Al llarg de l'any 2012 es va continuar incrementant del nombre de parlants de català, que van arribar als 9,9 milions. Aquesta xifra representava el 70,7% de la població dels territoris de llengua catalana. A més, segons aquestes estimacions de la Xarxa CRUSCAT-IEC, la proporció de població que entenia la llengua era del 91,3% (12,7 milions d'habitants) i la que sabia escriure-la, del 50,3% (7 milions d'habitants). A més, la majoria dels parlants de català no el tenen com a llengua materna (4,4 milions d'habitants), fet que remarca la capacitat d'atracció d'aquesta llengua.
La dècada anterior havia estat marcada per una importantíssima entrada de població immigrada, que havia afectat de ple la composició sociolingüística dels territoris de llengua catalana i les seves polítiques. Amb tot, aquests darrers anys la crisi econòmica i els alts nivells d'atur han forçat la disminució d'aquests fluxos.
A Catalunya, els anteriors debats en política lingüística sobre la sentència de l'Estatut d'Autonomia i el model lingüístic escolar van ser relegats al final de l'any 2012 per la convocatòria anticipada d'eleccions, que se centraven en la relació entre Catalunya i Espanya, i el referèndum d'autodeterminació. Artur Mas (CiU) va renovar el seu mandat, tot i que amb una reducció imprevista dels seus suports, que van ser suplerts amb el suport extern al Govern d'ERC, que s'havia vist reforçada pel que fa al nombre de diputats.
En el camp de l'ensenyament, el Tribunal Suprem va anul·lar durant aquest any part d'un decret que fixava el català com a llengua en l'educació infantil, amb l'oposició frontal del Govern català, que situava en poques famílies la demanda de classes en castellà. El Govern espanyol va intensificar l'ofensiva en iniciar un polèmic procés de reforma del sistema educatiu espanyol per a trencar amb el model de conjunció en català i en afirmar el ministre Wert que l'"interès era espanyolitzar els alumnes catalans". Al desembre, es va fer públic l'esborrany de la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) elaborat pel govern del Partit Popular. L'anomenada "llei Wert" (en referència al titular del ministeri espanyol) eliminava del currículum troncal el català (i la resta de llengües cooficials de l'Estat) relegant-lo a assignatura d'especialitat, cosa que en la pràctica significava que l'acreditació del seu coneixement esdevenia innecessària per a obtenir el títol d'Educació Secundària. També establia el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament en una proporció qualificada de "raonable" i, finalment, que els pares que desitgessin escolaritzar els seus fills íntegrament en castellà podrien fer-ho en escoles privades en cas que la xarxa pública catalana no pogués assumir-ho, amb càrrec, però, a la Generalitat. Aquest text va desencadenar una irada reacció a Catalunya, tant en la majoria de l'estament polític com d'entitats cíviques i culturals, universitats i sindicats, que n'assenyalaren el caràcter regressiu en el terreny lingüístic (i en d'altres). El nou projecte de llei, a més, deixava en la pràctica sense efecte els aspectes referits a la immersió de la Llei de normalització lingüística votats pel Parlament de Catalunya el 1987 i el 1997, i que des d'aleshores s'havien aplicat. A Catalunya es van produir mobilitzacions i la Generalitat va anunciar la presentació de recursos d'inconstitucionalitat. Avalat per un acord dels partits del Parlament de Catalunya que en representaven el 80% dels diputats, l'executiu català es va comprometre a continuar aplicant la Llei d'educació de Catalunya malgrat l'aprovació, en el seu cas, de la llei espanyola.
El Tribunal Suprem també va invalidar una convocatòria del 2009 per a seleccionar funcionaris per als ajuntaments catalans, considerant que el requisit lingüístic a Catalunya era una "exigència desproporcionada". Aquest tribunal també va suspendre la prioritat del català en el reglament de l'Ajuntament de Barcelona, però se'n va aprovar un amb la mateixa prioritat per a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El Tribunal Constitucional espanyol va suspendre en la Llei de l'occità la prioritat d'aquesta llengua a la Vall d'Aran. També es va continuar observant una disminució de la presència del català en el món de la justícia, mesurat en les sentències judicials en català fetes a Catalunya.
Al País Valencià, el Govern presidit per Albert Fabra (PP) va aprovar el Decret de plurilingüisme en l'ensenyament. A pesar que inicialment es va distanciar del polèmic Decret de l'exconseller Font de Mora, va continuar amb la primacia del castellà en l'ensenyament i reforçava l'anglès a costa del valencià. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i altres institucions van remarcar que el decret no garantia el coneixement del valencià.
A les Illes Balears, el Govern de Josep Ramon Bauzà (PP) trencava amb el requisit de mínims de l'ensenyament en català, i iniciava un model lingüístic en què els centres educatius podien desenvolupar un ensenyament amb la major part del currículum en castellà. Amb tot, només el 13% de les famílies es va decantar per castellanitzar els projectes lingüístics. També va suprimir el requisit lingüístic del català per als funcionaris de la Llei de la funció pública. Aquestes accions van desembocar en protestes. En algun cas, es va vorejar el secessionisme lingüístic, evitant dir "llengua catalana" mitjançant el circumloqui "llengua cooficial distinta del castellà". En l'àmbit municipal, es va aprovar la bilingüització del topònim de Maó i es va canviar el de Palma per la seva versió en castellà de Palma de Mallorca.
A la Catalunya del Nord no hi va haver accions favorables al català en el Consell General. Però el nou Govern socialista de París va anunciar que ratificaria la Carta Europea de les Llengües. L'Ajuntament de Perpinyà va signar un conveni amb institucions de Catalunya per tal de formar en llengua catalana els seus treballadors. En el camp de l'ensenyament, l'Associació per l'Ensenyament del Català a la Catalunya del Nord va poder suplir les retallades en els ajuts de la Generalitat de Catalunya mitjançant finançament d'organismes locals. Pel que fa a les escoles de La Bressola, el curs anterior va tancar l'escola de Càldegues per manca de finançament, però el curs següent se'n va obrir una de nova a Sallagosa, ambdues a l'Alta Cerdanya.
A Andorra es van obtenir noves dades sociolingüístiques amb una enquesta als estudiants de la Universitat d'Andorra, que té una composició sociolingüística molt diversa de l'alumnat, amb més d'una quarta part de catalanoparlants inicials i una altra quarta part de castellanoparlants inicials, i la resta subdividits en tres grups similars de bilingües inicials, lusòfons i francòfons. En el camp de les relacions exteriors, el Govern va fer una petició per a albergar una seu de l'Instituto Cervantes, encarregat de la difusió exterior del castellà.
A la Franja, Luisa Fernanda Rudi (PP) va presentar un projecte de Llei de llengües amb el qual es derogaria la Llei del 2009 aprovada pel PSOE i la CHA. La nova proposta suprimiria la denominació de català per anomenar la "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental", crearia una única institució estandarditzadora per al català i l'aragonès, fet que aliena l'IEC, suprimiria el Consell de les Llengües i no garantiria l'alfabetització en les llengües pròpies.
A l'Alguer, el nou síndic de centreesquerra Stefano Lubrano va mostrar certes complicitats per la llengua (la va fer servir en algunes notes de premsa), es va mostrar obert a les propostes d'entitats per a incorporar la llengua a l'aeroport de Fertília i va signar un conveni amb el Govern de Catalunya. L'emissora Radio Onda Stereo va iniciar un programa dominical en català, que se sumava a l'oferta d'Alguer TV en aquesta llengua.
El territori de menor població, el Carxe, va inaugurar una exposició per a la difusió de la realitat lingüística i cultural d'aquest territori.
En el marc de les col·laboracions entre territoris, l'AVL va intensificar la relació amb l'Institut Ramon Llull (IRL) per tal de finançar lectorats a universitats estrangeres; per contra, les Illes Balears van abandonar l'IRL. Quatre senadors socialistes representants de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Franja van denunciar la retallada de drets lingüístics efectuada pel PP. El protocol de col·laboració en matèria de política lingüística de catalans, balears, gallecs i bascos va continuar aturat.
En el marc europeu no es va avançar en l'oficialitat del català en les seves institucions. Tanmateix, el Consell d'Europa, mitjançant el seu informe periòdic sobre el compliment de la Carta Europea de les Llengües, va denunciar deficiències estatals en la protecció de la llengua en la justícia, l'administració pública i la sanitat, i va destacar conflictes respecte a l'ensenyament i els mitjans de comunicació. També va denunciar situacions locals, com la manca d'oferta d'ensenyament en valencià, les crítiques al Decret de plurilingüisme balear i va instar Aragó a protegir el català.
Repetidor d'Acció Cultural del País Valencià al cim Bartolo (Castelló)
© Acció Cultural del País Valencià
En el camp mediàtic, l'oposició al tancament de les emissions de TV3 al País Valencià va aglutinar, a Castelló, milers de persones en una manifestació, en el marc de les amplíssimes sancions fetes a Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Però, amb els vots del PP i UPyD es va evitar l'aprovació al Congrés espanyol de la iniciativa "Televisió sense fronteres". Amb tot, al final del 2012 el Tribunal Suprem espanyol va anul·lar la resolució de tancament de repetidors feta pel Govern valencià, per considerar que s'havien envaït competències estatals, i es van retirar les multes a ACPV. Tot i que en la investidura de Fabra com a nou president valencià s'havia apuntat que tenia millor predisposició en aquesta qüestió, el seu govern va continuar amenaçant de denunciar la reobertura de repetidors. Mentrestant, les retallades econòmiques van fer que Televisió de Catalunya (TVC) fusionés el Canal 33 i el Súper 3, i tanqués les emissions per satèl·lit de TV3CAT. IB3 també va tancar el canal per satèl·lit, que es deixava de rebre a Catalunya, tot i que es mantenia TV3 a les Balears. A la Catalunya del Nord el senyal de TVC passava a ser sintonitzable només mitjançant una xarxa de pagament. Pel que fa a Ràdio Televisió Valenciana, es va aprovar un expedient de regulació d'ocupació de més del 70% de la plantilla, que va donar pas a la producció privada.
També, la reordenació de la premsa en català a Catalunya va tenir com a conseqüència el creixement més important del català als mitjans, que sobrepassava el milió de lectors. En el camp del cinema, es van anunciar els fruits de la represa de les negociacions que es van fer al marge de la Llei del cinema amb les majors americanes, però no es van avançar més detalls. La Comissió Europea, mentrestant, va considerar que eximir de doblatge les pel·lícules en castellà perjudicava la lliure circulació de la resta de pel·lícules europees, però no va criticar la protecció del català en la Llei.
Pel que fa a internet, els dominis .cat registrats es van aproximar als 60.000. La nova versió de Windows 8, i la seva versió per a mòbils, va estar disponible en català des de l'inici, i també Apple va incorporar el català al sistema operatiu per a ordinadors de taula. Google va normalitzar la toponímia valenciana a instàncies de l'AVL, i va incorporar el català al seu sistema de reconeixement de veu. Twitter va incorporar el català en la seva plataforma web, i Whatsapp ho va fer per als usuaris d'iPhone.
Termes normalitzats pel Consell Superior del TERMCAT (2012)
acreció f ECONOMIA Increment dels beneficis per acció o del valor d’un actiu financer com a resultat d’una operació
acretiu -iva adj ECONOMIA Dit de l’operació que provoca un increment dels beneficis per acció o del valor d’un actiu financer
actitud f TELECOMUNICACIONS Posició angular relativa d’una plataforma o d’un sensor instal·lat en una plataforma, expressada a partir dels angles de guinyada, balanceig i capcineig
aeroportat -ada adj TELECOMUNICACIONS Dit d’un instrument que forma part de la càrrega útil d’una aeronau
allotjador m INFORMÀTICA Empresa que ofereix el servei d’allotjament
allotjament m INFORMÀTICA Servei que proporciona als usuaris espai d’un servidor per a contenir pàgines o llocs web, fitxers, programari, bases de dades o qualsevol altre tipus d’informació accessible a través d’Internet
allotjament de maquinari m INFORMÀTICA Servei que proporciona als usuaris un lloc amb connexió a la xarxa per a instal·lar-hi maquinari
anàlisi per intenció de tractar (o anàlisi ITT) f CIÈNCIES DE LA SALUT Anàlisi dels resultats d’un assaig clínic en què es tenen en compte tots els participants als quals s’ha assignat inicialment la intervenció de manera aleatòria, independentment que l’hagin completada.
anàlisi per protocol (o anàlisi PP) f CIÈNCIES DE LA SALUT Anàlisi dels resultats d’un assaig clínic en què es tenen en compte només els participants que han completat la intervenció tal com s’especifica al protocol
àrea d’entrenament f TELECOMUNICACIONS Àrea d’un territori amb característiques conegudes que és representativa d’un dels grups de píxels o segments d’una imatge que es vol diferenciar
areng a l’holandesa m ALIMENTACIÓ Areng immadur de gust característic que s’elabora amb salmorra lleugera i sense extracció del pàncrees
aturada cardíaca (o aturada cardiorespiratòria) f CIÈNCIES DE LA SALUT Interrupció sobtada, inesperada i potencialment reversible de la respiració i la circulació sanguínia espontànies com a conseqüència d’un procés patològic agut
balanceig [ω] m TELECOMUNICACIONS Rotació d’una plataforma, o d’algun dels sensors instal·lats en una plataforma, entorn del seu eix longitudinal
bandat m TELECOMUNICACIONS Defecte d’una imatge consistent en l’aparició de diverses franges disposades horitzontalment o verticalment, causat per una radiometria desigual en les files o en les columnes de la imatge
baquet m TRANSPORTS Seient individual rígid d’un automòbil de competició amb els laterals especialment projectats cap endavant, concebut per a evitar que el cos de l’ocupant es desplaci cap als costats en els revolts
bellesa f FÍSICA DE LA RADIACIÓ Nombre quàntic característic del quark b i dels hadrons que el contenen
bilboquet m JOCS Joguina tradicional consistent en un mànec, generalment de fusta, amb un extrem afuat i l’altre en forma de cassoleta, i una bola lligada que cal encistellar a la cassoleta o enfilar amb la punta del mànec per mitjà d’un moviment de la mà que el subjecta
biopeça f GENÈTICA Seqüència estàndard de DNA amb una estructura i una funció determinades que, mitjançant tècniques d’enginyeria genètica, es poden combinar amb altres seqüències similars per a generar organismes vius amb noves propietats biològiques
bistronomia f RESTAURACIÓ Cuina de qualitat i amb segell d’autor servida en un ambient informal i a preus econòmics
bistronòmic -a adj RESTAURACIÓ Relatiu a la bistronomia
bit quàntic (o qbit) m NANOTECNOLOGIA Unitat mínima d’informació quàntica, que té més de dos estats quàntics possibles
bleda xinesa f ALIMENTACIÓ Hortalissa de la família de les crucíferes, originària de l’Àsia, de fulles oblongues de color verd fosc, disposades lliurement en forma de copa oberta, amb el pecíol blanc i molt desenvolupat, la qual és especialment utilitzada en la cuina xinesa
bola de gluons f PARTÍCULES ELEMENTALS Partícula hipotètica formada per dos o més gluons, sense presència de quarks.
capcineig [ϕ] m TELECOMUNICACIONS Rotació d’una plataforma, o d’algun dels sensors instal·lats en una plataforma, entorn del seu eix transversal.
capnògraf m CIÈNCIES DE LA SALUT Capnòmetre que dóna un registre continu del contingut de diòxid de carboni al llarg del cicle respiratori
capnografia f CIÈNCIES DE LA SALUT Estudi gràfic de la concentració de diòxid de carboni en l’aire expirat al llarg del cicle respiratori
capnograma m CIÈNCIES DE LA SALUT Representació gràfica obtinguda mitjançant el capnògraf
capnòmetre m CIÈNCIES DE LA SALUT Aparell per a mesurar la concentració de diòxid de carboni en l’aire expirat en un moment concret del cicle respiratori
capnometria f CIÈNCIES DE LA SALUT Mesura de la concentració de diòxid de carboni en l’aire expirat en un moment concret del cicle respiratori
carboxímetre m CIÈNCIES DE LA SALUT Aparell per a mesurar el contingut de monòxid de carboni en l’aire expirat, utilitzat sobretot en l’àmbit del control del tabaquisme
carboximetria f CIÈNCIES DE LA SALUT Mesura del contingut de monòxid de carboni en l’aire expirat, utilitzada sobretot en l’àmbit del control del tabaquisme.
càrrega parcial de camió [LTL] f TRANSPORTS Càrrega que representa tan sols una part del pes o del volum totals que pot transportar un camió
càrrega parcial de contenidor [LCL] f TRANSPORTS Càrrega que representa tan sols una part del pes o del volum totals de la capacitat d’un contenidor
càrrega útil f ASTRONÀUTICA Conjunt d’instruments instal·lats a bord d’una aeronau o una nau espacial per a acomplir una missió determinada
CASE integrat [I-CASE] m INFORMÀTICA Enginyeria del programari assistida per ordinador en què l’ús d’eines informàtiques s’aplica en totes les fases del cicle de vida del programari
cau de mapes m CARTOGRAFIA Repositori d’un servei de mapes format per un conjunt d’imatges de mapes que han estat renderitzades prèviament per a permetre una transmissió i una visualització més ràpida de les dades
cinturó de Kuiper m ASTROFÍSICA Regió del sistema solar situada a una distància del Sol compresa entre 30 i 50 unitats astronòmiques, que està poblada per milions de petits cossos formats de gel i roca
cisgèn m GENÈTICA Gen natural introduït per cisgènesi en el genoma d’un organisme
cisgènesi f GENÈTICA Modificació genètica consistent a introduir en el genoma d’un organisme, generalment una espècie vegetal, un o més gens naturals de la mateixa espècie o d’una espècie compatible sexualment
cisgènic -a adj GENÈTICA Dit de l’organisme, generalment una espècie vegetal, modificat genèticament per la introducció en el seu genoma d’un o més cisgens
cogombre tropical m BOTÀNICA Planta anual de la família de les cucurbitàcies, d’origen tropical, enfiladissa, de fulles palmatipartides, flors grogues i fruits allargats i verrucosos
cogombre tropical m ALIMENTACIÓ Fruit del cogombre tropical, allargat i verrucós, verd i amb llavors blanques quan és immadur i groc o ataronjat i amb llavors vermelles quan és madur, de gust amarg, que s’utilitza en cuina i amb finalitats terapèutiques
col xinesa f ALIMENTACIÓ Hortalissa de la família de les crucíferes, originària de l’Àsia, de fulles allargades, dentades i lleugerament arrugades, de color verd clar, disposades en forma de cabdell oblong, amb el limbe que es prolonga fins a la base del pecíol, alat, blanc i molt desenvolupat, la qual és especialment utilitzada en la cuina xinesa
computació quàntica f NANOTECNOLOGIA Paradigma de computació que utilitza el bit quàntic com a unitat d’informació bàsica
contenidor d’agrupatge (o contenidor LCL) m TRANSPORT Contenidor que s’omple amb mercaderies d’agrupatge que s’han de trametre a una mateixa destinació
cooxímetre m CIÈNCIES DE LA SALUT Aparell per a mesurar la concentració dels derivats de l’hemoglobina en una mostra de sang arterial, utilitzat sobretot en cas de sospita d’intoxicació per monòxid de carboni
cooximetria f CIÈNCIES DE LA SALUT Mesura de la concentració dels derivats de l’hemoglobina en una mostra de sang arterial, utilitzada sobretot en cas de sospita d’intoxicació per monòxid de carboni
corba d’ompliment f MATEMÀTIQUES Corba contínua que passa per tots els punts d’una regió fins a omplir-la enterament.
corondell m INDÚSTRIA Cadascun dels fils, generalment metàl·lics, força separats entre si, que juntament amb els pontillons, als quals són perpendiculars, constitueixen la malla de la forma amb què es fabrica manualment el paper.
croma m ÒPTICA Atribut de la percepció visual corresponent al grau de saturació d’un color en relació amb la lluminositat d’un blanc il·luminat de manera similar
dada no disponible f ESTADÍSTICA Dada que no s’ha pogut obtenir referent a una variable d’un estudi
dades de vol sota vol f pl TELECOMUNICACIONS Conjunt de dades captades per una aeronau en un vol sincronitzat amb el pas d’un satèl·lit de teledetecció, que generalment s’utilitzen per a calibrar i verificar les dades captades pel sensor del satèl·lit
dallada TELECOMUNICACIONS Amplada de l’espai escanejat, que és perpendicular a la direcció seguida per l’aeronau o la nau espacial que duu a terme la teledetecció
decadència orbital f TELECOMUNICACIONS Disminució progressiva de l’altitud mitjana d’un satèl·lit artificial, a causa de les forces gravitatòries i de la resistència atmosfèrica
deriva f TELECOMUNICACIONS Desviació d’una aeronau cap a un costat del seu rumb per efecte d’una causa externa, sovint el vent
devorat -ada (o devoré) adj TEIXITS Dit del teixit que ha estat sotmès a devoratge
devoratge m TEIXITS Mètode d’estampació de teixits compostos que permet obtenir un disseny en relleu o amb transparències per mitjà de l’aplicació d’una pasta química que, quan s’escalfa, destrueix determinades fibres del teixit
dilució f FINANCES Decrement dels beneficis per acció o del valor d’un actiu financer com a resultat d’una operació
dilutiu -iva adj FINANCES Dit de l’operació que provoca un decrement dels beneficis per acció o del valor d’un actiu financer
díode electroluminescent orgànic [OLED] m NANOTECNOLOGIA Díode electroluminescent en què la capa emissora de llum és un semiconductor orgànic, aplicable en la fabricació de pantalles d’aparells electrònics.
eco (o retorn) m TELECOMUNICACIONS Porció de l’energia de microones captada per l’antena del mateix radar que l’ha emesa com a conseqüència d’haver estat reflectida per un obstacle
ecos indesitjats m pl TELECOMUNICACIONS Conjunt d’ecos interferents originats per objectes diferents dels objectes que es vol observar o detectar.
efecte corbata de llacet m TELECOMUNICACIONS Distorsió geomètrica d’una imatge consistent en un augment de la mida dels píxels que s’accentua progressivament en els extrems de la imatge, com a conseqüència de cobrir en la captació una zona més estreta al mig i més ampla a les vores degut a la curvatura terrestre
efecte dragó m NANOTECNOLOGIA Propietat d’un adhesiu que fa possible que els objectes que l’incorporen puguin adherir-se fermament a una paret vertical o a un sostre i desenganxar-se’n fàcilment
efecte lotus (o efecte fulla de lotus) m NANOTECNOLOGIA Propietat d’una superfície que fa possible que els líquids hi llisquin sense mullar-la i se n’enduguin la pols i la brutícia
eliminació de bandat f TELECOMUNICACIONS Correc-ció que permet eliminar parcialment o totalment el bandat
encauament a demanda m CARTOGRAFIA Encaua-ment de mapes a petició del client
encauament de mapes m CARTOGRAFIA Procés de generació d’un cau de mapes
encauament en servidor m CARTOGRAFIA Encaua-ment de mapes en què les imatges s’emmagatzemen al servidor
encauament local m CARTOGRAFIA Encauament de mapes en què les imatges s’emmagatzemen al client
enciam espàrrec m ALIMENTACIÓ Varietat d’enciam conreada especialment a la Xina, de fulles lan- ceolades i agudes, i tija llarga i gruixuda comestible
enginyeria del programari f INFORMÀTICA Branca de la informàtica que té per objecte la concepció, el desenvolupament, la implementació i el manteniment del programari
enginyeria del programari assistida per ordinador [CASE] f INFORMÀTICA Enginyeria del programari en què es fa ús d’eines informàtiques que faciliten les tasques de concepció, desenvolupament, implementació o manteniment del programari
entrellaçament quàntic m NANOTECNOLOGIA Fenomen de vinculació de dos sistemes quàntics segons el qual qualsevol canvi en l’un provoca un canvi en l’altre, independentment de la distància que els separi
eritròcit de casc (o queratòcit) m CIÈNCIES DE LA SALUT Eritròcit anòmal que presenta dues projeccions citoplasmàtiques
escaneig (o escombratge) m TELECOMUNICACIONS Exploració d’un espai per mitjans electrònics
escaneig per línies m TELECOMUNICACIONS Escaneig en què l’exploració avança línia a línia en la direcció seguida per la plataforma, captant consecutivament cada línia completa de la dallada mitjançant sensors d’escaneig per línies
escaneig transversal m TELECOMUNICACIONS Escaneig en què l’exploració avança línia a línia en la direcció seguida per la plataforma captant consecutivament parts successives de cada línia de la dallada mitjançant sensors d’escaneig transversal
esfericon m GEOMETRIA Sòlid tridimensional d’una sola cara, dues arestes i quatre vèrtexs que s’obté de tallar un bicon circular recte de radi igual a l’altura amb un pla que en conté l’eix de rotació i d’ajuntar posteriorment les dues peces girant-ne una 90 graus
espacioportat -ada adj TELECOMUNICACIONS Dit d’un instrument que forma part de la càrrega útil d’una nau espacial
esquistòcit m CIÈNCIES DE LA SALUT Fragment cel·lu-lar de formes i mides diverses resultant de la ruptura d’un eritròcit, generalment com a conseqüència d’un dany mecànic en la membrana
estudi de pesca d’hipòtesis m CIÈNCIES DE LA SALUT Estudi clínic en què es valoren múltiples variables amb l’objectiu que els resultats proporcionin hipòtesis per a verificar
experiment imaginari m LÒGICA Ideació d’un experiment que no està destinat a dur-se a terme, sovint perquè es considera irrealitzable, però l’estudi i anàlisi del qual permet arribar a conclusions rellevants sobre una determinada teoria o hipòtesi
expertització f ART Acció d’expertitzar una obra d’art
expertitzar v tr ART Examinar, un expert, una obra d’art amb l’objectiu de determinar-ne les característiques tècniques i estilístiques essencials i certificar-ne l’autoria o la classificació històrica
expressar v tr GENÈTICA Manifestar, una cèl·lula, un teixit, un òrgan o un organisme o grup d’organismes determinats, un gen, amb la informació que conté
expressar-se v prep pron GENÈTICA Manifestar-se, un gen, amb la informació que conté, en una cèl·lula, un teixit, un òrgan o un organisme o grup d’organismes determinats
expressió gènica f GENÈTICA Manifestació en els RNA i les proteïnes de la informació codificada en un gen, per mitjà de la seva transcripció, en el cas dels RNA, i la seva eventual traducció posterior, en el cas de les proteïnes
filtre de pigallat m TELECOMUNICACIONS Filtre que permet reduir el pigallat amb una pèrdua mínima d’informació
fissionar v tr FÍSICA DE LA RADIACIÓ Fer que un nucli atòmic experimenti una fissió
fissionar v intr FÍSICA DE LA RADIACIÓ Experimentar, un nucli atòmic, una fissió
forma f (o motlle m ) INDÚSTRIA Peça constituïda per un bastidor de fusta reforçat amb travessers i per una malla molt fina, generalment metàl·lica, col·locada sobre el bastidor i destinada a rebre la pasta de paper, que s’utilitza en la fabricació manual del paper
grafà m NANOTECNOLOGIA Hidrocarbur saturat bidimensional derivat del grafè
grafè m NANOTECNOLOGIA Material d’un sol àtom de gruix format per una estructura bidimensional d’àtoms de carboni disposats en forma d’hexàgons
grafè epitaxial m NANOTECNOLOGIA Grafè obtingut per deposició d’àtoms de carboni sobre un substrat d’un altre material
grafè per exfoliació m NANOTECNOLOGIA Grafè obtingut per extracció de làmines d’un cristall de grafit
guinyada f TELECOMUNICACIONS Rotació d’una plataforma, o d’algun dels sensors instal·lats en una plataforma, entorn del seu eix vertical
impuls m TELECOMUNICACIONS Pols de durada molt breu, que es pot considerar infinitesimal des d’un punt de vista matemàtic
infusionar v tr GASTRONOMIA Immergir una substància vegetal en un líquid, generalment en aigua bullent, per extreure’n els principis solubles, sovint com a part d’un procés culinari
infusor m EQUIPAMENT DE LA LLAR Receptacle reixat o perforat, generalment metàl·lic i de forma rodona o ovalada, que serveix per a infusionar substàncies vegetals
innovació incremental f NANOTECNOLOGIA Innovació tecnològica que comporta la millora de tecnologies ja establertes sense alterar significativament els segments de mercat
interpretació f TRADUCCIÓ Transferència oral a una llengua d’arribada d’un text expressat oralment en una llengua de partida
interpretació a cau d’orella f TRADUCCIÓ Interpre-tació simultània en què l’intèrpret, situat al costat dels destinataris, generalment un o dos, tradueix el discurs de l’orador en veu baixa
interpretació consecutiva (o traducció consecutiva) f TRADUCCIÓ Interpretació davant del públic en què l’intèrpret, situat al costat de l’orador, tradueix el seu discurs a continuació de cada fragment discursiu, a partir de les notes que ha anat prenent
interpretació d’enllaç f TRADUCCIÓ Interpretació en què l’intèrpret fa possible el diàleg entre dues o més persones que parlen dues llengües diferents traduint les intervencions de cadascuna
interpretació simultània (o traducció simultània) f TRADUCCIÓ Interpretació en què l’intèrpret va traduint el discurs a mesura que l’orador el pronuncia, amb l’ajuda de mitjans tècnics específics d’audiodifusió
intragèn m GENÈTICA Gen recombinat introduït per intragènesi en el genoma d’un organisme
intragènesi f GENÈTICA Modificació genètica consistent a introduir en el genoma d’un organisme, generalment una espècie vegetal, un o més gens creats a partir d’elements genètics aïllats i reordenats in vitro procedents del mateix organisme o d’una espècie compatible sexualment
intragènic -a adj GENÈTICA Dit de l’organisme, generalment una espècie vegetal, modificat genèticament per la introducció en el seu genoma d’un o més intragens
llum antisolar f ASTROFÍSICA Part de la llum zodiacal que s’observa al cel nocturn a prop de l’eclíptica i en direcció oposada al Sol
lulo m (o naranjilla [es] f ) BOTÀNICA Arbust perenne de la família de les solanàcies, originari de les terres andines, sobretot de l’Equador i Colòmbia, de grans fulles oblongues verdes i violades i flors blanques i malves, que es cultiva pel seu fruit comestible
lulo m (o naranjilla [es] f) ALIMENTACIÓ Fruit del lulo, de forma rodona i pell de color taronja brillant, amb la polpa verda i gelatinosa i amb llavors petites i molt nombroses, que s’utilitza en l’elaboració de sucs i dolços
memoresistència f NANOTECNOLOGIA Propietat d’un element d’un circuit elèctric de fer dependre el seu valor de resistència d’un estat anterior
memoresistència f NANOTECNOLOGIA Element d’un circuit elèctric que té memoresistència
memoresistència f NANOTECNOLOGIA Magnitud que expressa la memoresistència d’un element d’un circuit elèctric
micropresentació f EMPRESA Exposició oral i breu d’un projecte de negoci o d’una idea de producte, sovint acompanyada d’un suport visual, que s’adreça a un possible inversor per persuadir-lo de posar-hi diners
micropresentació de guió f CINEMA Exposició oral i generalment breu d’un projecte de guió d’una pel·lícula o d’una sèrie televisiva, sovint acompanyada d’un suport visual, que s’adreça a un possible productor per persuadir-lo d’invertir-hi
muffin [en] m ALIMENTACIÓ Magdalena elaborada amb mantega que sol incorporar ingredients addicionals, dolços o salats, originària de la rebosteria dels Estats Units d’Amèrica
nano- NANOTECNOLOGIA Forma prefixada del mot grec nánnos , ’nan’, que indica que una àrea del coneixement s’ocupa d’estructures de dimensions nanomètriques
nano- NANOTECNOLOGIA Forma prefixada del mot grec nánnos , ’nan’, que indica que una estructura és de dimensions nanomètriques o que un objecte conté estructures de dimensions nanomètriques
nanoempremtació f NANOTECNOLOGIA Tècnica que consisteix a aplicar una pressió a escala nanomètrica sobre un material, mitjançant una micro- punta, per mesurar-ne algunes de les propietats, especialment la duresa, o bé per conferir-li una determinada propietat
nanoempremtador m NANOTECNOLOGIA. Instrument utilitzat en la nanoempremtació
nanopartícula f NANOTECNOLOGIA Partícula formada per àtoms o molècules que té com a mínim una de les dimensions compresa entre 1 i 100 nanòmetres, la qual presenta propietats fisicoquímiques particulars
nanopartícula de disseny f NANOTECNOLOGIA Nanopartícula creada artificialment amb l’objectiu d’explotar-ne unes determinades propietats
nanopartícula incidental f NANOTECNOLOGIA Nanopartícula generada de manera involuntària per l’activitat humana, sovint com a residu d’un procés industrial
nanopartícula natural f NANOTECNOLOGIA Nanopartícula generada per un fenomen natural
nanotecnologia humida f NANOTECNOLOGIA Conjunt de processos tecnològics que tenen per objecte l’obtenció de nanoestructures a partir de l’ús de dissolvents
nanotecnologia seca f NANOTECNOLOGIA Conjunt de processos tecnològics que tenen per objecte l’obtenció de nanoestructures sense utilitzar dissolvents
nanoxip (o xip nanomètric) m NANOTECNOLOGIA Xip amb components nanomètrics
-ó FÍSICA Sufixoide que forma noms que designen partícules elementals, quasipartícules o quàntums
objecte clàssic del cinturó de Kuiper (o cubewano) m ASTROFÍSICA Objecte transneptunià del cinturó de Kuiper, amb una òrbita de baixa excentricitat, que no presenta ressonància amb Neptú
objecte transneptunià m ASTROFÍSICA Objecte del sistema solar que orbita al voltant del Sol a una distància mitjana superior a 30 unitats astronòmiques, més enllà de Neptú
oloide m GEOMETRIA Envolupant convexa de dues circumferències ortogonals d’igual radi que passen l’una pel centre de l’altra
ordinador quàntic m NANOTECNOLOGIA Ordinador basat en la computació quàntica
oxímetre m CIÈNCIES DE LA SALUT Aparell per a mesurar la concentració d’oxihemoglobina en una mostra de sang arterial
oximetria f CIÈNCIES DE LA SALUT Mesura de la concentració d’oxihemoglobina en una mostra de sang arterial
panga m ZOOLOGIA Peix de l’ordre dels siluriformes, de la família dels pangàsids, que fa fins a 1,3 m de llargària, de cos comprimit lateralment, amb el dors de color gris, els flancs argentins, el ventre blanquinós i les aletes de color gris fosc, amb una línia negra a l’aleta anal i als lòbuls de l’aleta caudal, que és originari del sud-est asiàtic
papirola f LLEURE Figura construïda mitjançant la papiroflèxia
peril·la f BOTÀNICA Planta anual aromàtica de la família de les labiades, d’origen asiàtic, que fa fins a 2 m d’alçària, de fulles ovals o quasi circulars, serrades i piloses, d’inflorescències allargades i de flors blanques
pigallat m TELECOMUNICACIONS Alteració d’una imatge consistent en un conjunt de petites taques fosques i clares superposades, causada per una distribució aleatòria d’elements que dispersen la radiació dins de cada cel·la de resolució
píxel mixt m TELECOMUNICACIONS Píxel amb un valor que correspon a una combinació de l’energia reflectida o emesa per diversos tipus d’objectes presents a l’àrea del terreny que representa
plasmó m NANOTECNOLOGIA Quasipartícula associada a l’oscil·lació col·lectiva dels electrons en un material
plasmó de superfície m NANOTECNOLOGIA Plasmó confinat a la interfície de dos materials, generalment un dielèctric i un metall
plasmònica f NANOTECNOLOGIA Part de la física que s’ocupa de la concepció i la fabricació de materials, estructures i dispositius basats en els plasmons
plataforma f TELECOMUNICACIONS Dispositiu fix o mòbil amb una estructura de suport per a la càrrega útil
plutí (o plutino) m ASTROFÍSICA Objecte transneptunià del cinturó de Kuiper amb una ressonància de dues òrbites al voltant del Sol per cada tres de Neptú
polaritó m FÍSICA Quasipartícula resultant de l’acoblament d’un fotó i una quasipartícula amb caràcter polar
pols m TELECOMUNICACIONS Senyal elèctric de durada finita, generalment breu, que presenta un augment del seu valor i una disminució posterior fins al valor que tenia inicialment
pontilló m INDÚSTRIA Cadascun dels fils, generalment metàl·lics, molt prims i acostats entre si, que juntament amb els corondells, als quals són perpendiculars, constitueixen la malla de la forma amb què es fabrica manualment el paper
pontilló m INDÚSTRIA Cadascuna de les ratlles, molt primes i acostades entre si, que juntament amb els corondells, als quals són perpendiculars, constitueixen la verjura del paper fabricat a mà
projecció cilíndrica equidistant (o projecció equirectangular) f CARTOGRAFIA Projecció cilíndrica que manté l’escala constant al llarg dels meridians però variable al llarg dels paral·lels, de manera que presenta la xarxa geogràfica en forma de retícula rectangular
projecció geogràfica (o projecció quadriculada) f CARTOGRAFIA Projecció cilíndrica equidistant que pren l’equador com a paral·lel estàndard i presenta la xarxa geogràfica com una quadrícula
proveïment participatiu m EMPRESA Pràctica, normalment d’una organització, consistent a obtenir serveis, idees o continguts per mitjà d’una crida a la participació voluntària d’un públic ampli, generalment a través d’Internet
pulsioxímetre m CIÈNCIES DE LA SALUT Aparell per a mesurar la concentració d’oxihemoglobina de manera percutània
pulsioximetria f CIÈNCIES DE LA SALUT Mesura de la concentració d’oxihemoglobina de manera percutània
quantització (o quantificació) f FÍSICA Procés d’assignar a una magnitud física un conjunt discret de valors, generalment múltiples d’un valor elemental
quantització (o quantificació) f FÍSICA Procés d’aplicar a un sistema físic els principis de la mecànica quàntica per estudiar-lo
quantitzar (o quantificar) v tr FÍSICA Assignar a una magnitud física un conjunt discret de valors, generalment múltiples d’un valor elemental
quantitzar (o quantificar) v tr FÍSICA Aplicar a un sistema físic els principis de la mecànica quàntica per estudiar-lo
quark b m FÍSICA DE LA RADIACIÓ Quark pesant de la tercera generació, amb càrrega elèctrica -1/3 del valor absolut de la càrrega de l’electró i bellesa -1
quark c m FÍSICA DE LA RADIACIÓ Quark de la segona generació, amb càrrega elèctrica +2/3 del valor absolut de la càrrega de l’electró i encant +1
quark d m FÍSICA DE LA RADIACIÓ Quark de la primera generació, amb càrrega elèctrica -1/3 del valor absolut de la càrrega de l’electró, que juntament amb el quark u forma el doblet d’isospín de quarks lleugers
quark s m FÍSICA DE LA RADIACIÓ Quark de la segona generació, amb càrrega elèctrica -1/3 del valor absolut de la càrrega de l’electró i estranyesa -1
quark t m FÍSICA DE LA RADIACIÓ Quark pesant de la tercera generació, amb càrrega elèctrica +2/3 del valor absolut de la càrrega de l’electró i veritat +1
quark u m FÍSICA DE LA RADIACIÓ Quark de la primera generació, amb càrrega elèctrica +2/3 del valor absolut de la càrrega de l’electró, que juntament amb el quark d forma el doblet d’isospín de quarks lleugers
reanimació cardiopulmonar (o ressuscitació cardiopulmonar) [RCP] f CIÈNCIES DE LA SALUT Conjunt de mesures que, durant el procés de ressuscitació, s’apliquen per a substituir transitòriament la respiració i la circulació espontànies, fonamentalment respiracions de rescat i compressions toràciques
resolució de conflictes f DRET Procés pel qual les parts en desacord posen fi a les seves disputes
resolució de conflictes en línia [RCL] f DRET Resolució de conflictes que es duu a terme mitjançant l’ús d’Internet i de les tecnologies de la informació i la comunicació
resolució de conflictes extrajudicial [RCE] f DRET Resolució de conflictes basada en procediments alternatius a la via judicial
resposta impulsional [PSF] f ÒPTICA Imatge donada per un sistema formador d’imatges com a resposta a un senyal d’entrada format per un únic punt
resposta impulsional f FÍSICA Resposta d’un sistema físic a un senyal d’entrada format per un únic impuls
ressonància de plasmó de superfície [SPR] f NANOTECNOLOGIA Interacció ressonant de plasmons de superfície i fotons de l’espectre visible
ressuscitació (o reanimació cardiopulmonar) [RCP] f CIÈNCIES DE LA SALUT Reanimació destinada a restablir les funcions vitals momentàniament abolides com a conseqüència d’una aturada cardíaca
reunió d’arrencada f EMPRESA Reunió inicial entre les parts implicades en un projecte, que té com a objectiu determinar-ne l’organització i la planificació i posar-lo en marxa de manera efectiva
sabor m/f FÍSICA DE LA RADIACIÓ Propietat basada en els nombres quàntics que distingeix els sis diferents tipus de quarks i les tres famílies de leptons
satel·litari -ària adj TELECOMUNICACIONS Relatiu a un satèl·lit artificial
seeing [en] m ASTROFÍSICA Efecte de difuminació i centelleig que s’observa en la imatge d’un objecte puntual vist a través d’un telescopi com a conseqüència de la turbulència de l’atmosfera terrestre
sensedades m ESTADÍSTICA Valor convencional que s’assigna a una variable de la qual no es tenen dades, a fi d’evitar que prengui un valor per defecte o que quedi sense valor
sensor d’escaneig per línies m TELECOMUNICACIONS Sensor constituït per diversos detectors alineats perpendicularment respecte a la direcció seguida per la plataforma
sensor d’escaneig transversal m TELECOMUNICACIONS Sensor constituït per miralls rotatoris que reflecteixen la radiació del terreny a un únic detector o a un petit grup de detectors
sobreexpressar v tr GENÈTICA Provocar, algú, per mitjà de mètodes experimentals, o bé un determinat fenomen natural, que un gen presenti sobreexpressió
sobreexpressar v tr GENÈTICA Mostrar, una cèl·lula, un teixit, un òrgan o un organisme o grup d’organismes determinats, la sobreexpressió d’un gen
sobreexpressar-se v prep pron GENÈTICA Presentar, un gen, sobreexpressió
sobreexpressió f GENÈTICA Expressió gènica anormalment elevada
subexpressar v tr GENÈTICA Provocar, algú, per mitjà de mètodes experimentals, o un determinat fenomen natural, que un gen presenti subexpressió
subexpressar v tr GENÈTICA Mostrar, una cèl·lula, un teixit, un òrgan o un organisme o grup d’organismes determinats, la subexpressió d’un gen
subexpressar-se v prep pron GENÈTICA Presentar, un gen, subexpressió
subexpressió f GENÈTICA Expressió gènica anormalment baixa
substitut de la sang m CIÈNCIES DE LA SALUT Substància sintètica o semisintètica que pot realitzar alguna de les funcions de la sang i esdevenir, en determinades circumstàncies, una alternativa a la transfusió sanguínia
sucre de llustre (o sucre llustre) m ALIMENTACIÓ Sucre en pols format per cristalls d’un diàmetre inferior als 0,15 mm que s’obté de la mòlta de sucre comú, utilitzat principalment per a empolvorar dolços i per a elaborar glaces i determinades masses
suport vital m CIÈNCIES DE LA SALUT Seqüència ordenada d’accions que cal dur a terme en una situació imminent o efectiva d’aturada cardíaca, a fi d’evitar-la, si encara no s’ha produït, o de tractar-la, si s’ha produït
tatsoi m BOTÀNICA/ALIMENTACIÓ Hortalissa de la família de les crucíferes, originària de l’Àsia, prostrada o semiprostrada, de fulles peciolades cocleariformes amb el limbe de color verd fosc i lluent, disposades en roseta densa, la qual és especialment utilitzada en la cuina xinesa
tècnica d’ultrasons per làser f NANOTECNOLOGIA Tècnica de generació i detecció d’ultrasons mitjançant un làser, utilitzada per a la caracterització a distància de materials i estructures
tecnologies convergents f pl NANOTECNOLOGIA Conjunt de tecnologies que es combinen per a dur a terme accions que requereixen la participació de totes aquestes tecnologies
tecnologies convergents NBIC f pl NANOTECNOLOGIA Tecnologies convergents constituïdes per la combinació de la nanotecnologia, la biotecnologia, la informàtica i les ciències cognitives
teledetecció aeroportada (o teledetecció aèria) f TELECOMUNICACIONS Teledetecció en què la recollida de dades es fa mitjançant sensors aeroportats
teledetecció espacioportada (o teledetecció espacial) f TELECOMUNICACIONS Teledetecció en què la recollida de dades es fa mitjançant sensors espacioportats
tomaquera d’arbre f BOTÀNICA Arbust perenne de la família de les solanàcies, originari de l’Amèrica del Sud, de fulles cordiformes, flors blanques o rosades, oloroses, i fruit en baia ovoide
tomàquet d’arbre m ALIMENTACIÓ Fruit de la tomaquera d’arbre, de forma rodona, amb la pell amargant de color entre groc i vermell, polpa groguenca i gelatinosa i llavors de color morat, que es consumeix com a fruita i en guarnicions
traducció f TRADUCCIÓ Transferència a una llengua d’arribada d’un text expressat per escrit en una llengua de partida diferent
traducció a la vista f TRADUCCIÓ Traducció oral a la llengua d’arribada d’un text expressat per escrit en la llengua de partida, generalment sense temps de preparació prèvia
transformació de Kauth-Thomas (o transformació tasseled-cap [tasseled-cap: en]) f TELECOMUNICACIONS Transformació de diverses bandes espectrals en un nombre menor de bandes, generalment tres, per a destacar algunes característiques físiques de l’escena
transgèn m GENÈTICA Gen introduït per transgènesi en el genoma d’un organisme
transgènesi f GENÈTICA Modificació genètica consistent a introduir en el genoma d’un organisme un o més gens d’una altra espècie
transistor d’efecte de camp orgànic [OFET]) m NANOTECNOLOGIA Transistor d’efecte de camp en què el canal de conducció està format per semiconductors orgànics
transistor electroluminescent orgànic (o OLET) m NANOTECNOLOGIA Transistor electroluminescent en què els materials actius són semiconductors orgànics, aplicable en la fabricació de pantalles d’aparells electrònics
transportador d’oxigen m CIÈNCIES DE LA SALUT Substitut de la sang capaç de transportar l’oxigen als teixits, emulant la funció dels eritròcits
tutor -a m, f ENSENYAMENT Professor responsable d’orientar un alumne o un grup d’alumnes en l’obtenció del màxim profit formatiu, la superació de les dificultats escolars i la consecució d’hàbits de treball, estudi, reflexió i convivència social, o bé de supervisar l’organització i el seguiment d’un curs o una matèria, o l’elaboració d’un treball d’un alumne o un grup d’alumnes
tutoria f ENSENYAMENT Activitat pròpia del tutor
tutorització f ENSENYAMENT Procés de tutoritzar un curs, una matèria o un treball d’un alumne o un grup d’alumnes
tutorització f ENSENYAMENT Procés de tutoritzar un alumne o un grup d’alumnes
tutoritzar v tr ENSENYAMENT Orientar, un tutor, un alumne o un grup d’alumnes
tutoritzar v tr ENSENYAMENT Supervisar, un tutor, un curs, una matèria o un treball d’un alumne o un grup d’alumnes
vegà -ana adj ANTROPOLOGIA Relatiu al veganisme
vegà -ana m, f ANTROPOLOGIA Seguidor del veganisme
veganisme m ANTROPOLOGIA Estil de vida basat en el respecte pels animals que rebutja l’ús i el consum d’animals o de qualsevol producte o subproducte obtingut per mitjà de l’ús o la mort d’animals
veritat f FÍSICA DE LA RADIACIÓ Nombre quàntic característic del quark t i dels hadrons que el contenen
veritat terreny f CARTOGRAFIA Informació obtinguda de mesures realitzades in situ, a partir de la qual es verifica, es calibra o s’avalua l’exactitud d’una altra informació corresponent a la mateixa ubicació geogràfica obtinguda per altres mitjans, especialment per teledetecció, interpolació o modelització numèrica
xirp m TELECOMUNICACIONS Senyal amb una freqüència que augmenta o disminueix durant un interval de temps finit