Tot i ser un any postolímpic, el 2013 van succeir esdeveniments rellevants relacionats amb el moviment olímpic. Al setembre, el Comitè Olímpic Internacional (COI) va celebrar la 125a sessió a Buenos Aires, en què va elegir el nou president de l’organisme i la seu dels Jocs Olímpics del 2020. L’alemany Thomas Bach va ser elegit novè president de la història del COI en substitució del belga Jacques Rogge (2001-13). En la votació final, Bach, membre del COI des del 1991 i antic campió olímpic d’esgrima a Mont-real (1976), va superar el candidat de Puerto Rico, Richard Carrión, per 49 vots a 29. Els altres candidats a la presidència van ser Ng Ser Miang (Singapur), Wu Ching-kuo (Taiwan), Denis Oswald (Suïssa) i Serguei Bubka (Ucraïna). Pel que fa a la seu de la XXXII Olimpíada, la ciutat escollida va ser Tòquio, la qual va superar en l’elecció final la capital de Turquia per 60 vots a 36. Istanbul, per la seva banda, havia superat Madrid en la primera volta de les votacions. La capital madrilenya, que ja havia intentat organitzar els Jocs del 2012 i del 2016, va anunciar la seva renúncia a continuar aspirant a celebrar uns Jocs Olímpics en un futur immediat.
Per la seva banda, Barcelona, juntament amb els Pirineus, es va plantejar d’entrar en la cursa olímpica pels Jocs d’Hivern del 2022. Però finalment va renunciar a presentar la candidatura per falta de suport del PP i d’Iniciativa per Catalunya a l’Ajuntament.
Una part de l’esport a Catalunya no va ser aliena a la situació política del país ni als moviments ciutadans. Així, va néixer, per exemple, el col·lectiu Natació per la Independència, el qual va aprofitar l’aparador del Campionat del Món de Barcelona per a reclamar el dret a decidir per a Catalunya. Aquest grup té, entre d’altres, alguns representants històrics d’aquest esport a Catalunya, com ara Manel Estiarte, i fins i tot una nedadora olímpica en actiu, Clàudia Dasca. D’altra banda, l’entrenador Josep Guardiola, des d’Alemanya, també va participar en la mateixa reclamació amb una intervenció pública abans de la celebració de la Via Catalana cap a la Independència, mentre que al Camp Nou i en altres terrenys de joc es va mantenir la tradició de cridar "independència" just en el minut 17.14 de l’esdeveniment. Alguns esportistes van ser criticats a les xarxes socials per expressar públicament el seu suport al dret a decidir o a la independència, com ara la jugadora de waterpolo Roser Tarragó, l’especialista de natació sincronitzada Ona Carbonell o la tennista Laura Pous. En canvi, d’altres, com ara Ander Mirambell (skeleton) i Jesús Ángel García Bragado (atletisme), es van sumar públicament a les tesis unionistes participant en la manifestació del 12 d’octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona.
Atletisme
Resultats d’atletisme
La competició més destacada de l’any va ser el Campionat del Món, que es va celebrar del 10 al 18 d’agost a l’estadi olímpic Luzhniki de Moscou. Un altre any, l’atleta més destacat va ser el jamaicà Usain Bolt, que va completar el triplet, com en els Jocs Olímpics de Londres de l’any anterior, en guanyar l’or en els 100 m, 200 m i 4 ¥ 100 m. Gràcies a aquestes victòries va arribar a la xifra de 10 medalles d’or en un Campionat del Món, superant el llegendari Carl Lewis (9). Bolt també va ser guardonat amb el seu tercer premi absolut en la cerimònia dels premis Laureus, considerats els Oscar de l’esport. Els altres atletes que van guanyar més d’un títol en el Campionat del Món de Moscou van ser el britànic d’origen somali Mohamed Mo Farah, campió dels 5.000 m i els 10.000 m, igual que en els Jocs de Londres, i la velocista jamaicana Shelly-Ann Fraser-Pryce, la més ràpida en els 100 m i els 200 m. Per a l’afició local, la imatge del campionat va ser la victòria de la russa Ielena Issinbàieva en el salt de perxa, que es va sobreposar a les lesions per tornar al campionat i conquerir l’or (4,89 m) abans de retirar-se oficialment. Durant la seva trajectòria, la saltadora tres vegades campiona del món va batre 28 vegades el rècord del món de perxa. La millor representant catalana als mundials va ser la marxadora de Viladecans Bea Pascual, sisena en la prova dels 20 km marxa.
Fora del mundial, la millor actuació individual va ser la del fondista kenyà Wilson Kipsang, que va rebaixar el rècord del món de la distància en la marató a Berlín (2.03.23 h). El seu triomf va confirmar la supremacia dels atletes del seu país en la prova. De fet, l’anterior rècord també estava a les mans d’un altre kenyà, Patrick Makau.
Bàsquet
Resultats de bàsquet
El protagonista de l’any va ser Marc Gasol, perquè la seva temporada als Grizzlies de Memphis va ser reconeguda amb el guardó de millor jugador defensiu de l’NBA –un reconeixement que no havia rebut mai cap jugador europeu–. També va ser seleccionat en el segon millor quintet ofensiu del campionat, i així es va confirmar com un dels pivots més determinants del campionat amb una mitjana de més de catorze punts i set rebots per partit.
A l’estiu, Marc Gasol va jugar amb la selecció espanyola l’Eurobàsquet, celebrat a Eslovènia. L’equip espanyol va assolir el tercer lloc i Marc va ser escollit millor pivot de la competició. El guardó de millor jugador del torneig continental va ser per al base francès del San Antonio Spurs, Tony Parker, que va conduir la selecció francesa a la victòria i a obtenir el primer títol de la història. Parker també va completar una temporada molt meritòria a l’NBA, ja que el seu equip va arribar a la final, la qual va perdre contra els Miami Heat de Lebron James –designat millor jugador del campionat.
El Futbol Club Barcelona i el Real Madrid van ser els dominadors de les competicions de l’Estat espanyol. Els catalans van guanyar la final de la Copa del Rei contra el Caja Laboral i els madridistes van derrotar l’equip blaugrana en la final de la Lliga (3-2). Els dos rivals històrics es van trobar també en la primera semifinal de l’Eurolliga a Londres, en què guanyà el Real Madrid. En la gran final, els madrilenys es van veure sobrepassats per l’Olimpiakós del Pireu (100-88). El grec Vasileios Spanoulis va ser nomenat millor jugador de la final, mentre que un dels seus companys, Kostas Papanikolaou, es va incorporar posteriorment al FC Barcelona en el fitxatge més car de la història del club català.
En bàsquet femení, la selecció espanyola va ser la campiona de l’Eurobàsquet celebrat a França, amb l’aportació decisiva de les jugadores catalanes Sílvia Domínguez, Laia Palau, Marta Xargay i Queralt Casas, i de la balear Alba Torrens. La final, contra l’equip francès, es va decidir només per un punt de diferència (70-69). Domínguez també va ser campiona de l’Eurolliga a les files del Iekaterinburg rus.
Ciclisme
Resultats de ciclisme
La temporada del corredor català Joaquim Rodríguez va ser molt destacada. Per tercer cop en la seva trajectòria, es va convertir en el número 1 del ciclisme mundial gràcies a la victòria al Giro de Llombardia. També va ser el primer ciclista del país a pujar al podi al Tour, tercer darrere de Chris Froome i de Nairo Quintana, des que José Pérez Francés ho va aconseguir mig segle enrere (1963). En el Campionat del Món en ruta, disputat a la Toscana, va quedar segon, en ser superat sobre la línia d’arribada pel portuguès Rui Costa, pòdium que va repetir en la Volta a Catalunya i en la clàssica Lieja-Bastogne-Lieja –en els dos casos superat per l’irlandès Daniel Martin, resident a Girona–. Cal esmentar que el llegendari Miquel Poblet, l’únic que podia rivalitzar amb Purito per ser el millor ciclista català de la història, va morir el 6 d’abril a 85 anys. Entre les seves victòries destacaren les dues edicions de la Milà-San Remo (1957 i 1959), vint etapes en el Giro d’Itàlia, tres en el Tour i tres en la Vuelta.
Les tres grans voltes van tenir protagonistes molt diferents. Chris Froome va mostrar una gran superioritat en el Tour, tot i la bona actuació del jove colombià de 23 anys, Nairo Quintana, en les etapes de muntanya. En el Giro, malgrat el mal temps meteorològic en les etapes de les Dolomites, Vincenzo Nibali va ser el guanyador indiscutible, mentre que la victòria a la Vuelta va ser per al veterà Chris Horner, de 41 anys, que va arribar a Espanya havent competit molt poc. Tot i el triomf aconseguit, el seu equip, el Radio-shack, el va acomiadar a final de temporada.
Lance Armstrong, per la seva banda, va centrar part de l’expectació mediàtica, sobretot quan va admetre, el 17 de gener, que havia utilitzat mètodes il·legals en les set edicions del Tour que va guanyar. La Unió Ciclista Internacional (UCI) li va retirar les set victòries al Tour i el Comitè Olímpic Internacional el va desqualificar del tercer lloc en els Jocs Olímpics de Sydney.
Pel que fa al dopatge, la jutgessa Julia Patricia Santamaría va dictar sentència sobre l’anomenada "operació Port", la més exhaustiva realitzada mai a l’Estat espanyol contra ciclistes i altres esportistes que havien competit amb substàncies prohibides. Santamaría va considerar provada l’existència d’un delicte contra la salut pública i va establir penes de presó per al metge Eufemiano Fuentes, el principal acusat, i el preparador José Ignacio Labarta. L’opinió pública internacional, però, va quedar decebuda perquè no es va obligar Fuentes a donar a conèixer el nom dels seus clients.
Futbol
Resultats de futbol
El FC Barcelona va conquerir la Lliga 2012-13 en una situació excepcional. L’entrenador, Tito Vilanova, va haver de marxar en plena temporada cap a Nova York per tractar-se d’un càncer a la glàndula paròtide, i el segon entrenador, Jordi Roura, es va fer càrrec de dirigir l’equip. Malgrat tot, l’equip va aconseguir el seu 22è títol de Lliga, igualant el rècord de punts del Real Madrid (100) de la temporada anterior. L’argentí Leo Messi, guardonat al gener amb la seva quarta Pilota d’Or, va ser el màxim golejador del campionat (46 gols) i, una temporada més, el jugador determinant del Barça. Amb tot, la satisfacció al final de la temporada no va ser completa. El FC Barcelona va caure a les semifinals de la Lliga de Campions contra el Bayern de Munic per un global de 7-0 en els dos partits. Els alemanys, de fet, van completar una de les millors temporades de la seva història en guanyar tots els títols possibles: Lliga de Campions, Lliga nacional, Copa alemanya i Supercopa alemanya. En la Copa del Rei, el Barça va ser eliminat pel Real Madrid, que en la final, jugada al seu propi estadi, va ser batut per l’Atlético de Madrid (1-2). Aquest va ser l’últim partit a la banqueta del Madrid del polèmic José Mourinho, que després d’una temporada sense guanyar cap títol important va arribar a un acord per marxar al Chelsea de Londres.
A l’estiu, el FC Barcelona va fitxar Neymar da Silva, un jove jugador internacional brasiler del Santos per una xifra al voltant dels 60 milions d’euros. No va ser aquesta la principal novetat de l’equip. Vilanova, que estava destinat a recuperar l’esperit lluitador de l’equip, va recaure de la malaltia i va renunciar al càrrec. El substitut va ser l’argentí Gerardo Daniel Tata Martino. El seu currículum inclou grans prestacions en la selecció del Paraguai i en el Newell’s Old Boys, equip amb el qual es va donar a conèixer com a jugador i que ja com a entrenador va fer campió de la Lliga argentina el 2012. En la seva estrena com a entrenador, Martino va guanyar la Supercopa d’Espanya contra l’Atlético de Madrid i va mantenir els principals signes d’identitat en el joc de l’equip intentant, sobretot, la màxima conjunció entre les dues grans figures de l’equip, Neymar i Messi.
Abans de l’arribada de Martino a Barcelona es va confirmar el fitxatge de Josep Guardiola pel Bayern de Munic, el campió d’Europa. L’entrenador català es va emportar cap a Alemanya el jove migcampista del Barça Thiago Alcántara, pel qual els alemanys van pagar 25 milions d’euros de traspàs. Guardiola va rellevar l’històric Jupp Heynckes, que es va retirar del futbol professional donant al Bayern la seva cinquena Copa d’Europa en una final jugada a Wembley contra el Borussia Dortmund (2-1).
El Reial Club Deportiu Espanyol va completar una temporada tranquil·la (13è lloc en la Lliga) després de l’arribada a la banqueta, al final del 2012, del mexicà Javier Aguirre, que va rellevar Mauricio Pochettino. Els problemes econòmics, però, van impedir a la directiva renovar el seu capità Joan Verdú, i els van obligar a traspassar un dels seus jugadors més carismàtics, el ghanès Wakaso, al Rubin Kazan per sis milions d’euros.
A la segona divisió, el Girona FC, amb un pressupost molt limitat, va protagonitzar la millor temporada de la seva història en classificar-se per al play-off d’ascens a la primera divisió, en què va caure eliminat per l’Almeria. Al final de la temporada l’entrenador Joan Francesc Ferrer, Rubi, va fitxar pel FC Barcelona com a assistent de Vilanova.
En la Lliga femenina, el FC Barcelona va aconseguir el segon títol de la seva història. La federació catalana, per la seva banda, va nomenar l’exfutbolista del Barça Gerard López nou seleccionador català absolut en substitució de Johan Cruyff, el qual va dirigir el seu últim partit el 2 de gener al camp de Cornellà-el Prat en un matx contra la selecció de Nigèria (1-1).
En l’àmbit internacional, cal remarcar el reconeixement per part de la UEFA de Gibraltar tot i la posició contrària de la federació espanyola, que va amenaçar de boicotejar algunes competicions internacionals. A la Copa Confederacions, que es va jugar al Brasil, l’equip local va obtenir la victòria en batre 3-0 Espanya en la final jugada al renovat estadi de Maracaná. En el campionat mundial de clubs, jugat a Yokohama (Japó), l’SC Corinthians del Brasil va succeir el FC Barcelona com a campió en derrotar el Chelsea en la final (1-0).
Golf
Resultats de golf
Tiger Woods va completar sis-centes seixanta setmanes com a número 1 del rànquing mundial, i al llarg de l’any va sumar dos torneigs del Campionat del Món i tres victòries més del circuit de la PGA, els quals li van permetre arribar al total de setanta-nou victòries com a professional, superant Jack Nicklaus (setanta-tres) i situant-se a només tres victòries de Sam Snead, aconseguides entre el 1936 i el 1965. En els quatre majors, Woods no va reeixir. Phil Mickelson es va imposar en l’Obert britànic i va conquerir el seu cinquè gran títol. En els altres torneigs es van estrenar l’anglès Justin Rose (Obert dels Estats Units), el nord-americà Jason Dufner (Obert de la PGA) i l’australià Adam Scott (Masters). Eduard de la Riva, golfista del Prat, va protagonitzar la millor actuació d’un jugador català professional en un major en ser 15è a l’Obert britànic.
Motor
Resultats de motociclisme
El 2013 va ser un dels anys de més èxits de la història del motociclisme català. Marc Márquez va fitxar per l’equip Repsol Honda, es va estrenar en la màxima categoria, MotoGP, i va aconseguir el campionat, un fet que el va convertir en el pilot més jove de la història en ser campió. En la segona cursa del campionat, el Gran Premi de les Amèriques, a Austin (Texas), Márquez ja va aconseguir ser el pilot més jove superant la marca del llegendari Freddie Spencer. El pilot de Castellar del Vallès Dani Pedrosa, i company de Márquez a l’equip oficial d’Honda, va ser tercer al final del campionat, darrere del mallorquí Jorge Lorenzo (Yamaha). Tant Pedrosa com Lorenzo es van queixar durant el campionat de la conducció agressiva de Márquez, el tret que, en qualsevol cas, més van apreciar els seus seguidors. En la segona categoria del mundial, Moto2, Pol Espargaró va aconseguir el seu primer títol en una temporada en la qual va passar definitivament de ser una promesa a una realitat. En la categoria de Moto3 Àlex Rins i Maverick Viñales van estar lluitant pel títol fins gairebé la darrera cursa. Al final, el triomf va ser per Viñales, seguit per Rins i el mallorquí Lluís Salom.
En els campionats internacionals de trial va continuar el domini dels pilots catalans, liderats per Toni Bou. El pilot de Montesa va engrandir el seu palmarès amb dos títols mundials més, el campionat a l’aire lliure –igualant la marca de set títols mundials de Jordi Tarrés– i en pista coberta. Comptant les dues disciplines, al final de temporada ja sumava un total de catorze títols. Laia Sanz, per la seva banda, va aconseguir el seu 13è títol mundial de trial, disciplina que va combinar amb les proves de raid –per tercer cop seguit, la primera dona en el ral·li Dakar– i d’enduro, on va guanyar el Campionat del Món. En la Copa del Món de raids Marc Coma va ser subcampió.
Resultats d’automobilisme
En la fórmula 1 l’alemany Sebastian Vettel (Red Bull) va allargar per quarta temporada seguida la seva supremacia davant dels seus principals rivals, sobretot de Ferrari, equip que va tenir en la seva plantilla els catalans Marc Gené i Pere Martínez de la Rosa com a pilots de proves. Amb el triomf en el Mundial, Vettel va igualar els quatre títols mundials d’Alain Prost. Només Juan Manuel Fangio (5) i Michael Schumacher (7) es mantenen al seu capdavant. El Gran Premi d’Espanya es va tornar a disputar al Circuit de Catalunya, a Montmeló, i el vencedor va ser l’alemany de Mercedes Nico Rosberg. Catalunya es va assegurar la continuïtat del gran premi els anys següents, després que el Govern del País Valencià no va poder renovar el seu acord amb el patró del campionat, Bernie Ecclestone.
Natació
Resultats de natació
La 15a edició del Campionat del Món es va disputar a Barcelona entre el 19 de juliol i el 4 d’agost i va reunir els millors esportistes en les especialitats de natació, natació sincronitzada, natació en aigües obertes, salts i waterpolo.
L’esport català va protagonitzar l’actuació més brillant de la seva història en diferents especialitats. Un dels moments més destacats va arribar en la final del torneig femení de waterpolo a la piscina Bernat Picornell de Montjuïc entre Espanya i Austràlia, i que va acabar amb victòria (6-8) d’un combinat estatal liderat per vuit catalanes: Laura Ester, Anna Espar, Mati Ortiz, Maica García i Jennifer Pareja (CN Sabadell), Marta Bach i Roser Tarragó (CN Mataró) i Ona Meseguer (CN Sant Andreu).
Les proves de natació i natació sincronitzada es van disputar al Palau Sant Jordi, transformat convenientment per a l’ocasió en un gran centre aquàtic. Mireia Belmonte va protagonitzar la millor actuació individual d’un català en un mundial de natació en pujar al podi en els 200 m papallona (segona) i els 200 m estils (tercera) i aconseguir una quarta posició als 400 m estils. L’equip dels Estats Units, tot i l’absència del ja retirat Michael Phelps, va dominar la major part de les proves de natació amb la jove de 16 anys Katie Ledecky com a nova estrella, amb quatre medalles d’or i dos rècords del món en els 800 m (8.13,86 min) i en els 1.500 m (15.36,35 min). Els nord-americans van tornar al seu país amb 29 medalles (13 d’or, 8 de plata i 8 de bronze), molt per davant de l’equip xinès, amb 9 medalles (5 d’or, 2 de plata i 2 de bronze).
La natació catalana va brillar també en la modalitat de sincronitzada. Ona Carbonell va obtenir 7 medalles, 4 de bronze i 2 de plata, les dues últimes en la prova d’equips al costat de Clara Basiana, Alba Cabello, Paula Klamburg, Meritxell Mas i Cristina Salvador.
Tennis
Resultats de tennis
El 2013 va ser l’any del retorn a la plenitud del manacorí Rafael Nadal. La seva lesió al genoll va quedar definitivament superada quan a París va sumar el seu vuitè triomf al Roland Garros, rècord absolut. A l’estiu també va conquerir l’Obert dels Estats Units i a l’octubre, finalment, va recuperar la posició de número 1 del món, que el 2011 li havia pres el serbi Novak Djokovic´. Entre altres victòries de Nadal, també cal destacar la del Comte de Godó i les d’Indian Wells, Cincinnati i Mont-real. Tot i perdre el número 1, Djokovic´ va completar una temporada excel·lent amb el triomf a l’Obert d’Austràlia. També va arribar a la final de Wimbledon, on va perdre contra l’escocès Andy Murray, que va acabar amb una ratxa de 77 anys sense un campió britànic a l’All England Club.
Entre els tennistes catalans, la revelació va ser el retornat Tommy Robredo, que va escalar més de 200 llocs de l’ATP amb les victòries en els torneigs de Casablanca i Umag.
En el circuit professional femení, Serena Williams es va confirmar com la jugadora més regular amb victòries al Roland Garros, a l’Obert dels Estats Units i a la Copa Masters. La francesa Marion Bartoli, de 29 anys, va anunciar la seva retirada per estrès, tot just després de conquerir el torneig de Wimbledon.
A l’equip espanyol de Copa Davis, la federació va nomenar Carles Moyà nou capità de l’equip, en substitució d’Àlex Corretja, en un curs en què el combinat no va passar de la primera volta després de ser eliminat pel Canadà.
Altres
Kilian Jornet va fer l’ascensió i el descens del Mont Blanc en temps rècord, i va completar d’aquesta manera un dels reptes fixats en el seu projecte Summits of My Life
© Summits of My Life / Sébastien Montaz-Rosset
La tragèdia va colpejar dues vegades l’alpinisme a Catalunya des de l’Himàlaia. L’alpinista lleidatà Juanjo Garra va perdre la vida en una expedició al Dhaulagiri, el setè cim més alt del planeta. El 22 de maig va caure a uns 8.000 m d’altitud i es va trencar el turmell, fet que li va impossibilitar continuar amb el descens. Els intents per rescatar-lo van ser impossibles a causa del mal temps. Al juliol, el gironí Xevi Gómez va desaparèixer després de fer el cim del Gasherbrum I (8.068 m), al Pakistan, per les males condicions meteorològiques.
El tarragoní Òscar Cadiach, en canvi, va aconseguir precisament amb el Gasherbrum I el seu 13è vuit mil i només li resta pendent el Broad Peak (8.047 m) per a completar el repte de ser el primer català en ascendir els 14 vuit mils. L’osonenc Ferran Latorre, que persegueix el mateix objectiu, va fer el cim del Cho Oyu (8.201 m), el seu novè vuit mil.
El català Kilian Jornet, per la seva banda, va fer el rècord de l’ascens i descens de dos dels grans pics dels Alps: el Mont Blanc (4.810 m) en 4.57 h, i el Cerví (4.478 m) en 2.52 h dins del seu projecte personal Summits of My Life, i va conquerir la Copa del Món de curses de muntanya, en les modalitats de skyrunning i ultra running, especialitat en què Catalunya va ser campiona per vuitena vegada en la modalitat d’equips.
Resultats d’handbol
El Campionat del Món d’handbol es va celebrar al gener a Barcelona, Granollers i altres ciutats de l’Estat espanyol. La selecció espanyola va arribar a la final del Palau Sant Jordi, en la qual es va imposar a Dinamarca (35-19), amb una actuació decisiva dels jugadors catalans. Joan Cañellas, de l’Atlético de Madrid, va ser escollit millor jugador de la final. També van intervenir en la final i en els partits anteriors Antonio García, Víctor Tomàs, Albert Rocas, Cristian Ugalde, Aitor Ariño i Viran Morros. El seleccionador espanyol, el barceloní Valero Rivera, va acceptar posteriorment una oferta per fer-se càrrec de la selecció de Qatar. Barcelona també va ser l’escenari, per primer cop fora d’Amèrica, dels X-Games, la competició d’esports extrems amb més impacte mediàtic del món.
Resultats d’hoquei
L’any va viure molts altres èxits internacionals de l’esport català. Els equips femenins del CN Sabadell i el Patí Voltregà van ser campions d’Europa de waterpolo i d’hoquei sobre patins respectivament. En hoquei, a més, el Vendrell va conquerir la Copa de la CERS i la selecció espanyola va ser campiona del món amb un equip format per nou jugadors catalans: Sergi Fernández, Carles Grau, Pedro Gil, Marc Gual, Jordi Bargalló, Jordi Adroher, Josep Selva, Enric Torner i Xavi Barroso. Va ser el cinquè mundial consecutiu.
Un altre dels esdeveniments més rellevants de l’any va ser la Copa Amèrica de vela, competició que es creà el 1851, i que enguany va arribar a la 34a edició. El duel va tenir un desenllaç inesperat a la badia de San Francisco (Califòrnia). L’embarcació OracleTeam, dels Estats Units, defensava el títol i va remuntar un 8 a 1 en contra davant de l’aspirant, el Team New Zealand .
Resultats de diversos esports
En rugbi, la UE Santboiana es va quedar a les portes del títol de Lliga en perdre la final contra el VRAC a Valladolid. A Europa, la selecció del País de Gal·les va conquerir per segon any consecutiu el Torneig de les Sis Nacions, mentre que Nova Zelanda va ser la vencedora en el Quatre Nacions.