En el context jurídic mundial, al llarg del 2013, el processos constituents que s’havien encetat amb les revoltes de l’anomenada Primavera Àrab van experimentar retrocessos importants a Egipte, amb el cop d’estat que va fer retornar els militars al poder. Les monarquies absolutistes del golf Pèrsic van continuar al marge del respecte als drets humans essencials reconeguts en els tractats internacionals, sobretot a causa del tracte que dispensen als treballadors estrangers i les dones.
En un context diferent, la condemna al soldat nord-americà Bradley Manning per les revelacions de documents relatius a la seguretat i les relacions diplomàtiques dels Estats Units va posar en relleu la creixent importància de les xarxes socials com a via alternativa per a accedir a la informació.
Les institucions de la Unió Europea, com és habitual en la seva política de preservar la seguretat aèria, van aprovar les següents instruccions: la modificació de disposicions sobre les normes comunes en l’àmbit civil i la creació d’una Agència Europea de Seguretat Aèria i el sistema comú de tarifació dels serveis de navegació aèria; les llistes de control de validació de la seguretat aèria de la UE per a les entitats de tercers països i també la llista comunitària de les companyies aèries que són objecte d’una prohibició d’explotació a la UE. També es va aprovar el reglament sobre els fons de risc europeus i sobre els fons d’emprenedoria social; el reglament relatiu al Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals de la UE; es van autoritzar determinades declaracions de propietats saludables en els aliments, diferents de les relatives a la reducció del risc de malaltia i al desenvolupament i la salut dels nens; i es van modificar les directives sobre substàncies prioritàries en l’àmbit de la política d’aigües, l’Estatut dels funcionaris de la UE i el règim aplicable als altres agents de la UE i els fitxers de microdades per a la transmissió de dades. També es van aprovar les possibilitats de pesca disponibles per als vaixells de la UE durant l’any 2013, pel que fa a determinades poblacions i grups de poblacions de peixos que no estan subjectes a negociacions o acords internacionals. Es va complementar la directiva que regula el subministrament harmonitzat d’un número de trucada d’emergència a tota la UE (eCall ). També es va aprovar l’enfortiment de la supervisió econòmica i pressupostària dels estats membres de la zona euro, l’estabilitat financera dels quals experimenta o corre el risc d’experimentar greus dificultats, i les disposicions comunes per al seguiment i l’avaluació dels projectes de plans pressupostaris i per a la correcció del dèficit excessiu dels estats membres de la zona euro.
El Banc Central Europeu va aprovar una decisió per la qual s’estableix el marc d’una infraestructura de clau pública per al Sistema Europeu de Bancs Centrals
© Banc Central Europeu
El Banc Central Europeu va aprovar una decisió per la qual s’estableix el marc d’una infraestructura de clau pública per al Sistema Europeu de Bancs Centrals, així com també l’aprovació de les normes relatives a la utilització, com a actius de garantia en les operacions de política monetària de l’Eurosistema, de bons bancaris simples amb la garantia de l’Estat per a ús propi. En aquest context bancari, el Consell Europeu va prendre una nova decisió sobre els auditors externs dels bancs centrals nacionals, pel que fa als auditors externs del Banc d’Espanya. També va aprovar el reglament pel qual encarrega al Banc Central Europeu tasques específiques respecte a polítiques relacionades amb la supervisió de les entitats de crèdit.
En el controvertit assumpte de les execucions hipotecàries per impagament del particular, el Tribunal de Justícia de la UE va resoldre una qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat Mercantil núm. 3 de Barcelona, en l’assumpte suscitat entre Mohamed Aziz i Catalunya Caixa, declarant que: la Directiva 93/13/CEE, de 5 d’abril de 1993, sobre les clàusules abusives dels contractes subscrits amb consumidors, s’ha d’interpretar en el sentit que s’oposa a una normativa d’un Estat membre, com la controvertida en el litigi principal, que, al mateix temps que no preveu, en el marc del procediment d’execució hipotecària, la possibilitat de formular motius basats en el caràcter abusiu d’una clàusula contractual que constitueix el fonament del títol executiu, no permet que el jutge que conegui el procés declaratiu, competent per a apreciar el caràcter abusiu d’aquesta clàusula, adopti mesures cautelars, entre les quals hi ha, en particular, la suspensió del procediment d’execució hipotecària, quan acordar aquestes mesures sigui necessari per a garantir la plena eficàcia de la seva decisió final.
Les Corts Generals espanyoles van aprovar la Llei orgànica de protecció de la salut de l’esportista i lluita contra el dopatge en l’activitat esportiva
© Fototeca.cat / Corel / Barbara K. Deans, Mont-real, Canadà
A Espanya, les Corts Generals van aprovar l’aplicació provisional del Tractat sobre el Comerç d’Armes, signat a Nova York el 2 d’abril de 2013. Entre les lleis orgàniques, van aprovar les referides als temes següents: el procés de renovació del Consell General del Poder Judicial; la ratificació del Protocol sobre les preocupacions del poble irlandès respecte al tractat de Lisboa; la protecció de la salut de l’esportista i la lluita contra el dopatge en l’activitat esportiva; de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes; la creació de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal; la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Múrcia, i la reforma de la Llei d’educació.
Entre les llei ordinàries, van destacar les que regulen els temes següents: les mesures per a reforçar la protecció als deutors hipotecaris i la reestructuració del deute i el lloguer social; la protecció i l’ús sostenible del litoral i de modificació de la legislació sobre costes; la creació de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència; les mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer d’habitatges; la modificació de la legislació sobre prevenció i control integrats de la contaminació i sobre residus i sòls contaminants; la incorporació en l’ordenament jurídic espanyol de les directives de la UE sobre farmacovigilància, prevenció de l’entrada de medicaments falsificats i també de modificació de la legislació sobre garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris; les mesures de suport a l’emprenedor i estímul del creixement i la creació d’ocupació; les mesures per a millorar el funcionament de la cadena alimentària; el foment de la integració de cooperatives i altres entitats associatives de caràcter alimentari; el suport als emprenedors i la seva internacionalització; la regulació de la tauromàquia com a patrimoni nacional; la garantia de la unitat de mercat, i la regulació de l’avaluació ambiental.
Per la seva banda, el Govern va continuar fent ús de manera reiterada de la legislació d’urgència a través de la institució jurídica del decret llei sobre els temes següents: pròrroga del programa de requalificació professional de les persones que esgotin la seva prestació per desocupació i s’adopten altres mesures urgents per a l’ocupació i la protecció social de les persones desocupades; la modificació de les taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia i el sistema d’assistència jurídica gratuïta; les mesures per a afavorir la continuïtat de la vida laboral; la protecció dels titulars de determinats productes d’estalvi i inversió; la regulació del Comitè Tècnic Estatal de l’Administració Judicial electrònica; la creació de l’Oficina per a l’Execució de la Reforma de l’Administració; les mesures per a garantir l’estabilitat financera del sistema elèctric; la protecció dels treballadors a temps parcial, i altres mesures urgents en l’ordre econòmic i social.
El Parlament de Catalunya va aprovar la llei sobre el tipus impositiu aplicable a les transmissions patrimonials oneroses de béns immobles
© Fototeca.cat / E. Casas
A Catalunya, al llarg d’aquest any, el Parlament només va aprovar la Llei sobre el tipus impositiu aplicable a les transmissions patrimonials oneroses de béns immobles. Per la seva banda, el Govern també va fer ús del decret llei per a aprovar mesures relatives a les necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària; la modificació del règim de millores de la prestació econòmica d’incapacitat temporal del personal al servei de l’Administració, del seu sector públic i de les universitats públiques, i el règim de millores de la prestació econòmica d’incapacitat temporal del personal funcionari al servei de l’Administració de Justícia. En l’exercici de la potestat reglamentària, el Govern també va aprovar el reglament de desplegament de la llei sobre les festes tradicionals amb bous.
El Consell Assessor per a la Transició Nacional, un òrgan creat pel Govern de la Generalitat, va aprovar quatre informes en el context del procés polític sobiranista
© Generalitat de Catalunya
El Consell Assessor per a la Transició Nacional, un òrgan creat pel Govern de la Generalitat en el context del procés polític sobiranista, va aprovar quatre informes, que van tractar els temes següents: la consulta sobre el futur polític de Catalunya, l’Administració Tributària, les relacions de cooperació amb l’Estat espanyol i la internacionalització de la consulta i del procés d’autodeterminació. En el context de l’organització de l’esmentat procés, es va arribar a un acord polític entre alguns partits polítics (CiU, ERC, ICV i la CUP), que hauria de conduir a la realització d’una consulta popular el 9 de novembre de 2014.
En diverses sentències de caràcter declaratiu, el Tribunal Constitucional, reiterant la seva jurisprudència, va reconèixer les competències executives de la Generalitat sobre la gestió de matèries (beques, formació professional, entre d’altres) relacionades amb activitats de foment de l’Estat i vinculades a la seva capacitat de despesa (spending power), que aquest s’havia atribuït com a pròpies.
A les Illes Balears, el Parlament va modificar la Llei de mesures urbanístiques per a l’execució del Centre Internacional de Tenis Rafael Nadal; la coordinació de les policies locals; la modificació de la legislació sobre caça i pesca fluvial; la regulació de l’audiovisual; la regulació de la pesca marítima, marisqueig i aqüicultura, i el règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats.
El Govern tampoc no es va sostreure a l’ús del decret llei per aprovar la regulació provisional de les noves edificacions en nuclis residencials sense xarxa de sanejament. També va aprovar el decret pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris.
Al País Valencià, les Corts van aprovar les lleis relatives a la regulació dels contractes i altres relacions jurídiques agràries i la creació del Col·legi Oficial de Criminòlegs.
El Govern va recórrer a l’instrument del decret llei per a aprovar la modificació de la legislació sobre patrimoni; l’adopció de mesures urgents de gestió i eficiència en prestació farmacèutica i ortopèdica; la reducció en les retribucions dels alts càrrecs de la Generalitat en compliment dels compromisos adquirits en matèria d’estabilitat pressupostària; les mesures urgents per a la reducció del dèficit públic i la lluita contra el frau fiscal, així com també altres mesures en matèria d’ordenació del joc.
El Govern va prosseguir el procés d’incorporar el sector privat a la gestió de diversos àmbits públics. Així, va crear la comissió per al seguiment dels processos de venda i d’externalització d’actius i entitats del sector públic empresarial i fundacional de la Generalitat.
I, a Andorra, el Consell General, entre altres tractats internacionals, va aprovar la ratificació de l’acord amb els Estats Units relatiu al repartiment del comís dels instruments dels delictes; l’esmena a la reserva formulada per Andorra a l’article 2 del conveni relatiu al blanqueig, al descobriment, a l’embargament i a la confiscació dels productes del crim, fet a Estrasburg, el 8 de novembre de 1990; la ratificació de l’acord amb Txèquia per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal, o la modificació de l’annex d’Acord Monetari amb la Unió Europea signat a Brussel·les el 30 de juny de 2011. De les lleis aprovades, cal destacar la que regula la introducció de l’euro en el marc de l’Acord Monetari signat amb la Unió Europea; la modificació de les lleis qualificades del codi penal i la d’immigració. A més, entre d’altres, va aprovar les lleis referides a la funció de l’estadística pública; les mesures provisionals en relació amb el règim de l’energia elèctrica; la regulació de l’Institut Nacional Andorrà de Finances; la modificació de la Llei sobre l’exercici de professions liberals i dels col·legis professionals, i la Llei de competència efectiva i protecció del consumidor.
Per la seva banda, el Tribunal Constitucional va enregistrar 45 causes. Totes van ser recursos d’empara presentats pels ciutadans, cinc dels quals procedien de l’any anterior pendents de sentència. De la resta, 16 recursos no van ser admesos i 38 van ser admesos a tràmit. La majoria dels recursos reclamaven el dret d’accés a la jurisdicció i altres drets processals vinculats al dret a obtenir la tutela judicial per part dels tribunals.