Durant l'any 2012 es van produir notables desacords entre el Departament d'Ensenyament i el Ministeri d'Educació, així com entre la Conferència de Rectors i el ministre de Cultura, José Ignacio Wert. A més de la política centralitzadora, enmig de la crisi econòmica, el Govern central no va permetre contractacions noves de professorat en cap nivell educatiu. No es van poder cobrir les jubilacions i l'augment d'alumnat (de 19.000 a l'ensenyament no universitari) va obligar a fer més hores i assignatures al professorat públic, tot i la reducció de sou, van crèixer les ràtios d'alumnes per professor (fins a 30 a primària i 35 a secundària), els interins es van contractar per hores, les baixes no es van cobrir fins al cap de deu dies i el professorat amb càrrec de coordinació va reduir el nombre d'hores alliberades.
La pujada de les matrícules universitàries, la congelació de plantilles, l'enduriment dels requisits acadèmics per a accedir a beca i totes les retallades en pressupostos (13,8% en 2 anys) van provocar un malestar palès en múltiples protestes.
Pla a favor de l'èxit escolar
Fomentar la lectura és una de les premisses del pla a favor de l'èxit escolar
© CDC
En una situació tan conflictiva, es van iniciar un seguit d'accions que pretenen reduir el fracàs escolar en els propers sis anys. Per a millorar la competència professional dels docents, cal millorar la seva formació i s'exigeix una nota mínima de totes les llengües per a començar els estudis de magisteri. El pla impulsa la lectura, la innovació didàctica a les aules, l'autonomia dels centres i la implicació de les famílies en el seguiment de l'alumne, les quals reben de manera personalitzada els resultats dels seus fills a les proves generals de competències bàsiques. Igualment, s'inclouen mesures per a reduir l'absentisme escolar i reincorporar al sistema educatiu els alumnes que l'hagin abandonat, es consolida el suport escolar personalitzat en l'educació infantil i primària, pensat per a detectar dificultats d'aprenentatge i donar el reforç necessari, especialment en lectura, matemàtiques i hàbits d'estudi durant el curs 2011-12 van rebre aquest suport una quarta part de l'alumnat d'educació infantil i la meitat del de primària i s'incrementen amb una hora més setmanal les classes de matemàtiques a 2n i 4t d'educació secundària obligatòria (ESO). A més, es mantenen les avaluacions extraordinàries al setembre per a l'ESO i el batxillerat.
Introducció de la jornada intensiva
El curs 2012-13, un 70% dels centres públics que imparteixen ESO van començar un nou horari amb classes només al matí: la jornada intensiva o compactada. Per a poder fer-ho cada centre ha de tenir el consens del Consell Escolar i justificar-ho amb una proposta pedagògica.
La mesura no va ser gaire ben rebuda pels pares a causa dels canvis que implica en la vida familiar quotidiana, entre d'altres, per la desaparició del menjador escolar i per l'augment de les activitats extraescolars per a ocupar el temps dels alumnes.
El resultat acadèmic es veurà en futures avaluacions, perquè fins ara no hi ha precedents que una mesura com aquesta millori el resultat educatiu si no va acompanyada d'altres accions.
Noves reformes curriculars
En la nova proposta del Ministeri de Cultura de l'Estat espanyol, l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania es conserva, però se'n modifiquen els continguts i se li canvia el nom pel d'Educació Cívica i Constitucional. L'assignatura, que sempre ha anat acompanyada de polèmica des de la seva aprovació el 2006, ara és modificada per decret per tal de suprimir qüestions controvertides amb l'argument que podia adoctrinar ideològicament. El nou temari, que ja s'imparteix, elimina qüestions com la referència als afectes, al rebuig als prejudicis racistes, sexistes o homòfobs, a les relacions entre homes i dones o a la pobresa i la discriminació provocades per desigualtats socials i econòmiques. Es va retirar també del temari el concepte de nacionalisme excloent per les crítiques de la consellera catalana Irene Rigau, que defensava que aquest concepte "s'interpreta d'una manera o una altra segons qui ho rep i on ho rep". Per contra, emfatitza l'estudi de la Constitució i de les institucions i símbols i deixa un 35% del temari a les comunitats autònomes perquè incloguin els seus símbols i legislacions.
En un ambient molt tens a causa de les retallades, es va fer públic l'avantprojecte d'una nova llei d'educació que intenta homogeneïtzar els continguts a tot l'Estat, de manera que siguin establerts pel Ministeri en un 65% a les comunitats amb llengua pròpia i en un 75% a la resta, un 10% més que fins ara. També es proposa racionalitzar el currículum per a reforçar les matèries instrumentals. Igualment, es proposa l'establiment de revàlides i diferents itineraris a partir de 3r d'ESO que segregarien l'alumnat. Es pensa en cinc exàmens externs, a 3r i 6è de primària, a 3r i 4t d'ESO i a 2n de batxillerat. La prova de 6è no tindria efectes acadèmics, mentre que la de batxillerat podria substituir les proves d'accés a la universitat.
El Departament d'Ensenyament va defensar les competències de Catalunya enfront d'una posició força intransigent del Govern central, que va tenir el seu punt màxim en unes declaracions del ministre Wert, en què manifestava l'objectiu d'"espanyolitzar" els alumnes catalans.
Formació professional
Enguany, la formació professional va adquirir un fort increment d'alumnat
© Fototeca.cat / iStochphoto.com / Chrisboy2004
A Catalunya, es va estrenar un pla de formació professional, a l'estil alemany, anomenat sistema dual . Consisteix en la col·laboració entre centres docents i empreses on els alumnes compaginen estudi i activitat productiva com a part del seu aprenentatge, per tal de facilitar la seva inserció laboral. Durant el període de pràctiques, l'alumne rep una contraprestació econòmica mitjançant contracte laboral o beca salari. En el curs 2012-13, van participar en el sistema dual 534 estudiants de 14 instituts i 3 centres privats, amb 157 empreses formadores, entre les quals hi ha SEAT, Bayer o la Corporació Alimentària de Guissona.
En xifres globals, es va produir un increment de l'alumnat d'FP a Catalunya, ja que es va arribar a més de 125.000 alumnes, un percentatge important dels quals tenen 25 anys o més; majoritàriament, els que cursen els estudis a distància estan compresos dins aquesta franja d'edat. Paral·lelament, es va posar en marxa una nova via d'ingrés amb cursos d'accés als cicles formatius per a persones que no tenen el títol de graduat en ESO.
Resultats educatius
Segons dades de l'Eurostat, a l'Estat espanyol, la taxa d'abandonament escolar prematur entre el 2010 i el 2011 va baixar dos punts i es va situar en el 26,5%. Tanmateix, continua estant en penúltima posició, només superada per Malta (33,5%), mentre que la mitjana de la Unió Europea és del 13,5%. En canvi, respecte del nombre de joves amb estudis superiors, el 2011 la taxa espanyola d'èxit acadèmic (40,6%) va ser superior a l'europea (34,6% de mitjana).
Les dades indiquen que Espanya continua essent el país d'Europa que té més joves que ni estudien ni treballen el 23,7% de joves de 15 a 29 anys no tenen ocupació, segons dades del 2010 fetes públiques a l'informe de l'OCDE , especialment els que tenen menys formació, tot i que l'atur entre els diplomats universitaris és el més alt de tots els països europeus. A Catalunya, aquest col·lectiu és de 140.000 joves, representa un 22% del total català amb un increment del 7% els últims 5 anys.
Avaluacions a 6è de primària i a 4t d'ESO
Resultats de l'avaluació de 4t d'ESO
Per quart any consecutiu, es van realitzar les proves de competències bàsiques de 6è de primària a 71.759 alumnes. Per primera vegada, el percentatge suspès va estar per sota del 20% en totes les matèries avaluades, excepte en llengua anglesa. No van arribar al mínim de 65 punts requerits en català un 15% dels alumnes; en castellà, un 19%; en matemàtiques, un 18%, mentre que en anglès no hi van arribar un 27% dels alumnes. Incloent aquesta última dada, el conjunt d'alumnat de 6è que no domina les competències bàsiques va ser del 20,1%. La valoració separada dels repetidors d'algun curs va demostrar que obtenien resultats molt pitjors.
Per primera vegada, a 4t d'ESO, al febrer es va passar una prova a 59.423 alumnes. A diferència dels resultats positius a primària, aquí es van trobar alguns dèficits, també en anglès i especialment en matemàtiques (per exemple, en geometria, un 41% no va arribar a la competència bàsica).
Com en altres ocasions, va quedar palès que l'entorn sociocultural és un dels factors que influeix més en l'èxit de l'alumnat tant a l'educació primària com a l'ESO.
Ensenyament lingüístic al País Valencià
El curs 2012-13, el Govern valencià va posar en marxa el polèmic decret de plurilingüisme que introduïa l'anglès com a llengua vehicular, tot reduint les hores lectives impartides en la llengua pròpia. Es va posar fi així a més de vint anys d'existència de línies en valencià. A més a més, es va eliminar el programa d'immersió lingüística (PIL), adreçat a l'alumnat castellanoparlant, que garantia el contacte amb el català més enllà de l'assignatura i facilitava l'adquisició de la llengua en igualtat de condicions que el castellà.
La normativa va afectar els 45.000 alumnes d'educació infantil i va dotar les aules amb un auxiliar de conversa d'anglès. Així, van quedar dos únics programes: el programa plurilingüe en valencià (PPEV), que inclou una assignatura no lingüística en anglès, més una en castellà i la resta en català; i el programa plurilingüe en castellà (PPEC), que manté la mateixa proporcionalitat que l'anterior.
La consellera d'Educació, M. José Català, va explicar l'objectiu que tots els estudiants poguessin dominar el castellà, el català i l'anglès en finalitzar l'escolarització. Però va trobar una forta reacció en contra de pràcticament tota la comunitat educativa, perquè no garantia la mateixa competència lingüística en català i en castellà, ni tampoc millor coneixement de la tercera llengua. També van advertir que el professorat no està prou capacitat ja que només un 4% dels mestres de primària poden impartir la docència en anglès.
Protestes repetides
A les universitats es van produir en diverses ocasions vagues, manifestacions i protestes en contra de la situació educativa. Les més importants van ser les del 22 de febrer, amb tancades als rectorats a Barcelona, Tarragona i Girona. La manifestació de Barcelona va acabar amb importants destrosses a diversos establiments i entitats financeres. A València, la intervenció de la policia va ser especialment dura i es van practicar detencions d'estudiants.
Algunes protestes van coincidir amb les de l'ensenyament no universitari, com el 22 de maig. En aquell mateix mes va haver-hi tres dies de vaga a la xarxa de guarderies per l'augment de quotes i de la ràtio. A les Illes, la Conselleria d'Educació va ser assaltada aparatosament per estudiants universitaris i de secundària, amb coaccions i violència, cosa que va provocar el rebuig de tots.
La universitat el 2012
El curs 2012-13, les taxes de les matrícules universitàries van augmentar notablement, i per a alguns alumnes l'augment va significar un 60% més. Catalunya apareix, en un estudi fet per l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), com el territori de l'Estat on els graus són més cars i un dels que paguen més pels màsters i els doctorats. Tanmateix, aquesta taxa no suposa el total del cost real dels estudis segons la Generalitat, representa un 15%, i segons l'OSU, un 21% . Enguany es van reduir els ajuts i també l'import i el nombre de beques Erasmus per a estudiar a l'estranger, i es van suprimir un 10% dels màsters (un 20% el proper curs), a causa del descens d'alumnat per primera vegada, després de sis cursos de creixement. En un moment en què s'estudien canvis en la governança universitària, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, en l'acte d'inauguració del curs, va instar les universitats, entre d'altres, a l'expansió, l'especificitat, la necessitat de mancomunar serveis i oferir titulacions conjuntes, així com la cerca de finançament extern.
Segons el rànquing internacional QS 2012, dues universitats catalanes es troben entre les 200 millors del món i són les úniques de l'Estat: la Universitat Autònoma de Barcelona (lloc 176) i la Universitat de Barcelona (lloc 187). En el rànquing de les 500 millors universitats del món, segons la Universitat Jiao Tong de Xangai, es van observar pocs canvis respecte del 2011. Cap universitat espanyola es trobava entre les 200 primeres i només la de Barcelona juntament amb la Complutense i l'Autònoma de Madrid entre les 100 següents. A continuació apareixien l'Autònoma de Barcelona, la Universitat de València i Politècnica de València (301-400) i la Pompeu Fabra (401-500).
La Universitat de Barcelona va ser líder en la recerca universitària a l'Estat espanyol. Pel volum de publicacions, va ser la segona institució estatal després del CSIC, segons el Third European Report on Science & Technology Indicators. Aquesta universitat, la més gran de Catalunya, el 2012 va tenir 81.000 estudiants, 10.598 titulats i 5.306 professors i investigadors. Per la seva banda, la Universitat Politècnica de Catalunya va ser el centre que més patents ha registrat entre el 2002 i el 2010 (211 patents). La Universitat de Vic va registrar un augment del 6% de l'alumnat, xifra significativa tenint en compte que, en el context global, les universitats catalanes van patir un descens del 8%. També aquest any la institució va aconseguir superar el dèficit històric acumulat al llarg dels anys i que havia arribat als 2 milions d'euros.
A llarg de l'any es van renovar els rectorats de la Universitat Autònoma de Barcelona (amb Ferran Sancho com a rector), la Universitat de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya (la rectora Imma Tubella va finalitzar el seu mandat el 31 de desembre, després de deu anys).