Durant l'any 2012, la triple crisi del món de la comunicació (econòmica general, de model de negoci i de funció social dels mitjans) es va expressar amb tota transparència i cruesa en l'àmbit local, nacional i global.
Després d'un llarg procés, el Parlament de Catalunya va nomenar els nous sis membres del consell de Govern de la CCMA
© CCMA
L'impacte de la crisi econòmica general va suposar una davallada dels ingressos publicitaris en tots els suports excepte a internet, i una reducció de les subvencions en els mitjans públics audiovisuals. Per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), va ser un any de canvis i de trasbalsos. Al mes de març, el Parlament de Catalunya va nomenar els nous sis membres abans eren dotze del consell de govern de la CCMA. El procés va ser llarg i polèmic, atès que els tres partits principals Convergència i Unió, el Partit Socialista de Catalunya i el Partit Popular van optar per aprovar un sistema proporcional en funció dels escons. Aquesta fórmula va ser considerada un pas enrere en la pluralitat i la independència de l'òrgan per la resta de partits. Finalment, Brauli Duart, de 50 anys, membre de l'aparell convergent, va ser escollit president del consell de govern. A proposta del PP, Armand Querol va ser elegit vicepresident. Els altres quatre consellers són Núria Llorach i Antoni Pemán, a proposta de CiU, i Xavier Guitart i Josep Vilar, a proposta del PSC. Poques setmanes després, al final d'abril, el nou consell va prendre les primeres decisions transcendents: Eugeni Sallent va substituir Mònica Terribas en la direcció de Televisió de Catalunya, i Fèlix Riera, exdirector editorial del Grup 62, va prendre el relleu de Ramon Mateu al capdavant de Catalunya Ràdio.
Sallent, que ja havia estat gerent de Catalunya Ràdio, era el director de Radiocat XXI, l'empresa del Grup Godó que gestiona RAC1 i RAC105. El seu nomenament va ser interpretat com una demostració de força del grup editor de La Vanguardia, que defensa un aprimament significatiu dels mitjans públics i fins i tot la supressió de la publicitat. Això no obstant, i en un context de crisi, Duart i Sallent van posar l'accent en una millor gestió que replantegi els costos i la dimensió del servei públic sense perdre la qualitat i el lideratge que té TV3 a Catalunya. Així, al mes de setembre el president de la CCMA va proposar al consell de govern suprimir un dels canals de TV3 amb l'objectiu d'estalviar 12,4 milions d'euros. La iniciativa va ser aprovada i l'1 d'octubre va desaparèixer el canal juvenil 3XL i es va encongir significativament el Canal 33. Pel que fa a Catalunya Ràdio, la decisió va ser suprimir les emissions d'iCat per freqüència modulada i passar-les a internet. La decisió va despertar crítiques internes i externes, també pel fet que el català perdia presència entre l'oferta de la TDT, molt majoritària en castellà. Al maig, Televisió de Catalunya ja havia pres una altra mesura d'estalvi: tancar les emissions per satèl·lit del seu canal internacional, el TV3CAT.
Els pressupostos que es van establir per al 2012 ja feien preveure decisions dràstiques. De fet, des del 2010 les dues principals fonts d'ingressos de la CCMA les aportacions públiques i els ingressos publicitaris havien patit un decreixement notable. En cinc exercicis el pressupost s'ha encongit 97,7 milions d'euros. El pressupost del 2012 va ascendir a 378,5 milions d'euros, 260 dels quals eren aportació pública 40 milions menys que el 2011 , i la resta, previsions en publicitat. La disminució de les aportacions públiques ha suposat que en pocs anys el cost que aporta cada ciutadà de Catalunya per finançar la CCMA hagi passat de 50 euros per any a 40 euros per any.
Més enllà dels pressupostos, el principal debat, accentuat per les eleccions del novembre, es va centrar en el model de mitjans públics i en l'estructura professional dels mitjans de la CCMA. Davant les decisions del consell de govern i els rumors de la posada en marxa d'un expedient de regulació d'ocupació, els treballadors de TV3 i de Catalunya Ràdio van mostrar la seva oposició a la reducció de canals i es van queixar de la falta d'informació pel que fa als possibles acomiadaments. Al mes d'octubre van acordar un seguit d'aturades parcials que van començar el 24 d'octubre i que tenien previst allargar fins al gener del 2013. En aquest context, i quan moltes veus qüestionaven el model de la CCMA, va aparèixer un informe signat per una cinquantena d'investigadors vinculats a les universitats catalanes que defensaven el model de la CCMA.
Els temors dels treballadors de la CCMA també van estar fonamentats pel que va passar en altres canals autonòmics durant el 2012. Molts d'aquests van impulsar expedients de regulació d'ocupació (les Canàries, Múrcia, Madrid, les Illes Balears i el País Valencià) i algunes comunitats fins i tot es plantejaven tancar els seus canals autonòmics si no els podien privatitzar. És el cas de Castella-la Manxa i també de la comunitat autònoma de Madrid, on tant la presidenta, Dolores de Cospedal, com el president, Ignacio González, van anunciar que si no trobaven inversors privats tancarien Radio Televisión de Castilla-La Mancha i Telemadrid, respectivament. Abans no era possible la privatització dels canals autonòmics públics, però una llei impulsada a mitjan 2012 pel Partit Popular i aprovada pel Congrés i el Senat va obrir la porta a aquesta possibilitat. Aquesta llei va ser molt criticada pels partits nacionalistes catalans, ja que consideren que en diversos punts com en l'obligació dels canals autonòmics de retre comptes a l'Estat envaeixen competències de les comunitats autònomes. Un altre problema d'aquesta llei és que els governs autonòmics no troben grups de comunicació interessats a gestionar aquests canals.
Les televisions privades esquiven la crisi
Junta d'accionistes de Mediaset España, en la qual es van presentar els números positius del grup
© Mediaset
El panorama dels mitjans audiovisuals públics al conjunt de l'Estat espanyol va contrastar amb els beneficis que presenten les televisions privades. Tot i la crisi, els dos gegants audiovisuals espanyols, Telecinco i Antena 3, van esquivar la crisi i al principi d'any van declarar que havien tancat el 2011 amb beneficis. Mediaset, que inclou Telecinco, Cuatro, Energy, FDF, Divinity, Boing i La Siete, va declarar uns beneficis a Espanya de 110 milions d'euros, 44 milions més que l'any anterior, en bona part gràcies a les mesures d'estalvi en les despeses. Per la seva banda, el Grupo Antena 3, que inclou els canals Antena 3, Neox, Nova, Nitro i les emissores Onda Cero Radio i Europa FM, va declarar 93,4 milions d'euros de benefici, 16 milions menys que en l'exercici anterior. En el cas d'Antena 3, els números presentats al febrer encara no incloïen la fusió amb La Sexta, que s'havia concretat al final del 2011.
Pel que fa a la premsa, l'any no va portar bones notícies. Al mes d'octubre, la revista Newsweek, un setmanari de referència que va ser fundat fa vuitanta anys, va anunciar que el dilluns 31 de desembre de 2012 seria la darrera vegada que es trobaria als quioscos. La crisi obligava el segon setmanari en tirada dels Estats Units, només superat per Time, a transformar-se en un mitjà digital a partir del 2013. L'accés al nou portal de la publicació, des dels ordinadors, tauletes i telèfons intel·ligents, serà de pagament. A més, hi haurà acomiadaments de treballadors. Quan es va conèixer la notícia, el periodista Lluís Foix, exdirector de La Vanguardia i molt actiu en les xarxes socials, va llançar una piulada que deia: "Si cau Newsweek en paper, qualsevol li pot anar al darrere". Moltes altres grans capçaleres de la premsa internacional van fer públiques les seves dificultats econòmiques: per exemple, el Washington Post, que fa quatre dècades va desvelar el "cas Watergate", va declarar haver perdut en un any el 7,8% de les vendes i el 17% de la publicitat.
A Catalunya, la situació tampoc no invita a l'optimisme. En un context de davallada publicitària, les vendes de diaris van continuar baixant. Durant la primera meitat de l'any, les vendes de tots els diaris van baixar sumant les subscripcions individuals i els exemplars venuts al quiosc , excepte l'Ara. Aquesta publicació, que és el cinquè diari en vendes a Catalunya, va complir dos anys el dia 28 de novembre i durant el 2012 va créixer el 10,6%. A més, és líder de la premsa digital en català. El Punt Avui va iniciar una nova etapa empresarial amb l'entrada de l'empresari Joaquim Vidal com a principal accionista del grup Hermes Comunicacions, el qual va adquirir el 65% del grup per un euro i es va comprometre a fer una important inversió per a garantir la viabilitat d'aquesta capçalera històrica.
Pel que fa al conjunt de l'Estat, totes les publicacions periòdiques van perdre adeptes, però el cas més cridaner va ser el d'El País. Líder de la premsa espanyola, el seu grup editor Prisa arrossega un deute bancari de 3.200 milions d'euros, mentre que els seus ingressos disminueixen. En aquest delicat context financer, al mes d'octubre es va anunciar un expedient de regulació d'ocupació que afectaria 149 dels 430 treballadors del rotatiu. A més, 21 periodistes es jubilarien i aquells que continuessin veurien rebaixat el seu sou un 15%. L'anunci va despertar moltes crítiques entre els professionals, inclosos els treballadors d'El País, que van convocar un seguit de jornades de vaga. El rotatiu va reaccionar publicant un extens article que justificava l'ERO i criticava que s'haguessin escampat falsedats. En el text es va explicar que el canvi radical del sector arran de la implantació de les noves tecnologies havia provocat que el diari perdés un 22% de difusió i un 65% de publicitat en un període de cinc anys.
Malgrat tot, El País continuarà fidel a la seva cita amb els lectors, cosa que no passarà amb altres capçaleres, que no van tenir altra opció que tancar. Al mes de febrer va tancar l'edició impresa del diari Público i, al mes d'abril, després de vuitanta-nou anys als quioscos, La Voz de Asturias. Totes dues capçaleres eren propietat de Mediapubli, una societat de Jaume Roures.
20 Minutos va restar com l'únic diari gratuït de l'Estat espanyol
© 20 Minutos
Al juny, el diari gratuït Qué!, propietat del Grupo Vocento, es va deixar de publicar en paper i va reduir la seva plantilla. Després de les desaparicions anteriors de Metro i d'ADN, només queda un diari gratuït a l'Estat, 20 Minutos, el primer que es va posar en marxa l'any 2000.
Repensar el model de negoci
La segona crisi, la que té a veure amb el model de negoci dels mitjans de comunicació, es va accelerar durant el 2012. Els hàbits de consum cultural canvien, apareixen nous actors i noves formes de finançament per als mitjans. El sector explora com reinventar-se per a sobreviure.
Un primer fenomen que va caracteritzar el 2012, facilitat per la gran fragmentació que permet la TDT, és el creixement dels canals temàtics, que a Catalunya ja sumen el 30% de l'audiència televisiva. Els canals específics dedicats a sèries i al cinema han estat els de més èxit, com per exemple La Sexta 3 i Paramount Channel. Els canals infantils, com Disney Channel, Clan, Super 3 i Boing, tenen molts seguidors, així com FDF i Neox, que omplen la graella amb sèries de ficció que tenen un gran èxit. També els canals com Esport 3 o Marca TV van créixer notablement. Per tant, l'audiència es dispersa i les empreses que encara poden fer publicitat a televisió es reparteixen. Per aquesta raó, les grans cadenes generalistes impulsen o adquireixen canals temàtics.
Pantalla d'accés als continguts que proporciona YouView per a escollir a la carta els programes televisius que es volen veure
Precisament, internet és el territori en què el mitjà radiofònic s'està reinventant i arriba a més oients. Escoltar la ràdio per la xarxa i també a la carta és una pràctica en auge, tal com recollia un estudi de l'Estudio General de Medios publicat al mes de maig i que portava per títol Ràdio tradicional versus online. Pel que fa a Catalunya, internet, sigui en línia, a través de podcasts o d'aplicacions, ha aportat uns 110.000 nous oients a la ràdio.
Les dificultats d'adaptació de la premsa escrita a internet, en la mesura que ha dinamitat el seu model de negoci, va provocar diversos moviments durant l'any. Els èxits de l'editor Rupert Murdoch han fet perdre la por a la premsa mundial, que ja està decidida a abandonar el model de webs totalment gratuïts. La subscripció només havia funcionat amb el Wall Street Journal, un mitjà econòmic de referència que llegeixen els directius de les grans empreses transnacionals. Quan, el 2010, Murdoch va anunciar que els articles de The Times passarien a ser accessibles només per a subscriptors, molts analistes van afirmar que era una decisió suïcida, però els subscriptors digitals ja arriben als 120.000. D'altra banda, als Estats Units, les empreses periodístiques que impulsen models de pagament es van revalorar a la borsa.
Pel que fa a Europa, els diaris francesos, alemanys i italians que volen que Google els pagui pels enllaços que fa a les seves notícies tenen el suport dels seus governs. Al final d'any, el Parlament alemany estava elaborant una llei que permetria als editors cobrar una taxa a Google i a altres cercadors i agregadors de notícies quan mostrin fragments d'articles al costat d'enllaços en webs de diaris i de revistes. Per la seva banda, el Govern francès també es planteja una legislació semblant.
Les coses estan canviant a Europa, però ja al final del 2011, 154 diaris del Brasil van decidir abandonar el servei Google News davant la negativa d'aquesta empresa a retribuir-los per oferir aquests enllaços. Pel que fa als mitjans catalans i espanyols, durant el 2012 la majoria van apostar per tenir en els seus webs una part oberta i una altra de subscripció, i també es va detectar una idea més clara dels directius pel que fa a l'estratègia a internet.
Dues noves experiències que cal subratllar són la nova etapa d'El Temps i l'edició catalana d'eldiario.es. Al mes d'octubre, la societat familiar que editava El Temps, que va tornar als quioscos, va anunciar que es reconvertia en una nova companyia que aspira a captar el suport dels lectors. Al mes de novembre, eldiario.es va estrenar la seva edició catalana, quaranta dies després d'estrenar-se a internet. Elaborat des d'una òptica d'esquerres, més de la meitat de la propietat del mitjà és a mans dels periodistes de la redacció. El responsable de l'edició catalana és Josep Carles Rius, antic sotsdirector de La Vanguardia.
Mitjans i credibilitat
La tercera crisi, relacionada amb la funció social del periodisme, va tenir durant el 2012 diversos episodis que demostren l'excés de connivència entre el poder i el periodisme, un fenomen que afecta la credibilitat de les empreses periodístiques. Tant a Catalunya com a Espanya, els canvis en el Govern van comportar destitucions i nomenaments en els mitjans públics. En el cas de Televisión Española, al mes de juny el Congrés dels Diputats va escollir Leopoldo González-Echenique, que va ser assessor de Rodrigo Rato, com a nou president de la corporació de RTVE. El nou equip directiu va destituir presentadors i presentadores, com Ana Pastor, fins al punt que el diari The Guardian va parlar de purga en els mitjans públics espanyols. L'orientació ideològica del nou equip de RTVE es va fer del tot evident quan la manifestació multitudinària de la Diada va ser tractada com una notícia menor. Al cap de 48 hores, l'editora del Telediario es va veure obligada a dimitir.
També la BBC, el gran referent de la televisió pública al món, va tenir un comportament poc ètic. Un documental que perjudicava la imatge de Jimmy Savile, un dels rostres més populars de la cadena i que va morir al final del 2011, es va guardar durant anys en un calaix. També un programa del Canal 33, Bestiari il·lustrat, va aixecar molta polseguera per un capítol dedicat a l'escriptor Jair Domínguez, que en un moment del programa va disparar contra unes dianes on apareixien el rei Joan Carles, el periodista Salvador Sostres i l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet. Arran de l'emissió, el programa presentat per Bibiana Ballbé va ser retirat provisionalment de la graella.
Nomenaments i pèrdues
Roger Loppacher (esquerra) i Daniel Sirera, nous membres del Consell Audiovisual de Catalunya, amb els càrrecs de president i conseller, respectivament
© Parlament de Catalunya
Pel que fa als nomenaments, cal destacar la incorporació de Mònica Terribas com a editora i consellera delegada de l'Ara, així com el nomenament de Ferran Rodés com a president, en substitució d'Oriol Soler. En l'àmbit públic, el Govern de CiU va culminar la reforma del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) amb el nomenament de Roger Loppacher com a nou president i de Daniel Sirera com a nou conseller. Amb aquesta reforma, el CAC, que té l'objectiu de vetllar per la qualitat dels continguts audiovisuals, va passar a tenir sis membres i va rebaixar el seu pressupost un 41%.
L'estiu del 2012, Toni Nadal, home del temps a TV3, va morir a causa d'un accident a la muntanya, en una excursió pel Parc Nacional d'Aigüestortes.