El mercat de les telecomunicacions
Les connexions de banda ampla van ser les úniques línies que van experimentar un creixement
© Telefónica
La crisi econòmica es va veure reflectida en el sector, en canviar per primer cop la tendència al creixement que havien experimentat les línies de telefonia mòbil els darrers anys. L'informe mensual corresponent al mes de setembre del 2012 elaborada per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) així ho va confirmar. La reducció des del gener va ser d'1.552.166 línies (-2,1% respecte al setembre del 2011), tot i que el parc total era de 56.913.172 línies. Per tipologies, les línies de prepagament es van reduir un 6,2 %, les línies de contracte van augmentar l'1,2% i les línies de dades (Data Card) van baixar el 18,6%; malgrat això, la ràtio era de 120,7 línies mòbils per cada 100 habitants. Com en anys anteriors, el nombre de línies de telefonia fixa es va reduir (per al mateix període) en 363.075 línies (-2,1 %), de forma que el parc total era de 19.054.821 línies, amb una penetració de 41,2 línies per a cada 100 habitants. Només les connexions de banda ampla van experimentar creixement, en augmentar en 196.462 (+3,3%) des del gener del 2012, amb un total d'11.344.396 línies.
Pel que fa a les quotes de mercat dels operadors de telefonia mòbil, Movistar tenia el 36,96%, Vodafone el 27,42%, Orange el 21,21%, Yoigo el 6,11% i els operadors mòbils virtuals el 8,30%. En quota de mercat de línies de banda ampla, el 48,19% corresponia a Telefónica, el 18,97% als operadors de cable i el 32,84% a altres operadors.
El 10 d'octubre es va remetre al Congrés dels Diputats el projecte de llei de creació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), ens amb seu a Madrid que integrarà la CMT, juntament amb la Comissió Nacional de l'Energia, la Comissió Nacional de la Competència, la Comissió Nacional del Sector Postal, el futur Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals, el Comitè de Regulació Ferroviària i la Comissió de Regulació Econòmica Aeroportuària. Això significa la desaparició a Barcelona de la seu de la CMT, el retorn al ministeri d'unes dinou competències que fins ara tenia la CMT i la impossibilitat de fer regulació ex ante en el sector estatal de la telecomunicació.
Fruit de l'acord de govern del 18 d'octubre de 2011 pel qual s'aprovava la gestió centralitzada, transversal i coordinada de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, el Govern va realitzar al llarg d'aquest any l'adjudicació dels contractes del nou model TIC, mitjançant el procediment dels diàlegs competitius, dividits en quatre àmbits temàtics: connectivitat i telecomunicacions, aplicacions, llocs de treball i suport a l'usuari, i infraestructura de processament de dades. En aquest procés es van presentar 34 empreses, 23 de les quals eren unions temporals d'empreses amb participació de pimes catalanes del sector.
La Generalitat va presentar el projecte Connectivitat i Telecomunicacions per a dotar Catalunya d'una xarxa d'alta velocitat en fibra òptica
© Generalitat de Catalunya
L'objectiu del concurs per al contracte de Connectivitat i Telecomunicacions és dotar Catalunya d'una xarxa d'alta capacitat de fibra òptica que es desplegarà en quatre anys per arribar a totes les seus administratives de la Generalitat (gairebé 5.000), als serveis públics estratègics i al 80% dels municipis i reduir un 50% la despesa de telefonia mòbil i 35% la despesa de telefonia fixa de la Generalitat, incloent-hi la difusió dels canals de TDT i de les emissores d'FM de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), i la gestió dels serveis de radiodifusió i de les noves infraestructures existents o planificades per la Generalitat. Tot aquest àmbit, dividit en nou contractes per a deu anys i amb un pressupost màxim de licitació de 634,63 milions d'euros, es va adjudicar a Telefónica (connectivitat, telefonia fixa, videoconferència i xarxa intel·ligent, numeració especial i banda ampla rural), a Vodafone (mobilitat), a Colt (nus de comunicació i xarxa d'àrea local) i a T-Systems (gestió de xarxa d'àrea local), i es va deixar sense adjudicar el transport audiovisual i la radiodifusió.
Ciutats intel·ligents
Al mes de juliol, Manuel Sanromà i Lucía, gerent de l'Institut Municipal d'Informàtica de l'Ajuntament de Barcelona, va impulsar la creació del City Protocol, un protocol internacional obert i orientat a definir els estàndards funcionals que han de seguir les ciutats intel·ligents, o smart cities, per a donar un millor servei als ciutadans fent ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions. El City Protocol s'inspira en el mateix procediment amb què es va crear l'Internet Protocol, en el qual un conjunt de voluntaris treballen en equip, col·laboren i elaboren propostes que un cop validades per l'Internet Protocol Society, acaben convertint-se en estàndards. Per exercir el seu lideratge, Barcelona, que l'any passat va assolir el títol de Mobile World Capital, va anunciar la creació d'un Smart City Campus en l'entorn del districte 22@ per a experimentar tecnologies, serveis i aplicacions, i, en el marc de la segona edició de l'Smart City World Congress, que es va celebrar al mes de novembre, es va constituir la City Protocol Society, com a organisme gestor d'aquests nous estàndards.
SmartZone d'Abertis Telecom, un banc de proves per a administracions locals i empreses per a avaluar els seus sistemes i aplicacions per a la gestió de ciutats intel·ligents
© Abertis Telecom
També, en la segona edició d'aquest congrés, Abertis Telecom va presentar la seva nova Xarxa Smart, integrada per les instal·lacions tècniques que té a Barcelona, València i Madrid, i que permet als gestors urbans poder provar, avaluar i posar en marxa diferents solucions i aplicacions destinades a les ciutats intel·ligents. A la seu de la Zona Franca de Barcelona hi ha una sala SmartZone, una rèplica a escala d'una ciutat que disposa d'una xarxa de setanta sensors de lluminositat, contaminació, residus, trànsit, aparcaments, entre d'altres, a més de quatre càmeres, sistemes Bluetooth, un sistema de gestió remota d'enllumenat i també de reg, i comptadors de consums d'aigua, gas i electricitat. Les dades recollides per aquests sensors són transmeses amb xarxes sense fil que fan ús de diverses tecnologies, com Wi-Fi, TETRA o WiMAX, cap a una sala de gestió on es processen i on s'obté una visualització en temps real de la informació recollida, que permet prendre decisions d'una manera àgil i òptima des del punt de vista de la gestió dels recursos. La sala de gestió de què disposa a Torrent (País Valencià) està especialitzada en els serveis i aplicacions de seguretat i d'emergència basats en la tecnologia TETRA de comunicacions mòbils. I a Tres Cantos (Madrid) disposa d'una altra sala SmartZone, especialitzada en les aplicacions de vídeo que permeten informar de l'estat del trànsit, dels aparcaments o d'altres dades d'interès per al ciutadà. Això ha permès crear l'Abertis Smart Partner Program, com a concepte de living lab, on les empreses i institucions poden experimentar i desenvolupar nous serveis i aplicacions adreçats a les smart cities. El darrer any, a l'SmartZone de Barcelona van participar-hi un total de 72 empreses i institucions públiques.
Operadors d'infraestructures de telecomunicació
Al gener, Abertis Telecom va vendre el 16% de les seves accions de l'operador de satèl·lits Eutelsat el primer operador europeu de satèl·lits, amb una flota de 28 satèl·lits i 20 posicions en òrbita geostacionària, amb els quals cobreix Europa, Àfrica, l'Orient Mitjà i gran part d'Àsia i d'Amèrica , del qual tenia el 31,3%, cosa que li va representar un ingrés de 981 milions d'euros, mentre que al novembre va anunciar que compraria el 25% de les accions de l'operador espanyol de satèl·lits Hispasat per un import de prop de 250 milions d'euros, operació que li donaria més del 50% de les accions de la companyia.
Al mes d'agost, Telefónica va anunciar que ampliava a tot Catalunya el desplegament de la seva fibra òptica, que fins llavors només havia fet a Barcelona, amb l'objectiu de tenir connectades cap al final del 2013 i amb una velocitat de 100 Mbps 1,5 milions de llars. Al novembre, Telefónica va invertir un total de 224,57 milions d'euros en l'adquisició de freqüències de telefonia mòbil a Irlanda, dels quals 124,93 milions eren de pagament en avançada i 99,64 milions ho eren per les quotes d'ús de dos blocs de 10 MHz en la banda de 800 MHz i dos en la de 900 MHz per als períodes 2013-15 i 2015-30, junt amb dos blocs més de 15 MHz en la banda de 1.080 MHz per a aquest darrer període; tot això facilitarà el desplegament dels sistemes LTE (Long Term Evolution) o de telefonia mòbil de 4a generació en aquell país. També va anunciar que continuaria mantenint el seu 10% de participació en Telecom Italia.
Telefonia mòbil
Samsung es va mantenir líder del mercat de terminals mòbils amb 97 milions de vendes
© Samsung
Un dels efectes de la crisi econòmica va ser la caiguda a escala mundial un 3%, uns 427,7 milions d'unitats, de les vendes de terminals de telefonia mòbil el darrer trimestre de l'any, respecte de l'any anterior. Tot i així, Samsung es va mantenir líder en vendes amb uns 97 milions de terminals (+18%), seguit de Nokia amb 82,3 milions de terminals (-21,8 %) i Apple amb 23,55 milions de terminals (+36,2%). Entre els terminals, els telèfons intel·ligents són els més venuts, cosa que representa el 39,6% del total de les vendes, és a dir, 169,2 milions de terminals, que lideren les empreses Apple i Samsung.
Al final de febrer va tenir lloc a Barcelona una nova edició del Mobile World Congress, que organitza l'associació GSMA. En aquesta edició van assistir-hi 67.000 visitants procedents de 205 països, a la vegada que es va intensificar la presència d'empreses d'altres sectors no estrictament vinculats a la telefonia mòbil (automoció, finances, salut, etc.). El congrés va acollir 1.500 exhibidors i va ocupar una superfície de 70.500 m2, amb més de 3.300 mitjans de comunicació acreditats. Els organitzadors van valorar l'aportació econòmica a la ciutat en 300 milions d'euros, un increment de 25 milions respecte a l'edició de l'any anterior. També cal destacar la participació de delegacions governamentals de 140 països i organismes internacionals per a tractar aspectes específics de regulació de les comunicacions mòbils.
En aquest congrés, Telefónica va presentar la primera experiència real d'una xarxa intel·ligent de telefonia mòbil 4G (amb terminals Samsung), basada en LTE i que opera en la banda de 2,6 GHz. Utilitzant la tecnologia LightRadio desenvolupada per Alcatel-Lucent, es van obtenir velocitats de baixada de 100 Mbps i de 40 a 60 Mbps de pujada. L'arquitectura d'aquesta xarxa fa ús tant de les estacions base de telefonia mòbil convencionals com de miniestacions 4G ubicades en la proximitat de l'usuari final, amb la qual cosa es millora la cobertura a l'interior d'edificis i es possibilita augmentar un 400% la capacitat de transmissió. Telefónica considera que els propers anys conviuran els sistemes de telefonia 2G, 3G i 4G, i que per això la seva estratègia és desenvolupar una xarxa que pugui interoperar amb totes aquestes tecnologies, fent alhora un ús més eficient de l'espectre radioelèctric en la fase de desplegament; d'altra banda, l'ús de miniestacions base requereix menys obra civil i representa una reducció del 35% en el consum energètic i també menys potència radiada, i, en conseqüència, un cost de desplegament més baix amb un menor impacte ambiental.
També al mes de novembre, els tres operadors de telefonia mòbil, Movistar, Orange i Vodafone van anunciar que posaven en servei el nou sistema de comunicacions enriquides Joyn, marca comercial de l'estàndard RCS (Rich Communication Services) desenvolupat per GSMA. Es tracta d'un sistema que permet, en el decurs d'una trucada telefònica, realitzar xats, transferir fitxers, imatges o vídeos, encara que la trucada es faci entre diferents operadors. Es tracta d'una nova aplicació per a telèfons intel·ligents que fa ús de la xarxa de comunicacions mòbils dels operadors.
Barcelona Mobile World Capital
Al mes de juliol del 2011, GSMA va atorgar el títol de Capital Mundial del Mòbil a Barcelona, i al final de febrer del 2012, dins del Mobile World Congress es va constituir la Fundació Mobile World Capital, integrada per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, Fira de Barcelona, el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme i GSMA. Aquesta fundació ha d'organitzar els propers anys les activitats de la Capitalitat Mundial del Mòbil, que inclou, a més de l'organització del congrés, la creació d'un centre permanent d'exhibició (Mobile World Centre), la celebració d'un esdeveniment artístic (Mobile World Festival) i la formació d'un ecosistema per a desenvolupar un nou sector industrial a l'entorn de la mobilitat que ha de servir per a convertir Barcelona en una ciutat líder en aquest àmbit (Mobile World Hub), que permeti la producció, el disseny i el desplegament de solucions de comunicacions mòbils, i la creació de serveis per a empreses i d'activitats de formació. Aquest darrer s'organitza en dos àmbits: The Mobile World Hub Capabilities i The Mobile World Capital Solutions.
El primer s'estructura en sis programes: mProgram, com a instrument d'ajut al desenvolupament de projectes, en el qual participen tots els agents rellevants dels sectors públic i privat; mLaw, adreçat a ajudar els organismes reguladors i d'estandardització en l'ús i desenvolupament de solucions mòbils; mNews, com a eina de difusió de les iniciatives i dels projectes desenvolupats; mTalent, adreçat a la creació d'una oferta formativa específica i orientada a promoure la recerca, el desenvolupament i la innovació en aquest àmbit; mEntrepreneurship, com a incubadora per a promoure la creació de noves empreses i facilitar-ne el finançament, i mCluster, la concentració dels diferents agents, tant de la indústria com de l'àmbit acadèmic o les associacions professionals relacionades amb aquest camp.
El segon àmbit pretén estimular el desenvolupament de projectes i s'estructura en sis actuacions: mWallet, amb la finalitat d'utilitzar el mòbil com a sistema de pagament; mSmartcity, per a integrar en un entorn urbà els sistemes de comunicacions mòbils; mHealth, per a aplicar en l'àmbit de la salut les aplicacions derivades de les comunicacions mòbils; mContent, per a desenvolupar les aplicacions multimèdia; mTravel, per a millorar les aplicacions relacionades amb el fet de viatjar i la seva seguretat, i m4All, com a aplicació per a persones amb discapacitats i amb altres situacions problemàtiques. Es preveu que totes aquestes actuacions començaran el 2013.
Navegació en interiors d'edificis
El sistema de navegació a l'interior dels edificis millorarà gràcies amb l'aliança que van signar vint-i-dues empreses del sector
© Fraunhofer Institute for Photonic Microsystems IPMS
Un dels aspectes tecnològics relacionats amb les comunicacions mòbils que encara no s'ha estandarditzat és el que fa referència a la navegació a l'interior d'edificis (Indoor Navigation), pel fet que els sistemes GPS no es poden utilitzar a l'interior dels edificis perquè el senyal procedent dels satèl·lits arriba massa esmorteït per poder ser utilitzat amb garanties.
Per a resoldre aquest problema, el 23 d'agost es va constituir The In-Location Alliance, aliança subscrita per un total de 22 empreses del sector (Broadcom, CSR, Dialog Semiconductor, Eptisa, Geomobile, Genasys, Indra, Insiteo, Nokia, Nomadic Solutions, Nordic Semiconductor, Nordic Technology Group, NowOn, Primax Electronics, Qualcomm, RapidBlue Solutions, Samsung Electronics, Seolane Innovation, Sony Mobile Communications, TamperSeal AB, Team Action Zone i Visioglobe) per a treballar de forma conjunta en el desenvolupament d'un sistema de posicionament d'alta precisió a l'interior dels edificis i oferir els serveis relacionats, tot garantint un consum mínim de bateria dels terminals, la mobilitat i la seva usabilitat. Inicialment cadascuna de les empreses haurà de desenvolupar els seu propis projectes pilot, que en una primera fase podran estar basats en tecnologies Bluetooth 4.0 i sistemes Wi-Fi, amb l'objectiu que el 2013 ja es pugui disposar de terminals que les incorporin.
Per altra banda, Google també està treballant en un sistema propi de navegació en interiors, anomenat Indoor Maps, que es basa a aplicar tècniques de geoposicionament per triangularització a partir dels senyals rebuts de les estacions base de telefonia mòbil o dels punts d'accés Wi-Fi situats a l'edifici. Per a millorar la precisió d'aquests sistemes i reduir el temps de càlcul, es plantegen instal·lar punts d'accés basats en tecnologia Bluetooth, WiMAX o altres estàndards de ràdio, per a generar un diagrama de radiació que, il·luminant una determinada zona, passadís o àrea, actuï com a localitzador i en faciliti la localització.
Apple també va anunciar que estava desenvolupant el seu propi sistema de navegació arran de la compra que havia fet de les empreses Placebase, Poly9 i C3 Technologies, que eren especialistes en sistemes de mapes en temps real, en serveis avançats de mapes en plataformes web i en cartografia en 3D, respectivament.
Tot i així, sembla que els sistemes de navegació a l'interior d'edificis hauran de fer ús cada cop més dels sensors que molts dels telèfons intel·ligents ja integren, com ara acceleròmetres, que poden ser útils per a comptar graons d'escales, giroscopis per a determinar la direcció de desplaçament, i sensors de pressió atmosfèrica per a fer una estimació de l'altitud. Aquests sensors, que estan construïts fent ús de semiconductors amb tecnologia MEMS (Micro-Electro-Mechanical Systems), consumeixen molta menys energia que les etapes de ràdio dels terminals, de manera que es pot optimitzar el consum de bateria i la rapidesa del càlcul, fent un ús conjunt de la informació aportada pels sensors més les dades que es poden obtenir en activar, no de forma contínua, sinó intermitent, els senyals de ràdio del telèfon.
Galileo
El 12 d'octubre, l'Agència Espacial Europea (ESA) va fer el llançament des de la Guaiana Francesa del tercer i quart satèl·lits del sistema europeu Galileo de geoposicionament, que completen la fase de validació del programa, el qual s'espera que estigui totalment operatiu el 2015 amb la constel·lació de 30 satèl·lits en òrbita.
Cal esmentar que aquests dos satèl·lits incorporen equips i sistemes dissenyats i fabricats a Catalunya per la empresa Mier Comunicaciones, com els sistemes SAR (Search and Rescue) de salvament i rescat que permetran detectar els senyals d'emergència emesos des de qualsevol lloc del món i retransmetre'ls cap als centres de control encarregats d'organitzar els rescats, i els equips de recepció de totes les estacions de control dels satèl·lits Galileo.