, capital del reialme de Patina. De la mateixa època datarien altres restes trobades a la regió meridional de Capadòcia que van ser identificades amb la capital perduda del regne de Tuwana.
Santuari portàtil trobat a l'excavació a Khirbet Qeiyafa
© Gaby Laron / Khirbet Qeiyafa expedition / Hebrew University of Jerusalem
Pel que fa a les cultures protohistòriques, la troballa més sorprenent va ser la de les piràmides subterrànies etrusques, de mitjan segle V aC, identificades al jaciment d’Orvieto i excavades al subsòl de travertí sobre el qual s’alça la ciutat. Cal destacar també l’aparició de les restes d’una princesa siberiana, que exhibeix un bon nombre de tatuatges en el seu cos, pertanyent a una tribu nòmada de la regió de la serralada de l’Altai, i que fou enterrada ara fa 2.500 anys en el pergelisòl.
ASOME, un equip de la UAB, va trobar unes muralles a La Bastida, Múrcia, que daten entorn sel 2200 aC
© ASOME - UAB
Arqueologia clàssica i paleocristiana
Les obres de l’AVE a la zona de la futura estació de la Sagrera continuen traient a la llum restes de gran valor arqueològic que remunten fins al neolític la presència humana a la zona. Les troballes d’enguany, que daten dels segles I-II dC i consisteixen en rases per a plantar vinya, instal·lacions per a premsar el raïm i grans contenidors ceràmics per a emmagatzemar el most, s’haurien de posar en connexió amb la domus romana datada entre els segles I-IV dC, de la qual encara no s’ha pogut delimitar l’extensió. Lamentablement, tant la vil·la romana com totes aquestes troballes, un cop siguin documentades i dibuixades, es destruiran perquè coincideixen amb els accessos de l’esmentada estació. Altres notícies de l’antiga Bàrcino fan referència a la troballa de restes de murs d’època altimperial i tardana sota l’església dels Sants Just i Pastor, pertanyents a edificis veïns al fòrum, a la petja d’una sandàlia de legionari romà del segle II dC a la plaça del Pedró (al Raval) i a la proposta d’identificació de les quatre columnes de granit del Palau de la Generalitat, com a procedents de les pedreres de la zona de Troia i datades al segle II dC.
Enguany es va inaugurar el Parc Arqueològic i de Natura de Can Tacó, des d'on s'estudia la romanització de Catalunya a través de la visita al jaciment
© Arxiu Municipal de Montornès del Vallès / Mons Observans
A escala internacional, es van produir algunes troballes interessants en el camp de l’arqueologia grega i d’època hel·lenística, com ara un nou temple a l’entorn de Messina d’advocació encara desconeguda, o un relleu mostrant el bust d’un monarca hel·lenístic procedent d’Estratonicea (al sud-oest de Turquia). Les excavacions a l’antiga Akko (Acre, Israel) van treure a la llum les restes d’un magnífic port del període hel·lenístic (s. III-II aC) que seria el més gran del Llevant mediterrani i combinaria les funcions comercial i militar.
Amb relació a l’arqueologia romana d’àmbit internacional, la notícia més sorprenent va ser la troballa d’una imponent vil·la aristocràtica del s. II aC a Peterborough (Regne Unit), decorada amb refinats paviments de mosaic i pintures de gran qualitat. Altres descobriments notables van ser les termes al barri meridional de Bosrà (Síria) i el gran teatre d’Apamea (Síria), amb una capacitat per a 20.000 espectadors i unes dimensions semblants a les del d’Efes, el teatre romà més gran d’Àsia.
Pel que fa a l’arqueologia paleocristiana, cal posar en relleu l’aparició d’un baptisteri bizantí a l’antiga Ulpiana (Lipljan, Kosovo), del s. VI dC, i les evidències de la destrucció d’un santuari pagà a Ranheim (Noruega), al segle VI dC, per tal d’instal·lar-hi un santuari cristià.
Arqueologia de l’Amèrica precolombina
Enguany, la notícia més interessant va ser la identificació de la ciutat perduda de Ciudad Blanca, a Hondures. Igualment destacables són els resultats de les excavacions al temple major de Tenochtitlán (Mèxic), on, per una banda, es van trobar cinquanta calaveres que mostren els brutals rituals religiosos practicats pels asteques en honor dels seus déus i, per l’altra, es va recuperar tot un conjunt de baixos relleus del segle XV que il·lustren sobre detalls dels seus mites i la seva iconografia religiosa. Una troballa força inusual va ser l’aparició, a Petén (Guatemala), de la tomba d’una reina guerrera dels maies (s. VII dC), un descobriment que confirmaria les evidències literàries sobre com les dones maies podien convertir-se en líders poderosos.
Arqueologia medieval i postmedieval
Treballs d'excavació al pàrquing on es van trobar les restes del rei anglès Ricard III
© University of Leicester
Pel que fa a l’arqueologia catalana, cal assenyalar l’aparició, a les obres de l’AVE a la Sagrera, d’un fossar del segle XVII amb els esquelets de trenta individus que van morir de manera violenta. No obstant això, no s’ha pogut esbrinar si aquests personatges eren bandolers o van morir en alguns dels conflictes del segle (la guerra dels Segadors o la guerra de Successió).
Altres descobriments interessants van ser la troballa d’estructures d’un poblat víking del segle XI a Dublín i l’aparició, a l’església d’Orjot (Eras Bòrdes de Les, Arieja), d’una decoració mural romànica constituïda per les figures de cinc apòstols, sota arcs, que es trobava amagada rere el retaule barroc del segle XVIII.
Arqueologia submarina
Una de les notícies més interessants va ser la documentació, a Plymouth (Regne Unit), d’un dels naufragis més antics esdevinguts a Europa, ara fa 3.000 anys, que, amb la seva càrrega de 259 lingots de coure i 27 d’estany, ha demostrat l’alt grau de sofisticació del comerç marítim a la zona del canal de la Mànega a l’edat del bronze. Altres esdeveniments notables van ser la recuperació d’un submarí britànic enfonsat a la Segona Guerra Mundial a les costes de Malta i la troballa del tresor del capità pirata Henry Morgan, enfonsat en un vaixell a la costa de Panamà al segle XVII.
Cal destacar també la notícia que Turquia està a punt de presentar la rèplica d’un vaixell bizantí de 10 m de llarg per 2,5 m d’ample, realitzada amb una mera finalitat científica.
Numismàtica, epigrafia i paleografia
Cal destacar el tresor de més de trenta mil denaris del segle III dC aparegut a Bath (Regne Unit), que, com altres dipòsits numismàtics de l’època ha estat explicat com un amagatall intencionat motivat per la inestabilitat política a l’illa i per problemes militars amb els veïns gal·lesos. Altres troballes d’interès van ser les tres-centes monedes de plata trobades a Maryport (Regne Unit), que inclouen un bon repertori d’encunyacions angleses, irlandeses i escoceses dels segles XIII i XIV; o les sis-centes peces de plata trobades a l’illa sueca de Gotland (s. XII).
A les excavacions de São Bartolomeu de Messines (Portugal) es va trobar una placa de marbre amb inscripcions jueves
© Friedrich Schiller / University Jena
Amb relació a la paleografia, cal esmentar el desxiframent d’un papir del segle III dC, descobert a Egipte, en què es documenta la deïficació de Popea Sabi-na, l’esposa de Neró, o la troballa, en una cova de l’Afganistan, de 150 manuscrits jueus (s. XI dC) escrits en judeoàrab i judeopersa que inclouen una història inèdita del regne de Judea i obres desconegudes del rabí Sadià ben Yossef. Igualment destacable va ser la recuperació del Codex calixtinus (s. XII dC), robat de la catedral de Santiago de Compostel·la al juliol del 2011 per un dels treballadors laics del centre.