Sala renovada de protohistòria al Museu d'Història de Catalunya, on destaquen materials procedents del jaciment d'Aldovesta
© Museu d'Història de Catalunya / Pepo Segura
Tot i que el 2012 va ser un any de poca activitat en l'àmbit museístic, sotmès als impactes de la crisi econòmica, cal esmentar la materialització de diversos projectes de creació o remodelació de museus i espais expositius que van veure la llum. A Barcelona, el Museu d'Història de Catalunya va renovar una part de l'exposició estable, incorporant modificacions a les sales dedicades a la prehistòria i protohistòria, tot fent un incís especial en la colonització fenícia i grega a Catalunya, on destaquen els materials procedents del jaciment d'Aldovesta, a Benifallet (Baix Ebre), un enclavament comercial que permet explicar les relacions entre els fenicis i els indígenes protoibèrics.
També a la Ciutat Comtal es va inaugurar un nou museu d'iniciativa privada. Es tracta del Hemp Museum Gallery, un centre dedicat a la cultura del cànnabis, promogut per Ben Dronkers, un important empresari del sector del cànem, propietari del Hemp Museum Gallery d'Amsterdam, que ara ha optat per obrir una segona seu a Barcelona, que es presenta com el museu més gran del món dedicat a aquesta temàtica. És situat al palau Mornau, un antic casalot del segle XVI remodelat a l'inici del segle XX per l'arquitecte Raspall per convertir-lo en un palauet modernista, amb destacats vitralls i treballs de forja. En un espai de 900 m2 s'exposa una col·lecció de més de 6.000 objectes que van des d'obres d'art fins a diversos materials que testimonien l'ús i el consum de cànnabis al llarg de la història amb finalitats diverses: industrials, alimentàries, medicinals, religioses i recreatives.
Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, es converteix en la porta d'entrada de l'enoturisme al Penedès
© Pitu Garcia Batlle / Arxiu d'Imatges del Museu del Suro de Palafrugell
A Vilafranca del Penedès el Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, va fer un nou pas en el desenvolupament del seu projecte, orientat vers l'objectiu d'esdevenir la porta d'entrada a l'enoturisme del Penedès i, per extensió, de tot Catalunya, en reobrir la seva seu del Palau Reial després d'una profunda reforma d'aquest edifici històric que ha durat dos anys. L'antiga acumulació d'objectes i d'obres d'art ha donat pas a un museu contemporani, amb un fil conductor que explica al visitant el que hi ha darrere d'una copa de vi. Es presenten més de 400 objectes, en un recorregut pel món del vi, reforçat per quatre audiovisuals i altres recursos expositius, que es pot seguir amb una guia en format d'iPod que es lliura als visitants. Entre els objectes exposats hi ha diverses eines relacionades amb el conreu de la vinya i la verema, els ceps, una premsa de vi, copes, una col·lecció de pintures de gotims de l'artista del segle XIX Josep Mirabent, especialitzat en natures mortes, i altres materials de temàtica vitivinícola. Cal destacar que s'exposen unes llavors carbonitzades de raïm conreat del segle VII aC, procedents del jaciment de la font de la Canya d'Avinyonet del Penedès, que són les més antigues que s'han trobat a Catalunya. La part inaugurada enguany és formada per 2.000 m2, 500 dels quals són d'exposició i la resta es reparteixen entre els espais de taverna, botiga, auditori i serveis diversos. Es tracta encara d'una petita part dels 7.000 m2 que tindrà el Vinseum quan hagi completat el seu projecte.
Seguint en l'àmbit del patrimoni enològic, el Centre d'Interpretació del Cava de Sant Sadurní d'Anoia (CIC Fassina) va completar la segona fase que afegeix al muntatge ja existent nous àmbits en els quals el visitant pot fer un viatge audiovisual pels quatre elements, els colors i el consum del cava. Ara la durada de la visita al centre, d'uns 1.200 m2, oscil·la entre una hora i una hora i mitja, temps en què els visitants se submergeixen en el món del cava mitjançant unes pantalles interactives, jocs i diverses projeccions. Un cop acabat el recorregut es convida els assistents a una copa de cava. El CIC és situat a la Fassina de Can Guineu, que data del 1814.
A Palafrugell es va inaugurar el Museu del Suro a l'antiga fàbrica modernista surera modernista Can Mario
© Museu del Suro
A Palafrugell es va inaugurar el nou Museu del Suro, situat a les naus recuperades de l'antiga fàbrica surera modernista de Can Mario. Es tracta d'una primera fase d'intervenció que inclou un espai d'exposicions temporals de 240 m2, que presenta una mostra sobre la fàbrica a la dècada de 1920, anomenada "Si les parets parlessin"; una sala d'audiovisuals que també fa les funcions d'auditori, on es projecta un film sobre la història de la fàbrica; un espai de tallers, on es porten a terme activitats relacionades amb el suro per a totes les edats; els espais d'acollida; la botiga especialitzada en productes de suro, i algunes exposicions temporals de temàtica surera que ocupen espais de la planta baixa que en un futur seran ocupats per l'exposició estable del museu, que encara no s'ha pogut desenvolupar.
Mirador de la nova torre del Fum que s'incorpora al recorregut del Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols
© Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols
A Sant Feliu de Guíxols el Museu d'Història va tornar a obrir les seves portes, en el marc de l'oferta cultural del monestir. Després de la inauguració de les obres de restauració dutes a terme en el conjunt monàstic, es van obrir al públic les torres romàniques "del Fum" i "del Corn". Posteriorment es va dur a terme la recol·locació de l'Espai del Metge i de la Salut Rural a la quarta planta i es va inaugurar l'Espai Carmen Thyssen d'exposicions temporals amb la mostra titulada "Paisatges de llum, paisatges de somni. De Gauguin a Delvaux", amb 53 obres del fons privat de la baronessa que tenen a veure amb la relació entre l'ésser humà i el paisatge, amb una cronologia que va del 1870 al 1970. Aquesta sala d'exposicions sorgeix com a alternativa temporal, perquè l'ambiciós projecte de construir un Museu Thyssen a Sant Feliu de Guíxols està aturat. Coincidint amb aquestes intervencions, també es va instal·lar l'oficina de turisme al vestíbul del monestir.
La ciutat de Tortosa va celebrar la reobertura del seu museu, tancat al públic des del 1997, que es presenta amb la nova denominació de Museu de Tortosa, Històric i Arqueològic de les Terres de l'Ebre. S'ha situat a l'antic escorxador, un destacat edifici modernista obra de Pau Monguió. El nou centre museístic acull l'exposició permanent, amb un recorregut per la història del territori des dels orígens més remots fins al present; les reserves amb un fons que supera els 5.000 registres de materials arqueològics, històrics, etnogràfics i artístics; la sala d'exposicions temporals Antoni Garcia; l'aula didàctica; la sala polivalent; la botiga, i també hi ha l'oficina de turisme municipal, que fa que el museu actuï com a punt de partida per a les visites a la ciutat i per als itineraris turístics.
Interior del Museu Cal Trepat, una antiga fàbrica dedicada a la producció de maquinària per al treball agrícola
© Museu Cal Trepat
A Tàrrega es va inaugurar la remodelació i museïtzació de l'antiga fàbrica de Cal Trepat, que s'havia dedicat durant bona part del segle XX a la producció de maquinària per al treball agrícola i que en fou la principal productora a l'Estat espanyol durant el segon terç del segle. El Museu de la Mecanització Agrària J. Trepat esdevé, per tant, una realitat i es garanteix la preservació i la difusió d'un patrimoni industrial singular format pel recinte fabril, que permet observar tot el procés de fabricació, i d'una destacada col·lecció de maquinària agrícola.
El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, de la Fundació Lluís Carulla, va obrir una ampliació en un edifici annex, amb l'addició de 400 m2 d'espai per a activitats i exposició a una superfície ja existent de 3.000 m2. A la planta baixa s'amplia l'espai destinat a l'exhibició de carros. També s'exposa un dels primers tractors que van arribar a la Conca de Barberà els anys cinquanta. La planta superior del nou edifici està destinada a la realització d'activitats diverses, com ara cursos, tallers i conferències.
Al Museu Arxiu Tomàs Balvey, de Cardedeu, es va remodelar la Farmàcia Balvey
© Museu Arxiu Tomàs Balbey de Cardedeu
El Museu Municipal de Llívia va reobrir les seves portes després de sis anys de tancament, a causa de treballs de reformes i problemes de finançament. Les noves instal·lacions museístiques són situades a la planta baixa de l'Ajuntament i estan dividides en dos espais. D'una banda, hi ha la sala destinada a presentar l'antiga Farmàcia Esteva, i de l'altra, hi ha un àmbit expositiu destinat a la història de la vila, on es poden contemplar diferents objectes prehistòrics i històrics de la zona.
També es va remodelar la Farmàcia Balvey, en aquest cas al Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu. Amb la nova museografia, es dóna a conèixer la nissaga Balvey a partir dels espais de l'habitatge del farmacèutic i d'objectes quotidians de la família. Cal tenir present que la normativa obligava que l'habitatge del farmacèutic disposés de dormitori, oratori, rebotiga, laboratori i la mateixa farmàcia. El recorregut expositiu es complementa amb un jardí botànic, destinat a plantes remeieres.
Al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) es va inaugurar l'exposició dedicada a la història dels ordinadors
© R. Blanch / Arxiu d'Imatges del mNACTEC
Pel que fa al Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (STmNACTEC) cal destacar que es va estrenar la nova exposició permanent del Museu Hidroelèctric de Cabdella, al municipi de la Torre de Cabdella, que permet fer un recorregut des que va sorgir la idea de la central hidroelèctrica fins que es va posar en funcionament el 1914. També disposa de nous elements, com ara locomotores, funiculars o forges, que faciliten la comprensió del conjunt patrimonial. El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) va inaugurar a la seu de Terrassa l'exposició "L'enigma de l'ordinador", que explica la història dels ordinadors des dels orígens fins al moment actual.
Vista de les troballes romanes localitzades al jaciment de Can Tacó (entre Montmeló i Montornès del Vallès) anomenat Mons Observans
© Arxiu Municipal de Montornès del Vallès / Mons Observans
També en l'àmbit del patrimoni industrial, a Sant Joan les Fonts es va inaugurar la rehabilitació de la part més antiga del Molí Fondo, indret on va sorgir l'empresa Torras Papel, i es va fer una museïtzació sobre l'ús industrial de l'aigua al Fluvià i la fabricació del paper. Entre els pobles de Montmeló i Montornès del Vallès es va dur a terme la inauguració d'un parc arqueològic i de natura al jaciment de Can Tacó anomenat Mons Observans. Assentament romà Can Tacó Turó d'en Roina, que culmina un llarg procés de recerca i recuperació d'un destacat jaciment del primer moment de la romanització.
Al santuari de Montgrony (Gombrèn), es va obrir al públic un nou espai expositiu, el Centre d'Interpretació Montgrony Any 0, en el marc del projecte "Terra de Comtes i Abats", que mitjançant recursos audiovisuals i interactius ofereix informació sobre la llegenda del comte Arnau i d'Otger Cataló i fa un recorregut pel passat històric i llegendari de la zona.
A Roda de Berà es va inaugurar el Museu de la Ràdio "Protagonistas Luis del Olmo", situat al centre cívic La Roca Foradada (el Roc de Sant Gaietà), format per més de 160 aparells radiofònics de diferents estils i èpoques, des del final del segle XIX fins al principi de la dècada de 1960. Tots pertanyen a la col·lecció privada del periodista Luis del Olmo, que els ha cedit a l'Ajuntament. A Castellar de la Ribera, al Solsonès, es va inaugurar el Museu de l'Escola Rural, que dóna a conèixer l'evolució d'un petit centre docent. És situat a Cal Sastre, una masia que va acollir l'escola rural del municipi entre el 1926 i el 1974. La història d'aquesta petita escola rural s'inicia en el context de la dictadura de Primo de Rivera; continua durant la Segona República i, pràcticament sense interrompre's, durant la Guerra Civil; continua durant la dictadura franquista, i finalitza a les portes de la democràcia, l'any 1974. Conté llibres, pissarres, mapes escolars i pupitres d'època, així com suports expositius amb la història del centre.
La Casa de l'Ós del Pirineu és el primer centre d'interpretació sobre aquest animal a Catalunya. Es va inaugurar a Isil (Pallars Sobirà) i permet al visitant descobrir una exposició interactiva sobre la vida dels óssos als Pirineus, al mateix temps que acull mostres temporals i s'hi fan itineraris guiats per a la descoberta de la fauna local. A més, la Casa de l'Ós funciona també com a Centre d'Informació del Parc Natural de l'Alt Pirineu.
A la mateixa comarca, al poble de Pujalt (Sort), es va fer l'acte d'inauguració del nou edifici del Museu de les Papallones de Catalunya, a pocs metres de l'anterior. La nova seu se situa en una construcció de tres plantes, amb una superfície total de més de 500 m2, que conserva l'estructura exterior d'un paller pirinenc. S'hi exposen més de 4.000 exemplars i, a més, acull una sala d'audiovisual, un espai per a exposicions temporals i tallers escolars, laboratori, biblioteca i espai de reserva.
A l'illa de Mallorca es va crear el centre d'interpretació del paratge natural de la serra de Tramuntana Ca s'Amitger
© Govern de les Illes Balears
L'ajuntament de Molins de Rei va obrir al públic el centre cultural i cívic de la Federació Obrera, que conté un centre d'interpretació sobre el moviment obrer durant els segles XIX i XX, que s'afegeix a la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya del Memorial Democràtic. Presenta l'exposició "La Federació Obrera de Molins de Rei: els valors del moviment obrer", que mostra els valors com ara la llibertat, la igualtat i la solidaritat, que tant es van defensar i promoure durant aquell període. També explica la reivindicació ciutadana per recuperar l'edifici, confiscat durant la dictadura franquista i no retornat al poble fins el 1997.
A Collbató, municipi que té molt de renom en la construcció d'orgues artesanals, amb fusta i amb metall, es va presentar l'Espai Temàtic dels Orgueners per potenciar la difusió de la històrica vinculació del poble amb aquest instrument musical, com a primera fase del futur centre d'interpretació de l'orgue.
En centre cultural i cívic de la Federació Obrera de Molins de Rei és inclòs dins de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya
© Fedaració Obrera de Molins de Rei
Pel que fa a les Illes Balears, cal destacar que va obrir les portes el centre d'interpretació del paratge natural de la serra de Tramuntana Ca s'Amitger, un cop finalitzades les obres de restauració i ampliació. Es troba al nucli de Lluc, un dels llocs més visitats de tota la serra de Tramuntana i punt de partida de nombrosos itineraris i excursions. L'edifici, un casal construït al segle XVI, consta d'uns 2.000 m2 distribuïts en tres plantes, on es fa ús de recursos audiovisuals i expositius diversos per a explicar la serra de Tramuntana i les seves particularitats.
A Palma, l'antiga casa museu Torrents Lladó, al palau del carrer de Portella, es va transformar en una nova pinacoteca dedicada a mostrar obra gràfica de Salvador Dalí, gràcies al marxant Wolfgang Hornke i a la família Argillet, veïns de l'artista a Cadaqués. L'espai, rebatejat com Museu Can Morey de Santmartí, presenta unes 200 obres gràfiques executades per Dalí entre el 1934 i el 1970. El Museu d'Història de la Ciutat de Palma, situat al castell de Bellver, va inaugurar dues noves sales dedicades al segle XX, que expliquen les reformes i l'evolució urbana des de la demolició de les muralles el 1902 fins als plans especials de reforma interior del final del segle XX.
El Museu d'Art Contemporani d'Eivissa (MACE) va obrir les portes després de cinc anys d'obres. Amb l'ampliació s'han afegit 1.200 m2 d'espai als 800 que tenia inicialment. El museu remodelat es va estrenar amb una exposició de Miquel Barceló i una altra de l'escultor britànic Barry Flanagan, mort fa uns quants anys.
Al País Valencià, el Museu d'Aigües d'Alacant (M2A) va inaugurar les obres de reforma per potenciar l'atractiu cultural del centre, fer una nova distribució de continguts i ampliar l'oferta educativa.