El 2014 es va caracteritzar per ser un any de gran intensitat informativa a causa de les crítiques pel biaix ideològic i les polèmiques al voltant dels mitjans de comunicació públics, la competència ferotge entre els grups mediàtics que controlen les televisions privades, els indicis de consolidació de projectes periodístics "alternatius", la pèrdua continuada de lectors en la premsa escrita, i les grans modificacions dels hàbits de consum mediàtic, especialment entre les joves generacions.
Els mitjans de comunicació autonòmics, estat de la qüestió
En l’àmbit televisiu, cal destacar, per imperatiu europeu, l’obligada resintonització, inicialment abans de fi d’any, dels canals de TDT al conjunt del territori espanyol. Un canvi tècnic i normatiu que va proporcionar molta feina i negoci a les empreses instal·ladores d’antenes.
Durant aquests anys de crisi, la majoria dels mitjans de comunicació públics van empitjorar –quant a subvencions i publicitat– i altres van tancar per decisió política. El 27 de novembre es va complir un any de l’aprovació a les Corts Valencianes de la llei de supressió del servei de ràdio i televisió públiques i de la seva dissolució, que dos dies després, va portar Canal 9 a retransmetre en directe la seva clausura. Des de llavors i durant aquests mesos, els professionals de la Radiotelevisió Valenciana van continuar les seves protestes i, de fet, hi ha diversos processos judicials oberts. Així mateix, unes vuitanta entitats i associacions del País Valencià van presentar una iniciativa legislativa popular (ILP), amb gairebé 90.000 signatures, per a demanar una nova radiotelevisió pública independent dels poders polítics. La ILP va ser admesa a tràmit per les Corts Valencianes. Per la seva banda, el president Fabra, atès que s’acostaven eleccions autonòmiques, al novembre va anunciar que volia reemplaçar Canal 9 i, de fet, el president de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva, Alfons Rus, ja va posar en marxa un projecte televisiu privat que podria començar a emetre al principi del 2015.
Pel que fa a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, ambdues emissores van viure un any difícil i de molta pressió. A més de les dificultats provocades per la reducció de les aportacions públiques i per la disminució dels ingressos publicitaris per la crisi, van ser objecte de diverses polèmiques i van tenir topades amb el Govern espanyol per qüestions tècniques i fiscals.
La pluralitat d’opinions dels mitjans tant privats com públics catalans va ser molt superior a la dels espanyols
© CCMA
En primer lloc, els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) van ser acusats de ser poc plurals, de no reflectir prou bé la diversitat social i ideològica de la societat catalana i de ser massa favorables al procés sobiranista. Arran de la cobertura informativa de TV3 de la Diada de l’Onze de Setembre, el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) va criticar el biaix de les informacions sobre la "V" i va recordar als professionals que no es pot "enganyar els ciutadans donant-los propaganda en lloc d’informació". També van ser habituals les acusacions als mitjans públics catalans de manca de pluralisme en informatius i tertúlies. Però un informe de Mèdia.cat, elaborat per Sílvia Martín i Daniel Camon, comparant el posicionament dels convidats de les tertúlies, tant en mitjans catalans com espanyols, va desmuntar aquestes acusacions. La pluralitat d’opinions dels mitjans tant privats com públics catalans va ser molt superior a la dels espanyols.
La darrera polèmica de l’any va centrar-se en l’emissió del documental L’endemà a TV3. La pel·lícula, dirigida per Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, va provocar diverses crítiques a les xarxes socials, especialment dels sectors unionistes més radicals. Alguns periodistes, com el director d’El Periódico de Catalunya, Enric Hernández, van acusar TV3 de fer propaganda en horari de màxima audiència. Aquest va ser el darrer capítol d’un 2014 en què el procés sobiranista a Catalunya va provocar diverses esbatussades entre mitjans de comunicació.
Una segona polèmica va esclatar arran de l’anunci, al principi d’any, del Consell d’Administració de la CCMA, que pretenia privatitzar el departament comercial de Televisió de Catalunya (TVC). Des de diferents sectors es va acusar els directius de la CCMA i el Govern de la Generalitat de voler afavorir empreses de comunicació privades. Finalment, a mitjan maig el consell de govern de la CCMA va fer marxa enrere en el procés d’externalització dels espais publicitaris de TVC. Els arguments van ser, d’una banda, els indicis de recuperació en els ingressos publicitaris i, de l’altra, la reducció de canals en el mapa de la TDT.
Nou mapa TDT
La UE va obligar a deixar lliure una franja destinada a la TDT per a la telefonia mòbil, la qual cosa va suposar que les antenes individuals més antigues i les comunitàries haguessin d'actualitzar la instal·lació
© Parlament Europeu
D’acord amb la directiva europea, que obliga a destinar part de l’espectre que ocupa la televisió a la telefonia mòbil de darrera generació, el Govern espanyol va reorganitzar la TDT per alliberar la freqüència de 800 Mhz que ha d’utilitzar la telefonia 4G. El primer pas, que es va executar al maig, va ser tancar diversos canals de TDT –Nitro, La Sexta3, Xplora, La Nueve, MarcaTV, AXN, VeoTV i algunes telebotigues– atorgats irregularment pel Govern de Rodríguez Zapatero. El segon pas, iniciat el 26 d’octubre, va suposar la resintonització de tots els canals de TDT per poder-los veure en la nova ubicació. Les antenes individuals més antigues i les comunitàries havien d’actualitzar la instal·lació abans de l’1 de gener de 2015, tot i que finalment es va ampliar el termini fins a l’abril del 2015.
El nou mapa de la TDT va tenir un efecte col·lateral sobre TVC. El Govern espanyol va decidir treure-li el segon múltiplex per dedicar-lo al desplegament del 4G. Aquest fet va afectar l’oferta de TVC en alta definició, perquè es va quedar sense el segon múltiplex (MUX) pel qual emetre. El president del consell de govern de la CCMA, Brauli Duart, va afirmar que la decisió del Govern espanyol era més política que tècnica i que es trobaria una solució per a no perdre canals. A mitjan desembre, es va anunciar un acord amb Emissions Digitals de Catalunya, propietat del Grup Godó, per a mantenir l’actual oferta de TVC. Així, BOM TV, propietat de Best Option Media, va deixar d’emetre per una de les freqüències de múltiplex adjudicades a l’empresa editora de La Vanguardia i va cedir l’espai radioelèctric a TVC, que va passar a ser el nou arrendatari. Alguns dels programes de BOM s’emetran per RAC 105 TV.
El conflicte per la retirada del segon MUX no va ser l’únic que van mantenir el Govern espanyol i la CCMA. Els canvis de criteri d’Hisenda en les deduccions de l’IVA van afectar els comptes dels mitjans públics catalans. Al juliol del 2012, el Ministeri d’Hisenda va decidir que les ràdios i les televisions públiques no estatals només es podrien deduir la part empresarial de la seva activitat, de manera que quedaven excloses les aportacions públiques. Aquest 2014, aquest article de la Llei de l’IVA va ser modificat al Congrés dels Diputats perquè a partir de l’1 de gener de 2015 tots els ens públics de ràdio i televisió es puguin deduir tot l’IVA que suporten. Paral·lelament, Hisenda no va renunciar als processos que té contra diversos canals per la liquidació definitiva de l’IVA durant el període 2012-14. Per a TVC suposaria que hauria de retornar 80,5 milions d’euros corresponents a aquest període. Tanmateix, tant la CCMA com d’altres emissores van anunciar que recorreran contra aquesta reclamació per la via judicial.
Canvis a TVE
Televisión Española (TVE) també va viure un any de sacsejades. Tot just després de les festes de Nadal, la periodista Cristina Ónega, responsable de política nacional als informatius de Televisión Española des del juliol del 2012, va anunciar que marxava i que s’incorporava al Consell General del Poder Judicial com a directora de comunicació. Les tensions amb el director d’informatius, Julio Somoano, i les pressions rebudes per a decantar a favor del Govern la línia editorial van ser les causes de la seva marxa després de disset anys a TVE. D’altra banda, una entrevista de Sergio Martín, director del canal informatiu 24 Horas, a Pablo Iglesias, líder de Podem, va provocar moltes crítiques. Martín va felicitar el dirigent polític per l’excarceració de presos d’ETA. El Consell d’Informatius de TVE va demanar la seva destitució per incomplir el codi deontològic dels professionals.
Al març es va anunciar que la Corporación RTVE havia tancat l’exercici del 2013 amb un dèficit de 113,3 milions d’euros, una quantitat molt similar a la de l’any anterior i inferior a la prevista per al 2014, que era de 114 milions. El model de RTVE, vigent des de la Llei de finançament del 2009 impulsada pel Govern de Rodríguez Zapatero, no permet la publicitat i es basa en les aportacions públiques i en la taxa que paguen les televisions privades i els operadors de telecomunicacions en funció dels seus ingressos. Aquest model, instal·lat en el dèficit, va provocar que, al novembre, el grup parlamentari del Partit Popular registrés al Congrés dels Diputats una proposició no de llei que instava el Govern espanyol a incloure de nou la publicitat a TVE. Però, a l’octubre, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va negar que el Govern n’autoritzés el retorn al mitjà públic estatal, tot i que no va descartar trobar fórmules per a un finançament complementari.
Els canvis directius també van ser una característica del mitjà públic espanyol. A l’octubre, José Antonio Sánchez va ser nomenat president de RTVE en substitució de Leopoldo González-Echenique, al qual el Govern del PP havia negat millores en el finançament. Sánchez procedia de Telemadrid, on va executar un ERO que va afectar 860 treballadors dels 1.170 de la cadena autonòmica. Al desembre, sis mesos abans de les eleccions municipals i autonòmiques, també va canviar el director d’informatius. José Antonio Álvarez Gundín, procedent del diari La Razón, va substituir Julio Somoano i va sacsejar tot l’organigrama. La direcció de TVE a Catalunya també va recuperar l’exdirector Eladio Jareño, que feia sis anys que era el cap de comunicació del Partit Popular a Catalunya. En aquest context de relleus de càrrecs, les audiències de Televisión Española a Catalunya van anar a la baixa fins a situar-se, al novembre, com la sisena cadena més vista al conjunt del territori català, quan habitualment ocupava la quarta posició.
D’altra banda, la direcció de TVE va posar fi a un veterà programa de divulgació científica. Al juliol, després de divuit anys en antena i més de 600 emissions, va deixar d’emetre’s Redes, que dirigia Eduard Punset.
Els grups mediàtics privats i internacionals
Pel que fa a les cadenes privades espanyoles, Mediaset (Telecinco, Cuatro) i Atresmedia (Antena 3, La Sexta) van continuar la seva batalla per l’audiència, especialment en sèries de ficció, el gènere que més atreu els espectadors. I, malgrat la crisi, Mediaset i Atresmedia van seguir sent empreses rendibles, perquè de fet es parla de la crisi de la televisió però el consum televisiu no para de créixer a Espanya. Al febrer, les dues grans empreses van presentar els seus resultats econòmics. Durant el 2013 els beneficis de Mediaset –que lidera el mercat publicitari– van ser de 4,16 milions d’euros, un 91% menys que el 2012, fet que s’explica per les amortitzacions de Cuatro i Canal +. En el cas d’Atresmedia, el 2013 va tenir uns beneficis de 46 milions d’euros, un 44% més que el 2012, i una facturació total de 798 milions. El duopoli televisiu d’aquestes dues empreses a l’Estat espanyol va controlar el 86,3% del mercat publicitari.
A escala internacional, no tots els grups de comunicació tenen la salut financera de Mediaset i Atresmedia. El grup global Turner Broadcasting –CNN, TNT, TBS, Cartoon Network–, amb seu a Atlanta (EUA), va anunciar l’acomiadament del 10% de la seva plantilla. El grup Turner té 14.000 treballadors i ha dissenyat un pla a sis anys per a estalviar i centrar-se en noves inversions. De fet, preveu la contractació de nous perfils professionals adaptats a noves àrees de creixement.
Els moviments del grup americà i d’altres grups mediàtics internacionals van mostrar la intenció d’adaptar-se a les noves formes de consum mediàtic. Les joves generacions, hiperconnectades, consumeixen la televisió a través de diferents dispositius i en qualsevol lloc, a la vegada que volen participar i opinar sobre els continguts que veuen. De fet, en el cas d’Espanya, el 40% dels comentaris a Twitter estan relacionats amb continguts televisius. Per tant, les audiències socials van esdevenir, clarament durant el 2014, un dels grans objectius dels grans grups de comunicació d’arreu del món.
Diaris en caiguda lliure i "alternatives"
El consum televisiu no para de créixer a Espanya, tot i que algunes empreses estan en crisi
© Fototeca2 / Lukaszfus / Dreamstime.com
La premsa tradicional és l’altra cara de la moneda. Mentre que el consum de televisió creix i les xarxes socials esdevenen el nou espai d’influència i de debat social, els diaris en paper perden lectors i presència. Al final de l’any, els estudis sobre audiències van mostrar que, per primera vegada, els lectors de diaris impresos a Catalunya no superaven els dos milions. Respecte a l’any anterior, la premsa diària, en conjunt, tenia 200.000 lectors menys. Pel que fa al rànquing de diaris a Catalunya, La Vanguardia va ser el més llegit, seguit per El Periódico, El Punt Avui, El País, l’Ara, el Segre i el Diari de Tarragona. Precisament, el rotatiu del Grupo Prisa, que viu una delicada situació econòmica, va impulsar una edició digital en català (elpais.cat) per tenir més pes a Catalunya, i també va substituir el seu director. Així, al maig, Antonio Caño, corresponsal a Washington durant més d’una dècada, va substituir Javier Moreno. En una consulta no vinculant entre els membres de la redacció, el nou director només va obtenir el 43% de suport.
La crisi de la premsa tradicional en paper, accentuada durant el 2014, conviu amb un fenomen més esperançador i que planteja nous models organitzatius a l’hora de fer periodisme. L’emergència de nous mitjans, en paper i/o digitals, està canviant el panorama informatiu. Alguns han nascut arran dels nombrosos expedients de regulació d’ocupació i tancaments que s’han produït els darrers anys en diferents empreses de comunicació. Eldiario.es, La Marea, Alternativas Económicas i Mongolia són iniciatives de professionals que van decidir invertir les indemnitzacions que van rebre en aquests projectes. Crític o Ràdio Terra van néixer gràcies a campanyes de micromecenatge. Cafè amb Llet o La Directa són mitjans més veterans però que durant aquest any van guanyar visibilitat. Totes aquestes iniciatives aposten per un periodisme independent i crític amb el poder polític i econòmic. Aposten pel vell periodisme però adaptat al nou entorn digital.
Els diaris en paper perden lectors i presència
© Fototeca2 / PhotoDisc / Jonnie Miles
En el periodisme de serveis, els mitjans també s’actualitzen. Al maig del 2013, la revista de viatges Altaïr va publicar el seu darrer número en paper. Pep Bernadas, viatger i fundador de la coneguda llibreria barcelonina, va manifestar que volia repensar la publicació. Al juliol, vint-i-tres anys després de la seva creació, Altaïr Magazine va renéixer en format digital.
Pel que fa al món de la ràdio, a Catalunya va continuar la pugna pel lideratge entre Catalunya Ràdio i RAC1, l’emissora del Grup Godó. Aquesta última va continuar sent durant el 2014 l’emissora més escoltada, i Mònica Terribas, malgrat augmentar el nombre d’oients, va quedar lluny d’El món a RAC1, que dirigeix Jordi Basté, en la franja horària dels matins.
Al setembre, coincidint amb les festes de la Mercè, es va posar en marxa l’emissora Barcelona FM, vinculada a l’Institut de Comunicació de Barcelona (ICB), empresa pública de l’Ajuntament de Barcelona que gestiona Barcelona Televisió (BTV). La nova emissora va prendre el relleu de COM Ràdio. Precisament, l’any 2014 es van produir canvis en la direcció de BTV i Barcelona FM. Després de sis anys al capdavant de la televisió municipal de Barcelona, Àngel Casas es va jubilar. A través d’un concurs públic, al qual es van presentar més d’una vintena de professionals, el consell d’administració d’ICB va escollir com a nou director el periodista i corresponsal de Televisió de Catalunya a la Xina Sergi Vicente.
Aniversaris, nomenaments i pèrdues
Pel que fa als aniversaris, Barcelona Televisió va celebrar vint anys de la primera emissió. Aleshores el director era el cineasta Manuel Huerga. També la productora Lavinia, impulsada pel periodista Antoni Esteve, va celebrar dues dècades d’existència amb un acte al Museu del Disseny de Barcelona.
Pel que fa als nomenaments, al març, la periodista Neus Bonet va esdevenir la novena degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Va substituir Josep Maria Martí, que va exercir el càrrec durant quatre anys. La candidatura de Bonet va ser l’única que es va presentar a les eleccions.
Durant l’any 2014, el periodisme català va perdre destacats professionals. Al gener va morir Ignasi Pujol, cap d’economia del diari Ara. Tenia 32 anys i la seva especialitat eren les infraestructures i els temes energètics. Va formar part de la redacció de l’Ara des de la seva creació, al novembre del 2010. Abans havia treballat a l’agència Europa Press i al diari Expansión. Al febrer va morir Tatiana Sisquella, conductora del programa La tribu de Catalunya Ràdio, a 35 anys, víctima del càncer, malaltia contra la qual lluitava des dels 28 anys. El diumenge 15 de novembre va morir el periodista Josep Maria Bachs, a 70 anys, el qual va aconseguir una gran popularitat amb els programes Tres i l’astròleg i Filiprim, emesos per TV3. Havia iniciat la seva carrera professional a Ràdio Joventut i d’allà va passar a Televisión Española a Catalunya, on va treballar en els serveis informatius i en el programa Giravolt.
Al desembre va traspassar el conegut periodista i escriptor Joan Barril, a 62 anys, el qual havia treballat a la premsa –El Periódico, La Vanguardia, El País –, la televisió –a TV3 i a BTV– i la ràdio. Darrerament dirigia i presentava El Cafè de la República a Catalunya Ràdio. La direcció de l’emissora pública va anunciar la fi del programa després de la mort de Barril.