Després de la Patum (2005) i els Castells (2010), el 4 de desembre de 2013 Catalunya va aconseguir incloure el projecte Metodologia per a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial a les Reserves de la Biosfera: l’experiència del Montseny en el Registre de Millors Pràctiques de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI) de la UNESCO. El projecte en qüestió es va dur a terme entre el 2009 i el 2012, i fou impulsat pel Centre UNESCO de Catalunya, amb la col·laboració del Parc Natural del Montseny, el Museu Etnològic d’Arbúcies i la Generalitat. L’objectiu era relacionar la Convenció del PCI amb el Programa sobre l’Home i la Biosfera de la UNESCO, i vincular així el patrimoni cultural amb el patrimoni natural, i plantejant com el patrimoni cultural pot posar-se al servei d’un model de desenvolupament sostenible. D’aquesta manera, la metodologia emprada en el cas del Montseny podrà ser aplicada a partir d’ara a altres reserves de la biosfera o en indrets de gran valor natural. El projecte en qüestió també va incloure un exhaustiu inventari de 294 manifestacions culturals de la zona del Montseny, Reserva de la Biosfera des de l’any 1978. La celebració d’aquesta declaració es va fer el 4 d’octubre de 2014 a Arbúcies, i va incloure, entre altres coses, la presentació del nou número de la Revista d’Etnologia de Catalunya, dedicada al patrimoni cultural immaterial, el web de l’inventari del PCI del Montseny, una taula rodona i una actuació castellera amb els Xics de Granollers i els Sagals d’Osona.
Encara sobre etnologia, cal destacar que el 2014 va ser especialment prolífic, i que Barcelona va acollir per primera vegada el Congrés Internacional d’Història Oral, que arribava a la 18a edició. També es va celebrar el II Congrés Internacional de Balls Parlats, al cap de més de vint anys del primer, i Tarragona va ser la seu del XIII Congrés d’Antropologia de l’Estat espanyol. Així mateix, durant el 2014 es van celebrar per tot el territori els setens Tallers i Jornades de Memòria Oral, que es continuaran celebrant fins el 2015.
Congrés de Gegants i Imatgeria Festiva
El 2014 va celebrar-se el Congrés Nacional de Gegants i Imatgeria Festiva, en què es van tractar temes diversos, com el dels casals de festa com a aparador del patrimoni festiu
© Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Una altra de les fites importants va ser el Congrés Nacional de Gegants i Imatgeria Festiva, que va començar el 2014 i que s’allargarà fins el 2015. Es va posar en marxa el 20 de setembre a Olot, al Museu dels Sants, amb una sessió dedicada als creadors de figures festives que va donar com a fruit la gestació d’un gremi que vol agrupar els constructors d’aquests elements festius. El relleu va agafar-lo Solsona, amb la sessió sobre els casals de festa com a aparador del patrimoni festiu, que també va estimular la possible creació d’una xarxa de casals. La tercera i darrera sessió del 2014 va acollir-la Berga i es titulava "Tradició, comunicació i tecnologia". Durant el 2015 hi ha previstes cinc sessions temàtiques més, així com una d’extraordinària de caràcter internacional. Tot i néixer a l’entorn de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, hi ha implicades en el congrés moltes entitats d’aquest àmbit del folklore, a més de la Generalitat. Al costat dels gegants, en el congrés també hi van tenir cabuda el bestiari festiu i els nans. D’altra banda, la Generalitat va editar el llibre Gegants patrimonials de Catalunya. Gegants de l’any de la picor, una de les seves contribucions al congrés, i es va crear la marca País Gegant, amb un web que recull tota la informació, incloses les filmacions de les sessions.
Una època dolça per als castells
La temporada castellera del 2014 va apujar notablement el llistó respecte a les anteriors, que ja havien estat excel·lents, i va tornar a plantejar quin és el límit de les construccions humanes. Un dels trets més remarcables d’enguany va ser que els Castellers de Vilafranca ja no estan tan sols al cim. Ho prova el fet que van haver de suar de valent per guanyar, per setena vegada consecutiva, el Concurs de Castells que es fa a Tarragona cada dos anys. Fins al darrer instant, la Colla Vella dels Xiquets de Valls els va discutir l’hegemonia, i la Jove dels Xiquets de Tarragona no es va quedar gaire enrere, si tenim en compte que totes tres formacions van carregar el mastodòntic tres de deu amb folre i manilles, que en el cas dels tarragonins ho van fer per primera vegada. Aquesta fita, els Minyons de Terrassa, absents com és habitual de la cita tarragonina, també la van abordar unes setmanes després a Girona, per Sant Narcís, on van aconseguir descarregar aquest castell. Al llarg de l’any es van assolir un total de 92 castells dels considerats de gamma extra, gairebé el doble que l’any anterior, si bé cal matisar que es va produir la incorporació en aquesta categoria del nou de vuit, que ja n’acapara 23. Un altre fet significatiu va ser que ara ja són nou les colles capaces d’abordar amb èxit el repte dels gamma extra. A les sis colles que ho havien fet en anys anteriors, s’hi van sumar els Xiquets de Tarragona, amb la torre de nou amb folre i manilles; els Castellers de Sants que, a més de la torre de nou, també van assolir carregar, en el seu primer intent, el pilar de vuit amb folre i manilles, i els Castellers de Barcelona, amb l’esmentat nou de vuit. Per nombre de castells de gamma extra, cal destacar que els Castellers de Vilafranca van mantenir la primera posició amb un total de 27, entre carregats i descarregats, mentre que els Minyons de Terrassa en van assolir 20, la Jove de Tarragona es va situar tercera amb 16, la Vella de Valls va enlairar-ne 13, la Jove de Valls en va fer 7, i, finalment, els Capgrossos de Mataró van recuperar la torre de nou amb folre i manilles, que van descarregar per Tots Sants a Vilafranca.
Respecte a les grans diades, a la Tarraco Arena Plaça, en el 25è Concurs de Castells, el de més nivell de tota la història, la victòria va ser per als Castellers de Vilafranca. Tot i que la victòria es va forjar quan van carregar el tres de deu i el dos de vuit sense folre, xifra que va igualar la Vella de Valls, el que els va fer guanyadors va ser que els de la camisa verda van poder superar els vallencs gràcies al tres de nou amb folre i agulla, que els de l’Alt Camp només van poder replicar amb el quatre de nou amb folre i agulla. Els vilafranquins, tot i guanyar, van marxar disgustats pels xiulets rebuts d’una part del públic que volia canvis en l’hegemonia castellera. Per la seva banda, la Jove de Tarragona, a més del tres de deu, va completar el cinc de nou amb folre i el nou de vuit. Una altra de les dates significatives de l’any casteller, la diada de Sant Fèlix, va tenir com a novetat l’absència dels Minyons de Terrassa, substituïts per la Jove de Tarragona. Dins del molt alt nivell conjunt de les quatre colles participants, incloses les dues de Valls, van sobresortir els Castellers de Vilafranca fent l’aleta en el primer dels tres castells de deu pisos que van poder carregar durant el 2014. El fet de no haver estat convocats a plaça el dia de Sant Fèlix va acabar sent un estímul notable per als terrassencs, que van completar una de les seves millors temporades. Els Minyons l’haurien pogut arrodonir a la seva pròpia diada si haguessin assolit, a més del tres de deu carregat, l’encara inèdit quatre de deu amb folre i manilles, però el repte va quedar en un intent. Per la seva part, els Castellers de Vilafranca van carregar el seu tercer tres de deu de l’any a la diada de Tots Sants, a més de descarregar el cinc de nou amb folre i carregar el quatre de nou sense folre. La diada de Santa Úrsula va contemplar una magnífica actuació de les dues colles vallenques, que van carregar el quatre de nou sense folre, mentre la Joves hi va afegir el cinc de nou amb folre com a castell més destacat, i la Vella, el quatre de nou amb folre i agulla, a més del pilar de vuit. En el marc de la Fira de Santa Úrsula, també es va presentar la pel·lícula Nosaltres, els Xiquets de Valls, i s’hi van poder veure els castellers acròbates de Tànger.
La majoria de la resta de colles també es van superar a si mateixes. Cal destacar la gran temporada dels Castellers de la Vila de Gràcia, la nova sensació del món casteller, capaços d’aixecar construccions de nou pisos amb solvència, i que van ser cinquens al Concurs de Tarragona, al davant de colles de gamma extra. Les altres colles que es van guanyar el dret a quedar classificades entre les millors al concurs van ser els Xiquets de Reus, els Castellers de Sabadell i els Nens del Vendrell, colla històrica va ser capaç de tornar a coronar aquest 2014 el pilar de set, i va acabar firmant la seva millor temporada. Els Castellers de Sant Cugat van guanyar la diada de dissabte del Concurs de Tarragona, reservada a les colles de segon nivell, empatats amb els Xicots de Vilafranca, que aquest 2014 van intentar el tres de nou amb folre, i els Moixiganguers d’Igualada. Com a prova del progrés casteller, cal esmentar que entre totes les colles es van aixecar 10.600 castells, una xifra rècord, i que de la torre de vuit amb folre, un castell ben complex d’executar, se’n van fer 40 més que l’any anterior.
Noms propis i ciutats rellevants
Josep Maria Busquets, ànima del Festival Internacional de Música de Cantonigròs, va rebre la Creu de Sant Jordi
© Generalitat de Catalunya
Entre els premis destacats del 2014 en l’àmbit de la cultura popular, cal esmentar que Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries va rebre el premi Joan Amades concedit l’any anterior, i que el Premi Nacional de cultura popular va ser per a la Cobla La Principal de la Bisbal, mentre que el de la cultura i les arts va recaure en la pallassa Pepa Plana. Van rebre la Creu de Sant Jordi, a títol individual, Josep Maria Busquets, ànima del Festival Internacional de Música de Cantonigròs, i el pallasso Joan Montanyès Monti, en aquest cas a títol pòstum. També la van rebre les següents entitats: el Casino Llagosterenc (Llagostera), la coral El Llessamí (Sant Vicenç dels Horts), la Societat Coral Diana (Cervelló), Els Pescadors de l’Escala i la Federació d’Ateneus de Catalunya. D’altra banda, Barcelona va ser la Capital de la Sardana, a més d’acollir la Trobada dels Tres Tombs de la Federació Catalana, mentre que la Trobada Nacional de Bandes de Música es va dur a terme al barri de les Corts de la capital catalana. L’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics es va fer a Timisoara (Romania), la Ciutat Gegantera va ser Cervera i la Fira del Món Geganter va visitar Sant Vicenç dels Horts, mentre que Sant Adrià de Besòs va ser la seu de la Trobada Nacional de Bastoners. Entre les defuncions, cal deixar constància de la mort de dues figures vinculades al món de la sardana: el compositor Tomàs Gil, de 99 anys, nascut a Horta de Sant Joan i autèntic far de la sardana moderna, i el sabadellenc Lluís Subirana, expert i estudiós de la cultura catalana, amb més d’una vintena de llibres publicats.
Una Mediterrània sense Peret
Concert inaugural Revetlla Mediterrània de la Fira Mediterrània de Manresa amb La Troba Kung-Fú i la Unió Musical d’Alaquàs
© Comedia. Comuniació & Media / Fira Mediterrània
Un altre traspàs rellevant del 2014 va ser el de Pere Pubill Calaf, el rei de la rumba catalana, un fet que li va impedir poder ser l’artista convidat de la Fira Mediterrània i culminar el projecte social "Peret als barris de Manresa". Però malgrat això, el seu nom anava en boca de tothom i li va ser dedicada la 17a edició d’aquesta fira de cultura popular i músiques del món, que va avançar les seves dates i es va fer, amb l’èxit habitual, del 9 al 12 d’octubre. A Manresa, hi van haver 35 estrenes i una aposta clara per les músiques de la Mediterrània. En aquest aparador es va inaugurar l’exposició itinerant "La Festa Popular. La catalanitat cívica" i es va presentar la Mulassa Baba, de Girona, que té la peculiaritat que quan arriba a la plaça es converteix en un teatre de titelles, i que és fruit d’un dels dos projectes guanyadors de la beca Jaume Casademont 2014.
De les publicacions que es van editar, cal esmentar La Dansa de la Gala de Campdevànol, un llibre dedicat a aquest element festiu d’interès nacional; Castellers de Vilafranca ; 2013: 10 anys de Falcons de Barcelona ; Foc al faro! La festa de les falles al Pirineu, i Parcs als comunals. La patrimonialització de la muntanya al Pallars Sobirà.
En l’àmbit de la música, ja es va obrir a internet la col·lecció de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, a la qual es pot accedir, i dins la col·lecció "Calaix de Solfa" es va editar Llibre d’orgue de Calaf, dels segles XVIII i XX, i Música de Ministrers. Selecció de repertori dels Ministrers de la Vila Nova.
El 2014 va ser l’Any Patxot, que commemorava el 50è aniversari de la mort de Rafael Patxot, el factòtum del Cançoner Popular, una obra pionera en la seva especialitat. El fons d’aquest mecenes, que a l’època de la República se’n va haver d’anar a Suïssa, està dipositat a Montserrat, però al Montseny, a la Masia Mariona, hi trobem l’Univers Patxot. Com ja és habitual, les grans manifestacions de país van tornar a tenir el suport de la cultura popular, i això es va evidenciar a la Via Catalana de l’Onze de Setembre, amb les colles castelleres al capdavant. Pel que fa als actes del Tricentenari del 1714, cal esmentar que van continuar a bon ritme per tot el territori fins la Diada Nacional de Catalunya, amb una especial rellevància a Barcelona i Cardona.