Quan coincideix una commemoració amb una situació política determinada, la història desborda els marges de la historiografia i inunda, amb referències i interpretacions, tot l’àmbit cultural. La commemoració, el 2014, del tricentenari de la victòria de les forces borbòniques a la ciutat de Barcelona, el 1714, és una mostra d’aquest fet, tot i que els altres grans temes de la historiografia catalana continuen sent la Segona República i la guerra del 1936, així com el període de transició entre l’anterior estructura jurídica administrativa de l’Estat espanyol i l’actual.
El Museu Comarcal de Cervera va presentar l’exposició “Catalunya i la guerra de Successió”, una de les moltes activitats per a commemorar el 1714
© Museu Comarcal de Cervera / Jordi Prat
Per entendre la preponderància de la commemoració del 1714 s’han de considerar diferents factors. D’una banda, el legítim dret de les editorials i dels historiadors a tractar temes d’interès social i comercial, i de l’altra, l’interès institucional i polític a tractar i divulgar determinades lectures històriques que ajudin o dificultin la situació política actual. Així, l’any 2013 es va inaugurar el Born Centre Cultural després d’una llarga restauració del mercat del Born al barri barceloní de la Ribera, que va anar acompanyada d’una polèmica suscitada per les diferents valoracions que es van fer respecte a la conservació i al valor de les restes arqueològiques trobades en aquell indret, que deixaven palès el tractament rebut pels habitants de Barcelona de les forces d’ocupació. També es van celebrar diverses activitats i exposicions dedicades als esdeveniments vinculats a la guerra de Successió a ciutats com Terrassa, Manresa, Cardona i Cervera, ciutat on es va dur a terme l’exposició "Catalunya i la guerra de Successió".
Per apropar-nos a les darreres novetats del món de la història a Catalunya començarem per les novetats editorials del 2013, en què la derrota de Barcelona de l’any 1714 també va ser el tema central de gran part de les publicacions, com a Catalunya, nació d’Europa. 1714-2014, obra col·lectiva dirigida pel catedràtic Joaquim Albareda. Antoni Rico va publicar No tots els mals vénen d’Almansa. Una revisió crítica de la construcció dels Països Catalans. El títol fa referència a l’indret on les forces austriacistes van patir la derrota militar que va obrir el pas cap a València als exèrcits borbònics i que, juntament amb els esdeveniments polítics a Europa, va deixar el Principat i les Illes sense cap aliança, depenent exclusivament de les forces que per si mateixos poguessin mobilitzar. D’altra banda, Jordi Peñarroja també va publicar Barcelona 1713, capital d’un Estat. Al llarg de l’any, juntament amb les novetats, es van reeditar clàssics com Notícia de Catalunya (1954), de Jaume Vicens Vives, i La bandera catalana. Mil anys d’història (2010), de Jordi Albertí, un treball de caràcter divulgatiu sobre la història de la senyera. Tanmateix, i encara que potser no van tenir el mateix ressò mediàtic a casa nostra, també es van editar llibres que reflectien els idearis dels qui consideren la unitat indivisible de l’Estat espanyol cercant arguments històrics. Entre aquestes obres podem mencionar ¡Santiago y cierra, España! El nacimiento de una nación, escrit pel valencià i director de La Gaceta, José Javier Esparza.
Sense una vinculació tan evident al tema del 1714, però mantenint el Principat com a pauta investigadora, cal destacar el treball històric literari a càrrec de Llorenç Soldevila titulat Geografia literària. La Barcelona vella ; l’obra de Josep Maria Salrach, Justícia i poder a Catalunya abans de l’any mil. Estudi de la pràctica judicial al territori del Principat entre els segles IX-X, i la publicació del segon volum, i darrer, de l’obra que la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va dedicar a commemorar, el 2008, els 800 anys del naixement de Jaume I.
Entre les novetats publicades entorn dels altres grans temes de la història catalana cal destacar el treball de Borja de Riquer Alfonso XIII y Cambó. La monarquía y el catalanismo político ; el llibre d’Albert Balcells La Universitat de Barcelona i el Parlament de Catalunya durant la Guerra Civil de 1936, i l’obra del catedràtic d’història contemporània de la UAB Martín Ramos, Josep Tarradellas. La Guerra Civil (1936-1939), que segueix el personatge els anys següents als recollits per Joan Esculies a Josep Tarradellas. Dels orígens a la república (1899-1936) (2012).
També aquest any 2013 es va publicar Rastros de rostros en un prado rojo (y negro). Las Casas Baratas de Can Tunis en la revolución social de los años treinta, de Pere López, una obra que centra l’atenció en el col·lectiu humà que va habitar aquell barri de Barcelona, temàtica que, amb totes les diferències possibles, té quelcom de deutor dels plantejaments del clàssic de Francesc Candel, Els altres catalans, que va ser reeditat aquest mateix any i no és del tot aliè al tema "nacional". Enric Canals va publicar Pujol Catalunya. El consell de guerra a Jordi Pujol, on narra la detenció de l’expresident de la Generalitat de Catalunya per fer unes proclames catalanistes al Palau de la Música Catalana.
Ja més centrats en el darrer període del franquisme, va veure la llum Cárceles en llamas, de Cèsar Lorenzo, on fa un estudi de la conflictivitat carcerària durant la Transició. Aquest llibre comparteix títol i temàtica amb el que va publicar Mariano Fontrodona l’any 1978. Finalment, cal destacar el treball de Francesc Escribano, Compte enrere. La història de Salvador Puig Antich, un llibre sobre les darreries del franquisme a partir de l’execució del militant del MIL.
Altres publicacions ressenyables van ser El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI, de Josep Fontana, obra que pot ser considerada com l’actualització de la monumental i ambiciosa obra anterior del mateix autor, Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945.
El Museu d’Història de Barcelona va exposar al Saló del Tinell “Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial”
© Museu d’Història de Barcelona
Al llarg de l’any 2013 també van succeir alguns esdeveniments destacables. El Museu d’Història de Catalunya (MHC) va organitzar diverses exposicions de temàtiques variades, entre les quals cal destacar les dedicades a l’escriptor Joan Teixidor, en homenatge del centenari del seu naixement, i a Joaquim Amat-Piniella, intel·lectual antifeixista que va sofrir els camps de concentració nazis. Aprofitant el bicentenari del naixement del compositor Richard Wagner, el MHC va fer l’exposició "Richard Wagner i Adrià Gual. Els plafons perduts de l’Associació Wagneriana", on van destacar els plafons pintats per Gual per a l’Associació Wagneriana al començament del segle XX.
El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) va organitzar diverses exposicions en els diferents espais que gestiona: al Saló del Tinell, "Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial", sobre l’origen de la industrialització barcelonesa; a l’antiga fàbrica Fabra i Coats, "L’enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona", sobre la producció de microcotxes durant la postguerra, i al monestir de Pedralbes, "Murals sota la lupa. Les pintures de la Capella de Sant Miquel" i "Plantes, remeis i apotecaris. El jardí medieval del Monestir de Pedralbes", on es va recrear un hipotètic jardí medicinal per a donar a conèixer els principis bàsics de la medicina medieval.
El Museu d’Història de Girona va presentar l’exposició “Girona medieval. La clau del regne”
© Mostra Comunicació SL / Museu d’Història de Girona
Al Museu d’Història de Girona es van poder veure les exposicions "Parva Gerunda. La Girona romana", que al final d’any va tenir continuació en "Girona medieval. La clau del regne"; "Faràndula. 500 anys d’imatgeria festiva de Girona", un homenatge a la imatgeria festiva local del darrer mig mil·lenni, i una darrera, "Tres pobles... fins al 1963", dedicada al 50è aniversari de l’annexió dels municipis de Palau-sacosta, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter a la ciutat de Girona.
Pel que fa als congressos, el titulat "Espanya contra Catalunya: una mirada històrica 1714-2014", organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Estudis Històrics i dirigit per Jaume Sobrequés, va destacar tant pels acadèmics dels Països Catalans que hi van participar com per la polèmica suscitada –que va comportar que forces polítiques espanyolistes ho denunciessin davant la fiscalia–. Menys controvertits van ser els congressos de l’IEC, com per exemple la jornada "Paisatge i història a Catalunya"; la VIII Trobada Internacional d’Investigadors del Franquisme, que van organitzar el Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Fundació Cipriano García; i un congrés sobre "Migracions, canvi cultural i ciutadania a Catalunya (1920-1980)", de la Universitat de Barcelona. Coincidint amb el 800è aniversari de la batalla de Muret –derrota que va significar el final del somni occità i que va obligar a orientar definitivament la política del Casal de Barcelona cap a la Mediterrània–, l’IEC va organitzar una jornada i un congrés sobre la influència d’aquest fet històric en la literatura, la llengua i la cultura catalanes. Aquesta breu relació mostra les temàtiques que han estat d’interès acadèmic l’any 2013 i com les dinàmiques acadèmiques i institucionals responen a les realitats socials de cada moment.
També van tenir certa repercussió diverses commemoracions. La més destacada per a la cultura catalana, sense cap mena de dubte i malgrat haver tingut un ressò social més aviat escàs, va ser al gener del 2013 el centenari de la promulgació de les Normes ortogràfiques per l’Institut d’Estudis Catalans. Així com el tres-cents aniversari del tractat d’Utrecht, en virtut del qual es va cedir Menorca a la Corona Britànica.
Quant a efemèrides de caràcter literari, cal destacar el centenari de Salvador Espriu –l’autor de La pell de brau, entre molts altres llibres– i el sis-cents aniversari del naixement de Joanot Martorell –autor de Tirant lo Blanc, obra mestra de la literatura universal–. El primer es va celebrar amb homenatges, xerrades, concerts i tot tipus d’actes; mentre que el segon, malgrat la seva importància, va passar de manera més desapercebuda.
En l’apartat de decessos, cal destacar la mort del reconegut historiador i paleògraf Manuel Mundó, que va morir el 25 de desembre de 2012, i a qui l’IEC va dedicar un acte en la seva memòria el 21 de febrer de 2013. També va morir Martí de Riquer, comte de Dávalos, filòleg, gran cervantista i membre de la Reial Acadèmia de la Història espanyola.