Aquest 2014 va ser un any de commemoracions: el centenari de l’inici de la Gran Guerra, el 75è aniversari del final de la Guerra Civil Espanyola, el centenari de la Mancomunitat i el Tricentenari de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques. Tanmateix, una revisió de les novetats editorials de l’àmbit de la història i la dedicació en espais de referència, museístics, congressuals i acadèmics, demostra que el fet històric estel·lar va ser el darrer.
El Museu d’Història de Catalunya va presentar l’exposició “300 onzes de setembre”
© Museu d'Història de Catalunya / Pep Parer
Entre les obres que van tenir l’episodi de la derrota de Barcelona a la guerra de Successió com a tema van destacar la d’Albert Garcia Espuche, Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, on a partir, sobretot, de documentació notarial de l’època, narra els 414 dies que va durar el setge del cap i casal del Principat, i on ens explica, entre molts altres detalls, que el Rafael Casanova que trobem al registre de ferits de l’Hospital de la Santa Creu és un jove sastre vilafranquí. Francesc Xavier Hernàndez Cardona, per la seva banda, va presentar Barcelona 1714. Jacques Rigaud: Crònica de tinta i pólvora, on a partir dels gravats de l’època analitza la teoria militar del moment i la pràctica de la batalla. El periodista Xavier González Toran va fer la seva aportació amb Barcelona 1714. Testimonis d’una ciutat assetjada, treball en què, a partir de cartes i dietaris dels protagonistes de tots dos bàndols, realitza un retrat col·lectiu. Agustí Alcoberro i Pericay, que fins al setembre del 2014 va ser director del Museu d’Història de Catalunya, es va sumar a aquesta commemoració amb Cròniques del setge de Barcelona de 1713-1714, una edició que recull cinc cròniques de testimonis directes. Altres obres van ser Born 1714, de diversos autors, on es valoritzen les restes aparegudes durant les excavacions del mercat, mentre que al llibre de l’escriptor Àlex Barnils, General Moragues, el diable de les Guilleries, es vindica la personalitat del general. El treball de Joan Salvador Montoriol, Vintè manual de Francesc Duran, notari de Barcelona. 1714, i l’opuscle publicat per l’Ajuntament de Barcelona en alemany, anglès i francès El món del 1714, conclouria aquest resum.
A les llibreries tampoc no van faltar llibres que interpreten aquell fet històric de manera diferent i contrària, més aviat com una lluita entre diverses elits que voldrien allunyar el valor simbòlic que el nacionalisme català ha volgut donar-li. Normalment el sector més combatiu en aquest sentit no prové del món acadèmic ni d’àmbits adjacents. Entre aquestes publicacions van destacar les de Jesús Laínz, España contra Cataluña. Historia de un fraude, títol que fa una referència clara i explícita al llibre de Jaume Sobrequés, Espanya contra Catalunya: Crònica negra, obra que resum el simposi d’història ‘‘Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)’’, celebrat a la darreria del 2013; La Corona de Aragón. Manipulación, mito e historia, de José Luis Corral; i el treball de l’hispanista Henry Kamen España y Cataluña. Historia de una pasión.
Entre les obres aparegudes amb altres temàtiques històriques diferents del Tricentenari cal citar el treball de Juan Sisinio Pérez Garzón, Los bombardeos de Barcelona, treball que recupera diferents moments (1640, 1714, 1843, 1909) en què la ciutat ha estat bombardejada; La caiguda de Barcelona, 1939, d’Estanislau Torres; Barcelona en postguerra, 1939-1945, de Mireia Capdevila, on es narren els canvis de la ciutat arran de l’entrada de les tropes franquistes; Italia en la prensa periódica durante el franquismo, d’Assumpta Camps; i el treball sobre les migracions que commemora l’aniversari de l’aparició del clàssic Els altres catalans, l’obra Candel i Barcelona. La ciutat dels altres catalans 1958-1964, amb exposició inclosa al Museu d’Història de Catalunya –que enguany va estrenar nou director, Jusèp Boya– i acompanyada d’un seguit d’activitats, com ara el seminari "Migracions del segle XX i XXI a Catalunya".
Altres treballs que cal destacar són Els pergamins documentals de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, 1142-1500, de Vicenç Ruiz Gómez; ¿Una ecología de las memorias colectivas?, de Montserrat Duch Plana, on s’analitza la gestió de la memòria de la transició cap a la democràcia; un treball de diversos autors anomenat Ciència i Cultura en la Guerra, on s’estudia l’intent de creació d’un Institut d’Estudis Valencians durant els anys de la Guerra Civil, amb una estructura molt similar al seu homònim català; i el treball del professor Manuel Santirso, El liberalismo. Una herencia disputada, en què estudia les diferents evolucions que ha tingut aquesta escola al llarg del segle XVIII i principi del XIX.
Jaume Capdevila va publicar un treball d’anàlisi de la premsa satírica catalana, La Campana de Gràcia, i va coordinar L’Esquella de la Torratxa. 60 anys d’història catalana (1879-1939), en què s’examinen dues de les manifestacions més importants d’aquests setmanaris. Per la seva banda, Pere Colomer i Roma va veure publicat el seu treball Barcelona, una capital del fil, on es ressegueix el procés de formació de la filial catalana de la multinacional escocesa J&P Coats, la Fabra i Coats. Marcel A. Farinelli va publicar Història de l’Alguer, una monografia sobre la minoria catalanoparlant a Sardenya, i Jaume Riera i Sans, Sodomites catalans, que analitza el cas d’aquells que foren jutjats pels tribunals de Catalunya sota aquesta acusació.
Per a concloure aquest breu repàs, cal mencionar alguns treballs, com poden ser Inventari de Can Batlló. Teixint una història col·lectiva, de diversos autors; La Barceloneta. Guia d’història urbana, de Daniel Venteo; La Rambla de Barcelona, de Cristina Curto Teixidó; i Radiografia del Camp de la Bota (1964-1974), de Carles Ronda i Escrich. També cal assenyalar l’absència de treballs sobre el centenari de l’inici de la Gran Guerra específicament catalans.
El Centre d’Estudis Històrics Internacionals del Pavelló de la República realitzà, juntament amb el Memorial Democràtic, el seminari “Psst... passa-ho. La lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975)”
© Universitat de Barcelona
En l’apartat de congressos, cal citar el realitzat pel seminari del Grup d’Història del Treball de la UB, "Ofici i família. Mitgers, perxers i velers a la Barcelona de 1790-1817"; les XIV Jornades d’Història del Treball amb el títol "Les professions liberals a Espanya, 1850-1950"; el cicle de xerrades del GEHCI, dirigit pel catedràtic Jordi Casassas, entre les quals cal destacar "El lliurepensament a Catalunya 1860-1923: identitats i militàncies anticlericals en transformació", impartida per Albert Palà a l’Ateneu Barcelonès –entitat de la qual Casassas és president–; el seminari i activitats complementàries "Psst ... passa-ho. La lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975)", organitzat pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals del Pavelló de la República i el Memorial Democràtic; el seminari Escriure d’Agricultura, del Grup de Recerca Manuscrits i el Departament d’Història Moderna de la UAB; i el congrés internacional "La Gran Guerra i les seves conseqüències. Les alternatives a la fallida de la civilització liberal", organitzat pel GERD.
Per la seva banda, durant el mes d’abril, l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives va organitzar amb el Museu d’Història de Catalunya el congrés "Els Tractats d’Utrecht: clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans", dins dels actes del Tricentenari. De la mateixa manera, va organitzar, juntament amb el World History Association, el Barcelona Symposium, amb el títol "Port Cities in World History". La Universitat Rovira i Virgili també va participar en els actes del Tricentenari amb la celebració, a l’octubre, de les jornades "Catalunya i la Guerra de Successió". També l’Institut d’Estudis Catalans va organitzar a l’octubre el simposi "La Mancomunitat de Catalunya 1914. Centenari del primer pas vers l’autogovern" i el congrés internacional "Catalunya (i els Països Catalans) abans i després de l’Onze de Setembre de 1714". Per finalitzar aquest resum cal citar el congrés d’història i d’arqueologia "300 anys de la Fi de la Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre", celebrat a Tortosa.
D’entre les nombroses activitats museístiques del 2014, cal destacar l’exposició "300 onzes de setembre" realitzada al Museu d’Història de Catalunya, on es va exposar l’obra iconogràfica més emblemàtica d’Antoni Estruch; "La ruta 1714", que va omplir Barcelona de plafons explicatius dels llocs i personatges més significatius d’aquell setge; l’exposició itinerant i en línia "Catalunya i la Guerra de Successió (1702-1715)"; i la recreació històrica dels Fets de la Gleva del 1714 a Sant Hipòlit i les Masies de Voltregà, realitzada en aquell mateix lloc.
Fora de l’omnipresent Tricentenari, altres exposicions van ser ‘‘Mancomunitat de Catalunya. 100 anys’’, celebrada al CCCB i que ressaltava la labor cultural i pedagògica d’aquella institució, i "Antifascistas", que va tenir lloc al CRAI del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili.
Finalment, el professor Ander Permanyer Ugartemendia, de la Universitat Pompeu Fabra, va rebre el premi Ramón Carande, atorgat per l’Asociación Española de Historia Económica, i el XXX premi Ferran Soldevila, de caràcter extraordinari, va premiar les obres d’Eduard Martí i Fraga, El Braç Militar de Catalunya 1620-1714 i de Xevi Camprubí Pla, La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió.