Descripció de l'any hidrològic 2011-12
La Tordera, completament seca, al seu pas per Santa Maria de Palautordera, al setembre
© Mireia Écija Muñoz
L'any hidrològic va estar marcat per dos factors a totes les conques fluvials de Catalunya: la irregularitat de les pluges, concentrades bàsicament en dos episodis durant l'any, i el fort estiatge durant els mesos de calor. Aquesta combinació va provocar que alguns rius s'assequessin, com és el cas de la Tordera a Sant Celoni o del Gaià a Vilabella, i que patissin una sequera hidrològica semblant a la dels anys 2007 i 2008. Només l'episodi de pluges del novembre del 2011 aportà cabals rellevants als rius i també als embassaments, els quals van entrar a l'estiu amb les reserves d'aigua properes al 100%. Aquesta situació va contrastar amb la commemoració del record de dues riuades històriques: els 40 anys de la riuada del 1971 a Cornellà de Llobregat i els 50 anys de les riuades del 1962 al Vallès.
Les conques internes de Catalunya
Cal destacar que tots els rius de les conques internes van aportar volums d'aigua per sota, o molt per sota, de les mitjanes històriques. L'estiatge del 2011 es va acabar ben entrada la tardor amb l'arribada dels episodis del novembre. Les conques més desafavorides van ser les del sud: el Francolí a Montblanc va aportar només un 28% de l'aigua que aporta de mitjana durant l'any, i el Gaià, només un 34%. Fins i tot conques tradicionalment plujoses van aportar volums inferiors als mitjans: el Fluvià a Olot només va aportar un 42%, i la Tordera a Sant Celoni, que es va arribar a assecar durant el mes d'agost, el 65% del volum mitjà. Les conques del Llobregat i del Ter van aportar un 70% del que seria habitual i només el Besòs va assolir el 80% del volum mitjà anual.
Pel que fa als embassaments de les conques internes, els episodis del novembre i del març els van omplir fins situar-los prop del 100%. El fort estiatge, però, va fer disminuir les reserves al 66% a la Baells i al 55% a Sau al final de l'any hidrològic. A Boadella, la necessitat del regadiu va fer minvar les reserves al 35% de la capacitat.
Les conques catalanes de l'Ebre
Pel que fa als rius tributaris de l'Ebre (el Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana), encara que també van contribuir amb volums inferiors a la mitjana, no van ser tan baixos com els de les conques internes. La Noguera Pallaresa a Escaló va aportar el 87% del cabal mitjà, i el Segre i la Valira, més del 80% del volum mitjà. La Noguera Ribagorçana, en canvi, va aportar el 66% del volum mitjà, i l'Ebre a Tortosa només un 44%. Les aportacions dels rius pirinencs provenen bàsicament dels episodis de pluja del mes de novembre i de la fusió de la neu durant els mesos de primavera, procedents dels episodis de març i d'abril, que en van augmentar els cabals. Els embassaments de l'Ebre van assolir els màxims gràcies a l'episodi del març i a la fusió de neu durant els mesos de primavera. Tot i que alguns van arribar prop del 100%, la majoria van acabar l'any per sota del 50% de la capacitat.
Els episodis del novembre del 2011
Les precipitacions no van caure en un episodi únic, sinó en una successió d'episodis que es van allargar durant tot el mes de novembre. El primer es va produir entre els dies 2 i 7, durant els quals es van acumular més de 200 mm a la capçalera del Ter i a les comarques centrals de la conca del Llobregat (el Bages i l'Anoia). La resposta dels rius va ser important a la conca del Llobregat, on es va registrar un pic màxim del cabal de 662 m3/s a l'estació de Castellbell i el Vilar (el 17è cabal més alt enregistrat en aquesta estació des del 1995). El segon episodi de pluges es va produir entre el 13 i el 16, i es van recollir fins a 190 mm al Pirineu occidental i al voltant de 100 mm al Montseny i a les Guilleries. Les crescudes més importants van tenir lloc a la Tordera, on es va assolir un pic màxim de 230 m3/s (el tercer cabal més elevat des del 1992). Finalment, el tercer episodi de pluges es va produir entre els dies 19 i el 22, i es van tornar a recollir més de 250 mm al sud de Catalunya, més de 180 mm a la capçalera de la Muga i entre 90 i 115 mm a la conca del Fluvià. La Muga a Castelló d'Empúries va registrar 727 m3/s (el setè cabal més elevat des del 1995).
El pantà de Susqueda va ser un dels més plens al llarg de l'any
© Fototeca.cat / M. Catalán
Pel que fa als embassaments de les conques internes, la Baells, que al principi de l'episodi estava al 68% de capacitat, va arribar al 92%, mentre que la Llosa del Cavall va romandre relativament estable al voltant del 87% de capacitat. El pantà de Sau va passar del 56% al 92%, i el de Susqueda, del 91% al 98%. A la Muga, el pantà de Boadella va passar del 61% al 94%. En aquest cas, els embassaments de l'Ebre no es van veure afavorits i es van quedar entre el 50% i el 60% de la capacitat en la majoria dels casos.
L'episodi del 20 al 22 de març de 2012
Les conques més desafavorides van ser les del sud, com la del Francolí
© Fototeca.cat / S. Bosch
Aquest episodi va destacar per la feble resposta que van tenir els rius davant de precipitacions de fins a 170 mm al Pirineu occidental, i de 120 mm al massís del Porti a les muntanyes de Prades. Després dels episodis del novembre, no se'n va produir cap altre de significatiu durant tres mesos, la qual cosa va eixugar la terra. Les conques del sud, que no es van veure afavorides per les pluges del novembre, van registrar cabals baixos. El Francolí a Montblanc va registrar el cabal màxim de l'any amb només 8 m3/s. Els embassaments de les conques internes van augmentar les reserves i assoliren la màxima capacitat de l'any: 96% a la Baells i 97% a la Llosa. Aquest episodi no va tenir conseqüències als embassaments del Ter, que van romandre estables al voltant del 80% (Sau) i del 90% (Susqueda). Els pantans de Rialb, al Segre, de Camarasa, a la Noguera Pallaresa, i d'Escales, a la Noguera Ribagorçana, van assolir el 86%, el 97% i el 70% de la capacitat, respectivament.
L'estiatge
Cal destacar que el període amb cabals més baixos de l'any (l'estiatge) es va allargar ben bé fins al final de l'any hidrològic (30 de setembre). Els rius van assolir mínims en alguns casos van fer que els llits s'eixuguessin que van representar algun rècord, com és el cas de la Tordera a Sant Celoni, el cabal mitjà de la qual va ser zero durant l'agost, un fet que no s'havia produït mai durant els 72 anys de registres de cabals en aquesta estació.
Els embassaments van patir una forta caiguda dels volums durant els mesos d'estiu, especialment durant l'agost, i sobretot a les conques de la Muga i del Ter. Susqueda va reduir el volum en un 40% i va acabar l'any al 56% de la capacitat, i Boadella va passar del 80% al 35% de la capacitat al final de l'any. Els pantans de les conques de l'Ebre també van disminuir el volum embassat de manera semblant: el pantà d'Escales va passar del 70% al 33% entre el juny i el setembre, i Camarasa, del 97% al 60%.
Els 40 anys de la riuada del 1971 i els 50 anys dels aiguats del 1962
Les commemoracions dels aniversaris en hidrologia acostumen a ser sinònim de riuades, danys materials i, malauradament, víctimes mortals.
Durant el setembre i l'octubre del 2011 va tenir lloc el 40è aniversari de la riuada del 1971 a Cornellà de Llobregat. S'estima que el cabal màxim instantani del Llobregat a Martorell va ser de 3.080 m3/s i va provocar la inundació del barri de l'Almeda de Cornellà i de gran part del terme del Prat de Llobregat, i va enfonsar el pont de la N-II a Molins de Rei.
L'altra dramàtica efemèride que es va commemorar al setembre del 2012 van ser els 50 anys dels aiguats i de les riua-des del Vallès del 1962. En aquell epi-sodi es van recollir més de 200 mm en poques hores a les capçaleres de la riera de les Arenes i del Ripoll, i es van estimar cabals de 570 m3/s i de 715 m3/s, respectivament. El Besòs, en el seu tram final, va arribar a portar uns 1.850 m3/s i el Llobregat a Martorell, 1.550 m3/s. Entre els actes commemoratius van destacar diverses exposicions fotogràfiques amb aportacions de testimonis i de la premsa organitzades per alguns ajuntaments.
La hidrologia arreu del món
Pel que fa a la resta del món, cal destacar la diversitat d'episodis d'inundacions dels quals els mitjans de comunicació es van fer ressò i que en la majoria dels casos van acabar, malauradament, amb víctimes mortals. El sud-est asiàtic es va veure afectat greument al novembre del 2011 per inundacions que es van allargar durant diverses setmanes. A Tailàndia van causar prop de 400 víctimes mortals, i la tempesta tropical Washi va causar 450 víctimes i milers de desapareguts a les Filipines durant el desembre del 2011. La primavera va ser tranquil·la, i fins i tot va ser notícia la sequera que va viure Europa durant els mesos de març i d'abril. Durant l'estiu, les pluges i les inundacions van afectar Àsia un altre cop, especialment Corea del Nord, amb 169 víctimes i més de 400 desapareguts. A Europa cal destacar, d'una banda, les inundacions al sud de Rússia (a l'est de la mar Negra) amb 150 morts i, de l'altra, les del nord d'Anglaterra i d'Escòcia durant el setembre, sense víctimes mortals en aquest cas.