Alguns anys són més prolífics amb relació als fets històrics que no pas als de caràcter historiogràfic. L'any 2012 probablement és un d'aquests. En això han col·laborat tant la reducció de les partides que tradicionalment financen l'organització d'aquests esdeveniments, com la manca de coincidència amb fets socialment transcendents en els paràmetres culturals i polítics de l'actualitat.
Les commemoracions d'enguany van ser de caràcter més cultural i literari, amb la celebració de l'Any Sales, Calders, Tísner, i van anar acompanyades de conferències, homenatges, jornades de divulgació i estudi, rutes i un conjunt d'activitats programades al llarg de tot l'any. També es va celebrar el centenari de la creació de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, l'entitat fundada per Prat de la Riba, i la refundació de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Malgrat la innegable transcendència d'aquestes dues entitats, la discreció de la seva tasca les allunya de la repercussió social que la seva importància els hauria d'atorgar.
El Memorial Democràtic va presentar una exposició pel 75è aniversari de l'inici dels bombardeigs a Catalunya durant la darrera conflagració bèl·lica
© Memorial democràtic
Molt més rebombori va tenir el 75è aniversari de l'inici dels bombardeigs a Catalunya durant la darrera conflagració bèl·lica. El Memorial Democràtic li va dedicar una exposició itinerant, que s'ha pogut veure a diferents ciutats, pobles i viles del territori català.
Un altre esdeveniment que cal destacar va ser el 110è aniversari de la fundació de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. A banda dels actes de commemoració, es va poder celebrar la tan anhelada signatura d'un protocol de col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona per a conservar un dels principals espais de documentació de la història social i popular de la ciutat.
El Museu d'Història de Catalunya va organitzar una exposició sobre Santiago Sobrequés, a la imatge, assegut el quart per l'esquerra a la Rambla de Girona, el juny del 1936, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil
© Arxiu Sobrequés / Museu d'Història de Catalunya
Altres esdeveniments rellevants van ser l'exposició celebrada al Museu d'Història de Catalunya "Santiago Sobrequés i Vidal, el compromís d'un historiador (1911-1973)", que malgrat que es va presentar el 2012 s'emmarcava en els actes de celebració del centenari del seu natalici; l'exposició "Sumaríssim 1939-1945 (70 anys dels primers consells de guerra a les comarques de Girona)"; l'organització de les jornades "La repressió franquista dels historiadors catalans" al Centre d'Història Contemporània de Catalunya, i la celebració d'un homenatge a Josep de C. Serra i Ràfols, el deixeble de Bosch i Gimpera, a les mateixes instal·lacions.
I, si les commemoracions d'efemèrides van ser prou minses, els simposis, les jornades i les trobades van anar a l'uníson, probablement per les mateixes raons. Els que es van celebrar van tenir un caràcter molt especialitzat, amb la qual cosa van perdre necessàriament transcendència social.
Acte inaugural del congrés "Constantinus, el primer emperador cristià? Religió i política al segle IV"
© Josep Vilellas / UB
Un cop fets aquests aclariments, cal ressenyar la XII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica, organitzada per la Societat Catalana d'Història de la Ciència i la Tècnica i celebrada a València; el congrés "Les catedrals catalanes en el context europeu (s. X-XII)", que tingué lloc a la Universitat de Girona, i el congrés "Constantinus, el primer emperador cristià? Religió i política al segle IV", organitzat per la Facultat de Teologia de Catalunya de la UB i l'Institut Superior de Ciències Religioses de Sant Fructuós, i celebrat a finals del mes de març.
D'altra banda, el Centre d'Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República va organitzar la jornada "Soldats, bombes i fusells. Una història militar del segle XX", amb la qual es volia retre homenatge a Gabriel Cardona, l'historiador militar mort l'any anterior. També a la Universitat de Barcelona, i organitzades pel Grup d'Història del Treball de la mateixa universitat, es van realitzar les XII Jornades d'Història del Treball i del Gènere "Treball infantil i gènere".
Altres esdeveniments celebrats durant aquest any 2012 van ser la III Trobada de l'Associació Espanyola d'Història Econòmica, organitzada pel Centre d'Estudis Antoni de Capmany d'Economia i Història Econòmica i pel Departament d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona a la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, i el congrés "Espanya Res publica. Nacionalització espanyola i identitats en conflicte (segles XIX i XX)", organitzat pel Grup d'Estudis sobre República i Democràcia de la UAB.
El darrer àmbit per a mesurar l'activitat historiogràfica de l'any és el de les publicacions. En primer lloc cal assenyalar una lleugera, però persistent, tendència de publicació en llengua castellana per damunt de la llengua vernacla; i, si aquest fet no és específic del món historiogràfic, no deixa de ser simptomàtic, ja que tant és així en parlar d'historiadors consagrats com d'investigadors novells en la defensa de les tesis doctorals. Igualment es pot constatar que el període republicà, la guerra i la repressió continuen sent els temes predilectes de la historiografia catalana.
L'any va començar amb la reimpressió d'una obra apareguda al final de l'any passat, però ràpidament esgotada: el treball de Josep Fontana Por el bien del Imperio. Amb la col·laboració d'aquest mateix autor i d'Hilari Raguer, per citar els autors catalans, es mantenia la polèmica suscitada pel Diccionario Biográfico de la Real Academia de la Historia i s'imprimia En el combate por la historia. La república, la guerra civil, el franquismo.
Miquel Izard va publicar Que lo sepan ellos y no lo olvidemos nosotros, un treball que juga amb el títol del clàssic de la història oral de Ronald Fraser, Recuérdalo tú i recuérdalo a otros, autor que va morir a la ciutat de València aquest mateix any, on vivia amb la historiadora Aurora Bosch, autora de Miedo a la democracia. Estados Unidos ante la Segunda República y la guerra civil española. Per la seva banda, Arnau Gonzàlez i Enric Ucelay-Da Cal van publicar Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la Revolución.
Oriol Dueñas i Queralt Solé van presentar el treball El jutge dels cementiris clandestins. Josep Maria Bertran de Quintana. També va veure la llum l'obra Ordre públic i violència a Catalunya (1936-1937), en la qual es reprodueix documentació de diferents organismes. Per la seva banda, Joan Esculies va entregar a la impremta el treball Josep Tarradellas. Dels orígens a la República (1899-1936). Una altra obra disponible a les llibreries va ser La Catalunya antifeixista, de Josep Antoni Pozo Gonzàlez, autor que enguany també va publicar Poder legal y poder real en la Cataluña revolucionaria de 1936. Mercè Morales és l'autora d'El Parlament de Catalunya. República, Guerra Civil i Exili, on continua treballant temes d'exili. També es va publicar una versió reduïda de la tesi doctoral de Carles López La conquesta de Catalunya. Diari d'operacions de l'exèrcit de Franco.
Altres obres d'aquell període, i des d'altres perspectives, que es van publicar durant l'any 2012 són Estanislau Ruiz Ponsetí. L'enginyer comunista, de l'autor menorquí Josep Portella; l'obra de Zeneida Sardà Francesc Macià en la intimitat, i Memòries d'un emboscat, de Josep Ballester.
Les obres medievalistes van continuar per importància en nombre de publicacions. S'han de citar Arqueologia medieval. Els espais de secà, amb la direcció de Flocel Sabaté; Els templers. Guerrers de Déu, de J. Fuguet, C. Plaza i R. Dalmau; La carn. Cos i sexualitat a l'Edat Mitjana, d'Albert Toldrà; La construcció naval a Catalunya a l'edat mitjana, de Marcel Pujol; El com i el perquè del compromís de Casp (1412), d'Ernest Belenguer; Les xarxes urbanes a la Catalunya dels segles XVI i XVII, de Jaume Dantí, i el treball d'història de la medicina El llibre de la Pesta, de Coral Cuadrada.
Quant a història moderna, cal esmentar el treball de Manuel Santirso España en la Europa liberal; la reedició del llibre de Joaquim Albareda La Guerra de Sucesión de España (2010), i l'obra col·lectiva de M. Fuentes, J.M. Quijada i N. Sánchez Memòria del setge i ocupació de Tarragona (1808-1814).
Finalment, pel que fa a història contemporània, cal mencionar les publicacions L'Estat a Barcelona. Ordre públic i governadors civils, de Manuel Risques; Quan els obrers foren els amos, de Xavier Vinader, en el qual narra una setmana de vaga general política a Sabadell durant l'any 1976; el treball de Roger Buch L'herència del PSAN, i el treball de Ferran i de Lluís Sales La riuada de Franco, quan es compleixen cinquanta anys de la riuada que va assolar el Vallès. Per a concloure aquest repàs de les novetats bibliogràfiques de l'any 2012, cal esmentar la publicació de l'Atles de la industrialització de Catalunya 1750-2010, amb Jordi Nadal, Josep M. Benaul i Carles Sudrià com a editors.
Cal mencionar també que el periodista Miquel Calzada va ser nomenat comissari del 300 aniversari de l'11 de setembre de 1714, així com l'historiador Toni Soler, que va ser nomenat comissari per als actes específics d'aquesta commemoració a Barcelona i que enguany va publicar el llibre Macià contra Companys: 14 d'abril.
Quant als òbits de l'any, cal destacar la mort de Josep Maria Ainaud i de Lasarte (1925-2012), important historiador i activista cultural català, i la de l'historiador britànic Eric Hobsbawm (1917-2012).