El 2014 va estar marcat, en primer lloc, per una nova concentració dels operadors de telecomunicacions, ja que Orange va comprar Jazztel; Vodafone, Ono, i Telefónica, Canal+; en segon lloc, per la polèmica suscitada pel retard del Govern de l’Estat en la reassignació dels múltiplexs de televisió a causa del dividend digital; en tercer lloc, per l’intens desplegament de la xarxa de fibra òptica, obviant l’estètica, a gairebé totes les ciutats, i, en quart lloc, per la consolidació internacional de Barcelona com un referent en l’àmbit de les ciutats intel·ligents, les comunicacions mòbils i la innovació.
El mercat
La Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) va confirmar al setembre la tendència dels darrers anys a la contínua reducció del nombre de línies de telefonia fixa –̶186.463 línies des de començament d’any– ̶i a l’augment de les línies de telefonia mòbil –817.508 des del gener–. Amb aquestes xifres, la reducció interanual de telefonia fixa es va situar en l’1%, amb una penetració de 40,2 línies per cada 100 habitants, mentre que el nombre de línies mòbils va experimentar l’1,4% d’increment interanual, amb una penetració de 109,4 línies per cada 100 habitants; també es va mantenir la tendència continuada a substituir les línies de prepagament per les de contracte. Cal fer esment de l’augment de les connexions a internet de banda ampla, amb un increment interanual del 6,1% i una penetració de 27,4 línies per cada 100 habitants, amb una clara tendència a substituir les línies de tecnologia ADSL i les híbrides de coaxial i fibra òptica (HFC) pels accessos directes de fibra òptica fins a la llar (FTTH, fiber to the home).
Pel que fa als operadors de telefonia mòbil, la quota de mercat es va mantenir equilibrada: al mes de setembre Movistar gaudia del 31,99%, seguida d’Orange (22,83%), Vodafone (22,59%) i Yoigo (6,75%), i quedava per als operadors mòbils virtuals el 15,84% restant. En canvi, pel que fa a les línies de banda ampla, Movistar va mantenir el lideratge amb el 45,06%, seguida pels operadors de cable (17,19%) i la resta d’operadors (37,73%).
Al mes d’octubre, la CNMC va presentar el seu informe anual del sector corresponent al 2013. Es va constatar que havia estat un any de gran dinamisme pel creixement de la demanda del servei de banda ampla mòbil –amb 6,6 milions de noves subscripcions– i per l’inici del desplegament de la xarxa 4G/LTE i de les xarxes d’accés de nova generació (NGA), que van sumar 3,4 milions de nous usuaris, malgrat que els ingressos globals del sector a causa de la crisi econòmica van disminuir un 7%. Es tracta d’una reducció motivada, en part, per la disminució de la despesa que fan els consumidors, també per les rebaixes en els preus unitaris –el cost per minut de les trucades es va reduir el 25,3% en les de mòbil a fix, i el 16,4% en les de fix a mòbil– i també per l’empaquetament de diferents serveis en un de sol (fix, mòbil, dades i TV per cable) i a un preu més assequible. En aquest context, a l’abril, els ingressos de la banda ampla mòbil van créixer un 10% respecte a l’any anterior (889 M€) i van superar per primera vegada els de la banda ampla fixa (882 M€).
Tot i així, el 2014 va ser un any de reconcentració. Al març, Vodafone va anunciar la seva intenció de comprar l’operador de cable ONO, compra que es va formalitzar al juliol, per un import de 7.200 milions d’euros. Amb aquesta operació van quedar agrupats 14,7 milions de clients de telefonia mòbil amb 1,5 milions de fibra òptica, més d’un milió d’usuaris d’ADSL i 780.000 de televisió per cable. Fins al final d’any, les dues companyies van seguir operant de manera independent, tot i estar en procés de disseny d’una nova oferta comercial conjunta. Per la seva banda, a mitjan setembre, Orange va acordar fer una oferta pública d’adquisició (OPA) per un import de 3.400 M€ sobre el 100% de les accions de Jazztel i el 30 d’octubre la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) la va admetre a tràmit. Al maig, el Grup PRISA va acceptar l’oferta de Telefónica per la compra, per un import de 725 M€, del 56% de l’empresa Distribuidora de Televisión Digital (DTD), la plataforma de televisió de pagament de Canal+, de la qual Telefónica ja era propietària del 22%. Al mes de juliol, Telefónica va formalitzar amb Mediaset un acord per a adquirir per 295 M€ el 22% de la seva participació a Canal+, amb el qual Telefónica passaria a controlar el 100% d’aquesta plataforma, que té 1,66 milions de clients. A mitjan novembre, la CNMC va anunciar que iniciava una segona fase d’anàlisi abans de dictar resolució, en considerar que podria obstaculitzar la competència en l’àmbit dels continguts audiovisuals, la televisió de pagament i els serveis de comunicacions electròniques. Finalment, al final de novembre, British Telecom va anunciar la seva intenció de comprar a Telefónica la totalitat de la seva operadora britànica O2.
Legislació i normativa
El Congrés dels Diputats, amb els vots del PP, el PSOE, CiU i el PNV, va aprovar la nova Llei 9/2014 de 9 de maig, de telecomunicacions, que deroga l’anterior del 2003. Aquesta nova llei té com a objectiu facilitar el compliment de l’Agenda Digital Europea amb l’establiment d’un marc regulador clar i estable que fomenti la inversió, elimini les barreres que frenen el desplegament de les xarxes, afavoreixi la competència i proporcioni seguretat jurídica, tot recuperant, alhora, la unitat del mercat i la simplificació dels tràmits administratius. La llei regula les comunicacions electròniques, la instal·lació d’equips i sistemes, la conservació de les dades, l’homologació d’equips i aparells i la intercepció legal de les comunicacions. També continua establint com a servei públic la prestació del servei universal, definit ara com l’accés de tots els usuaris finals des d’un emplaçament fix, amb independència de la seva localització geogràfica, a una connexió a la xarxa pública de comunicacions electròniques, i permet la veu, el fax i les dades a velocitat suficients per a tenir un accés funcional a internet amb una velocitat de baixada d’1 Mbps, l’obligació de mantenir una guia general de números d’abonats i disposar de telèfons públics de pagament, però amb trucades gratuïtes als serveis d’emergència.
L’aspecte més polèmic ha estat l’establiment del dret dels operadors a ocupar la propietat privada quan sigui estrictament necessari per a la instal·lació de la xarxa i sempre que no hi hagi alternatives viables, que poden esdevenir, segons els casos, expropiació o servitud forçosa, així com el dret a ocupar el domini públic en condicions neutrals, objectives, transparents, equitatives i no discriminatòries, sense poder establir cap dret preferent o exclusiu per a cap operador. Un altre aspecte polèmic és que si, per raons tècniques o econòmiques, els operadors no poden utilitzar canalitzacions subterrànies o a l’interior d’edificacions, es podran fer desplegaments aeris i també per façanes dels cables i dels equips, tot i que això no serà possible en casos justificats d’edificis del patrimoni historicoartístic, o quan puguin afectar la seguretat pública, per la qual cosa no és necessària l’obtenció d’una llicència prèvia d’instal·lacions, sinó que serà suficient fer-ne una declaració responsable.
La llei fomenta la compartició d’infraestructures entre els operadors, i obliga, també, que quan es facin projectes d’urbanització, aquests incloguin les infraestructures d’obra civil necessàries per a facilitar el desplegament de les xarxes públiques de comunicacions electròniques. I continua mantenint l’obligació dels operadors de preservar el secret de les comunicacions i de facilitar la seva intercepció per mandat judicial.
També obliga els titulars i els operadors d’infraestructures susceptibles d’allotjar les xarxes públiques de comunicacions electròniques, com ara carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports, subministrament d’aigua, gas i electricitat, així com sanejament, a facilitar-ne l’accés en condicions d’igualtat, transparència i no-discriminació, de manera que mai es podran atorgar o reconèixer mitjançant procediments de licitació. Pel que fa als usuaris finals, la llei garanteix el dret a fer contractes, a resoldre’ls en qualsevol moment, a conservar el número de telèfon i a garantir la continuïtat del servei, entre altres consideracions. Finalment, estableix que l’administració de les telecomunicacions pertoca al Govern de l’Estat, al Ministeri d’Economia i Competitivitat, al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme i a la seva Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i Societat de la Informació, incloent-hi la gestió de l’espectre radioelèctric, i també a la CNMC.
Amb relació a l’espectre radioelèctric, al mes de febrer el Govern de l’Estat va obrir una licitació per a la utilització de freqüències en la banda de 2,6 GHz en l’àmbit territorial de totes les comunitats autònomes, llevat del País Basc, i va destinar un bloc de 10 MHz entre 2,595 GHz i 2,605 GHz per a les comunicacions que fan ús de la mateixa freqüència tant en l’enllaç ascendent com en el descendent amb sistema de dúplex per divisió de temps (TDD). I una altra licitació només per a les comunitats de Castella i Lleó, Aragó i Extremadura, de dos blocs de 10 MHz per a enllaços de comunicacions ascendents i descendents a diferent freqüència amb un sistema de dúplex per divisió de freqüència (FDD) de 2,56 GHz a 2,57 GHz, i de 2,68 GHz a 2,69 GHz, respectivament. En el cas de Catalunya, la concessió del múltiplex de TDD es va adjudicar al mes de juliol a l’operador Neo-Sky 2002 per un import de 763.091 euros.
La vicepresidenta de la Comissió Europea, Neelie Kroes, va presentar les propostes per a establir un veritable mercat únic de les telecomunicacions
© Comissió Europea
El 3 d’abril el Parlament Europeu va votar la fi dels sobrecostos que per itinerància de veu i dades en telefonia mòbil apliquen els operadors en tots els països de la Unió Europea (UE), i va establir el 15 de desembre de 2015 com a data límit per a la seva definitiva supressió. Aquesta decisió forma part del reglament per a un "continent connectat" que està elaborant la Comissió Europea, encaminat cap a l’establiment d’un veritable mercat únic de les telecomunicacions per a la UE.
Dividend digital i reorganització de l’espectre radioelèctric
L’anomenat dividend digital és el resultat de la decisió que l’any 2007 va prendre la Conferència Mundial de Radiocomunicacions, per la qual fixava l’1 de gener de 2015 com a data límit per a deixar d’utilitzar la banda de freqüències de 790 MHz a 862 MHz, fins llavors reservada al servei de radiodifusió de televisió –canals del 61 al 69 de la UHF–, i destinar-la al servei de comunicacions mòbils.
El Govern central es va endarrerir en la reassignació dels múltiplexs de televisió a causa del dividend digital
© Fototeca2 / Yekorzh / Dreamstime.com
Tot i que a l’Estat espanyol aquesta banda de freqüències va ser subhastada i assignada als operadors de telefonia mòbil el 29 de juliol de 2011, no va ser fins el 19 de setembre d’enguany que el Govern no va aprovar el Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre. Amb aquesta disposició es van reordenar els cinc múltiplexs estatals ja existents –ara anomenats RGE1, RGE2, MPE1, MPE2 i MPE3–, més un d’àmbit autonòmic, anomenat MAUT, i se’n van crear dos de nous, l’MPE4 i l’MPE5, situant-los en vuit canals diferents per a cada demarcació territorial, del 21 al 60. També es va limitar la capacitat de cada múltiplex a un màxim de quatre programes de televisió de definició estàndard o a tres programes de televisió d’alta definició, i es va fer l’assignació d’aquests múltiplexs als ens titulars de les llicències: Corporación de Radio y Televisión Española (100% de l’RGE1 i 66,66% de l’RGE2); Sociedad Gestora de Televisión Net TV, SA (50% de l’MPE1); Veo TV, SA (50% de l’MPE1); Atresmedia Corporación de Medios de Comunicación, SA (100% de l’MPE2 i 25% de l’MPE4) i Mediaset España Comunicación, SA (100% de l’MPE3 i 50% de l’MPE4).
També es va fixar que les comunitats autònomes només podran gestionar un únic múltiplex autonòmic, exceptuant-ne els múltiplexs autonòmics que empreses privades ja exploten, com és el cas d’Emissions Digitals de Catalunya, i de les televisions locals, tant públiques com privades. L’aplicació d’aquest reial decret va comportar la supressió immediata d’un dels dos múltiplexs amb els quals operava la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, malgrat que tècnicament n’era possible la reubicació.
Finalment, i en execució de la sentència del Tribunal Suprem del 27 de novembre de 2012, que anul·lava l’acord del Consell de Ministres del 16 de juliol de 2010 pel qual s’assignava un nou múltiplex estatal a cadascuna de les empreses que disposaven de llicència per a la TDT, el 6 de maig van haver de cessar les emissions dels nou canals de televisió resultants d’aquella assignació feta sense concurs. Per aquest motiu en la nova planificació va quedar pendent la licitació mitjançant concurs del 100% de la capacitat del nou múltiplex MPE5, d’un 25% de l’MPE4 i d’una tercera part de l’RGE2.
Barcelona, Smart City
L’Ajuntament de Barcelona va constituir la Fundació Barcelona Institute of Technology for the Habitat, amb l’objectiu de generar i gestionar coneixement a l’entorn de la innovació urbana
© Ajuntament de Barcelona
A l’abril, l’Ajuntament de Barcelona va constituir la Fundació Barcelona Institute of Technology for the Habitat, amb l’objectiu de generar i gestionar coneixement a l’entorn de la innovació urbana. Entre altres objectius, vol desenvolupar l’Smart City Campus a la zona del 22@ com a pol d’atracció de talent, coneixement i inversions, implicant els agents locals de l’ecosistema d’innovació. Les oficines d’aquesta fundació s’emplaçaran a l’antiga fàbrica de Ca l’Alier, que a més acollirà el centre d’innovació i de demostració de Cisco Systems, el Centre d’Excel·lència Smart City de Schneider Electric i la incubadora d’empreses emergents (start-ups) tecnològiques. El centre d’innovació de Cisco Systems està dissenyat com una plataforma per a la recerca, el desenvolupament tecnològic i les noves oportunitats de mercat que resulten d’internet of everything (IoE) aplicat a les ciutats intel·ligents. Aquest centre, junt amb els que ja té a Rio de Janeiro (Brasil) i a Songdo (Corea del Sud), més els dos que es troben en construcció a Alemanya i el Canadà, seran els cinc centres globals d’innovació de Cisco Systems. El Centre d’Excel·lència Smart City de Schneider Electric, el primer de la multinacional francesa en el camp de les solucions i les tecnologies per a les ciutats intel·ligents, acollirà més de 40 investigadors d’arreu del món per treballar en aquest àmbit.
A Barcelona, també s’hi va presentar el pla de desplegament del servei Wi-Fi als espais públics, al qual es destinaran 3,6 M€ en una primera fase, que de gener a març del 2015 implantarà 1.527 nous punts d’accés a l’interior d’autobusos, a parades de metro i a parcs i jardins municipals, que continuarà en una segona fase en mercats municipals i el Port de Barcelona. Actualment el servei Barcelona Wi-Fi té 664 punts operatius amb una mitjana de 160.000 usuaris mensuals. En el projecte, hi col·labora Abertis Telecom, adjudicatària de la gestió de les xarxes municipals, que permetrà, junt amb l’accés a internet gratuït, però amb la limitació de velocitat que ofereix l’Ajuntament, una oferta complementària de pagament que es posarà a l’abast del ciutadà i del visitant.
Barcelona Mobile World Capital
Del 24 al 27 de febrer Barcelona va acollir una nova edició del Mobile World Congress, que es calcula que va tenir un impacte econòmic de 397 milions d’euros, 35 milions més que en l’anterior edició, i amb un nou rècord de participants, unes 85.000 persones i 1.800 empreses expositores. En el congrés, hi van participar el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg; el cofundador de WhatsApp, Jan Koum; la presidenta d’IBM, Virginia Rometty; el director general de Blackberry, John Chen; el vicepresident de Microsoft Device, Stephen Elop, i el president de Sony, Kaz Hirai, entre d’altres.
En el congrés es va parlar de la següent generació de telefonia mòbil, anomenada 5G, tot i que el sistema 4G –desplegat només en un 4% en l’àmbit mundial– serà el dominant fins el 2020. Els seus requeriments seran els següents: obtenir més amplada de banda per augmentar la velocitat de transmissió, disposar d’una xarxa més eficient en termes de consum de potència, fiabilitat, baix cost d’operació, amb més seguretat i flexibilitat en relació amb la connexió amb la internet de les coses (IoT, sigla en anglès) i diferents dispositius que en un futur s’acabaran connectant a la xarxa M2M (machine to machine devices).
En aquest sentit, dins del programa Horitzó 2020 de la UE, es van destinar 700 M€ per a desenvolupar la nova tecnologia 5G els propers set anys, a la vegada que el sector privat –fabricants, operadors de serveis, PIME i centres de recerca, entre els quals hi ha el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya, agrupats dins del 5G Infraestructure Public-Private Partnership (5G PPP)– va definir un conjunt d’indicadors de rendiment per a fer que aquest finançament públic suposés un retorn de cinc vegades el de la inversió realitzada.
Una altra de les temàtiques del congrés va ser el desplegament de minicèl·lules de comunicacions mòbils, és a dir, estacions base de molt poca potència (femtocèl·lules) a l’interior i l’exterior d’edificis en zones urbanes de gran densitat, per la seva capacitat per a absorbir el gran creixement en el volum de dades que en poc temps es produirà. En aquest sentit, Vodafone va indicar la seva voluntat de tenir-ne instal·lades més de 70.000 pel març del 2016, mentre que Korea Telecom va dir que ja en tenia desplegades unes 20.000.
El sistema Galileo
L’estació del programa Galileo a Maspalomas, a les Canàries, es va inaugurar enguany amb dues estacions més per a formar un triangle que engloba tot Europa
© ESA / Fermin Alvarez Lopez
Pel que fa al desplegament del sistema europeu de navegació per satèl·lit Galileo, el 22 d’agost l’Agència Espacial Europea va fer el llançament amb el Soiuz de dos nous satèl·lits, els primers d’una sèrie amb plena capacitat operacional, que es van sumar als quatre satèl·lits de validació (IoV), ja en òrbita, que tenen la funció de validar-ne el sistema. Tanmateix, els satèl·lits no es van situar en l’òrbita circular prevista, sinó en una d’el·líptica a una altura més baixa, i un satèl·lit no va poder desplegar correctament un dels panells solars. Posteriorment, van ser reubicats en una nova òrbita gairebé circular, però de menys altura, en la qual el període de revisita és de 20 dies en lloc dels 10 dies previstos, i des de la qual van començar a operar al final de novembre.
Alhora, es van desplegar tres estacions terrestres a Spitsbergen (Noruega), Maspalomas (Canàries) i Larnaca (Xipre), que formen un triangle que engloba Europa, equipades amb quatre antenes receptores de trucades d’emergència que s’integren en el sistema de recerca i rescat COSPAS-SARSAT. Aquestes estacions, controlades de manera síncrona des de Tolosa de Llenguadoc, fan el seguiment de 14 satèl·lits GPS, 2 del Galileo i un del GLONASS en missions de salvament.
ESA-BIC Barcelona
El 27 de novembre es va inaugurar oficialment la primera incubadora d’empreses de l’Agència Espacial Europea (ESA) de l’Estat espanyol. Aquesta ESA-BIC té la seu a Castelldefels, al Parc Mediterrani de la Tecnologia, ha estat promoguda per l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) de la UPC i és el resultat d’una candidatura conjunta de l’Ajuntament de Barcelona, amb la UPC, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i Caixa Capital Risc, amb el suport de la delegació espanyola de l’ESA, a través de la Secretaría General de la Industria y la PYME, i del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI). Acull set empreses que fan ús de les tecnologies i aplicacions desenvolupades per a l’espai per a aplicar-les a la creació de productes i serveis innovadors en àmbits no espacials. Barcelona s’incorpora a la xarxa d’incubadores ja existent a Noordwijk, Darmstadt, Laci, Baviera, Harwell, Redu, Flandes i el sud de França.