Reafirmació dels castellers
Els Castellers de Vilafranca van descarregar el 7 de 9 amb folre durant la diada de Tots Sants a la seva ciutat
© Arxiu Castellers de Vilafranca / Toni Soler
El món casteller continua vivint la seva època més daurada i, amb els Castellers de Vilafranca com a punta de llança, la seixantena de colles que hi ha en actiu continuen millorant els registres i consolidant-ne la globalització. En aquest sentit, cal destacar que la colla vilafranquina va fer una estada a Nova York i que els castells que van aixecar a la ciutat dels gratacels van tenir un gran ressò als mitjans de comunicació, gràcies a la bellesa i la plasticitat de les imatges. Paral·lelament, la Vella dels Xiquets de Valls va rebre a la capital de l'Alt Camp una colla xinesa creada el 2010 arran del seu viatge a Xangai. D'altra banda, els Castellers de Vilafranca van confirmar el seu lideratge guanyant per sisena vegada consecutiva un fet sense precedents el concurs que cada dos anys es fa a Tarragona i que aquest 2012 va presentar diverses novetats. A la Tarraco Arena Plaça, els de la camisa verda van descarregar, en una mateixa actuació, dos castells de gamma extra sense folre, la torre de vuit i el quatre de nou, un castell que aquesta colla encara no havia pogut completar mai. El triomf va incloure també el tres i el quatre de nou amb folre i agulla, dues construccions que només van poder carregar. En segona posició, i amb la mateixa puntuació, es van situar les dues colles de Valls la Vella i la Joves , que van descarregar el cinc de nou amb folre, el nou de vuit i el tres de nou amb folre. A continuació es van classificar la Jove de Tarragona i els Capgrossos de Mataró. Pel que fa a les novetats, destaca l'encert d'haver repartit les trenta-dues colles participants en dues jornades amb l'objectiu de no allargar tant la diada i poder concentrar les dotze millors formacions el diumenge. Els vilafranquins també van excel·lir per Tots Sants, en la diada de la seva colla, amb una actuació estratosfèrica que segurament és la millor de tota la història. Els de la camisa verda van descarregar per segona vegada en pocs dies el quatre de nou sense folre, van tornar a carregar el dos de nou sense manilles només ho havia fet aquesta formació els anys 2005 i 2011 i van descarregar un castell que encara no s'havia intentat mai, el set de nou amb folre, una construcció mastodòntica que van sotmetre a la perfecció. Per arrodonir aquesta magnífica actuació, van descarregar el seu quart gamma extra de la jornada, l'imponent pilar de vuit amb folre i manilles. Un altre moment àlgid de la temporada va ser la festa de Sant Fèlix, que va viure una altra demostració de força dels Castellers de Vilafranca, que aquesta vegada van sortir de plaça amb quatre castells de gamma extra descarregats, cosa que no havien fet mai en la diada de la seva festa major. Els castells escollits pels vilafranquins van ser: el tres i el quatre de nou amb folre i agulla, la torre de vuit sense folre i el pilar de vuit emmanillat. De les altres tres colles, només la Vella de Valls va assolir-ne un de gamma extra quan va carregar el cinc de nou amb folre. Cal destacar la presència de la Jove dels Xiquets de Tarragona, que tornava a una diada de Sant Fèlix després de setze anys, ocupant el lloc de la Joves de Valls. Justament aquestes dues colles van acabar firmant un any espectacular. En el cas dels vallencs, es van treure l'espina de no ser a Vilafranca amb una temporada per a emmarcar que va tenir el seu punt culminant per Santa Úrsula, diada en la qual van superar la Vella i van assolir la millor actuació de tota la història de la colla. Els de la camisa vermella van descarregar el cinc de nou amb folre i el nou de vuit, a més de carregar el quatre de nou sense folre, un castell que se'ls havia resistit des del 2001. Per la seva banda, la Jove de Tarragona va trencar els seus millors registres al Vendrell, per Santa Teresa, ja que va aconseguir descarregar per primera vegada el cinc de nou amb folre, l'autèntica bèstia negra d'aquesta colla. A més d'aquest castell, van descarregar el nou de vuit i el tres de nou amb folre, i també el pilar de set amb folre, per a completar la millor actuació del seu historial. Pel que fa a la Vella de Valls, malgrat haver de reconèixer la superioritat de la Joves per Santa Úrsula, la seva temporada va ser brillant amb una trentena de castells de nou pisos, a més de diversos de gamma extra. Una altra de les colles capdavanteres, els Minyons de Terrassa, va poder mantenir la torre de nou amb folre i manilles, construcció que van descarregar en tres ocasions, a la seva ciutat, a Barcelona, per la Mercè, i a Girona, per Sant Narcís. Aquest mateix castell va mantenir els Capgrossos de Mataró com a colla de gamma extra. Els de la capital del Maresme també van presentar el documental 165 Regent Street , amb motiu del quinzè aniversari de la formació, un film en què es plasma la capacitat de superació de la colla arran de la mort d'una jove castellera. De la resta, cal destacar els bons registres dels Xiquets de Tarragona, que van assolir repetidament la tripleta màgica i van fer el primer intent d'un castell de gamma extra, el cinc de nou amb folre, a la diada de Tots Sants de Vilafranca, sense oblidar els Castellers de la Vila de Gràcia, amb el cinc de vuit i el set de vuit, dos castells que descarregaven per primera vegada, i també l'èxit dels Marrecs de Salt, que a Girona van fer la seva primera torre de vuit. Segurament un dels castells estrella de l'any va ser el nou de vuit, un gamma extra que van portar a plaça sobretot les dues colles de Valls i la Jove de Tarragona.
Quinze anys de Mediterrània
Factoria circular va ser un dels espectacles presentats enguany a la Fira Mediterrània
© Anna Brugués / Fira Mediterrània
Per bé que a la plaça la gent ho viu i a la Fira de Manresa només ho veu, perquè allà els espectacles d'arrel tradicional es representen fora del seu context habitual, Mediterrània és un referent imprescindible quinze anys després de la seva creació. La Llotja, el vessant professional de la Fira, es va traslladar al Museu de la Tècnica per a disposar de més espai a l'hora de trobar nous models de negoci que oxigenin la creació cultural i la facin més sostenible, a la vegada que en reforcin la competitivitat internacional. Convé assenyalar, en aquest sentit, que Mediterrània ha fet possible la presència al Showcase Scotland de Glasgow (Escòcia) i a l'Internationale Kulturbörse de Freiburg (Alemanya) de grups catalans prèviament programats a Manresa, als quals aquest 2012 s'hi va afegir un nou acord de cooperació europea amb el Secret Festival de Suècia, gràcies al qual van actuar en aquest país nòrdic l'arpista Josep M. Ribelles i l'acordionista Guida Sellarès. Precisament, en el marc d'aquest festival, es va crear una petita orquestra multicultural i d'estils molt diversos, que va incloure els dos músics catalans i que també va actuar a Manresa. A l'Estat espanyol, es van tancar acords amb el Festival Folk Segòvia, el Fest-carrer d'Ondara i el Concurs Off de Calle de Saragossa. L'artista convidat del Mediterrània 2012 va ser el cineasta Isaki Lacuesta, que va oferir quatre intervencions amb el traspàs intergeneracional i la mescla de disciplines artístiques com a leitmotiv . Cal destacar l'espectacle de cloenda, en el qual Lacuesta va compaginar elements teatrals i projeccions audiovisuals de gran format, amb referències a la Dansa de la Mort de Verges o a la Misteriosa Llum de Manresa. L'espectacle inaugural va ser de flamenc i va anar a càrrec d'Andrés Marín, un dels creadors més prestigiosos del flamenc actual. També es va donar continuïtat a la beca a la innovació en cultura popular de la Fundació Jaume Casademont, a la vegada que a Manresa es va poder veure l'espectacle guanyador de la segona edició de la convocatòria.
El foc, la crisi i l'inventari del patrimoni festiu
Una vegada acabada al novembre del 2011 la moratòria de la directiva europea sobre el foc, s'ha generalitzat la formació de les persones que integren els grups de bestiari festiu, diables i la resta d'entitats de cultura tradicional que empren el foc, que era el principal requisit de la nova normativa. Si l'any anterior la formació havia començat per unes 6.000 persones, el 2012 va arribar a gairebé 25.000, repartides en 461 entitats. Fent-ne una lectura en positiu, la sacsejada que va suposar l'aplicació d'aquesta directiva pot haver servit per a obrir una àmplia reflexió i conscienciar, encara més, de la necessitat d'emprar el foc amb cura per a evitar accidents, si bé pràcticament els canvis han estat imperceptibles. Cal destacar, però, que l'agudització de la crisi econòmica va incidir en els pressupostos que es destinen a festes i activitats d'arrel tradicional, un fet que va obligar els grups i associacions del sector a adaptar-se i rendibilitzar els recursos econòmics amb imaginació. Davant la davallada de les subvencions, les associacions van haver de reforçar les aportacions populars i les accions de marxandatge per a generar ingressos, però afortunadament les entitats que han hagut de plegar en són l'excepció. En el cas de la música tradicional, un àmbit en el qual destaca el comiat d'Al Tall, el gran referent de la modernització de la música d'arrel al País Valencià, es van poder mantenir la majoria de festivals i actuacions perquè gaudeixen d'un públic molt fidel.
Respecte al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, cal dir que el Departament de Cultura de la Generalitat, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional de Catalunya aquest 2012 va deixar de ser un centre de promoció coincidint amb l'aplicació de la Llei òmnibus , va acordar centrar-se a fer un inventari abans d'incloure noves festes en el catàleg vigent. La confecció d'aquest inventari, que s'espera tenir enllestit al llarg del 2013, s'ha confiat a l'Institut Ramon Muntaner, Fundació Privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana, que farà aquesta tasca en col·laboració amb els diferents centres i instituts d'estudis locals i comarcals.
Altres àmbits
Al Museu de Sants d'Olot es va poder veure l'exposició “Capgrossos, pigues i berrugues. Figueres, Olot, Vic i els seus esparriots”, que va reunir quatre capgrossos catalans amb una aparença molt semblant
© Museu de Sants d'Olot / Espai Androna S.L.
La col·laboració entre tres capitals comarcals i la Generalitat va fer possible l'exposició itinerant «Capgrossos, pigues i berrugues. Figueres, Olot, Vic i els seus esparriots», una iniciativa que va reunir, per primera vegada, quatre capgrossos catalans que tenen una aparença molt semblant i que podrien tenir el mateix origen. En Berruga de Figueres, el Cap de Lligamosques d'Olot, el Merma o Cap de Llúpia de Vic i el Cap de Lligamosques de la família Bolós van visitar les tres poblacions implicades, a més de Barcelona. La proposta va partir del Museu dels Sants d'Olot i se'n va editar un catàleg que aprofundeix en la figura de l'esparriot, el personatge que obre els seguicis festius amb la finalitat d'escometre els badocs i fer respectar l'espai en el qual s'ha de desenvolupar la festa. Quant a publicacions, també cal esmentar que Cultura de la Generalitat va reeditar l'actualització del Mètode d'acordió diatònic , de Francesc Marimon, acompanyat de dos CD, i que en la col·lecció «Calaix de Solfa» es va editar Músiques per a gralla a meitats del s. XX , de Xavier Bayer.
La Fundació Joan Amades va atorgar a Joan López Ensenyat, d'Edicions El Mèdol, editorial especialitzada en cultura popular, el premi Joan Amades, el primer que es dóna des que s'ha optat per distingir una persona o institució. Aquesta mateixa fundació ha apostat per les noves tecnologies, com ho demostra el fet d'incloure una citació diària del Costumaricatalà al seu compte de Twitter o la posada en marxa d'un joc de geocerca per Santa Eulàlia. Convé assenyalar que les noves tecnologies tenen una gran incidència en les activitats de cultura popular, perquè permeten compartir fotografies i comentaris de les trobades en temps real, una novetat interessant si tenim en compte que els mitjans de comunicació no es fan gaire ressò d'aquest àmbit cultural.
La Generalitat va atorgar el Premi Nacional de cultura popular al musicòleg Jaume Ayats, director del Museu de la Música i acreditat investigador, mentre que el Museu Etnogràfic de Ripoll va rebre el Premi Nacional del patrimoni cultural. D'altra banda, van rebre la Creu de Sant Jordi personalitats d'aquest àmbit com Joan Cervera, del Club Excursionista de Gràcia, i el periodista i promotor musical Robert Roqué, a més de la Fundació Festa Major de Gràcia, la Passió d'Esparreguera, la Lira Vendrellenca, la Societat Coral El Penedès de Vilafranca i la Societat Coral Erato de Figueres. Aquest 2012 no hi va haver Ciutat Pubilla de la Sardana, una iniciativa de l'Obra del Ballet Popular que canvia de model després de cinquanta-dues edicions i que tornarà el 2013 transformada en Capital de la Sardana, amb actes a la població escollida durant tot l'any. L'Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics, que va celebrar el 25è aniversari, es va fer a Budapest, mentre que Tarragona va acollir la Trobada de Bandes de Música i Terrassa va ser la seu de la Trobada Nacional de Bastoners. Masquefa va exercir de Ciutat Gegantera i Sant Feliu de Llobregat va acollir la Fira del Món Geganter, a la vegada que el Vendrell va rebre la Trobada de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments. Cal deixar constància que a la Filmoteca de Catalunya van tenir lloc dues iniciatives rellevants: el Col·loqui sobre Patrimoni Cultural Immaterial i Desenvolupament Sostenible, organitzat pel Centre UNESCO i la Generalitat, amb la participació de ponents estrangers, i les Jornades del Patrimoni Audiovisual.
L'any va acabar amb la celebració del 150è aniversari de pessebrisme associatiu a Barcelona, així com la commemoració del centenari del diorama, una tècnica coneguda actualment a molts indrets del món i que va ser una invenció de l'Escola de Barcelona. A molts districtes de la capital catalana, a més del tradicional pessebre de la plaça de Sant Jaume, hi van proliferar la presència de diorames. Cal destacar també el 50è aniversari de l'exposició de pessebres de l'Església de Betlem, així com l'exposició "Pessebres del món" a La Seca.