Els processadors, com sempre, van continuar ampliant les seves prestacions, però ara ja no sembla aquest el punt més important de l’evolució de la informàtica, tot i que es dóna per descomptat. Les novetats rauen, quasi totes, en el creixent ús de les tauletes (tablets ) i els telèfons intel·ligents (smartphones ), en els seus sistemes operatius i en les seves aplicacions més populars: xarxes socials, nous jocs (també en la versió en consoles especialitzades), etc.
L’irresistible creixement d’Android
El 3 de setembre de 2013, Google va anunciar la nova versió del sistema operatiu Android 4.4, anomenada internament KitKat, que es va començar a distribuir el 31 d’octubre.
Segons dades del segon quadrimestre del 2013, Android va ser el sistema operatiu més utilitzat en les noves tauletes i telèfons mòbils intel·ligents. I amb molta diferència. Amb 187,4 milions d’unitats distribuïdes, Android va obtenir el 79,3% del mercat, cosa que va significar una taxa de creixement interanual del 73,5%. Per la seva banda, iOS d’Apple va arribar al 13,2% del mercat, amb 31,2 milions d’unitats que també van representar un creixement del 20,0% respecte a l’any anterior. Els van seguir Windows Phone amb una quota de mercat del 3,7% –gràcies als 8,7 milions d’unitats distribuïdes, que van representar el 77,6% més respecte a l’any anterior, tot i que partia d’unes xifres molt baixes– i Blackberry, que va perdre el 11,7% respecte a l’any 2012, i es va situar en quart lloc amb el 2,9% de quota de mercat (6,8 milions d’unitats). La resta de sistemes no van arribar a tenir ni tan sols un 1% del mercat.
En concret, els telèfons intel·ligents que utilitzen el sistema Android són els de Samsung (39,1% del mercat durant el segon quadrimestre del 2013), LG (6,5%), Lenovo (6,1%), Huawei (5,4%), ZTE (5,4%) i d’altres (37,5%). Els que utilitzen Windows Phone són Nokia (81,6%), Samsung (11,5%), HTC (4,6%) i Huawei (2,3%). La resta va quedar per als iPhone d’Apple.
Malgrat totes les dades, segons els informes del mes de juliol del Gardner Group, que van tenir en compte tot el parc actual de telèfons intel·ligents, es va mantenir el domini dels iPhone d’Apple amb l’iOS (58,26%), seguits per Android (25,28%), Blackberry (3,23%), Symbian (2,23%) i Windows (1,15%). Tanmateix, es va confirmar l’ascensió de l’Android.
La gran novetat també és que, a més de la seva utilització en telèfons intel·ligents, ara aquests sistemes comencen a ser emprats també en les tauletes i, llevat de l’iPad d’Apple, pràcticament totes les altres tauletes (com ha passat amb els smartphones ) adopten Android, que s’està convertint en un estàndard inesperat fa només uns quants anys.
Segons dades d’octubre, en el món dels PC va continuar clarament el domini de Microsoft (71,78% del mercat), seguit d’Apple (17,13%), Android (6,03%), Linux (1,29%) i altres (2,77%). D’entre les diverses versions del Windows de Microsoft, va dominar Windows 7 (37,27%), seguida de Windows XP (25,08%), Windows 8 (7,43%), Vista (2,41%) i d’altres (0,09%).
Facebook i la privacitat a les xarxes socials
Facebook va fer canvis per a millorar les condicions de privacitat dels usuaris adolescents
Facebook, la més popular de les xarxes socials, amb més de 1.110 milions d’usuaris a tot el món (registrats al març del 2013) i amb un creixement que continua essent de l’ordre de l’1,6% mensual, ha estat sempre acusada de fer negoci amb les informacions que els usuaris posen lliurement a la xarxa i, també, de tenir unes condicions de defecte que afavoreixen posar en perill la intimitat (privacy ) dels usuaris.
El 19 d’agost de 2013, Khalil Shreateh (de Yatta, West Bank, als territoris palestins) va descobrir un error (bug ) a Facebook que permetia posar informacions als murs d’altres usuaris sense haver-ne estat declarats "amics". Després d’un estira-i-arronsa de diverses setmanes, Facebook va corregir el problema, tot i que no va pagar a Shreateh els 500 dòlars promesos per les condicions d’ús del mateix Facebook en casos com aquest.
D’altra banda, al final del mes d’octubre, Facebook, com acostuma a fer, va canviar unilateralment les condicions de privacitat dels usuaris adolescents, unes condicions que, per defecte, són les mateixes que acaben emprant molts dels usuaris i que, per tant, condicionen la manera d’utilitzar la xarxa social en la majoria dels casos. Amb aquesta esmena, s’obre el pas a compartir fotos, comentaris i actualitzacions no tan sols amb els "amics", sinó amb tot el públic en general. Això vol dir que desconeguts i, sobretot, les empreses que recullen informacions a la xarxa per a ser utilitzades pels anunciants i les empreses de màrqueting, poden veure aquests missatges i fer-ne servir el contingut.
Twitter i la seva sortida a borsa
La sortida de Twitter a borsa, que ha estat considerada la segona millor de la història d’internet, va ser un gran èxit
© Aaron Durand / Twitter
Twitter, una xarxa social de microblogs amb missatges de text de 140 caràcters, va ser creada al març del 2006 per Jack Dorsey, Evan Williams, Biz Stone i Noah Glass. L’èxit va ser fulgurant i, l’any 2012, hi havia ja més de 500 milions d’usuaris registrats a tot el món que intercanviaven uns 340 milions de piulades (tweets ) al dia.
La novetat per al 2013 va ser la seva sortida a borsa, amb un gran èxit financer que es considera la segona millor sortida a borsa en tota la història d’internet. L’operació es va iniciar el 7 de novembre, i l’acció es va fixar a un preu de 26 dòlars. Es volien capitalitzar 2.100 milions de dòlars i es va arribar a més de 4.000 quan l’acció es va revaloritzar un 73% en les primeres hores, perquè es va cotitzar inicialment a 45,1 dòlars. Al final del primer dia la cotització va ser de 44,9 dòlars per acció.
Els analistes van considerar que l’operació havia estat un gran èxit atribuïble a com Twitter va saber explicar al gran públic el funcionament del seu negoci i, també, al fet que almenys un 8% dels nord-americans reconeixen que Twitter és la seva principal font de notícies.
Els jocs: la "vuitena generació" de consoles
Microsoft va treure al mercat la seva vuitena generació de consoles amb la Xbox One, acompanyada de les seves competidores PlayStation 4 i Wii U
© Xbox / Microsoft
Després d’uns set o vuit anys, les consoles de joc més conegudes van passar de la setena a la vuitena generació. Primer va ser la Wii U de Nintendo, que es va anunciar ja l’any passat per substituir la Wii amb gran èxit d’acceptació des del 2006. Al mes de novembre, van aparèixer al mercat la Play-Station 4 de Sony, per substituir la PlayStation 3, i la nova Xbox One de Microsoft, per substituir l’anterior Xbox 360.
Com és habitual, la vuitena generació aporta un hardware més potent, millors gràfics i, sobretot, un lligam molt més directe amb les xarxes socials, fet que ha de facilitar l’ampliació del nombre de jugadors. La de Nintendo sembla més reduïda en prestacions tècniques, però les altres dues fan servir processadors de vuit nuclis (tres en el cas de la Wii U), 8 Gb de memòria RAM (2Gb a la Wii U), 500 Gb de disc dur (8 o 32 Gb a la Wii U) i la possibilitat de llegir també discos Blu-ray, tot i que la Wii U segueix utilitzant el seu disc òptic propi (Wii U Optical Disc). Totes tres ofereixen la gestió d’una segona pantalla.
Els preus de sortida es van situar en l’ordre dels 300 (Wii U), 400 (PlayStation 4) i 500 (Xbox One) dòlars. Una diferència essencial és l’aparent manca de compatibilitat amb versions anteriors que es produeix tant en la PlayStation 4 com en la Xbox One. Tot i que la majoria dels jocs més populars es troben quasi a les tres noves consoles, cadascuna es distingeix, en realitat, per les seves característiques tècniques i per diversos jocs exclusius i propis.
Els nous jocs per a telèfons mòbils intel·ligents
A més de les consoles especialitzades en jocs i dels videojocs amb ordinador, recentment han aparegut jocs nous, molt simples i terriblement addictius, per a ser emprats en tauletes i, molt especialment, en els ja tan omnipresents telèfons mòbils intel·ligents.
L’Angry Birds va ser un dels primers jocs de gran èxit per a telèfons mòbils intel·ligents
© Rovio Mobile
El primer joc famós d’aquesta mena va ser possiblement Angry Birds, de l’empresa Rovio Mobile, que va sorgir a la plataforma iOS d’Apple al desembre del 2009. A partir de l’inesperat èxit inicial d’un simple joc d’apuntar uns ocellets situats en diverses estructures per enderrocar-les i, fent-ho, aconseguir punts, se’n van fer moltes versions i, fins i tot, jocs de taula i una sèrie de televisió (Angry Birds Toons ) que es va començar a emetre a Finlàndia el 16 de març de 2013.
El fenomen del 2013, però, va ser el Candy Crush, de l’empresa King, amb seu central a Londres, però amb un centre de producció molt important a Barcelona. El joc es va començar a distribuir a l’abril del 2012 a través de Facebook, i set mesos després ja es va poder descarregar als telèfons intel·ligents. El nombre d’usuaris de la versió actual, Candy Crush Saga, és superior als 45 milions, i al març del 2013 va superar a Facebook l’èxit de Farmville 2, l’anterior joc amb més èxit en aquesta xarxa social.
El joc és molt simple i, a causa de la seva simplicitat, la seva agilitat, els colors i tota mena d’aspectes molt estudiats, és addictiu. Es tracta de fer combinacions en línia o en forma de T de diversos caramels iguals en nombre de 3, 4 o 5 i, també, d’eliminar, en el temps assignat, una mena de caramels concrets (amb o sense gelatina, caramels especials, etc.). El joc consisteix a anar superant diversos nivells, dels quals hi ha centenars.
El Candy Crush Saga és un molt bon exemple de la nova forma de comercialització o monetarització dels jocs en aquest àmbit. El joc es pot descarregar de manera completament gratuïta, i el negoci consisteix a vendre al jugador, quan aquest no aconsegueix superar un determinat nivell, noves eines o trucs que l’ajudaran a superar el nivell i accedir al següent, a comprar i compartir vides amb els "amics" de Facebook, etc. Cada compra acostuma a tenir un preu d’uns 0,89 dòlars.
Els usuaris estan monitoritzats, i l’empresa sap quins són els nivells més difícils –i que són els que li generen més diners– i així va revisant la seva política de nous nivells i, també, de nous jocs de cara al futur.
Bitcoin: la nova moneda virtual
El bitcoin (identificat amb la sigla BTC o amb el símbol ฿) és una nova moneda digital virtual que es va teoritzar l’any 2008 i que durant el 2013 va experimentar un extraordinari creixement de valor.
El 2008, un desconegut Satoshi Nakamoto va publicar a internet un article amb el títol "Bitcoin: A Peer to Peer Electronic Cash System", on es dissenyava el protocol criptogràfic bitcoin. Era l’intent de crear una nova moneda virtual electrònica i digital gestionada per iguals (peer to peer : P2P), a l’estil del vell Napster, que va iniciar la distribució popular de música i altres continguts. L’any 2009 es va iniciar el projecte, i el 2012 es va crear la Bitcoin Foundation, amb la missió de crear estàndards, protegir i promoure l’ús de la criptografia bitcoin per al benefici dels usuaris a tot el món. La moneda virtual bitcoin es crea amb un procés anomenat de "mineria", que exigeix una gran quantitat de potència de càlcul que no està a l’abast de tothom. S’han fet diverses proves i encara que hi ha qui diu que el sistema criptogràfic pot tenir algun problema, sembla que les proves no han estat definitives i els errors (com el detectat el 6 d’agost de 2010) han estat corregits. La gestió P2P del sistema en garanteix també la seguretat.
Tot i que s’han fet recerques, no s’ha descobert el nom o noms de qui s’amagava sota el pseudònim de Satoshi Nakamoto, i, sigui qui sigui, l’any 2011 va anunciar que es desvinculava del projecte.
El sistema té un límit de 21 milions de bitcoins en circulació com a màxim i el 2013 hi va haver uns 11 milions de bitcoins en circulació. Aquesta escassetat dissenyada provoca que el valor del bitcoin pugui augmentar granment. Tanmateix, la cotització del bitcoin ha estat sempre molt baixa, fins el 2013, any que va experimentar un creixement desmesurat, que ha portat a pensar a molts que es tracta d’una altra bombolla especulativa. L’any 2011 va acabar amb una cotització 2 $/BTC –tot i que al mes de juny va tenir un pic de 31 $/BTC–, i al cap d’un any es va situar en els 13 $/BTC. Al novembre del 2013 es va registrar un canvi de 900 $/BTC amb un creixement al llarg de l’any de, pràcticament, el 7.000%.
El bitcoin es fa servir en diversos comerços de la xarxa i entre algunes organitzacions, entre les quals hi ha Wikileaks –l’organització va començar a acceptar donatius en bitcoins al juny del 2011– i Electronic Frontier Foundation.