Neteja de residus químics a Flix
La neteja dels llots i dels residus químics al pantà de Flix és la culminació d’un procés iniciat el 1996
© ACUAMED / ACA
La segona setmana de març es va iniciar el dragatge dels residus i dels llots contaminants del pantà de Flix (Ribera d’Ebre), acumulats durant dècades per l’activitat de l’empresa química Ercros. Els treballs de descontaminació, que es podrien completar al principi del 2015, culminen un procés iniciat el 1996 quan un estudi encarregat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya a experts del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) va posar en evidència que l’empresa química, implantada a la localitat de Flix des del 1899, havia abocat grans quantitats de residus en aquest tram de l’Ebre. Al setembre del 2004, els mitjans de comunicació es van fer ampli ressò dels resultats d’un nou estudi elaborat pel CSIC en què s’indicava l’existència d’unes 700.000 tones de residus al plantà, 100.000 de les quals eren de productes altament tòxics i amb nivells de radioactivitat superiors als que marca la legislació.
Després d’estudiar les característiques dels productes i les alternatives de solució, les administracions van aprovar un pla de descontaminació valorat en 155 milions d’euros (el 70% dels quals seran aportats per la Unió Europea) i el dipòsit de les restes més perilloses a l’abocador del Racó de la Pubilla (Flix). Tot i que Ercros ha estat sancionada diverses vegades durant les últimes dècades per contaminació de l’Ebre, l’empresa química no s’ha fet responsable dels danys i perjudicis causats per l’acumulació de llots al pantà de Flix, al·legant que la seva activitat no estava prohibida per la legislació en vigor en el moment dels fets.
L’inici dels treballs d’extracció dels llots, licitats inicialment pel Ministeri de Medi Ambient el 2007, es va ajornar unes quantes vegades per la falta de plans d’emergència i de restitució de l’àrea afectada. L’acord definitiu per a iniciar les obres, subscrit per la Generalitat i el Govern central al principi de març del 2013, va coincidir en el temps amb l’anunci de l’empresa Ercros d’un expedient de regulació d’ocupació que afectava en principi el 75% de la plantilla (156 dels seus 207 treballadors).
Incendi a la serra de Tramuntana
L’incendi de la serra de Tramuntana va arrasar més de 2.000 ha i la finca de la Trapa
© Miquel Àngel Lobo / GOB
La serra de Tramuntana (Mallorca) va registrar el 2013 el pitjor estiu pel que fa a incendis forestals de les tres últimes dècades. El foc més important es va iniciar el 26 de juliol a la zona de sa Coma Calenta (Andratx) i després d’una setmana d’activitat va deixar un balanç de 2.335 ha calcinades. Els municipis més afectats van ser Andratx (2.140,2 ha) i Estellencs (187,3 ha). El 55% de la superfície cremada, 1.282 ha, corresponia al Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. Entre les zones cremades es troba la finca de la Trapa, un símbol del moviment ecologista mallorquí que el Grup Ornitològic Balear (GOB) va adquirir el 1980 a través d’una campanya de petites aportacions econòmiques populars per tal de salvar aquest indret dels projectes d’urbanització. Unes 80 ha d’aquesta mateixa finca ja havien estat afectades pel foc al juny del 1994. L’incendi d’enguany va afectar gairebé el 70% de la superfície de la Trapa, i només se n’ha salvat el sector sud, que mira a Sant Elm i per on hi ha la pujada dels dos accessos principals, així com la superfície agrícola de la vall de Sant Josep, on també es troben les restes del monestir trapenc.
El debat del =fracking
La tècnica d’extracció d’hidrocarburs en roques d’esquists per fracturació hidràulica, coneguda com fracking, va protagonitzar el 2013 un dels debats ambientals més forts dels últims anys, no només a Catalunya sinó també al conjunt d’Europa. Després que les companyies petrolieres i de gas han utilitzat aquesta tècnica per a l’explotació de grans recursos als Estats Units d’Amèrica, la possibilitat que l’ús del fracking provoqui danys ambientals a zones densament habitades, com algunes regions europees, va mobilitzar els grups ecologistes i diverses entitats de veïns potencialment afectats.
A Catalunya, les protestes ciutadanes contra quatre projectes de prospecció plantejats a les comarques de Girona i Lleida van motivar la creació de dues comissions d’estudi al Parlament i al Govern. Finalment, el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, va afirmar el 16 d’octubre que la Generalitat "descarta el fracking com a tecnologia aplicable al territori català", i va anunciar la tramitació de diverses normatives per a impedir que s’utilitzi aquesta tècnica a Catalunya.
A escala estatal, els projectes de fracking van provocar un intens debat en comunitats com Cantàbria, Andalusia i el País Basc –on els governs regionals han expressat la seva oposició a aquesta tècnica–, però l’Administració central continua reservant-se les competències per a autoritzar els projectes a tot l’Estat amb l’única condició de superar els requisits que marquin en cada cas les declaracions d’impacte ambiental.
A França, al mes d’octubre, el Consell Constitucional de la República va ratificar la validesa de la llei del 13 de juliol de 2011 per la qual es prohibeix la utilització del fracking en aquest país. La decisió de l’alt tribunal francès va rebutjar les denúncies presentades contra la llei del 2011 per una de les empreses que havia aconseguit permisos d’explotació de gas amb aquesta tècnica abans de l’entrada en vigor de la normativa. El Tribunal Constitucional també va considerar encertada la decisió del Govern francès de prohibir tot tipus de fracking per motius de prevenció i protecció del medi ambient.
Projecte Castor de magatzem subterrani de gas
La segona setmana de setembre, alguns veïns de Vinaròs (Baix Maestrat) i Alcanar (Montsià) es van sorprendre per petits però repetits moviments de terra. El dia 13, els tècnics de l’Instituto Geológico y Minero de España i de l’Institut Geològic de Catalunya van confirmar les primeres dades sobre uns terratrèmols que en principi no semblaven importants, però que en pocs dies van arribar a magnituds de fins a 4,2 graus en l’escala de Richter. Per a sorpresa dels especialistes, els moviments no eren aïllats sinó que es tractava d’un episodi que va acumular més de 500 moviments en poc més de 30 dies.
Després de les primeres anàlisis, totes les fonts tècniques van coincidir que la crisi estava relacionada amb la injecció de gas en l’emplaçament marí del projecte Castor, un magatzem de gas situat a uns 20 km de la costa, just al davant de Vinaròs i Alcanar.
El projecte Castor pretén crear un magatzem subterrani de gas en una antiga explotació d’extracció de petroli, per convertir-lo en una reserva estratègica de gas, utilitzable en casos de desproveïment en el subministrament exterior. Després de dos anys de preparació del terreny, l’estiu del 2013 es va iniciar l’operació d’injecció de gas al terreny calcari a uns 1.700 m de profunditat en una zona que es creia geològicament estable.
L’empresa promotora del projecte, Escal UGS, va haver d’interrompre els treballs per ordre del Ministeri d’Indústria el 16 de setembre, quan es va fer evident la seva relació amb els terratrèmols, i les operacions al magatzem Castor van quedar paralitzades a l’espera que els estudis tècnics avaluessin la seguretat del projecte. Experts com el catedràtic d’estratigrafia Mariano Marzo (Universitat de Barcelona) van apuntar que la pressió exercida pel gas podria haver desencadenat un moviment en una falla o un sistema de falles a l’àrea geològica d’Amposta. Les setmanes posteriors a l’inici de la crisi, es va confirmar que la declaració d’impacte ambiental d’aquest projecte no havia inclòs estudis de detall sobre el risc de moviments sísmics.
D’altra banda, el Govern central va admetre que el contracte d’autorització concedit per al projecte Castor inclou una clàusula que podria suposar una indemnització de 1.700 milions d’euros a l’empresa promotora en cas de cancel·lació definitiva del magatzem. El ministre d’Indústria, José Manuel Soria, va presentar una reclamació judicial per deixar sense efecte aquesta clàusula firmada per un govern del PSOE i que considerava abusiva, però el Tribunal Suprem va rebutjar aquesta petició el 17 d’octubre.
Tot i que durant la crisi dels terratrèmols no es van registrar danys humans ni materials, els veïns de la zona afectada es van mostrar molt preocupats per la reiteració dels moviments i van protagonitzar diverses manifestacions de protesta durant el mes d’octubre, exigint la paralització total i definitiva del magatzem de gas. Diversos ajuntaments, consells comarcals i partits polítics van donar suport a la queixa dels veïns, mentre que la Generalitat –a banda d’activar el pla de risc sísmic– va reclamar més informació al Govern central i a l’empresa.
Informe IPCC
L’informe de l’IPCC va preveure que les temperatures s’incrementaran 1,5 ºC i que potenciaran tots els efectes del canvi climàtic
© Fototeca.cat / Garyhartz / Dreamstime.com
La reunió celebrada a Estocolm (Suècia) del 23 al 27 de setembre pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va servir per a aprovar l’apartat de bases científiques del cinquè informe d’aquest organisme creat per les Nacions Unides. L’informe va presentar el balanç més clar i contundent elaborat fins ara per la comunitat científica internacional sobre la història, les causes i les possibles conseqüències de l’actual procés de canvi climàtic a la Terra.
El resum executiu de l’informe presentat a Estocolm el 27 de setembre va afirmar que "L’escalfament actual del sistema climàtic és inequívoc, i molts dels canvis observats des de la dècada de 1950 no tenen precedents en els últims milers d’anys".
Els més de 500 experts que han participat en l’elaboració d’aquest informe consideren demostrat que l’atmosfera i l’oceà s’han escalfat, les quantitats de neu i de gel han disminuït, el nivell del mar ha augmentat i les concentracions de gasos d’efecte hivernacle han augmentat. Segons l’informe de l’IPCC, "cadascuna de les últimes tres dècades ha estat successivament més calenta a la superfície de la Terra que qualsevol dècada anterior des del 1850. A l’hemisferi nord, el període 1983-2012 va ser probablement el més càlid dels últims 1.400 anys".
Les dades presentades en aquest treball descriuen les circumstàncies i els escenaris del canvi climàtic en cadascun dels seus àmbits.
Pel que fa a les temperatures, la temperatura mitjana global de la superfície del planeta durant aquest segle augmentarà probablement 1,5 °C en relació amb la mitjana del període 1850-1900. Alguns dels models climàtics analitzats indiquen que els increments de temperatures podrien superar la barrera dels 2 °C, considerada com el límit màxim presumible abans de provocar una greu crisi ambiental. El nivell mitjà de mars i oceans continuarà elevant-se a causa de la pèrdua de zones gelades sobre la terra. El càlcul de l’abast d’aquest procés és molt complex i els resultats depenen dels models climàtics que s’apliquin i de l’increment real de les temperatures que es registri les properes dècades. En relació amb la mitjana del nivell del mar del període 1986-2005, el nivell esperat per al període 2081-2100 podria elevar-se entre 26 i 98 cm, segons els models. A la vegada, continuarà l’escalfament de l’aigua marina, des de la superfície fins a les zones més profundes. Els ecosistemes marins més sensibles es veuran afectats pel procés d’acidificació, que destrueix els coralls.
Amb relació a la contaminació i el clima, l’informe de l’IPCC indica que si la humanitat continua emetent a l’atmosfera gasos d’efecte hivernacle al ritme actual s’incrementarà l’impacte del canvi climàtic a tot el planeta, cosa que afectarà tots els components del sistema. Igualment, l’escalfament global agreujarà la contaminació de l’aire, especialment en compostos com l’ozó, que es forma a les zones baixes de l’atmosfera i que és molt perjudicial per a poblacions sensibles com els nens i els ancians. Per a fer front al canvi del clima no hi ha més remei que frenar el ritme de les emissions contaminants.
En referència a l’aigua i les pluges, l’informe indica que els canvis en el cicle de l’aigua (pluges, evaporació, sequeres) en resposta al canvi climàtic no serà uniforme en el conjunt del planeta. Les precipitacions violentes seran més freqüents, les zones àrides rebran menys pluges i creixeran les diferències entre estacions. Pel que fa a les àrees polars i les glaceres, és molt probable que la coberta de gel polar continuï desapareixent, sobretot a l’Àrtic, i el volum global de les glaceres registrarà una important disminució.
Pla Hidrològic de l’Ebre
El Consell de l’Aigua de la Demarcació Hidrològica de l’Ebre va informar favorablement sobre el projecte de nou pla hidrològic d’aquesta conca el 4 de juliol, i va passar l’expedient per a la seva aprovació al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Els representants de la Generalitat de Catalunya i els grups ecologistes en aquest consell assessor van votar en contra de la proposta i van manifestar la seva protesta per considerar que els cabals establerts en aquest pla de conca són clarament insuficients per a garantir el manteniment ecològic del delta de l’Ebre. Les plataformes ciutadanes de defensa de l’Ebre van mostrar igualment la seva oposició al Pla Hidrològic de l’Ebre ja que consideren que podria tornar a obrir la possibilitat de transvasaments.