El 2012 podria haver estat un molt bon any per a la projecció internacional de la cultura catalana, però totes les esperances inicialment dipositades en el fet que el film Pa negre obtingués l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa es van acabar fonent. El film, d’Agustí Villaronga i Isona Passola, basat en la novel·la homònima d’Emili Teixidor, que havia estat seleccionat el 2011 per l’Acadèmia Espanyola del Cinema per a representar-la al principal esdeveniment cinematogràfic mundial, no va aconseguir passar el tall per ser un dels nou films semifinalistes, d’un total de seixanta presentats.
Malgrat tot, la primera pel·lícula rodada en català que aspirava al reconegut guardó va fer una intensa gira promocional per tots els Estats Units, entre el final del 2011 i el començament del 2012, que va servir per a apropar la realitat de la postguerra catalana a tot un seguit d’especialistes en cinema nord-americans. Al juny, va guanyar el guardó a la millor pel·lícula iberoamericana als Premis Ariel de Mèxic.
Però, a banda de Pa negre, el cinema català va situar dues produccions més entre les pel·lícules nominades als Oscar, per bé que amb un arrelament en la cultura catalana molt més tangencial. D’una banda, Chico & Rita, inspirada en la vida de Bebo Valdés, dirigida per Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando, va estar nominada a la millor pel·lícula d’animació, estatueta que finalment no va aconseguir. De l’altra, la penúltima obra de Woody Allen, Midnight in Paris, produïda en part per Mediapro i Televisió de Catalunya, va obtenir l’Oscar al millor guió original.
Més enllà de la primerenca fita dels Oscar, durant la resta del 2012 no hi havia la previsió que la cultura catalana protagonitzés cap altre gran impacte internacional. Però, arran de la situació política interna del país, diverses expressions de la cultura popular catalana van tornar a acaparar l’atenció mundial. La massiva manifestació independentista de l’Onze de Setembre va atreure els focus de mig món, i molts dels flaixos van dirigir-se cap als castells que hi van alçar els Castellers de Vilafranca. Així mateix, cadenes de prestigi internacional com la BBC, a l’hora d’informar sobre quina era la situació política de Catalunya no van tenir cap inconvenient a mostrar imatges de gent ballant sardanes. I el Financial Times va utilitzar en alguna ocasió imatges de recurs de colles castelleres per a il·lustrar articles sobre Catalunya.
Els Castellers de Vilafranca van mostrar els seus castells a Nova York
© Castellers de Vilafranca
Justament els Castellers de Vilafranca també van protagonitzar, al juny, una gira per Nova York que va aconseguir un impacte notable. Se’n van fer ressò des de les cadenes NBC i la Fox fins a diaris com The New York Times i USA Today, així com desenes de blocs, i es va aconseguir que el fet casteller tingués un impacte quantitativament i qualitativament important. Aquesta, de fet, va ser la primera experiència en què una colla de cultura popular va decidir de projectar-se a l’exterior per lliure, sense l’empara de l’Aplec Internacional de la Sardana.
A diferència d’altres anys, doncs, la projecció exterior de la cultura catalana va anar, aquest 2012, sobretot a càrrec de la iniciativa privada, més que no pas de l’àmbit institucional. Després dels impactes esmentats, el pavelló català a la XIII Biennal d’Arquitectura de Venècia també va generar un notable sacseig en el sector, així com en el conjunt d’Itàlia, en tant que va rebre crítiques d’allò més positives, fins i tot més que la de pavellons d’estats participants en la secció oficial. L’exposició "Vogadors", comissariada per Jordi Badia i Fèlix Arranz, va mostrar a Venècia el treball de nou estudis catalans i de les Illes, a més a més del fet que tres dels set projectes seleccionats per al pavelló d’Espanya també van ser catalans. L’arquitectura catalana, doncs, es va mostrar en tota la seva esplendor en la principal cita de l’arquitectura contemporània mundial.
Un altre indicador que denota la salut de la projecció exterior de la cultura catalana són les traduccions d’obres literàries a altres llengües. L’Institut Ramon Llull (IRL) atorga cada any ajudes per possibilitar-ho i, amb els números del 2012 ja tancats, la xifra total d’obres de la literatura catalana traduïdes a altres llengües durant aquest any va ser de 97, davant de 93 el 2011, 105 el 2010 i 93 el 2009. És a dir, una xifra globalment similar a la dels tres anys anteriors.
Un dels autors catalans més apreciats per la crítica internacional, de la Fira del Llibre de Frankfurt ençà, és Jaume Cabré. De fet, durant aquest 2012 va protagonitzar una gira per tot Alemanya per presentar-hi la traducció de la seva última novel·la, Jo confesso (Das schweigen des Sammlers, en la versió alemanya), que el va dur a Berlín, Hamburg, Düsseldorf i Tubinga, entre altres ciutats.
A l’abril, la literatura catalana va ser la convidada d’honor al Salon International du Livre de Québec. Era el primer cop, d’ençà de la Fira de Frankfurt del 2007, que se la convidava a un gran esdeveniment literari internacional. Els autors que hi van ser presents per promocionar la seva obra van ser: Lluís-Anton Baulenas, Maite Carranza, Gabriel Janer Manila, Joan-Lluís Lluís, Arnau Pons, Jaume Pont, Susanna Rafart i Francesc Serés, tots ells traduïts recentment al francès, la segona llengua de destí per a les traduccions d’obres en català.
L’IRL, com cada any, també va participar, al febrer, en el saló internacional de llengües Expolangues de París, una cita anual obligada en l’àmbit de l’educació a França. A l’octubre també va tenir presència a la Fira del Llibre de Frankfurt, amb un estand de 29 m2 dedicat a Joan Sales i Mercè Rodoreda, amb motiu de la publicació en anglès de La plaça del Diamant i d’Incerta glòria, el 2013, al Regne Unit, i també de la celebració del 50è aniversari de la primera edició de la novel·la de Rodoreda i el centenari del naixement de Sales. L’estand també va servir per a anunciar que Barcelona seria la ciutat convidada d’honor al Saló del Llibre de París del 2013.
A banda de la commemoració de Rodoreda i Sales, durant el 2012 també es va escaure el centenari del naixement del compositor Xavier Montsalvatge, efemèride que va servir de pretext per a una exposició itinerant que es va poder visitar a Madrid i Nova York. A la ciutat nord-americana, precisament, s’hi van organitzar els "Mont- salvatge Days", al novembre, amb tot un seguit de concerts i taules rodones per recordar-lo. Granada, Brussel·les, Berlín, Viena i Londres també van acollir concerts d’homenatge.
El FC Barcelona va signar un acord amb l’Institut Ramon Llull per a coordinar les potencialitats d’ambdues institucions en la difusió de la llengua i la cultura catalanes
© FC Barcelona
En l’àmbit culturalment oposat a la literatura, s’hi podria trobar l’esport. Però, precisament de la mà de la principal entitat esportiva del país, el FC Barcelona, la cultura catalana va posar aquest 2012 les bases per a projectar-se encara més arreu del món. Al setembre, l’IRL i el club van signar un conveni per a coordinar les potencialitats de totes dues institucions com a ambaixadores de la llengua i la cultura catalanes, així com dels valors de la cultura vinculada a l’esport i a la catalanitat, alhora que es pretén agermanar els 150 lectorats de català existents a l’exterior amb la xarxa internacional de penyes barcelonistes perquè duguin a terme activitats conjuntes. El primer fruit d’aquest acord va arribar al novembre, quan els Amics de les Arts i l’escriptor Matthew Tree van protagonitzar una jornada de cultura catalana a Glasgow coincidint amb el partit Celtic-Barça.
Precisament, entre la xarxa de lectorats de català, aquest 2012 es va celebrar un aniversari simbòlic. A l’abril, la Universitat Eötvös Loránd de Budapest va commemorar el 40è aniversari dels estudis de catalanística en aquesta universitat. Durant tres dies, van prendre la paraula professors, traductors i catalanistes hongaresos, així com acadèmics i especialistes catalans i d’arreu d’Europa, especialment dels països que comparteixen àrea geogràfica amb Hongria, com són Croàcia, Romania, Polònia i Rússia.
La xarxa de lectorats, com cada any, també es va mobilitzar intensament amb motiu de la diada de Sant Jordi, que any rere any esdevé un moment clau per a la projecció exterior de la cultura catalana. En aquesta ocasió, els actes més insignes van ser els de Berlín, Nova York, Londres, París, Washington, Budapest, Lisboa, Massachusetts, Cork (Irlanda) i Tòquio. Pels volts del 9 d’octubre, la desena de casals valencians a l’exterior sobretot, a l’Amèrica del Sud també van contribuir a difondre la cultura del País Valencià.
Durant l’any, l’IRL també va signar un conveni marc de col·laboració amb la Universitat de Monash, a Melbourne (Austràlia), per iniciar-hi estudis de català a partir del curs 2012-13.
Pintura i escultura
Joan Miró, una de les principals icones de la cultura catalana, entre el maig i l’agost va protagonitzar, a la National Gallery of Art (NGA) de Washington, l’exposició "Joan Miró: The Ladder of Escape", organitzada conjuntament amb la Tate Modern de Londres i la Fundació Joan Miró de Barcelona. Amb motiu de l’exposició, la NGA va organitzar un simposi públic a l’entorn de Miró i la seva obra. De fet, la mateixa retrospectiva s’havia pogut veure el 2011 a la Tate Modern Gallery de Londres, i, durant aquest 2012, el Yorkshire Sculpture Park va inaugurar l’exposició més gran d’escultures de Miró que s’ha vist mai al Regne Unit. Amb "Miró: Sculpture", durant tot un any, fins el 2013, es poden visitar més d’un centenar d’obres seves.
L’escultor Jaume Plensa va guanyar, al novembre, el Premio Nacional d’arts plàstiques del Ministeri de Cultura, com a reconeixement a la seva tasca progressiva, de projecció internacional, en el desenvolupament de la nova escultura, la utilització del llenguatge com a mitjà de reflexió, així com la seva preocupació per la humanització de l’espai urbà i la seva aportació al disseny escenogràfic.
Música i dansa
Acte de presentació, a Barcelona, dels artistes que van participar en la primera edició de la Mostra de Cultura Catalana a l’Uruguai
© Festival BarnaSants / I Mostra de Cultura Catalana a Uruguai
Entre els mesos d’abril i maig, el Festival Barnasants va dur a la capital de l’Uruguai, Montevideo, una quinzena d’artistes catalans Joan Isaac, Quico Pi de la Serra, Roger Mas, Feliu Ventura, Pau Alabajos, Joan Amèric, Mazoni, Guillamino, Cris Juanico, etc. , en el marc de la I Mostra de Cultura Catalana, l’inici d’una biennal que pretén emparentar ambdós països, Catalunya i l’Uruguai, que serveixi d’entrada per a la indústria cultural catalana de l’Amèrica del Sud (Uruguai, Brasil i Argentina) i per a la uruguaiana a Catalunya, Espanya i Europa.
Al gener, Catalunya va ser el país convidat al festival de worldmusic Celtic Connections, de la ciutat escocesa de Glasgow, fet que va permetre que hi participessin sis grups de folk del país. També al gener, Maria del Mar Bonet va actuar a Cuba amb l’Orquestra Simfònica Nacional de Cuba en agraïment al prestigiós premi internacional Cubadisco que se li havia lliurat el 2011 per l’enregistrament de disc Bellver amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears.
Aquell mateix mes, cinc grups musicals de Catalunya i les Illes van participar en una de les fires musicals més prestigioses d’Europa, amb una gran concentració de programadors anglosaxons i del nord d’Europa, l’Eurosonic Noorderslag, que se celebra a la localitat holandesa de Groningen. També aquell mes, dotze companyies catalanes i balears van actuar a la fira festival Kulturbörse Freiburg, a la ciutat alemanya de Friburg, especialitzada en produccions de petit i mitjà format.
Al final de gener, com cada any, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), sota el paraigua de Catalan! Music, va representar la música catalana al festival MIDEM de Canes, que va fer possible la presència de vint-i-una empreses musicals catalanes.
A l’abril, divuit empreses musicals catalanes, en aquest cas vinculades al jazz, van ser presents a la fira de Jazzahead de Bremen, també sota el mateix segell de Catalan! Music. Al maig, el festival The Great Escape de Brighton (Anglaterra) va dedicar un spotlight a vuit grups catalans i balears.
En l’àmbit de la dansa, entre el final d’agost i el començament de setembre, l’ICEC també va ser present a la biennal de referència per al sector, la fira Internationale Tanzmesse nrw de Düsseldorf, acompanyant-hi disset empreses i institucions del país.
Teatre i cultura popular
Al novembre, sis empreses d’arts escèniques catalanes van participar a la fira CINARS del Canadà, de la mà de l’ICIC i el segell Catalan!Arts, per mirar d’ampliar aquest mercat tant en aquest país americà com també als EUA o en altres països que tenen la fira com a punt de referència, com Corea, Austràlia, el Brasil, la Xina, Mèxic, el Japó, Singapur o Taiwan.
Al maig, cinc companyies catalanes van participar al Festival Europeu de Teatre de Carrer de Detmold (Alemanya) de la mà de l’IRL, que també va contribuir a projectar el teatre balear a França, el Regne Unit i el Brasil mitjançant tres projectes diferenciats.
I, als carrers de Budapest (Hongria), a l’agost s’hi va celebrar l’Aplec Internacional de la Sardana, en la seva vint-i-cinquena edició, que cada any organitza Adifolk.
Un futur més negre
Però si l’any no va començar tan bé com podria haver-ho fet per a la projecció exterior de la cultura catalana, va tancar-se també malament. El 12 de desembre, el Govern de les Illes Balears va decidir formalitzar la el seu abandó del consorci de l’IRL, formalment obligat per les retallades pressupostàries.