Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins. De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre.
Un relatiu primer impacte mundial va tenir lloc a partir del Concert per la Llibertat al Camp Nou, del qual una vintena de mitjans d’arreu del món ja es van fer ressò i van ressaltar tant el nom de Lluís Llach com també el tres de nou alçat pels Castellers de Vilafranca. Aquest primer input va ser l’avantsala de l’Onze de Setembre, en què la Sagrada Família, la Pedrera, els gegants i els castells van situar-se a primera pàgina de mitjans globals com el Financial Times i l’International Herald Tribune, a més a més de merèixer mencions a les cadenes BBC, Fox i ABC, els diaris The Washington Post i Der Spiegel, i a Ràdio Canadà, entre d’altres. A més, el britànic The Guardian va centrar-se en una família dels Castellers de Vilafranca per explicar la Via Catalana als seus lectors digitals, en un article que tant contenia text com vídeo, enregistrat a l’arc de Berà.
Els Castellers de Vilafranca van ser presents al Wolkenkratzer Festival (‘Festival dels Gratacels’) de Frankfurt
© FFH / Festival Frankfurt Wolkenkatzer
Precisament, el fet casteller va tenir un rol important en la projecció del país durant el 2013. Els Castellers de Sants van protagonitzar un tour per l’Índia a l’agost que va aconseguir un ressò notable als mitjans del país, mentre que els Castellers de Vilafranca van viatjar a Londres, Frankfurt, Salisbury i Stonehenge (Anglaterra) i van captar també l’atenció dels mitjans locals. De fet, a Frankfurt van participar en el Wolkenkratzer Festival (‘Festival dels Gratacels’), organitzat per l’emissora privada Radio FFH, que durant diversos dies va informar de les característiques del fet casteller. I, a la ciutat britànica de Salisbury, van actuar-hi perquè Catalunya va ser la convidada d’honor al prestigiós Salisbury International Arts Festival, que va acollir més de vint-i-cinc propostes catalanes entre el 24 de maig i el 8 de juny amb el lema "The festival celebrates the vibrant arts of Catalunya". Conjuntament amb els "Verds", també es van desplaçar a Anglaterra la companyia de dansa Nats Nus, l’artista Pep Bou, els músics Jordi Savall, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, la Troba Kung-Fú i l’artista Carles Santos amb CaboSanRoque, entre altres propostes. El llavors director de l’Institut Ramon Llull (IRL), Vicenç Villatoro, va ressaltar que: "S’ha convertit, per fortuna, en habitual que la cultura catalana sigui la convidada en esdeveniments sectorials, que mostren la vitalitat d’un sector concret: la literatura, la dansa, l’arquitectura..."
Pep Bou va ser un dels molts catalans que van actuar al Salisbury International Arts Festival
© Adrian Harris / Institut Ramon Llull
Encara en l’àmbit casteller, una fotografia de David Oliete sobre la Colla Vella dels Xiquets de Valls va ser guardonada al febrer amb un tercer premi als prestigiosos IPA Awards nord-americans, fet que va aconseguir tot seguit un ampli ressò i que la foto fos reproduïda al llarg de l’any en diverses parts del món, tant en mitjans estàndards com en blogs o exposicions.
Les colles de Valls encara van protagonitzar un nou impacte mundial al desembre, quan The Wall Street Journal els va dedicar tota una pàgina i un vídeo al seu web explicant didàcticament el fet casteller, l’auge que ha experimentat i la seva voluntat integradora, i contraposant-ho tot plegat a la crisi econòmica espanyola. Així mateix, Adifolk va organitzar un any més l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics, aquest cop a Verona (Itàlia).
I, tot i que al juliol Barcelona va captar els focus mundials per ser la seu del Campionat del Món de natació, el moment de la cerimònia d’inauguració que més va sobtar va ser quan els Castellers de Barcelona van alçar un quatre de set dins la piscina.
Barcelona, ambaixadora literària
Ja en l’àmbit de la literatura, Barcelona va ser la ciutat convidada en el Saló del Llibre de París, celebrat del 22 al 25 de març. Amb el lema "Barcelone, ville des prodiges", una trentena d’autors traduïts recentment al francès es van donar a conèixer al mercat francès, com Jaume Cabré, Sebastià Alzamora o Sergi Pàmies. Tot amb tot, a diferència del Saló del Llibre de Frankfurt 2007, no tots els autors escollits per a participar en aquest certamen emmarcaven la seva obra en l’àmbit de la literatura catalana, sinó que n’hi havia –com Javier Cercas, Eduardo Mendoza o Juan Goytisolo– que senzillament eren autors de literatura castellana residents a Catalunya, i no necessàriament a Barcelona. La decisió, però, no va generar tanta polèmica com la viscuda el 2007.
Un indicador estable que denota l’estat de salut de la projecció exterior de la cultura catalana són les traduccions d’obres literàries a altres llengües. L’IRL atorga cada any ajudes per a possibilitar-ho, i amb els números del 2013 encara per acabar de tancar de manera definitiva, la xifra total d’obres de la literatura catalana traduïdes a altres llengües durant l’any va ser d’unes 85, per 97 el 2012; 93 el 2011; 105 el 2010, i 93 el 2009. És a dir, una xifra globalment similar a la dels quatre anys anteriors, amb un lleuger descens possiblement atribuïble a la crisi econòmica.
Així mateix, altra volta la literatura catalana va tornar a ser present a la Fira del Llibre de Frankfurt, a l’octubre. L’IRL hi va ser representat amb un estand dedicat a Salvador Espriu, amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement. Però l’esdeveniment més destacat en l’àmbit acadèmic de l’exterior dins les activitats de l’Any Espriu va tenir lloc a les universitats de Cambridge i Londres, que al novembre van acollir un simposi internacional de primer nivell sobre l’autor.
Durant aquest 2013, l’Associació Internacional de Llibreters d’Alemanya va escollir Maletes perdudes, de Jordi Puntí, com a llibre de l’any, de la mateixa manera que es va anunciar que l’editorial Harper Collins havia adquirit els drets de traducció de Victus, d’Albert Sánchez Piñol, per publicar-la el 2014 al mercat anglosaxó. Així mateix, The Wall Street Journal va publicar una magnífica ressenya de Vals, de Francesc Trabal; el poeta Joan Margarit va obtenir el premi Poesía Mundo Latino de Mèxic, i la traducció francesa de Jo confesso, de Jaume Cabré, va optar al premi Médicis estranger que s’atorga des del 1970 a la millor obra traduïda al francès.
Com ja és habitual, l’IRL també va aprofitar la Diada de Sant Jordi per a dur la cultura catalana a una quinzena de ciutats d’arreu del món, com Londres, Berlín, Nova York, París, Moscou, Cork (Irlanda), Mont-real (Canadà), l’Havana (Cuba) o Melbourne (Austràlia), entre d’altres. I, com a novetat, també es va saber que la literatura catalana seria la convidada del 2014 a la mostra literària més important dels països nòrdics, la Fira de Göteborg.
Gastronomia i art
Tot i que El Bulli va tancar el 2011, la gastronomia de Ferran Adrià continua tenint ressò mundial. El Somerset House de Londres va acollir l’exposició "El Bulli: Ferran Adrià and The Art of Food" entre el juliol i el setembre, l’exposició retrospectiva més important feta mai del cuiner.
Uns 730.000 visitants van visitar l’exposició de Salvador Dalí al Museo Reina Sofía de Madrid
© Joaquín Cortés / Romás Lores / Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía
Com Adrià, l’obra d’un altre català universal, Salvador Dalí, va protagonitzar dues grans exposicions d’impacte global: al Centre Georges Pompidou de París i al Museo Reina Sofía de Madrid, i va captar l’atenció de fins a 790.000 visitants en el primer cas i fins a 730.000 en el segon. A Madrid, l’exposició daliniana va batre tots els rècords de taquilla. L’obra del pintor figuerenc encara va protagonitzar una tercera exposició el 2013, a Haifa (Israel), on van despertar un especial interès les obres amb referències a la temàtica jueva i israeliana.
Encara en l’àmbit pictòric, la Fundació Joan Miró va dur a Taiwan fins a vuitanta-sis obres del pintor, en el marc de l’exposició "Joan Miró. Dones, ocells, estels". I, al juliol, el Museu d’Art Contemporani de Niterói, a Rio de Janeiro (Brasil), va acollir una exposició sobre Antoni Gaudí, tot coincidint amb la Jornada Mundial de la Joventut organitzada per l’Església catòlica.
I, a la 55a Biennal d’Art de Venècia, entre el juny i el novembre, Catalunya hi va ser representada per una obra de nova producció de l’artista visual Francesc Torres i la cineasta Mercedes Álvarez, comissariada per Jordi Balló.
A més, a l’octubre, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i l’actual director de l’IRL, Àlex Susanna, van anunciar amb tota solemnitat que Barcelona seria la ciutat convidada del 2014 al festival de disseny, arquitectura, urbanisme i creació contemporània més important d’Àsia, la Beijing Design Week (BJDW).
Cinema
En el setè art, el director de cinema Albert Serra va guanyar a l’agost el premi a la millor pel·lícula al festival de Locarno (Suïssa) per Història de la meva mort, i es va convertir en el primer director català que obtenia el màxim reconeixement en aquest certamen. Entre l’abril i el maig, el Centre Georges Pompidou de París li va dedicar una àmplia retrospectiva on va presentar en primícia Els tres porquets i, arran del premi, a l’octubre, el prestigiós BFI London Film Festival va programar un passi d’Història de la meva mort.
La pel·lícula de Neus Ballús La plaga va passar per la Berlinale i el BFI London Film Festival, i va ser nominada als premis LUX 2013
© El Kinògraf
Una altra obra catalana que també va ressonar amb força durant el 2013 va ser l’opera prima de Neus Ballús La plaga, estrenada a la Berlinale, nominada als premis LUX 2013 que concedeix el Parlament Europeu i que també va ser present al BFI London Film Festival.
A més, Blancaneu, una proposta del 2012, va guanyar al febrer del 2013 tant el premi Gaudí a la millor obra en llengua catalana com el Goya a millor pel·lícula.
Fotografia
Si una de les claus de volta de tota obra cinematogràfica és la visió de la realitat que té i sap transmetre el director, en el cas de la fotografia encara ho és més. En aquest context, el fotògraf conceptual Joan Fontcuberta va esdevenir aquest 2013 el primer català guardonat amb el "Nobel" de la fotografia, el premi Hasselblad, que li va reconèixer la seva imaginació i originalitat. Al setembre, a més, va inaugurar una exposició retrospectiva a Göteborg (Suècia).
Música i dansa
Musicalment, Catalunya va continuar projectant-se al món de la mà de Jordi Savall, possiblement el músic català amb més ressò internacional, que va portar a terme una intensa gira mundial amb parades al Japó, Corea del Sud, els Estats Units, Alemanya, França, Àustria, Itàlia, el Regne Unit, Letònia i Polònia.
El 2013 també va ser l’any en què el grup de ska-rock Obrint Pas va anunciar la seva dissolució, precedida per una gira que els va dur a diverses ciutats d’Alemanya, els Estats Units i Mèxic.
Al novembre, la Detroit Symphony Orchestra va estrenar als Estats Units l’obra Cyborg, que el compositor Ferran Cruixent havia compost el 2010 per a l’alemanya Staatskapelle Weimar. Justament també va ser als EUA que el Quartet Casals va fer una gira, al novembre. El grup de música mestissa La Pegatina, en canvi, va fer gira per Europa durant el mes de maig, com també va fer-ho la companyia Cor de Teatre amb un espectacle que ha revolucionat el cant a capella i que el 2012 ja va ser la sensació del festival Avignon Off.
L’eclecticisme musical català també es va fer patent al gener, quan l’IRL va dur a la Biennal de Flamenc d’Amsterdam els màxims exponents del gènere residents a Catalunya, com Mayte Martín, Juan Ramón Caro, Belén Maya, Salao, José Andrés Cortés, Las Migas amb Raúl Rodríguez, Sonia Sánchez i Jordi Molina, "en una afirmació de la vivacitat de què gaudeix el flamenc a casa nostra".
Altres arts
A banda de tot això, una vintena d’artistes circenses catalans van participar en el Festival Pisteurs d’Étoiles d’Obernai (Alsàcia), i Catalunya i les Illes Balears van ser les protagonistes del festival literari Vivons Livres! de Tolosa de Llenguadoc, al novembre.
A més, durant tot el 2013 es va commemorar als Estats Units l’any Juníper Serra, el missioner franciscà de Petra (Mallorca) que a mitjan segle XVIII va fundar les actuals ciutats de Los Angeles, San Francisco, San Diego i Sacramento. La Biblioteca Huntington de Califòrnia va acollir una exposició en honor seu, i arreu de Califòrnia van tenir lloc tota una sèrie d’actes per homenatjar-lo.