L’any 2013, segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT-IEC, es van superar els 10 milions de parlants de català als territoris de llengua catalana, és a dir, el 72,5% del total de població. Les dades també indiquen que 12,8 milions de persones (91,7%) entenen el català, 7,3 milions (52,6%) el saben escriure i 4,4 milions d’habitants el tenen com a llengua inicial. Així, resulta un índex de 2,32 parlants per cada parlant inicial de català, xifra que indica un important índex d’atracció de nous parlants de la llengua. En l’àmbit europeu, la llengua catalana va ocupar la setzena posició entre les llengües amb més parlants a la Unió Europea, fet que la va convertir en la llengua no oficial de la UE amb més parlants i en la setena en nombre de parlants que la tenen com a segona llengua. D’altra banda, alguns estudis recents sobre els usos lingüístics a Twitter també van destacar la visibilitat del català en l’àmbit mundial, ja que hi ocupa la dinovena posició.
Dels fets amb més rellevància sociolingüística ocorreguts durant l’any van destacar els relacionats amb el paper del català en els sistemes educatius. Anteriorment aquest fet havia tingut controvèrsies pròpies en cada territori, però la proposta de reforma educativa del Govern del Partit Popular (LOMCE), coneguda com Llei Wert, va provocar un rebuig compartit, perquè la proposta relegava el català d’assignatura troncal a especialització optativa.
A Catalunya, el Parlament va votar a favor de la insubmissió davant la LOMCE, per considerar que envaeix competències autonòmiques, mentre que el Tribunal Superior va emetre una sentència perquè la docència en una aula s’adaptés si un alumne demanava atenció en castellà. Amb tot, a la ciutat de Barcelona només set alumnes es van acollir a aquesta possibilitat. També el Tribunal Superior va ratificar la suspensió cautelar del reglament lingüístic de les Diputacions de Lleida (2010) i de Girona (2011), a instàncies d’un recurs presentat per Convivència Cívica Catalana, perquè considerava "preferent" l’ús del català en aquestes administracions.
Al País Valencià, el Govern va continuar desenvolupant el Decret de plurilingüisme en l’ensenyament, que ja va afectar 90.000 alumnes de primària. En la majoria dels casos es va traduir en l’ensenyament amb una llengua dominant segons la línia, dues assignatures impartides en l’altra llengua oficial i una altra assignatura en anglès. Es va denunciar la manca de recursos per a complir els terminis previstos per a la implantació de l’anglès, així com el detriment que significava per a la llengua pròpia. El Govern valencià també va dictar una ordre sobre el coneixement del valencià per part dels mestres, amb un termini de 4 anys per a acreditar-lo, deficiència que afectava el 17% del cos. Escola Valenciana va continuar denunciant la manca d’oferta suficient de línies en valencià per a la demanda existent (126.000 alumnes), i en alguns casos es van denunciar mesures de reducció de places i canvis de línia en el transcurs del curs en algunes de les escoles més significatives d’Alacant i de València. El Tribunal Superior va requerir, per primera vegada en la història, que s’implantessin línies en valencià en algunes poblacions, i es va demandar la Conselleria d’Educació perquè incomplia les sentències. El Tribunal Superior va avalar el títol de Filologia Catalana per a acreditar coneixements de valencià i es va sumar a la quarantena llarga de sentències en aquesta línia. Amb tot, el PP valencià va intentar, amb l’oposició de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), aprovar una exigència a la Real Academia Española (RAE) per a esborrar la filiació lingüística catalana del valencià. Amb relació a l’AVL, el Govern va proposar la reducció de vint-i-un membres a onze en la institució, amb l’oposició de la resta de l’arc parlamentari; mentre que l’AVL va signar convenis de col·laboració amb la Xarxa Vives d’Universitats per a potenciar l’ús de la llengua.
A les Illes Balears es van rebutjar de manera generalitzada les propostes d’una reforma pròpia del Govern balear, que va aprovar el sistema de tractament integrat de llengües (TIL), conegut com el decret de trilingüisme, en què es va forçar els centres d’educació obligatòria a reduir la presència del català en la docència amb l’objectiu d’impartir un terç de les assignatures en castellà, un terç en català i un terç en anglès. La implantació d’aquest decret va desembocar en diferents mobilitzacions, que tenien com a epicentre una vaga indefinida del professorat que es va allargar durant tres setmanes i va suscitar un important suport social arreu del territori. D’altra banda, el Tribunal Constitucional va ratificar la supressió del requisit lingüístic de conèixer el català per part dels funcionaris públics, aprovada pel Govern balear un any abans. En l’àmbit municipal, es va aprovar de manera definitiva la versió bilingüe del topònim Maó/Mahón, que es va sumar al ja aprovat Palma de Mallorca.
A la Franja, la coalició del PP i del Partido Aragonés (PAR) va aprovar una nova Llei de llengües a Aragó, que derogava l’anterior, aprovada l’any 2009 pel PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA). La nova proposta no garantia l’alfabetització generalitzada en català, suprimia la denominació de català i la va definir com llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat autònoma (LAPAO), requeria la seva estandardització mitjançant una única acadèmia per al català i per a l’aragonès, aliena a l’IEC, i suprimia el Consell de les Llengües. La nova norma va provocar una oposició frontal dels consells comarcals i els ajuntaments de la Franja, de tota l’oposició política aragonesa i de la resta de territoris de llengua catalana. Amb tot, el Govern d’Aragó va continuar subscrivint els convenis per a l’ensenyament del català amb la Generalitat de Catalunya i va convocar places de professor de català. La llei va ser recorreguda davant el Tribunal Constitucional.
A la Catalunya del Nord, l’Ajuntament de Perpinyà va continuar desenvolupant un conveni amb institucions catalanes per a formar lingüísticament els seus treballadors. Tot i així, no van transcendir accions, ni del Consell General dels Pirineus Orientals, ni del Consell de la Regió Llenguadoc−Rosselló, que desenvolupessin les declaracions oficials que s’havien aprovat fa anys a favor del català. El Govern socialista francès va aprovar una reforma de l’educació en què es reconeixia per primera vegada l’ensenyament bilingüe. Això no obstant, des d’alguns sectors es va dubtar sobre les possibilitats de desenvolupament efectiu de la llei. Alguns problemes de finançament van provocar el tancament de l’escola d’immersió Comte Guifré a Perpinyà i de l’escola de Càldegues. Per contra, també a l’Alta Cerdanya, l’escola de Sallagosa es va ampliar al segon curs de primària gràcies a un projecte de micromecenatge, i l’assignatura de català es va mantenir en el sistema escolar públic gràcies al finançament dels municipis, del Departament dels Pirineus Orientals i de la Regió Llenguadoc−Rosselló.
A l’Alguer, l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya van desenvolupar una campanya per al foment de l’ús de la llengua, i la província de Sàsser va finançar el manual de conversa L’alguerès, una llengua per treballar per a la promoció de la llengua en futurs treballadors relacionats amb el turisme, la restauració i el comerç. Guido Sari va presentar el llibre El català de l’Alguer: una llengua en risc d’extinció . Al Carxe, l’AVL va preparar una publicació sobre la toponímia i va desenvolupar dos cursos de català.
En el marc de les col·laboracions entre territoris, l’AVL va intensificar la relació amb l’Institut Ramon Llull en l’organització conjunta de cursos. El protocol de col·laboració en matèria de política lingüística de catalans, gallecs i bascos es va reprendre amb l’acord per demanar el reconeixement de les acreditacions de traductors jurats i el seguiment sobre l’acompliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Les reunions no van tenir, aquest cop, la presència de les Illes Balears.
La Comissió de Cultura del Parlament Europeu va incloure el català entre les llengües amenaçades
© Parlament Europeu
En el marc europeu, la incorporació de Croàcia a la Unió Europea va anar acompanyada de l’adopció del croat com a llengua oficial, mentre que el català va continuar sense ser reconegut oficialment, a pesar de tenir a la UE més del doble de parlants que aquesta altra llengua. Amb tot, la Comissió de Cultura del Parlament Europeu va incloure el català entre les llengües amenaçades. També es van denunciar diferents casos de discriminació lingüística, com el d’un ciutadà valencià que va ser denunciat per desobediència perquè s’havia expressat en català.
En el camp audiovisual, el fet més important va ser l’anul·lació que va fer el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) de l’ERO a Ràdio Televisió Valenciana, pel qual s’havia acomiadat 1.131 treballadors. Com a resposta, el Consell de la Generalitat Valenciana va tancar els canals públics de televisió i ràdio valencians. En contra d’aquesta mesura es van convocar manifestacions multitudinàries a València, Alacant i Castelló, i es va emetre una programació especial feta pels treballadors. D’altra banda, els tribunals van obligar el Consell a tornar els diners de les multes imposades a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) per la repetició del senyal de TV3 al País Valencià. Malgrat un acord de reciprocitat signat al mes d’abril entre els governs valencià i català, que incloïa la demanda valenciana d’ampliació d’espai radioelèctric i la censura del terme País Valencià a TV3, aquest no es va portar a terme, entre d’altres, pel tancament de Canal 9. Amb tot, el Govern valencià també va anunciar que no es permetria el retorn de les emissions de TV3 al País Valencià argüint que no es respectaven els "signes d’identitat valencians". TV3 només es va seguir veient a les Illes Balears, Andorra, la Franja i la Catalunya del Nord. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va anunciar retallades econòmiques importants així com la clausura d’algunes corresponsalies, com la de Perpinyà. El comitè d’empresa d’IB3 també va denunciar la supressió dels serveis de correcció lingüística en els informatius.
Pel que fa a la premsa, el Diari de Balears i el diari Ara es van fusionar en una única capçalera, Ara Balears . A internet, el domini .cat es va aproximar als 70.000 registres i es va convertir en el segon domini amb més creixement en l’àmbit mundial. Enciclopèdia Catalana va estrenar un nou web, enciclopèdia.cat, que va agrupar en un únic cercador els continguts de la Gran enciclopèdia catalana (GEC) i el Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC), que sumaven, respectivament, 320.000 i 400.000 entrades. La Viquipèdia va superar els 415.000 articles en català. Softcatalà va llançar la versió 2.2 del Catalanitzador, per a facilitar l’ús del català en el programari, i Blackberry va incorporar el català en el seu sistema operatiu.
Termes normalitzats pel Consell Superior del TERMCAT (2013)
admetre v tr INFORMÀTICA Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció.
aleví m PEIXOS Salmònid en estat larvari.
aleví postvesiculat m PEIXOS Salmònid en estat larvari que ja ha absorbit el vitel i comença a alimentar-se de petits organismes i a desplaçar-se amb facilitat.
aleví vesiculat m PEIXOS Salmònid en estat larvari que encara s’alimenta de vitel i es desplaça poc.
anime m DIBUIXOS ANIMATS Gènere de dibuixos animats d’origen japonès, sovint relacionat amb el manga o els videojocs, que es caracteritza per la complexitat de la trama, per la fantasia i per la possibilitat d’incloure escenes de violència o de sexe, dirigit a un públic de franges d’edat diferents segons cada producte.
anime m DIBUIXOS ANIMATS Pel·lícula o sèrie de dibuixos animats del gènere anime.
arrossegar v tr INFORMÀTICA Moure de lloc un element de la pantalla desplaçant la punta del dit que hi fa pressió.
artefacte m IMATGE I SO Defecte d’una imatge o d’un senyal d’àudio causat per una limitació tècnica durant les fases d’enregistrament, emmagatzematge o processament.
aspecte-i-sensació m INTERNET Conjunt de característiques de tipus sensorial, especialment visuals, i de comportament d’una interfície d’usuari.
atenció a la cronicitat f SALUT PÚBLICA Conjunt d’estratègies destinades a atendre les persones que tenen problemes de salut crònics o en poden tenir.
atenció intermèdia f SALUT PÚBLICA Atenció sanitària multidisciplinària limitada en el temps que combina elements de l’atenció especialitzada i de l’atenció primària, amb l’objectiu d’evitar hospitalitzacions o reduir-ne la durada i promoure la independència del pacient.
autocura f EQUIPAMENT I MATERIAL MÈDIC Conjunt d’accions que, a partir de l’apoderament, duu a terme una persona per al seu benestar i la seva salut.
barrera alveolocapil·lar f APARELL RESPIRATORI Conjunt molt fi d’estructures superposades que, durant el procés de respiració, permet l’intercanvi gasós entre l’aire alveolar i la sang dels capil·lars del pulmó sense que la sang o algun dels seus components passi als alvèols.
bioxip m BIOLOGIA MOLECULAR Instrument d’anàlisi consistent en un conjunt de mostres, sovint molècules, disposades de manera ordenada, formant files i columnes, sobre un suport sòlid de petites dimensions, generalment de vidre, plàstic o silici, que permet estudiar simultàniament un gran nombre d’interaccions biològiques.
bioxip m BIOLOGIA MOLECULAR Suport sòlid de petites dimensions, generalment de vidre, plàstic o silici, preparat per a la disposició ordenada, formant files i columnes, d’un gran nombre de mostres biològiques, sovint molècules, destinades a anàlisi.
bioxip de DNA m GENÈTICA Bioxip que s’utilitza per a l’anàlisi de fragments de DNA, especialment per a la identificació i la seqüenciació de mostres de DNA i per a l’estudi de l’expressió gènica.
bioxip de proteïnes m BIOLOGIA MOLECULAR Bioxip que s’utilitza per a l’anàlisi de proteïnes.
bishojo [ja] m DIBUIXOS ANIMATS Manga en què els personatges protagonistes són noies atractives i sensuals, dirigit bàsicament a un públic masculí.
bishonen [ja] m DIBUIXOS ANIMATS Manga en què els personatges protagonistes són nois de característiques andrògines, atractius i sensuals, dirigit bàsicament a un públic femení.
bràquet m ESTOMATOLOGIA Cadascun dels dispositius ortodòntics que s’adhereixen a l’esmalt de la superfície vestibular o lingual de les dents com a guia d’un arc de filferro que exerceix força sobre les dents amb la finalitat de provocar-ne el moviment i redreçar-les.
bugui d’estel m ESPORTS Vehicle recreatiu de tres rodes que es pilota amb els peus i es desplaça estirat per un estel de tracció generalment fixat al pilot amb un arnès.
bugui d’estel m ESPORTS Esport consistent en la realització de curses, generalment a la platja, amb un bugui d’estel.
calendari de conservació m ARXIVÍSTICA Instrument de gestió documental que estableix el període de conservació i la disposició dels diferents tipus de documents d’una organització.
captura f BIBLIOTECONOMIA, DOCUMENTACIÓ i ARXIVÍSTICA Acció d’incorporar un document, especialment un document electrònic, dins el sistema de gestió documental.
captura f INFORMÀTICA Acció d’obtenir dades externes, especialment imatges o sons, i incorporar-les a l’ordinador, o d’enregistrar un estat específic o una imatge concreta d’un programa.
captura f INFORMÀTICA Resultat de capturar dades externes, o un estat específic o una imatge concreta d’un programa.
capturar v tr INFORMÀTICA Obtenir dades externes, especialment imatges o sons, i incorporar-les a l’ordinador, o enregistrar un estat específic o una imatge concreta d’un programa.
capturar v tr BIBLIOTECONOMIA, DOCUMENTACIÓ I ARXIVÍSTICA Incorporar un document, especialment un document electrònic, dins el sistema de gestió documental.
centralització de tresoreria f FINANCES Gestió conjunta dels diversos comptes bancaris d’una empresa o organització amb l’objectiu d’optimitzar-ne globalment els saldos.
ciències de laboratori clínic f pl MEDICINA CLÍNICA Disciplina que, mitjançant tècniques fonamentalment de la química i la biologia, estudia in vitro les propietats biològiques de mostres de sang, orina o altres líquids o de teixits corporals, per a la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic, el control del tractament i el coneixement de les malalties.
clampar v tr CIRURGIA Obstruir un vas sanguini o el tub digestiu per mitjà d’un clamp per interrompre-hi temporalment la circulació o evitar el vessament de matèria intestinal, respectivament.
clampatge m CIRURGIA Acció de clampar.
classe inversa f PEDAGOGIA Aprenentatge mixt en què els alumnes accedeixen als continguts formatius fora de l’aula, per mitjà de materials digitals sovint en format audiovisual, i durant les hores de presència a l’aula reben atenció personalitzada i realitzen activitats pensades per a consolidar els coneixements.
clip m CIRURGIA Instrument quirúrgic en forma de pinça, aproximadament entre 2 i 12 mil·límetres, generalment de titani o de cobalt, que s’utilitza per a obstruir de manera permanent un aneurisma o un conducte, sovint un vas sanguini.
clipar v tr CIRURGIA Obstruir de manera permanent un aneurisma o un conducte, sovint un vas sanguini, per mitjà d’un clip.
clipatge m CIRURGIA Acció de clipar.
cokrigatge m ESTADÍSTICA Krigatge en què per a la interpolació de les dades d’una variable s’utilitza una variable auxiliar amb més densitat de mostreig i altament correlacionada amb la variable que es vol interpolar.
comorbiditat f PATOLOGIA GENERAL Coincidència en una persona d’un o més problemes de salut crònics addicionals a un altre problema de salut, sovint també crònic, que es considera principal o que és l’objecte d’estudi.
concentració efectiva 50 f BIOQUÍMICA Estimació estadística de la concentració necessària d’una substància en un medi particular per a produir un determinat efecte sobre la meitat dels organismes d’una població que hi ha estat exposada en condicions definides.
concentració letal 50 f BIOQUÍMICA Estimació estadística de la concentració necessària d’una substància en un medi particular per a produir la mort de la meitat dels organismes d’una població que hi ha estat exposada en condicions definides.
conciliació terapèutica f SANITAT Revisió de la medicació d’un pacient efectuada després d’un trasllat o d’una transició assistencial, amb l’objectiu de resoldre discrepàncies entre els criteris de prescripció de diferents professionals sanitaris.
condició física f GIMNÀSTICA Estat general de la capacitat física i psicomotora d’una persona.
conservació f ARXIVÍSTICA Fet de mantenir actiu un document en l’arxiu de gestió corrent.
contingut de marca m PUBLICITAT Contingut informatiu, d’entreteniment o lúdic produït o promogut per una marca, que pot ser d’interès per al seu públic objectiu, en què se solen reflectir els valors de la marca.
convivial adj SOCIOLOGIA Dit d’una situació que causa plaer, especialment un àpat, pel fet que s’esdevé en companyia d’altres persones.
convivial adj SOCIOLOGIA Que es fonamenta en els valors humans de llibertat individual, participació, equitat i solidaritat, i en el rebuig al predomini abusiu de la productivitat industrial.
convivialitat f SOCIOLOGIA Satisfacció que senten diverses persones pel fet d’estar juntes, que es manifesta especialment en el plaer de compartir un àpat.
convivialitat f SOCIOLOGIA Qualitat de la societat que es fonamenta en els valors humans de llibertat individual, participació, equitat i solidaritat, i en el rebuig al predomini abusiu de la productivitat industrial.
cosplay [en] m DIBUIXOS ANIMATS Pràctica consistent a disfressar-se d’un personatge de ficció d’un còmic, un videojoc o una pel·lícula d’animació, especialment dels gèneres del manga i l’anime, sovint en el marc d’una fira o d’un altre esdeveniment públic.
criança positiva f PSICOLOGIA EVOLUTIVA Educació dels infants en el context familiar basada en el respecte i el reconeixement de la individualitat i en un tracte afectiu i no violent dins un marc de normes i valors, que té com a objectiu potenciar la seguretat i l’autonomia progressiva de l’infant i contribuir al seu desenvolupament integral.
cronicitat f SANITAT Conjunt de problemes de salut crònics i dels efectes que produeixen sobre les persones, el seu entorn, el sistema sanitari i la societat en general.
cupcake [en] m PRODUCTES DE PASTISSERIA Pastís rodó individual, de vegades farcit, que es cobreix per la part superior amb una capa dolça, generalment de sucre i clara d’ou, fondant o crema de mantega, i es decora sovint amb motius comestibles, originari de la pastisseria anglosaxona.
despinçar v tr INFORMÀTICA Tocar una zona de la pantalla amb la punta de dos dits o més fent el moviment de descloure’ls sense deixar de mantenir el contacte amb la superfície i exercint-hi una certa pressió.
desprescripció f MEDICINA CLÍNICA Retirada planificada d’un medicament a una persona amb un o més problemes de salut crònics, generalment d’edat avançada i en situació de polimedicació, com a conseqüència d’una revisió de la medicació.
dispersió f FÍSICA Desviació de la trajectòria original que experimenten les partícules en moviment o les ones, en funció de la seva energia, com a conseqüència de la interacció amb el camp de forces d’una partícula.
dispersió de raigs X en angles petits f FÍSICA Tècnica consistent a provocar la dispersió de raigs X en un angle petit, generalment entre 0° i 10°, amb l’objectiu d’obtenir informació estructural sobre la matèria que la produeix, des d’una escala micromètrica fins a una escala nanomètrica.
dispersió en angles petits f FÍSICA Tècnica consistent a provocar la dispersió de la radiació o de les partícules d’un feix en un angle petit, generalment entre 0° i 10°, amb l’objectiu d’obtenir informació estructural sobre la matèria que la produeix, des d’una escala micromètrica fins a una escala nanomètrica.
dispersió endavant f FÍSICA Dispersió en què les partícules o les ones experimenten una desviació amb un angle inferior a 90° respecte de la trajectòria original.
disposició f ARXIVÍSTICA Tractament que es dóna a un document que ha deixat de ser d’utilització corrent i per al qual ha vençut el període establert de conservació dins el sistema de gestió documental intern.
disposició de pins f ELECTROTÈCNIA Manera com estan col·locats els pins d’un dispositiu electrònic.
disposició de pins f ELECTROTÈCNIA Descripció, sovint en forma de diagrama, de la manera com estan col·locats els pins d’un dispositiu electrònic i de la funció que té cadascun.
dosi efectiva 50 f BIOQUÍMICA Estimació estadística de la dosi necessària d’un agent químic o físic per a produir un determinat efecte sobre la meitat dels organismes d’una població que hi ha estat exposada en condicions definides.
dosi letal 50 f BIOQUÍMICA Estimació estadística de la dosi necessària d’un agent químic o físic per a produir la mort de la meitat dels organismes d’una població que hi ha estat exposada en condicions definides.
edatisme m SERVEIS SOCIALS Actitud discriminatòria envers una persona com a conseqüència de la seva edat, especialment en el cas d’una persona d’edat avançada.
edatisme m MEDICINA CLÍNICA Actitud discriminatòria envers un pacient consistent a abstenir-se d’aplicar-li mitjans diagnòstics o terapèutics que li serien beneficiosos a causa exclusivament de la seva edat avançada.
entreteniment de marca m PUBLICITAT Contingut de marca que té com a objectiu l’entreteniment.
epigenètic -a adj GENÈTICA Relatiu als canvis hereditaris d’expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA.
epigenètica f GENÈTICA Branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d’expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA.
esclafit m METEOROLOGIA Corrent d’aire descendent molt violent associat a fenòmens convectius que en arribar a prop del sòl s’expandeix hortizontalment a gran velocitat.
escúter de mobilitat m SERVEIS SOCIALS Vehicle elèctric de tres o quatre rodes, amb manillar, un sol seient regulable proveït de respatller i braços, i una base per a posar-hi els peus, destinat a persones amb mobilitat reduïda.
esmolt m PEIXOS Salmònid jove que ha superat el procés d’adaptació per a poder migrar per primera vegada al mar.
esmoltificació f PEIXOS Transformació física, fisiològica i de comportament que experimenten els salmònids joves just abans de fer la migració del riu al mar, que els permet adaptar-se al nou medi de vida.
esquí d’estel m ESPORTS D’AVENTURA Esport d’hivern consistent a lliscar i fer salts i acrobàcies sobre uns esquís o una planxa de neu aprofitant la força d’un estel de tracció al qual va lligat l’esportista.
esquí de cable m ESQUÍ NÀUTIC Modalitat d’esquí nàutic en què l’esportista és arrossegat per una corda de tracció d’un teleesquí nàutic.
estratègia multipalanca f SANITAT Atenció a la cronicitat mitjançant un conjunt d’intervencions simultànies i coordinades, concentrades en una població i un territori determinats, amb l’objectiu d’obtenir un efecte multiplicador dels resultats.
familiarisme m SOCIOLOGIA Forma de funcionament social en què la família constitueix un element crucial de reproducció i estructuració, tendeix a vertebrar la societat en conjunt i és la institució principal que proveeix les persones de benestar i protecció social.
familiarisme amoral m SOCIOLOGIA Familiarisme en què la família és l’únic centre de solidaritat i responsabilitat moral per a l’individu, i en què l’interès de la família és el criteri que defineix la seva orientació envers les col·lectivitats d’ordre suprafamiliar.
familiarista adj SOCIOLOGIA Relatiu al familiarisme.
fansub m DIBUIXOS ANIMATS Còpia d’un producte audiovisual, sovint una sèrie televisiva, un anime o un videojoc, subtitulada en una llengua diferent de l’original per seguidors amateurs.
fanzín m PREMSA Publicació de temàtica cultural, de poca difusió i feta amb pocs mitjans, generalment per aficionats, que sovint està dedicada a la música, el cinema, el còmic o la ciència-ficció.
fer doble toc [sobre/damunt/en/a] v prep INFORMÀTICA Pressionar breument dues vegades seguides una zona de la pantalla amb la punta del dit.
fer girar els dits v intr INFORMÀTICA Moure circularment, en qualsevol direcció, la punta d’un dit o més situats sobre una zona de la pantalla, sense perdre el contacte amb la superfície.
fer lliscar el dit v intr INFORMÀTICA Desplaçar lleugerament la punta del dit per la pantalla, en sentit horitzontal o vertical.
fer un toc [obre/damunt/en/a] v prep INFORMÀTICA Pressionar breument una zona de la pantalla amb la punta del dit.
fer un toc llarg [obre/damunt/en/a/] v prep INFORMÀTICA Pressionar de manera sostinguda una zona de la pantalla amb la punta d’un o més dits.
fitnes m GIMNÀSTICA Conjunt de practiques físiques, dutes a terme generalment en un centre esportiu, que juntament amb uns hàbits alimentaris i terapèutics adequats tenen com a objectiu aconseguir una bona condició física.
fregar v tr INFORMÀTICA Desplaçar repetidament per la pantalla un dit o més en posició plana, en un i altre sentit i sense perdre el contacte amb la superfície.
funga f BOTÀNICA Conjunt dels diferents fongs que creixen espontàniament en una regió o en un ambient determinats.
futtennis m ESPORTS DE PILOTA Esport de pilota practicat entre dos jugadors o entre dos equips de dos o tres jugadors en una pista de joc rectangular dividida transversalment per una xarxa d’un metre d’altura, que consisteix a fer botar la pilota al camp contrari llançant-la per sobre de la xarxa amb un cop de qualsevol part del cos, excepte els braços o les mans, i intentant que l’equip contrari no pugui tornar-la.
guia de pràctica clínica f MEDICINA CLÍNICA Conjunt de recomanacions basades en l’evidència científica i desenvolupades de manera sistemàtica per a ajudar el personal sanitari i els pacients en la presa de decisions a l’hora d’atendre un problema de salut en circumstàncies clíniques específiques.
hentai m DIBUIXOS ANIMATS Subgènere de manga de contingut eròtic o pornogràfic en què l’estil de dibuix destaca les característiques sexuals dels personatges, dirigit a un públic adult, especialment masculí.
hospitalització domiciliària f SANITAT Atenció intermèdia consistent en la prestació de cures complexes en el domicili del pacient.
imputació f ESTADÍSTICA Acció d’imputar un valor a una variable de la qual no es tenen dades.
imputació externa f ESTADÍSTICA Imputació en què el valor assignat correspon al valor d’una variable d’un conjunt de dades diferent del conjunt de dades de treball.
imputació interna f ESTADÍSTICA Imputació en què el valor assignat correspon al valor d’una variable del mateix conjunt de dades de treball.
imputar v tr ESTADÍSTICA Assignar un valor a una variable de la qual no es tenen dades, a fi d’evitar que prengui un valor per defecte o que quedi sense valor.
infermer d’enllaç | infermera d’enllaç m, f PROFESSIONS Infermer encarregat de promoure la interrelació dels diferents àmbits assistencials per a garantir que es continua prestant assistència al pacient quan és transferit d’una ubicació a una altra o d’un àmbit assistencial a un altre.
institucionalització f SERVEIS SOCIALS Fet de fer entrar una persona en un centre residencial, generalment per un període de temps llarg o de manera permanent.
institucionalitzar v tr SERVEIS SOCIALS Fer entrar una persona en un centre residencial, generalment per un període de temps llarg o de manera permanent.
joc de marca m PUBLICITAT Videojoc produït o promogut per una marca en què l’escena està protagonitzada per aquesta marca.
joc de registres m INFORMÀTICA Conjunt de dades estructurades corresponent al resultat d’una consulta sobre una o diverses taules d’una base de dades relacional.
josei m DIBUIXOS ANIMATS Subgènere de manga en què l’argument se centra en experiències femenines de la vida quotidiana i els temes amorosos es tracten d’una manera realista, dirigit a un públic femení adult.
kodomo m DIBUIXOS ANIMATS Subgènere de manga en què destaquen els continguts de tipus infantil i familiar, sovint amb un to moralista, dirigit a un públic infantil.
krigatge m ESTADÍSTICA Interpolació estocàstica que fa servir la variància mínima dels errors d’interpolació com a criteri de millor estimació lineal no esbiaixada.
laboratori clínic m MEDICINA CLÍNICA Laboratori especialitzat en la realització d’anàlisis clíniques.
manga m DIBUIXOS ANIMATS Gènere de còmic d’origen japonès, sovint en blanc i negre i amb un sentit de lectura de dreta a esquerra en cada pàgina, que es caracteritza per personatges de gran expressivitat i ulls molt grossos, fons poc detallats, un estil cinematogràfic i l’ús abundant d’onomatopeies.
manga m DIBUIXOS ANIMATS Còmic del gènere manga.
mangaka m, f DIBUIXOS ANIMATS Autor de còmics del gènere manga.
màrqueting de continguts m PUBLICITAT Estratègia de màrqueting consistent a crear i difondre continguts rellevants per al públic objectiu d’una marca, amb la finalitat de captar la seva atenció i mantenir o crear una comunitat afí a la marca.
matriu de cures f SANITAT Matriu de seguiment de les necessitats d’una persona amb un o més problemes de salut crònics, en què es relacionen diferents aspectes del pacient i la seva família amb les fases evolutives del procés d’atenció.
mètode Delphi m ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES Mètode de prospecció consistent a consultar repetidament diversos experts per separat sobre un tema que és objecte d’estudi i anar-ne confrontant les opinions per intentar arribar a una solució de consens.
micoteca f BOTÀNICA Col·lecció de fongs, sovint ordenats de manera sistemàtica, que generalment s’utilitza per a la recerca o l’ensenyament.
model d’atenció m SANITAT Conjunt de mesures que cal adoptar per a prestar una atenció integral i integrada a persones afectades per un problema de salut o una situació específics.
model de filferros m REPRESENTACIÓ DE LA INFORMACIÓ Model intern de representació en 3D que conté només informació sobre els vèrtexs i les arestes de l’objecte, de manera que l’única visualització que ofereix en pantalla és la unió de les diferents arestes que el constitueixen, incloses les ocultes.
model de sòlids m REPRESENTACIÓ DE LA INFORMACIÓ Model intern de representació en 3D que permet representar amb precisió objectes d’interior homogeni a partir d’informació sobre el seu interior.
model de superfícies m REPRESENTACIÓ DE LA INFORMACIÓ Model intern de representació en 3D que permet representar objectes de formes complexes a partir d’informació sobre la superfície de l’objecte.
model de volums m REPRESENTACIÓ DE LA INFORMACIÓ Model intern de representació en 3D que permet representar amb precisió objectes d’interior heterogeni a partir d’informació sobre el seu interior.
monopatí d’estel m ESPORTS D’AVENTURA Esport consistent a desplaçar-se i fer salts i acrobàcies amb un monopatí tot terreny aprofitant la força d’un estel de tracció al qual va lligat l’esportista.
monopatí tot terreny m ESPORTS D’AVENTURA Monopatí amb les rodes revestides de pneumàtic, proveït de fixacions per als peus i opcionalment de frens, que està preparat per a desplaçar-se per terrenys accidentats.
monopatí tot terreny m ESPORTS D’AVENTURA Esport consistent a executar descensos, viratges o figures, sovint per un terreny accidentat, sobre un monopatí tot terreny.
multimòrbid -a adj PATOLOGIA GENERAL Dit de la persona que té dos o més problemes de salut, generalment crònics.
multimorbiditat f PATOLOGIA GENERAL Coincidència en una persona de dos o més problemes de salut, generalment crònics.
n-tupla f MATEMÀTIQUES Conjunt de n elements disposats ordenadament, que admet repeticions.
otaku m, f DIBUIXOS ANIMATS Persona molt aficionada al manga i l’anime.
OVA m DIBUIXOS ANIMATS Sèrie d’anime, generalment de gran qualitat de producció, creada per al mercat de vídeo.
pacient crònic | pacient crònica m, f MEDICINA CLÍNICA Persona afectada d’un problema de salut crònic o més d’un.
pacient crònic complex | pacient crònica complexa m, f MEDICINA CLÍNICA Pacient crònic amb una situació clínica de difícil gestió.
pacient en fase avançada m, f MEDICINA CLÍNICA Pacient crònic afectat d’una malaltia progressiva en fase greu, amb un pronòstic de vida probablement limitat, que té altes necessitats d’atenció i requereix un enfocament clínic principalment pal·liatiu.
pacient postagut | pacient postaguda m, f MEDICINA CLÍNICA Persona que rep atenció intermèdia en règim d’internament un cop ha estat donada d’alta d’un ingrés en un hospital d’aguts, amb l’objectiu de completar el procés d’atenció.
pacient subagut | pacient subaguda m, f MEDICINA CLÍNICA Pacient crònic descompensat que durant uns dies rep atenció intermèdia en règim d’internament, amb l’objectiu de compensar-lo i que torni al seu estat de salut basal.
parc d’esquí de cable m ESQUÍ NÀUTIC Centre turístic i esportiu format per un o diversos teleesquís nàutics i per serveis complementaris, que s’utilitza per a la pràctica de l’esquí de cable.
parella en semiconvivència f SOCIOLOGIA Parella estable en què els dos membres decideixen compartir un projecte de vida en comú sense viure a la mateixa llar.
patologia f PATOLOGIA GENERAL Conjunt de trastorns que afecten un òrgan, un sistema o un procés d’un ésser viu.
període de conservació m ARXIVÍSTICA Període previ a la disposició durant el qual un document es manté actiu en l’arxiu de gestió corrent.
pilar m CIRC Equilibri en què dos o més acròbates es col·loquen drets l’un sobre les espatlles de l’altre.
pin m ELECTRÒNICA Cadascun dels terminals en forma de llengüeta o de fil rígid d’un dispositiu electrònic, especialment d’un connector o d’un circuit integrat.
pinçar v tr INFORMÀTICA Tocar una zona de la pantalla amb la punta de dos dits o més fent el moviment de reunir-los sense deixar de mantenir el contacte amb la superfície i exercint-hi una certa pressió.
pla d’intervenció individualitzat m SANITAT PÚBLICA Pla d’atenció específic per a una persona amb un o més problemes de salut crònics, que té en compte les seves necessitats físiques, psíquiques i socials, i que ha estat consensuat entre els diferents professionals sanitaris i socials i el pacient o, si escau, la seva família.
planxa de rem f SURF Planxa de dimensions variables, corbada cap amunt per l’extrem davanter, sobre la qual una persona dreta pot lliscar sobre la superfície de l’aigua mantenint l’equilibri amb l’ajuda d’un rem.
problema de salut crònic m SANITAT Problema de salut de curs evolutiu llarg.
proteoma m BIOLOGIA MOLECULAR Conjunt de les proteïnes codificades per un genoma que s’expressen en un organisme, un teixit o una cèl·lula en unes circumstàncies i un temps determinats.
proteòmic -a adj BIOLOGIA MOLECULAR Relatiu o pertanyent al proteoma o a la proteòmica.
proteòmica f BIOLOGIA MOLECULAR Branca de la biologia molecular que s’ocupa de l’estudi del proteoma.
quadre coreà m CIRC Aparell consistent en dos muntants amb una plataforma cadascun, encarades l’una a l’altra i d’altura variable, sobre les quals se situen els portadors, generalment assegurats amb un arnès, per assistir un o diversos àgils en l’execució de determinats números.
radiació de frenada f PARTÍCULES ELEMENTALS Radiació electromagnètica d’espectre continu emesa per la desacceleració d’una partícula carregada, sovint un electró, quan interacciona amb un nucli atòmic, amb una altra partícula o amb un camp electromagnètic.
rastre de la informació m EQUIP DE BIBLIOTECA Conjunt de pistes d’una font web, sovint de caràcter visual o textual, que suggereixen a l’usuari el tipus d’informació a què donen accés els enllaços que conté i estan pensades per a ajudar-lo a trobar allò que busca.
relat de marca m PUBLICITAT Recurs creatiu consistent a explicar una història real o de ficció que reflecteixi els valors d’una marca, amb l’objectiu d’establir un vincle emocional amb el públic objectiu i fer-li arribar de manera eficaç un missatge determinat.
rendició de comptes f ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES Acció d’una persona o una organització de donar explicacions de les accions de les quals és responsable davant l’òrgan de govern corresponent, l’autoritat competent o les parts interessades.
responsabilitat de retre comptes f ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES Obligació d’una persona o una organització de donar explicacions quan escaigui de les accions de les quals és responsable davant l’òrgan de govern corresponent, l’autoritat competent o, en general, les parts interessades.
resum estadístic m ESTADÍSTICA Conjunt d’estadístics d’un conjunt de dades.
resumir v tr ESTADÍSTICA Reduir un conjunt de dades als seus estadístics.
retrodispersió f FÍSICA Dispersió en què les partícules o les ones experimenten una desviació amb un angle superior a 90° respecte de la trajectòria original.
revisió de la medicació f MEDICINA CLÍNICA Avaluació crítica i sistemàtica de la medicació d’una persona amb problemes de salut crònics per a valorar-ne la indicació i adequar-la a les seves necessitats.
ruta assistencial f SANITAT I SALUT PÚBLICA Pacte establert entre els professionals i les organitzacions dels diferents àmbits assistencials que operen en un mateix territori i atenen una mateixa població afectada d’un problema de salut crònic específic per a aplicar els criteris de bona pràctica, optimitzar els circuits assistencials i planificar les respostes enfront d’escenaris previsibles.
salmó barrat m PEIXOS Salmònid jove que ha superat l’estadi d’aleví però encara no està preparat per a migrar al mar, caracteritzat per la presència d’unes franges verticals de color negre als laterals del cos.
salmó postfresa m PEIXOS Salmònid que acaba de fresar i es troba físicament molt dèbil.
salmó unihivernal m PEIXOS Salmònid que ha madurat sexualment després d’un únic hivern al mar i torna al riu per reproduir-se.
seinen m DIBUIXOS ANIMATS Subgènere de manga en què l’argument presenta força complexitat, els temes abordats són molt diversos i el contingut eròtic pot ser elevat, dirigit a un públic adult jove, especialment masculí.
semiconvivència f SOCIOLOGIA Situació de la parella que manté una relació estable i decideix compartir un projecte de vida en comú sense viure a la mateixa llar.
shojo [ja] m DIBUIXOS ANIMATS Subgènere de manga en què s’aborden temes amorosos amb un estil romàntic, dirigit bàsicament a un públic femení adolescent.
shojo-ai [ja] m DIBUIXOS ANIMATS Subgènere de manga en què s’aborda l’amor lèsbic amb un estil romàntic, dirigit bàsicament a un públic femení adolescent.
shonen [ja] m DIBUIXOS ANIMATS Subgènere de manga en què destaquen la importància de l’acció i l’estil humorístic, dirigit bàsicament a un públic masculí adolescent.
shonen-ai [ja] m DIBUIXOS ANIMATS Subgènere de manga en què s’aborda l’amor gai amb un estil romàntic, dirigit bàsicament a un públic femení adolescent.
silenciament gènic m GENÈTICA Bloqueig de l’expressió d’un o més gens com a conseqüència de canvis epigenètics o de l’acció de l’RNA d’interferència sobre l’RNA missatger.
silenciament gènic posttranscripcional m GENÈTICA Silenciament gènic que es produeix després del procés de transcripció.
silenciament gènic transcripcional [TGS] m GENÈTICA Silenciament gènic que es produeix durant el procés de transcripció.
surf de rem m SURF Esport nàutic consistent a desplaçar-se per aigües tranquil·les o sobre les ones dalt d’una planxa de rem, dempeus i mantenint l’equilibri amb l’ajuda d’un rem.
suspensió de sofrages f CIRC Posició de l’acròbata que consisteix a sostenir-se de cap per avall en un aparell aeri amb una sofraja o amb totes dues.
tallar a la xifonada v tr GASTRONOMIA Tallar les fulles de determinades verdures o hortalisses de fulla gran en tires llargues i estretes, d’uns tres centímetres de llarg i mig centímetre d’ample, enrotllant-les prèviament.
teleesquí nàutic m ESQUÍ NÀUTIC Instal·lació consistent en un cable tractor sostingut per pilars del qual pengen diverses cordes de tracció que serveixen per a arrossegar els esquiadors nàutics.
telemedicina f SANITAT Atenció no presencial d’un pacient basada en l’intercanvi d’informació entre professionals sanitaris o entre professionals sanitaris i pacients per mitjà de tecnologies de la informació i la comunicació.
telemonitoratge m SANITAT Seguiment no presencial de l’estat d’un pacient per mitjà de tecnologies de la informació i la comunicació.
temps efectiu 50 m BIOQUÍMICA Estimació estadística de la mitjana de l’interval de temps necessari perquè es produeixi un determinat efecte sobre la meitat dels organismes d’una població després de l’administració d’un agent químic o físic en una dosi o concentració concreta i en condicions definides.
temps letal 50 m BIOQUÍMICA Estimació estadística de la mitjana de l’interval de temps necessari perquè es produeixi la mort de la meitat dels organismes d’una població després de l’administració d’un agent químic o físic en una dosi o concentració concreta i en condicions definides.
temps perillós m METEOROLOGIA Estat atmosfèric associat a un o diversos fenòmens meteorològics que poden causar danys materials o posar en risc la vida de les persones.
teoria del rastreig de la informació f EQUIP DE BILIOTECA Teoria que, prenent com a referència els mecanismes animals de cerca d’aliment, intenta explicar la manera com les persones busquen la informació, especialment per Internet, a fi de crear estratègies que en facilitin l’obtenció.
transcripcional adj GENÈTICA Relatiu a la transcripció.
transcriptoma m GENÈTICA Conjunt de molècules d’RNA transcrites d’un genoma que s’expressen en un organisme, un teixit o una cèl·lula en unes circumstàncies i un temps determinats.
transcriptòmic -a adj GENÈTICA Relatiu o pertanyent al transcriptoma o a la transcriptòmica.
transcriptòmica f GENÈTICA Branca de la biologia molecular que es basa en l’estudi del transcriptoma.
trapezi minivolant m CIRC Trapezi suspès d’una estructura metàl·lica sense xarxa de protecció i proveïda generalment d’una plataforma a una banda i un quadre aeri a l’altra, el qual pot prendre un moviment d’oscil·lació.
tupla f INFORMÀTICA Conjunt de valors associats als atributs d’una relació en una base de dades relacional.
xifonada f PROCEDIMENTS CULINARIS Preparació culinària feta amb fulles de verdures o hortalisses de fulla gran tallades en tires llargues i estretes, que es consumeix especialment en guarnicions, crua o bé ofegada amb mantega.
yaoi m DIBUIXOS ANIMATS Subgènere de manga en què s’aborda l’amor gai, dirigit a un públic adult, especialment femení.
yuri m DIBUIXOS ANIMATS Subgènere de manga en què s’aborda l’amor lèsbic, dirigit bàsicament a un públic adult.