Rio+20, aniversari marcat per la crisi
El secretari general de les Nacions Unides en la celebració de la conferència Rio+20 sobre el creixement sostenible
© UN Photo / Mark Garten
La ciutat brasilera de Rio de Janeiro va acollir, entre els dies 20 i 22 de juny, la quarta Conferència de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible, una trobada coneguda com Rio+20 en record de la cimera celebrada en aquesta mateixa ciutat el 1992. Els eixos principals de debat en la nova reunió van ser el desenvolupament de la denominada economia verda en el context de la lluita contra la pobresa, així com el marc institucional i la governança (estructura de relacions entre diferents actors per a la presa de decisions en els afers col·lectius) que en facilitin la sostenibilitat. Rio+20 inclogué, a més de la reunió del juny, una important agenda d'activitats i de debats (a escala local, nacional i internacional), alguns ja durant el 2011, amb l'objectiu de renovar el compromís per al desenvolupament sostenible marcat a partir de les cimeres d'Estocolm (1972), Rio (1992) i Johannesburg (2002).
Una delegació de la Generalitat va assistir a la reunió i va presentar tant les actuacions portades a terme pel Govern en matèria de sostenibilitat durant els últims anys com les reflexions i les aportacions ciutadanes recollides a través del procés de participació Rio+20.
El document final de la conferència del 2012, titulat "El futur que volem", és un text de cinquanta-nou folis ple de reflexions, bones intencions i, al mateix temps, pocs compromisos concrets. Les sessions preparatòries de la reunió havien deixat en evidència la falta de decisió de molts governs davant algunes de les propostes que podien ser introduïdes en els acords finals. Així, per exemple, Greenpeace va denunciar el rebuig dels EUA, Veneçuela, Rússia i el Canadà d'aprovar un mandat per a la protecció d'aigües internacionals o un reconeixement explícit sobre la necessitat de deixar de donar ajudes a les energies fòssils com a pas necessari per a avançar en el desenvolupament sostenible.
Entre altres apartats destacats, però també decepcionants, la declaració final de la reunió apuntava: "Reconeixem que des del 1992 els progressos han estat insuficients i s'han registrat contratemps en alguns aspectes de la integració de les tres dimensions del desenvolupament sostenible, agreujats per les múltiples crisis financeres, econòmiques, alimentàries i energètiques, que han posat en perill la capacitat de tots els països, en particular els països pobres, per a aconseguir el desenvolupament."
No obstant això, el balanç oficial de la reunió va voler destacar els avenços aconseguits pels representants dels 190 països participants i va apuntar que l'economia verda ha de ser "una eina important que s'ha de basar en polítiques que fomentin ocupacions decents, benestar social i la inclusió i la conservació dels ecosistemes terrestres, des dels forestals fins als d'aigua dolça". Des del mateix punt de vista de l'Organització de les Nacions Unides, "la cimera també va donar el vistiplau per a establir un conjunt d'objectius de desenvolupament sostenible i aconseguir la cooperació de totes les nacions, riques i pobres, en la fixació de metes relacionades amb un conjunt de reptes a tot el món, des de l'aigua i el sòl fins a les deixalles alimentàries".
Desglaç a l'Àrtic, exemple de l'escalfament
El desglaç de l'artic va arribar als seus màxims l'agost
© Earth Observatory / NASA
El 16 de setembre de 2012 la superfície de gel a l'oceà Àrtic va marcar el seu rècord mínim des del 1979, quan es van iniciar els controls a través del sistema de satèl·lits, segons les dades analitzades pel Centre Nacional de Dades sobre Gel i Neu dels Estats Units (sigla en anglès NSIDC). Aquell dia l'observació va indicar una extensió coberta de gel de 3,41 milions de km2, un 18% menys que el rècord anterior, que corresponia al 18 de setembre de 2007.
De fet, les sis dades més negatives d'acumulació de gel a l'Àrtic s'han produït durant els últims sis anys, una tendència que referma les estimacions dels científics sobre l'impacte del canvi climàtic a la zona polar. Al ritme actual, en poques dècades es podria observar un desglaç total de l'Àrtic durant l'estiu, segons alguns del models científics.
En aquest sentit, el director de l'NSIDC, Mark Serreze, va explicar que "la coberta de gel és ara tan prima a la primavera que explica per què hi ha un desglaç tan gran a l'estiu, sense necessitat que es produeixin situacions de temperatures extremament altes".
Per la seva banda, diverses organitzacions ecologistes han denunciat que la pèrdua de gel a l'Àrtic, a banda de ser un exponent del canvi climàtic, facilita les explotacions petrolieres, la pesca d'arrossegament i el trànsit de grans vaixells que fins ara era impossible a l'àrea de l'Àrtic.
Canvi climàtic, història i futur a Catalunya
El canvi climàtic és un fenomen constatable també a Catalunya durant les últimes dècades i encara ho pot ser més en el futur immediat, segons els estudis presentats el 2012 per diferents institucions i organismes científics.
En aquest sentit, la cinquena edició del Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics mostra que, durant el període 1950-2011, la temperatura mitjana anual de Catalunya es va incrementar 0,24 °C per dècada, mentre que la precipitació mitjana anual mostra una tendència molt minsa a la reducció (1,5 % menys cada dècada). Els increments tèrmics més marcats es registren durant l'estiu (+0,35 °C/dècada). També en èpoques estivals es detecta una disminució de les precipitacions en el 5,4 % per dècada. El nivell del mar a l'Estartit ha augmentat al voltant de 4 cm/dècada durant el període 1990-2011.
De manera paral·lela, el projecte ESCAT de generació d'escenaris climàtics amb alta resolució a Catalunya preveu un augment significatiu i robust de la temperatura mitjana anual a Catalunya durant el període 2001-50 respecte del període 1971-2000, amb una tendència mitjana d'entre +0,8 °C i +1,8 °C. A més, les estimacions aconseguides amb aquest treball col·laboratiu entre el Servei Meteorològic de Catalunya i el Barcelona Supercomputing Center indiquen que l'increment de temperatura seria més important en el període 2031-2050 que en el període 2011-30. Per zones geogràfiques, aquest augment de la temperatura mitjana anual és més accentuat a les comarques del nord i en àrees elevades, de manera que el màxim increment s'assoliria al Pirineu occidental (al voltant de +2,0 °C) i el mínim, al litoral sud (al voltant de +1,0 °C). Per èpoques de l'any, l'augment més marcat es produiria a l'estiu en determinades zones dels Pirineus (superior a +2,5 °C).
Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020
El 9 d'octubre el Govern de la Generalitat va aprovar un projecte de gran repercussió sobre el medi ambient: el Pla de l'Energia i Canvi Climàtic 2012-2020.
Per primera vegada, el Govern català porta a terme una planificació global amb la intenció d'adaptar-se plenament als objectius marcats per la Unió Europea en matèria d'energia i de lluita contra el canvi climàtic. El document aprovat pel consell executiu preveu arribar a l'any 2020 havent aconseguit una reducció del 20,2% en el consum d'energia, amb un augment del 20,1% de l'energia procedent de fonts renovables (principalment eòlica) i una reducció del 25,3% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (diòxid de carboni i d'altres). En concret, en l'apartat de lluita contra l'escalfament global, i comparant les dades del 2005 amb les previsions del 2020, el pla es fixa l'objectiu d'aconseguir una reducció del 28,5% en les emissions subjectes a la nova Directiva de comerç de drets d'emissió i d'un 22,6% pel que fa a les emissions dels denominats sectors difusos (transport, residencial, agrari i residus).
El pla no preveu la construcció de cap nova central tèrmica ni de cap nova central nuclear, i dóna per fet que els reactors d'Ascó i de Vandellòs seran clausurats quan es completi la seva vida útil. Els objectius del pla són especialment ambiciosos pel que fa a l'energia eòlica, atès que preveu passar dels 1.074 megawatts instal·lats actualment als 5.153 megawatts l'any 2020. En aquest apartat cal recordar que el Govern de l'Estat espanyol manté sine die la moratòria implantada el 2011 sobre noves instal·lacions d'energies renovables. El desplegament del pla suposarà una inversió total de 26.387 milions d'euros, 1.795,5 milions dels quals serien recursos econòmics públics.
Modificació de la Llei de costes
La Llei de Costes preveu excloure del domini públic marítim terrestre la marina d'Empuriabrava
© Fototeca.cat / J. Vidal
El Consell de Ministres va aprovar en la reunió del 5 d'octubre el Projecte de llei de protecció i ús sostenible del litoral i la modificació de la Llei de costes del 1988.
La nova normativa concedeix un termini de fins a 75 anys per a regularitzar els habitatges construïts en el domini públic marítim terrestre, permet al Govern de l'Estat espanyol suspendre acords municipals contraris a la normativa estatal, estableix concessions de quatre anys per als quiosquets de les platges i simplifica les normes per atermenar administrativament.
Entre les aplicacions pràctiques més importants del projecte de modificació de la Llei de costes a Catalunya hi ha l'exclusió del domini públic marítim terrestre de la marina d'Empuriabrava, la marina Port d'Aro, les propietats dels canals de Santa Margarida de Roses i la zona a tocar del mar dels càmpings de Blanes. Diverses entitats ecologistes han criticat el projecte en considerar que altera negativament una Llei de costes que encara no s'ha posat en pràctica en la seva totalitat i perquè beneficia l'ocupació indiscriminada del litoral marítim.
Per contra, el Govern espanyol considera que la modificació de la Llei de costes donarà seguretat jurídica a ciutadans i empreses i reforçarà la protecció ambiental de la costa, al mateix temps que evitarà situacions irreversibles com l'obligació d'enderrocar algunes edificacions afectades per la llei actualment en vigor.
El Ministeri de Medi Ambient calcula que a tot l'Estat espanyol hi ha prop de 10.000 habitatges i edificacions en domini públic marítim terrestre, la major part dels quals van ser construïts abans del 1988. Amb la llei actual, l'any 2018 expiraria la concessió per a uns 1.100 habitatges situats en domini públic i, per tant, se'n podria forçar la demolició. Amb la modificació legal promoguda ara pel Govern, els propietaris de la major part d'aquest habitatges afectats tindran quaranta anys més de pròrroga.
Millores a les centrals nuclears
Les centrals nuclears en funcionament a la Unió Europea necessiten invertir entre 10.000 i 25.000 milions d'euros per a adaptar els seus sistemes de seguretat als requeriments fixats com a conseqüència de l'experiència apresa en l'accident de Fukushima (Japó), segons un informe aprovat al mes d'octubre per la Comissió Europea.
L'estudi considera que les mesures de seguretat a les nuclears europees són, en general, altes, però insuficients per a garantir la integritat de les instal·lacions en situacions d'amenaces múltiples i simultànies com les que es van registrar al març del 2011 al Japó.
Les revisions portades a terme des del març del 2011 indiquen, per exemple, que dels 145 reactors controlats, 54 no apliquen correctament el càlcul de risc de terratrèmol i 62 no tenen prou en consideració el risc d'inundació. No obstant això, la Comissió considera que les millores en els sistemes de seguretat es poden posar en marxa en un termini raonable de temps i, per tant, no cal tancar cap de les centrals actualment en funcionament.
En el cas de l'Estat espanyol, les proves de resistència portades a terme apunten la necessitat de millorar els sistemes de seguretat a les centrals d'Almaraz (Càceres), Ascó i Vandellòs (Tarragona), Trillo (Guadalajara), Garoña (Burgos) i Cofrents (València). En concret, els reactors d'Ascó i de Vandellòs hauran de disposar de sales de control situades fora de les instal·lacions de les centrals per tal de garantir-ne el funcionament en cas d'un accident greu que impedeixi operar a la planta des de la sala de control habitual. A més, totes les nuclears de l'Estat espanyol haurien de disposar de "sistemes de filtre de ventilació a les zones de contenció" per tal que els equips de seguretat poguessin treballar amb seguretat en cas d'una fuita radioactiva interior. A banda d'això, totes les centrals, tret de Trillo, haurien de millorar la prevenció d'explosions d'hidrogen o d'altres combustibles gasosos en cas d'accident.
L'exigència de millores i el nou marc de regulació de l'energia a Espanya ha provocat que els titulars de la central nuclear de Santa Maria de Garoña (Burgos) hagin renunciat a presentar una petició d'ampliació del permís d'explotació i, en conseqüència, aquest reactor tancarà definitivament el 6 de juliol de 2013, després de gairebé 42 anys de funcionament.
Des del país on es va produir la catàstrofe que ha obligat a revisar la seguretat de les nuclears de tot el món, el ministre d'Economia, Seiji Maehara, va explicar al mes d'octubre que el Govern del Japó podria autoritzar que una part de les centrals del país tornin a funcionar sempre que superin les proves establertes per la nova agència de seguretat nuclear, creada després del tsunami i la fuita de Fukushima. Les deficiències de seguretat detectades en aquell incident fan que el Japó mantingui aturats cinquanta-dos dels seus cinquanta-quatre reactors nuclears.